diumenge, 28 de desembre de 2008

inocente, inocente...

us faig un breu resum d'alguns dels titulars publicats avui, per si no heu tingut temps...


la vanguardia... el añio que viene me dejaran haser las crònicas en catalàn (de una puta vez!)...

el periòdico de catalunya... l'any vinent farem cròniques de les diades...

l'avui... beumala, nou president de la CCCC, decideix crear lligues castelleres a doble partit...

el punt... visca la colla joves! (portem temps reprimint-ho...)

el diari de tarragona... llarga vida als xiquets de tarragona (amb foto de portada inclosa!!)...

més tarragona... com a novetat, la pròxima temporada deixarem que un adult faci els peus de foto i les cròniques castelleres!!!

el segre... castells? estamos trabajando en ello...

webcasteller.com... els webmàsters denuncien als adolescents de la pinya.cat per reventar-los el negoci...

revista xiquets... eloi d'altafulla bat ru en duel a mort tirant-se burilles (en pàgines interiors, jordi suri descriu amb pèls i senyals les estratègies de combat emprades per l'autoanomenat batista del baix gaià... que segons es comenta no va païr bé la pallissa del geochallenger, en fin...)

castellscomentaris.blogspot.com... ens hem comprat un processador de text (i l'intentarem utilitzar!!)

matalassers.com... frikilandi, nou redactor jefe del - suat- panfleto ratllat...


dimarts, 23 de desembre de 2008

on t'amagaves filibustero??...

aloha! ru al aparato!

reconec unes quantes setmanes amb nul·la productivitat bloggera... si descomptem el parentesi lleidatà, han estat quasi 2 mesos sense escriure tonteries al matalasseritis!!...


us podria dir que en aquest temps he cremat i llençat a la basura 2 ordenaors... us podria explicar que no tinc capacitat narrativa sense ubicació fixa i he estat vagant sense espai pròpi, usurpant pc's i connexions alienes...

podria argumentar que necessitava endreçar unes quantes coses castelleres i estructurar-les, havia d'anar digerint successives qüestions... podria intentar colar-vos que el silenci era provocat per la maaaaaaaaaaaaandra que em feia (i fa) tot l'asunto de la CCCCCCCCCC i les seues corresponents polèmiques internàutiques i no internàutiques...

no mentiria si afirmés que he estat ocupat en activitats lúdico-festives diverses... o que m'he anat entretenint amb el feibsuc i les coses geogràfiques (ep! i el senyor nonomésderatlles, que s'ho curra prou)... fins i tot podria dir que estava desmoralitzat perquè el nàstic i l'espanyol s'esfonsaven a velocitats similars... o jugant a donar llàstima us podria justificar tanta pausa amb les múltiples converses telefòniques mantingudes amb senyors italians que han provocat haver de soltar molta (massa) pasta per un tenebrós accident en terres sardinianes...


us podria explicar mil cuentos... la veritat (de la buena) és que m'havia empaxat perillosament amb tant de blog...


però ja sóc ací, novament... porfaplis, no us ho prengueu com una amenaça!!

ah! alerta!... un parell de curioses novetats que tinc ganes de mencionar... miqui, personatge-judoka, primeres mans xerrarire, és actual campió de catalunya absolut +100kg en la seva estrena en nova categoria... i fred, amic, segon lateral de folres diversos i francès de la normandie, va fer una mitja marató (la seva primera) en menos d' 1:30 h...

i bueno... el faraó ha fet 30 tacos, però no sé si considerar-ho annex cultural o drama nacional...

diumenge, 30 de novembre de 2008

i was there...


avui hem anat a lleida, de bolo (de xirimbolo)... tots sabeu que les entitats (i els xiquets no en som cap excepció) necessiten ingressos i aquest matí tocava una d'aquelles sortides "comercials" que ajuden a portar orquestilles de tant en tant... la cosa no tindria massa més... però ha estat fantàstica, una sortida plena de matisos, una freakada encisadora...

als afores de vinaixa, skoda fabia del ru a 110 km/h per la nacional, 8:51 del matí de diumenge, carretera completament buida, artista júnior de copilot jugant a la PSP amb els ulls plens de lleganyes... -1ºC...

hem de fer un pilar en un moment puntual de la cerimònia commemorativa dels special olympics... fins aquí, fantàstic...

"el pilar l'heu d'aixecar per sota" a ello venimos, "el pilar ha de portar una flama encesa" vaia vaia, "la torxa pesa una mica, i hem de carregar-la de combustible perquè se'ns apagarà, la nena pot?" farem lo que podrem, "quan l'encengueu, no us asusteu, farem una mica de pirotècnica" oh... my... god... "el pilar ha de caminar" donem la volta al pavelló?, "l'anxaneta ha d'encendre el peveter" és elèctric o de gas?... alguna cosa més? no li voleu tirar pedretes al segon per fer-lo més divertit? no voldreu que els menors de 29 anys xiulem l'himne de riego amb els ulls clucs? en fin...

el taloset de ru, que no està acostumat a alçar-se a les 8 d'un diumenge quan la nit anterior no ha fet massa bondat, s'ha oblidat de portar el casco de la laurita... (la veritat és que li hagués hagut de portar un casc de poumpier, però esa és una altra història)... "tenim el telèfon d'algun casteller de lleida?" faraó ha sorprès amb la iniciativa - la bomba ell... "jo tinc el del frikilandi, però està apuntat en un paperet molt bonic de l'escritori on tinc l'ordenata, a escasos metres d'on m'he deixat el casc de la laura, per cert"...

mitjançant una ràpida gestió via mòbil amb tarragona hem localitzat al senyor rubén rossell, que a part de ser el cap de colla de la revelació de la temporada, s'ha ofert per deixar-nos un casc de la canalla dels castellers de lleida i sobretot, ens ha fet el favor de portar-lo fins on érem, tot deixant de fer coses (segur) molt més importants de la seva vida privada... plas plas plas per ell...

el migdia va avançant, ja tenim lligat lo del casc, i més o menos, sabem quina mena d'activitat lúdico festiva necessiten de nosaltres, portem tres hores a lleida i va per llarg, ara assagem nosaltres, ara canta la beth... comença la lluita contra l'ensopiment, disfresses, acudits, trucades als retzagats-tarragonins que han d'arribar d'un moment a l'altre... tot farcit amb el punt d'ironia que genera sentir-se de la special tribu dels 30 pilaners...

ostiapu! les gralles! tenim timbal però no timbaler i volen que la cosa soni que troni... "és superimportantíssim"... hem fet algunes proves però s'ha optat pel bescanvi de rols, els reforços d'última hora, han trigat però són resolutius... el petit de can guim, prova l'art timbaler i al toro... així, sense més... ENORME...

i per fi, toca amagar-se... som la playmate que sortirà del pastís, companys, aquí al raconet, i ben callats... quan toqui sortiu i feu lo vostre... i toca, sortim i fem lo nostre... bueno, no del tot, al mig de la última aixecada, el senyor del butano ha apretat el botonet i encès la flama olímpica... era mentira! la laura no encenia res... tot era un màgic simbolisme!!! aha, aha... recordeu el rebollo? tot mentira!!

entrepans i begudes mentre la cerimònia seguia... 14:37... hora d'anar tirant cap a casa, no?... segona tanda de PSP, ja no fa tant de fred, mentre poso benzina m'adono que tinc una ratllada no controlada a la porta dreta del darrere... no vindrà d'aquí, concloc...


ha sido entrañable, amigous... i was in lleida that morning...

dissabte, 8 de novembre de 2008

i fins aquí hem arribat...

amb l'assaig d'ahir nit a altafulla crec que això ja està (per mi, i per enguany)... sentiments contraposats...

la fatiga de llargs mesos de treball, les complicacions de les últimes setmanes... cohabiten amb sensacions plenes de melangia... unes setmanes d'estiu tremendes, a plaça i al pati... l'enyorança del compartir... ganes de continuar, de més oportunitats, de millorar...

xapat per vacances... s'han acabat els castells'08... es trenca la rutina a can matalasser...

i comença el fred... l'estiu fa dies que es fora... la diversió sense rellotges i la calidesa de les imatges hauran d'esperar... l'any que vé quan torni la calor i els bons temps castellers, tornarem a sentir-nos en harmonia amb la part més íntima de nosaltres mateixos... aquella que combina piscina, somnis i esforç (veure foto... fantàstica foto-resum)...


fins llavors, haurem de tirar de records... d'un estiu espectacular i una entrada de tardor tirant a feixuga...


probablement massa oníric, tot plegat, ho admeto, guims al final m'afecteu...

dijous, 6 de novembre de 2008

diade(s) final(s) de temporada...

no una no, dues són les vies de sortida dels anys castellers ratllats (almenys en aquestes últimes ocasions)... la primera, la diada "nova", on es pretenen fer castells a consciència... la segona, la tradicional lúdico-festiva-sensepilarde5caminant, en solitari, al plà de la seu...

de la "II diada final de temporada dels xiquets de tarragona" en farà quasi 3 setmanes ja... però entre les vacances i la vagància post vacacional... seguia l'asunto pendent...

la veritat és que aquesta data estava assenyalada al calendari (i des del principi de temporada) com un dia important (veure's diada 2007, primera edició i 3 castells de 8)... però les complicacions del setembre i les sensació definida com "anar de més a menys" han desencadenat en una actuació sense massa misteris...

i si n'hi havia algun, ronda inicial, primer 3d7 amb agulla de la colla, estructura de moda en versió setpisos... bones maneres, assaig interessant i certa expectativa de cara a un futur proper... veurem... de moment, tots els integrants poden dir allò de "jo anava al primer"...

després 3d8, l'onzé de la temporada, un dels més lletjots, perquè no dir-ho... un bon assaig fins dosos la nit abans no feia percebre un castell tan regirat... en tot cas, més hores de vol pels canvis a dalt...

i per acabar un 5d7 que guanyava la partida al 4d8 com a castell que havia de servir per acomiadar la temporada dels castells "serios" d'enguany... mal llamp! quants anys feia que no n'ensenyàvem 10 en una temporad... i un reconeixement obligat, 3 tipets (dos i una) que tot i assajar no han arribat a fer castell de 8 enguany... "nostraculpa"... deures pendents (més)...

a més, valorar molt positivament la companyia... les colles de ponent s'hi van lluïr... castells al màxim i demostrant donar-li importància a la diada i la "plaça" (actuar al local , per allò del dia raro i amb risc de pluja, va ser incòmode però interessant)... jo, sense veu ni vot, repetiria colles amb vistes al 2009...

i parlàvem d'una segona diada, aquella on algun cop els grallers han fet castells, on s'acostumaven a plantejar estructures amb presència fiminina absoluta... amb diversitat i punts artístics... però... la xerinol·la ens la vam reservar per altres ocasions... pluja (us sòna?)... castells suspesos... qui va dir sequera?



després, l'acte solemne de final de temporada (bona pensada de la junta) i un dinaret agradable (també nouformat interessant)...


ru promet escriure aviat, ara que ens començarem a trobar a faltar haurem de buscar un mecanisme o altre... a falta de pan...

diumenge, 2 de novembre de 2008

canallitis...

aquest és el vídeo que hem projectat al dinar de la colla...

la cosa va de canallitis... de la nostra gent menuda... prepareu els baberos... una molt bona manera d'acomiadar la temporada amb un petit somrís...



la cosa l'han fet la mai i l'anna... gràcies al gerard, a la ju i al jordi cossetàniu que han fet possible la seva exhibició aquesta tarda... i poca cosa més a dir tinc jo...

dimecres, 29 d’octubre de 2008

sardegna...

cosetes que fer al vespre a la platja quan ja has aparcat la fragonetti a l'indret definitiu...

i la sorra va haver de sentir com la jefa esperonava al frikiwebber-pinyeroporundia... "necessitem més gent al lateral d'allà baix!"... "collons, aquests pedruscos de les creus més rectes!"... en fin... lo de sempre a can matalasser...

així es suposava que desconnectaria??


hem tornat de sardenya... tius, 10 dies són molts, i veig que han passat força coses, deixeu que m'actualitzi i ja comentem la jugada...


(per cert, lo de la capçalera del blog és un problema derivat del canvi de nom... allò del puntocom... investigo i ho intentaré arreglar...)

dissabte, 25 d’octubre de 2008

porque yo lo valgo...

23/09/1998... és el primer cop que ru (una tiarrón-foca de 14 anyets -1.82 i quasi 80kg- anteriorment membre/patata de la canalla als castellers d'altafulla - a les ordres del mític cap de colla eloi patiñero) es posava a una pinya dels xiquets de tarragona...

23/09/2008... a part d'una actuació d'aquelles "per patriotisme", la santatecla'08 representa per ru (24 anys dignament?? portats -1.82 i 72 kg) la commemoració de 10 anys a ralletes...

com que fa un mes la cosa no estava per masses homenatges, m'autodedico unes línies, en el plan totalment remember... us vull parlar del que més recordo de cadascuna de les meues 10 temporades matalasserítiques... aviso que és la meva/intransferible visió de la cosa, i que no serà breu... ho sento...
  • concurs 1998, instants després de carregar el primer 3d9f de la història, enmig d'una eufòria absoluta, en la qual em sentia més observador que participant, jordi solé (conegut com jordisolé1) se'm va apropar, em va abraçar i conjuntament amb jordisuri -vam arribar plegats a la colla- va exclamar "ens porteu sort, xavals!!"... al cap d'uns minuts vam carregar un pilar de 7 folrat, l'únic viscut com a membre actiu de la colla, un dels cromos que més ràbia em fot no tenir...
  • sant magí 1999, quina peaso catedral!!! aquell dia perdura en la memòria de tots el que el vam xalar... fins fa no massa, el moment de màxima matalasseritis viscut per mi... he repetit tants cops el video d'aquell 5d8... exagerat?... i si us dic que aquell castell - importantíssim- portava una agulla de 15 anys... el palmero es va flipar deixant-m'hi anar, però li agraeixo perquè em va fotre a la vena alguna cosa que encara no m'ha marxat...

  • igualada 2000, faltava gent aquell dia d'agost a l'anoia, i van pujar al xavalin-foca al folre... no ho vaig fer massa bé, la veritat, però com no se'n van donar compte em van deixar repetir... va ser un any difícil...

  • vilafranca 2001, únic cop que he actuat amb camisa a la plaçaméscastellera, hi vam fer una més que digna trileta (el 4 només carregat)... recordo que la blanca va fer-hi l'últim castell de 8 com anxaneta... el seu va ser un cicle colossal...

  • concurs 2002, no ens va sortir RES aquell matí... tres òsties seguides (tresdenou, quatreamblagulla i dosdevuit) i un 3d8 a les tantíssimes de la tarda per evitar quedar últims... recordo molts lesionats i canvis en aquell 3 plè d'orgull i ràbia... l'endemà amb el pòmul totalment inflamat, tenia una exposició oral a la uni sobre com de bonics eren els castells!!

  • sant magí 2003, enmig d'un any complicadíssim un breu oasi... vam estrenar tres castells el mateix dia (trileta, amb dos d'ells només carregats)... el pati totalment buit, les il·lusions apagades...
  • sant magí 2004, la porta de sortida oficial d'una greu crisi de la institució... ja figurant com a petita-part de la tècnica i debutant de primer dau a folre del 2d8f (en veritat jordiandreu va fer la feina dels dos costats...) vaig sentir-me un tio important aquell dia... descarregar aquell triplet de 8 va ser molt satisfactori...

  • sant magí 2005, enmig d'un moment personal i vital força complex, va sortir aquesta fotillo que comparteixo amb tots vosaltres... veníem d'un inici de temporada que se'ns havia regirat (mataró i terrassa)... aquell sant magí va redimir-nos... això sí, les coses encara van trigar a solucionar-se...


  • festa major 2006, per fi tornàvem a creuar la frontera del 2d8f... havien passat 6 llargs anys d'ençà el concurs del 2000... i gràcies a un tronc amb cares noves, assajos de qualitat i el menut/genial joanet-anxaneta vam carregar un 4d8ag i vèncer de nou en una diada important...

i crec que ho deixarem aquí... sobre santa tecla 2007 i sant magí 2008 (els meus millors dies d'aquests llargs anys) no cal que parli, són contemporànis a aquest bloc i ja us he fotut prou el tostón!!... 10 anyets tius! semblen pocs, però per mi és quasi tota la meua vida conscient!!...


després d'aquesta gegant pajilla mental, us demano perdó amb tota l'ànima... no tornarà a passar... no m'ho tingueu en compte...

dimarts, 21 d’octubre de 2008

25.000!!!

25k d'encuriosits matalasseritzats, 1 anyet i pico... això tira!!... estoy que lo flipo, chavales!!

... que divertit lo que escric quan estic avorrit

divendres, 17 d’octubre de 2008

canvi de lloc ¿instantàni?...

m'ha picat un gusanito... i tot desafiant la crisi financera mundial m'he gastat 8 leurassus en registrar el -superoriginal i estupendu- domini, www.matalassers.com (generòs i esplèndid que és un, benvolguts mascles i femelles meus...)...

així la cosa, us demano una mica de paciència per si en aquests propers dies els utensilius web s'espatarren una mica... no sé ben bé com anirà... m'han enviat un mail dient-me lo següent,


El vostre bloc està en transició

La nova adreça del vostre bloc és http://www.matalassers.com. Com que es triga una estona abans que aquesta nova adreça estigui disponible a Internet, encara hi podeu accedir a http://matalassers.blogspot.com.

La teva nova adreça hauria de funcionar per a tothom al cap d'un màxim de 3 dies. En aquell moment redirigirem els teus lectors de l'adreça antiga a la nova.


espero que tot rutlli bé en un parell de dies... per cert, ara la mai diu que sóc un frikiweber (he abandonat l'estatus de frikiblogger, no tinc clar si és un canvi a millor)...

de momento esto es todo en las gaunas, seguiremos informando, jose maría!!

dimarts, 14 d’octubre de 2008

50 consecutius

com ja vam comentar fa uns dies, la passada diada nacional va aportar una dada estadística TREMENDA...

espluga de francolí, 1 d'agost 2004, des del concurs del 2002 no descarregàvem el 3d8, teníem certes urgències i una alineació nova de pinya i tronc anava a plaça, intent desmuntat, però descarregat a la tempativa de repetició... i eufòria (ho recordeu? moltíssima eufòria)...

diada de catalunya, 11 de setembre de 2008, 4 anys més tard... plantejant l'alineació que havia de sentir la quarta aleta de castell de nou (els temps han canviat una mica)...

que hi ha entremig?...

50 sobre 50, xecs, hem fet cinc desenes de tresosdevuit (7 (2004) +13 (2005) + 13 (2006) + 9 (2007) + 8 (setembre 2008), 100% descarregats)... seguits, sense intents desmuntats, sense carregades, sense errades, sense problemes de concentració... la seva robustesa i confiança ha estat la base i puntal de qualsevol evolució, pivot dels canvis i rotacions, eina per al debut de canalla...

i jo que sóc un friki total, descric aquesta relació de noms ordenats (més o menus) per la quantitat total descarregada...
  • baixos (12)... manel garcía - ángel moreno - albert domènech - jose antonio rodríguez - xavi domènech - jordi valios - jaume pijoan - xavi solé - vicens vergés - joan sala - carles suriñach - sergio catalán
  • segons (6)... pere ruiz - pruden moreno - sergi valls - manel garcía - carlos sanjuán - vicenç vergés
  • terços (4)... toni morató (50) - david morató (50) - carlos sanjuán - césar morató
  • quarts (4)... tete borrero - quico pino - david ibáñez - carlitos bello
  • quints (8)... àngela garcía (50) - blanca garcía - mercè creus - tamara urzúa - sílvia vives - cèlia violero - christian arjona - tere creus
  • dosos (6)... junior quintero - pepe rossel - luis úbeda - aix sabater - tere creus - hayder gómez
  • acotxadors (8)... carla sabater - malen calle - laura mallafré - joan villa - hayder gómez - richi quintero - jordina pino - carolina villa
  • anxanetes (5)... aix sabater - carla sabater - pepe rossel - hayder gómez - richi quintero

i els pinyerus-crosses-primers cordons, l'hem fet molta gent!!! algun folre a terra inclós... l'orgull íntim, la nostra xoieta, llueix amb numerets rodons... un bravo per ella, un bravo pel nostre 3d8!!

demano una mica d'ajuda popular, m'expliqueu alguna anècdota-estadística-cosa vostra d'aquests 50 castells??? (per déu, no em deixareu tirat, , que ja ens coneixem... xD)...

perquè no es digui, començo jo... recordo amb un gran somriure el nº1 de la llista (l'espluga from francolin), va ser el meu primer 3d8 descarregat de primerdau -20 anyets- amb el budesca al darrere i portant de segons al tàndem pruden-sergi... tinc ben presents les cares de molts xiquets -superveteranus ara- que ascendien (o debutàven) en posicions de major compromís, a la canalla-tronc-escorça d'aquell castellàs que feia masses dies que no completàvem... molta il·lusió hi havia en aquells autocars de retorn de l'espluga...



ACTUALITZAÇAO... a dia d'avui (fa quasi un mes de la efemèride) la llista anterior està incompleta... a part d'haver augmentat el nombre fins a 52 (ojupioju), tenim noms nous que incorporar... albert-faràndula claramonte (baix), junior quintero (quint) i moisés farrús (anxaneta)... i gràcies al joan per la col·laboració!

dissabte, 11 d’octubre de 2008

em posiciono...

en qualitat de ru, un bloggerflipat (com diu la meua compimai) que no té cap més pretensió que entretenir i entretenir-se... vull fer una declaració, no espero convèncer a ningú, ni adcotrinar sobre res... de fet convindreu que no té més major mèrit que una petita gratificació moral, de grup, d'esforç, feina col·lectiva... al lio... el tresdenou de festa major està carregat... per explicar-ho gràficament, crec que és el moment de treure aquest primer planet... toca... després de les batalles múltiples i que el tram final de temporada hagi minvat en intensitat...

no hi ha molt on discutir, és una opinió personal, accepto que no és ortodoxa ni refinada, potser amb les reglamentacions del concurs a la mà no valdria... però us especifico que les aletes matalasses exigeixen agafar-se amb la mà del peu ja llençat abans de fer l'aleta amb la oposada, i si l'anxaneta té la mà a les espatlles dels dosos és que la seqüència del moviment la dòna per correcta... per mi, carleta, està més que carregat, apunta'l al currículum...

jo, si no us sap greu, ja el tinc posat al excel (fa dies, però avui us ho confirmo...), un dia d'aquests us poso la resta de la fotillo...

dijous, 9 d’octubre de 2008

lo concurs 08...

4 dies després... la crònica...

es fixa de sortida el 2d8f... al llarg de la setmana havíem anat recuperant el to a l'assaig... múltiples proves amb la canalla a dalt del folre ens donaven confiança respecte el forçat canvi d'anxaneta (i d'un segon)... si fixàvem l'últim precedent (festamajor) no semblava que la principal batalla del dia hagués de ser aquest dos...

però no va anar bé... es va lligar estrany, els segons no van acabar d'estar còmodes en cap moment, el folre va començar a treballar massa aviat, amb l'entrada de dosos les rengles ja estaven desplaçades... la cridòria de la primera ronda a plaça es va notar, les instruccions, les ordres, no hi havia marge de correcció més enllà de l'instint propi... la feina dels petits excel·lent, amb ganes (debut en castell folrat del moisès) i fe (repetint dosos i acotxadora)... però el castell va tornar a esclatar en el mateix punt que les altres dues vegades aquesta temporada... de tronc? de folre? de pinya? entenc que no hi ha més culpable que un treball previ i una mentalització insuficients... tothom hi té la seva part... probablement la fórmula s'ha d'ajustar... 3 carregats sobre 5 aletes és una fiabilitat escassíssima en un castell que fa tants anys que dominem (registres globals - comptant aquest últim, només carregat- 49+10, sense perdre'l en cap de les últimes 15 temporades)...

la galeta, cinquena de l'any, quarta en l'últim mes... deixa imatges de poca harmonia... el cap de colla havia anunciat en petit comitè, abans de l'actuació... que si el 2d8f anava bé, l'objectiu següent era el 3d9f... la caiguda, la veritat, no és dolenta... però a nivell psicològic ens genera problemes, hem de canviar els plans...

sense descartar res, s'afronta la segona ronda amb el 4d8 (la confirmació de no renunciar a res, és que posats a assegurar, la millor aposta passava per escollir el tresdevuit)... el 4 porta canvis respecte l'últim carregat, s'endureix de segons-terços i hi debuta un quint... el resultat és , aquest cop sí, l'esperat...

arriba l'hora de decidir... la colla ha aguantat estoicament els últims successos i s'hi ha sabut sobreposar... col·locar sisens en l'assaig general anterior ofereix bones expectatives... el castell portava canvis a baixos-segons-sisens i per dalt, i a més es basava en el sobreesforç d'alguna de les seves peces importants... a plaça el sentiment per afrontar el repte dels nous pisos no era unànime, la motivació general estava aigualida, i part dels crios mostren inseguretat després de la nova caiguda folrada... en aquest punt es decideix aixecar el peu de l'accelerador, s'ha de saber llegir quan aturar-se...

en tercera ronda descarreguem un 3d8 sense massa complicacions, gairebé tothom té el cap en un altre lloc... debuta una combinació efectiva de quints (amb el júnior, primer element mascle que descarrega a la rengla en aquests últims temps de relació amb el 3)...

i hem de resistir un concurs difícil per l'entitat, la jove (3d9f i 5d8c), sants (3d9fc) i lleida (2d8f) [felicitats a les 3 colles] van amb les piles carregades... barcelona desmunta de castell de nou, i mentre el fan em plantejo si el nostre hagués portat un camí similar (allò de la convicció)... i novens... mecagonlaputa... en un any on aconseguiem aviat el 2d8f, amb un sant magí gloriós, amb molt de treball d'assaig, amb gent, amb fotimer de camises noves... mecagonlaputa...

hem de reflexionar-hi... mala sort? no hi crec... comparteixo la teoria del joan dels petits detalls... no els hem sabut cuidar prou... no hem sabut gestionar adequadament l'èxit d'un fabulós sant magí i 2 mesos de calendari per sommiar... n'haurem de parlar, i aprendre'n, encara que sigui duríssim admetre que hem desaprofitat una inèrcia i situació excel·lents...

deixeu que em quedi amb dues coses positives... vull parlar de la qualitat tècnica, física i mental del moi, que ens ha empès i descongestiona el nostre futur... i d'una apreciació més personal... la posició del jeroni, entenent-lo com a catalitzador principal de l'esforç que hem fet per arribar a plantejar-nos altre cop el tresdenou... un plaer treballar per tu, faraó...

dilluns, 6 d’octubre de 2008

trasnochada reflexión...

no entraré en masses jardins ara mateix, però sí necessito deixar anar algunes línies... lo altre ja ho farem demà (o passat, o l'altre)...

el concurs d'avui ha estat breu per nosaltres... a les 10 i quart la cosa pràcticament finiquitada... i parlo de concursar, com a lluita èpica contra un mateix i els altres... així ho penso... al meu entendre, comptant amb tots els condicionants que remolcàvem, el 2d8f de sortida hauria d'haver anat com el de les grans ocasions per espitjar-nos endavant amb fermesa... és obvi que no ha estat així... i ens ha condicionat...

després, l'ordre dels factors no altera el producte... dubtes, disjuntives, poca convicció... el 3d9f és un superobjectiu al qual només s'hi pot plantar seriosa batalla si assolim (tots) una dinàmica clarament positiva, a nivell tècnic, físic, i sobretot amb un 120% de motivació i voluntat col·lectives... aquest diumenge o al llarg de la setmana a l'assaig, no ha acabat de sorgir l'espurna adequada... forçar la màquina per buscar una frontera tan important probablement no hagués estat la millor de les opcions... ep! no es podrà dir que no ho haguem volgut intentar!

us confesso que prendre decisions ha estat més complex de l'habitual, i que el tràngol d'enfrontar-nos amb una nova caiguda (quarta en un mes) té cert punt d'injustícia... m'agradaria afegir - com a desgreuge pels petits- que allà dalt hi ha hagut llàgrimes de ràbia quan s'ha confirmat que el que baixàvem a fer en tercera ronda tenia 8 pisos...

empassar saliva, buscant un pensament reparador... un dia convuls...


i un dels pocs somriures sincers que se m'han escapat avui... el meu petit detall bonic del dia... me l'ha ofert la xarli, al vespre, al nàstic... que bé ho ha fet el moi... plasplasplas he afegit jo internament, i no era per la xilena del davanter camerunès...

divendres, 3 d’octubre de 2008

40 horetes abans...

bufff... sobredosi d'informacions!!

falta 1 dia i mig pel gran moment, aquesta nit és importantíssima per quasi tothom... a tots els locals hi haurà activitat màxima, deures pendents, motivació al límit... el concurs és aquí...

si navegueu de forma competent, trobareu fotos i resultats d'assajos fantàstics... a mataró (5d9f fins a sisens... i no és el seu objectiu principal!), a valls veureu proves xuletes de la vella (dels gammes extra), es rumoreja que sants avança amb pas molt ferm cap al 3d9f... no he vist res a internet sobre ells, però imagino que els laboratoris vilafranquins, vallencs(joves) i demés deuen anar igual de plenets... a ningú escapa el duel a 4 pels primers llocs... i el doble derbi que anirà a continuació... amb castellers de lleida a l'aguait per si alguna colla de les capitals no arriba a les fites...

nosaltres? avui veurem... s'ha de dir això, no?...

les coses es van posar (molt) difícils fa 20 dies i poc a poc hem anat revertint la situació... la cúspide d'aquest procés reactivador serà aquesta nit... com faltis, m'enfado...

i vos deixo aquesta fotillo per anar-nos inspirant tots plegats... que no estamos tan mal, hombre!... per cert, un joc rollo las 7 diferències...

1- sou capaços de trobar al homer? (i ja de pas n'homer podria dir-nos que busca ahi amagat...)... 2- sergio, cabronet, esa salutació torera té copyright!... 3- perquè el mamon del miqui sempre surt mirant a càmera?... 4- on era mr laiz i els seus petonets a l'escut?... 5- a qui busquen navarro i carlitos?... 6- heu vist que el braç de l'hugo és com el cap de l'oriol?... 7- en blanc i negre no es veu, però a la foto en color començo a veure'm calb!... 8- joan, vas aconseguir baixar?... 9- el pinyes es com els davanters i es prepara les celebracions abans dels partits?... i 10- oi que és bonica la plaça de les cols?

ànimus xiquets! toca apretar el cul, aquesta nit tanda de matalasseritis...

dimecres, 1 d’octubre de 2008

a les seves mans...


simplificant i en essència les coses importants es succeiran per les alçades... la llegenda diu allò de que per sobre dels petits detalls, la canalla és lumésimportant...

resumint, al final de tot, aquesta desena de xiquetins decideix... i us he de confessar que veig ganes de mossegar...

transmeten una barreja de responsabilitat, il·lusió i valentia... estar a les seves mans ha de ser un orgull per tots...

i que ningú perdi de vista que aquesta canalla ja ha descarregat castell de 9 enguany...

... ens ho seguim mereixent, òstiapu!!


(quina gran tarda la d'aquell 19/08!!... quin gran somrís el meu fent aquesta fotillo... quina paciència, la seva, deixant-se arretratar tot fent posats d'allò més cool... no li passa a ningú més que la catedral sembla més xuli d'ençà de sant magí?)

dilluns, 29 de setembre de 2008

una setmaneta pel concurs...

(el gameover era només pel setembre santatecleru, xecs, no sus precipiteu!!)

dilluns, cròniques castelleres, ressaca d'un cap de setmana intens (no a tarragona), descobrim una nova colla folrada (fantàstic lleidetanus!) i castells de nou multicolors vilafranquins (no us perdeu aquestes fotos, tius!)... tothom engreixa la màquina cara al concurs...

i aquest tothom, ens inclou, amigatxos...

malgrat tenir -com resa el topicassu- l'enfermeria mig plena, és el moment del "una mica més"... tres assajos ineludibles aquesta setmana... fins on arribem serà una pura qüestió de matemàtiques i d'implicació-voluntat col·lectiva...

axins que ànimus, i tothom a pencar... dimarts + dijous + divendres...

dijous, 25 de setembre de 2008

game over...

bueno, sinyors, això de la santateclagloriosa s'ha acabat... i el balanç? complicat tirant a xungo... recapitulem una mica...


santa tecla, 23

després d'una setmana d'intens treball afrontàvem la diada "genuïna" de les festes tarragonines... les expectatives, rebaixadíssimes - a causa de la desafortunada caiguda d'uns dies enrere-, passaven per portar la clàssica a la plaça de la font... i fer-ho estrenant canalla a totes tres construccions...

els assajos s'havien mostrat certament productius (divendres érem mil), i la confiança en els petits era total... el balanç, novament, no va resultar del tot positiu...

iniciem de 3d8, calcant l'alineació de 3d9f del passat sant magí, amb la necessària modificació de l'anxaneta... el moisès fa una exhibició a tots nivells, demostra que no li ve gran el repte i que ni aquest primer 3d8 és el seu límit natural... debuta també el claramonte a baixos i descarreguem un dels tresos més efectius i plàcids de la temporada... la colla encoratja al petitíssim anxaneta mentre camina sortint de la pinya... petitfantàstic_1

segona ronda, 4d8, mateixa idea, tronc habitual de baixos fins acotxador, carreguem prou bé... però com tothom ja ha parlat i reparlat a aquestes alçades, els terços es van obrint de manera poc comprensible i s'arriba a una situació de no-capacitat de defensa... el castell es trenca amb els petits a la pinya i els dosos a l'alçada de quarts... tècnicament el dani (segon anxaneta debutant en castell de 8 del dia) va fer tota la seva feina, arrancant fins carregar, i baixant per sortir somrient de l'estructura, tot just uns segons abans de que la resta del castell cedís... petitfantàstic_2

a partir d'aquí, la pluja... que havia acompanyat al llarg del matí (les dues primeres rondes incloses) augmenta en intensitat i es resol suspendre la diada en aquest punt...

la sensació és lletja, picar d'un castell bàsic per un problema com aquest no entrava en cap mena de travessa... els nens van fer la seva feina per sobre de les expectatives, valents i enèrgics, sense dubtes i col·laborant de forma notòria en mantenir els galons de 8 en una diada on no poder demostrar aquest nivell hagués estat tràgic...

i el regust que em queda a mi (com comentàvem allí mateix), és que els grans no vam estar a l'alçada dels petits... no els vam saber donar els 2 castells descarregats que la seva feina i voluntat mereixien...


la mercè, 24

amb el nou dia, constatem allò tan conegut que a vegades les caigudes aparentment més absurdes tenen molta transcendència... sobretot si s'acumulen amb la del castell de nou de la setmana anterior...

per la mercè, els 8 pisos es tornen molt complicats... la llista de baixes sembla infinita i a gairebé tot arreu apareixen seriosos problemes per configurar alineacions assajades i sòlides...

un dels castells estava clar des del dia abans (per allò de quedar pendent), 2d7 - de nou estrenu pel currículum del petit moi- i a la segona ronda s'opta finalment per un puntet de prudència i es busca l'enèsim 5d7 de la temporada (amb canvis als pisos alts i remixos varis en moltes posicions)...

després, com ja haureu vist en teles, premsa i mètodes informatius diversos, ocorre lo del pilar caminant... per mi no deixa de ser un fet puntual i plausible -negatiu- però sense assolir la categoria de drama nacional (qui em coneix ja sap que la meva opinió particular coincideix -substancialment- amb la de l'eloi)... per cert, que trobo de certa mala llet que mantinguéssim una ratxa excel·lent (arribant les últimes 12-13 temporades consecutives), i el dia que venen del tv3 a gravar un especial no mos surti com acostumem a fer-ho...


i fins aquí una santa tecla 08 per oblidar, compro la idea del parèntesi que apuntàveu ahir... a partir de demà, més i millor...

dissabte, 20 de setembre de 2008

el vídeo del tresdenou...

m'ha arribat això via mon germà-homer (aquelles caramboles sobre les quals no n'acabes sabent l'orígen exacte)... i gràcies a l'amic josepfrikilandi (que ho ha convertit en un format "comú" i ho penjat a la xarxa) , ho podem mirar i remirar tots plegats... sense cap ànim de buscar polèmica...

moltes gràcies (per tot) lleidetanu!!



dijous, 18 de setembre de 2008

ouch...

ho sé, he trigat uns dies a postejar la clàssica referència "institucional" (que diu l'amic eloid'altauflla) de la diada de festa major...

la veritat és que el matí del 14/S es presentava amb bones perspectives, per l'ànim col·lectiu (macroesmorzar inclòs), per la qualitat dels assaigs i per la progressió de la feina... i les impressions inicials ho corroboraven...

la veritat és que les sensacions tot descarregant el 2d8f eren immillorables... la colla tornava a notar en clarament positiu el fet d'actuar de nou en plaça pròpia i amb el màxim compromís...

i en segona ronda (després de l'èxit de la colla jove) ens enfrontàvem al 3d9f, es ben poc comprensible la seqüència viscuda en aquells 15-20 minuts... vam utilitzar els tres peus, amb imatges estranyes a dalt del folre, amb problemes ambigus en el nucli dur, molt males vibracions... a la tercera va anar amunt sense massa convenciment, intent desmuntat amb l'entrada de sisens, obert i lleig... res a veure amb els assaigs... motius? nervis? pressió? incapacitats diverses?... no sé si és el lloc ni el moment... jo no hi entro...

i a la repetició, primer peu, convicció i amunt... un tronc ben estable, si veieu imatges o vídeos diversos, convindreu que s'assembla (o millora) les percepcions del passat sant magí 08... però - i imagino que en les alçades de setmana que ens trobem no sorprenc a ningú- això ara importa més aviat poc...

com no m'importa massa que els dosos es col·loquessin i s'estesin a dalt uns 40 -llarguíssims- segons abans de l'aleta... i com no sé (ni sé ni vull arribar a saber) si en el moment de trencar-se el castell els peuets drets de la carla i la malen van arribar a tocar-se...

la caiguda va ser terrible, una de les pitjors que ha viscut la colla, l'acotxadora s'esmuny, l'anxaneta hi va al darrere, estiren als dosos, i pis a pis el tresdenou es va esfondrant... les petites s'enduen la pitjor part... moments molt durs per a tots...

a partir d'aquí, el color de la diada canvia cap a una tonalitat més grisa... la tècnica veu molt clar que no podem optar al 4d8 previst i valorant el feedback de la colla, es decideix no rebaixar el nivell i no provar més castells... discutible? suposo... tantes opinions com camises...


i més o menos ja ho tindríem (m'ha costat força escriure, ho confesso)...

entenc que l'important ara és que tothom es recuperi completament i puguem tornar a centrar-nos en les nostres respectives normalitats... m'ha agradat la reacció del gruix de la colla (en el post anterior hi trobareu alguns bonics exemples en forma de comentari, zenkiu henrik!), dimarts vam fer una bona passeta endavant, les notícies que van arribant són molt bones, espero que demà TOTS fem una demostració ben xuli al local... ànimus!

dissabte, 13 de setembre de 2008

de cap a santa tecla... (i III)

ara sí que sí...

la particularitat d'aquest calendari (2008) tan capciós i atapeït i els bioritmes pròpis de la colla mateixa (aturar-nos una mica i marxar de vacances després de sant magí) ens han forçat a un sprint d'aquells estratosfèrics...

però ja hi som... "todo el pescao vendido"...

ahir, divendres, un assaig francament important, d'aquells on qui més qui menys dibuixa un bon somriure tot xerrant amb els companys...

i demà diumenge 14, a la plaça de la font, en la diadadelprimerdiumengedefestes tenim una oportunitat històrica... tornar a descarregar un castell de 9 ens posaria en un escenari acollonant (never seen before)...

mantenint els peus al terra, amb treball i mentalitat guanyadora, estem vivint un moment fonamental de la nostra història, demà s'hauria d'escriure una pàgina titolada CONFIRMACIÓ...

us demano que íntimament, acluqueu els ulls i deixeu fluir l'energia... ho hem d'aconseguir paios...

... i que el matalassers continui retronant per TGN...

dijous, 11 de setembre de 2008

11/S

rambla nova, i tres objectius clars, rodar estructures, ajustar els mecanismes de la canalla i recuperar definitivament el pols casteller d'alta intensitat (3 days left)...

obrim de 2d7, amb canvi a terços, bonic, ràpid i sense complicacions, per espolsar fantasmes i carregar les piles cara als dosos folrats de santa tecla (que jugaran un paper clau en les respectives diades)...

segona ronda 3d8, amb l'alineació i el cap pensant en diumenge, exceptuant algun problema puntual amb la baixada de les petites, el millor tredesvuit de l'any (8è de la temporada)...

i m'aturo, perquè hem estat a punt de malmetre una preciosa dada que feia setmanes que esperàvem... amb els terços col·locats, part del castell donava les mides per bones i altres no ho tenien tan clar... hi ha hagut un creuament d'ordres ("amunt//avall") i les gralles han començat a refilar, malgrat que els quarts no han arribat a arrancar l'ascensió... jo m'he esglaiat (la pata abajo, compais)... tècnicament no era un intent desmuntat, oi?... les noves bases del concurs, blablabla...

total, cenyint-nos a la legalitat vigent, l'hem assumit com a peu desmuntat (la colla Jove, que actuava a continuació, no hi ha posat cap objecció) i a la segona temptativa ha anat amunt... assolint d'aquesta manera el 50è descarregat consecutiu... la xoieta de la corona s'ha descarregat en el 100% dels intents que s'han portat a plaça d'ençà de l'1 d'agost del 2004... ja en parlaré amb més deteniment la propera setmana (que esperàveu d'un friki com jo?)...

i per tancar la diada 5d7, si a la torre li vam treure els quarts, avui l'hem fet sense els segons (tothom a dosificar!), i la veritat és que sent perfeccionistes hi ha coses millorables a l'assaig i en prenem nota, però la percepció general és que el treball comença a sortir i el castell demostra tenir les coses bastant claretes... molt guapet (pràcticament perfecte) de quarts en amunt...

pilarets, banderetes, més pilars per la canalla que avui s'ha quedat a terra ... i cap a casa de manera pseudourgent que (per confirmar prediccions meteorològiques) s'ha fotut a ploure!!... sort que (aquest cop i sense que serveixi de precedent) en poc més d'hora i mitja s'ha ventilat l'actuació de les 4 colles i les diverses cerimònies pilanero-tradicionalistes... si és que quan hi ha ganes d'anar per feina...



de propina, us deixaré una altra dada d'aquelles que m'agraden... 3 castells a plaça utilitzant 9 baixos diferents... felicitats a tots ells, perquè l'equip de baixos-segons d'aquest 2008 és senzillament tremendíssimo (i això que encara tenim un 10è home de baixa!)...

dimecres, 10 de setembre de 2008

de cap a santa tecla... (II)


ja vam dir que estàvem al bell mig d'un tram especialment intens... ara, sense quasi marge de recuperació, afrontem el segon bloc d'assaig+actuació...

ahir, l'assaig previ a la diada nacional, va ajudar a recuperar una mica el tó després de la desafortunada relliscada de diumenge passat... bones proves...

i demà, 19.30h a la rambla, en una diada absolutament condicionada per l'actuació de diumenge, però això, lluny de restar-li importància, afegeix transcendència... els castells que la colla té intenció d'afrontar han de servir per consolidar (un puntet més) els troncs que diumenge haurien de veure la llum a la plaça de la font...

per cert, anuncien pluges... per demà, per divendres (assaig generalíssim) i pel cap de setmana... aquest 2008 és un patiment compais, ens agafarà torticolis de tan mirar els núvols...

ànimus!!

dilluns, 8 de setembre de 2008

torredembei...

sensacions estranyes, ahir...

la colla es presentava a torredembarra amb la idea de tornar a assolir un bon estat de forma en castells de 8 (tres setmanes sense sortides, post-sant magí) i l'ambició d'assolir el màxim nivell possible...

i de nou, i de manera molt similar a fa un mes i mig (a maria cristina), ens vam quedar a mitges... la cosa va anar així...

primera ronda, 3d8, amb canvi important a dosos (dimensions i pes més reduïts, el pom del present-futur, ja fa uns dies en vam parlar), bastant tranquil, amb una mica de bellugueig en els primers compassos de la descarregada (provocat, probablement per un cert desgavell en les alçades entre regles)...

en segona, la tècnica pren la decisió d'assumir el 2d8f, malgrat no s'havia anunciat oficialment a la colla en l'assaig previ, el més que notable gruix de gent mobilitzat fins torredembarra, la bona qualitat de les proves de dos del divendres i la voluntat d'oferir (al públic i a la colla mateixa) un "algo més" invitaven a afrontar el repte amb bones perspectives... però hem d'assumir que no va acabar d'anar bé del tot, carregar un castell que tens tan treballat no acaba de deixar massa bon regust a ningú... el fet és que tot i repetir estructura i folre respecte sant magí - i repetint bones sensacions fins instants abans de l'aleta- no es va aconseguir aportar la solidesa necessària com per aturar una fuetada quan les petites iniciaven el descens...

la caiguda, un pèl més embolicada que la del juliol deixa cops, ferides i algun dubte... es decideix aixecar el peu de l'accelerador... i s'aposta per rodar el 5d7 provant la combinació definitiva entre quints (de 8) i dosos... bones sensacions per allà dalt (felicitacions a la peque-sara!)...

i ara? penso que hem patit, probablement, un toc d'atenció... tocarà arromangar-se i polir cosetes al pati... queden 6 dies per festa major, hem de passar pàgina...


(i polso PAUSE al possible debat de "perquè ens costarà tant fer castellots a no-TGN..." tinc el cap centrat en lo que mos ve a sobre, ja tindrem temps de parlar al fred i anticasteller hivern...)

dijous, 4 de setembre de 2008

de cap a santa tecla... (I)

iniciem un intens camí aquests dies, format per passetes i petits objectius que poc a poc i enfilant-los un a un haurien de portar-nos fins festa major en les condicions (a priori) més adequades...

la primera etapa d'aquest viatge (viatge, d'altra banda, breu i que fluirà -segur- molt ràpid) és la formada per l'assaig + actuació d'aquests cap de setmana que estem a punt d'encetar...

un assaig el d'aquest divendres on sense embuts hem de confirmar les sensacions pre-sant magí, en els castells que hi vam descarregar i també en els castells que ens vam guardar a la butxaca...

i diumenge, torredembarra i santa rosalia... plaça dels nois de la torre, territori on històricament els xiquets s'han sentit com a casa... les estadístiques parlen d'unes 20 participacions (de forma ininterrompuda la última dotzena de temporades)... la colla sempre ha demostrat l'esforç d'ensenyar el màxim que tenia...

el primer 3d8 carregat a mitjans dels 80 va ser en aquesta plaça i diada, i a part cal sumar-hi posteriorment uns trenta castells de 8, incloent-hi tastos dels grans pilars, dosos folrats i un intent desmuntat de 3d9f cap allà al 2000 (primer 9 on va pujar un servidor de vostès)...

i aquest recull històrico-contextual? per ubicar-nos tots, i per ubicar el respecte històric i acumulat de la colla envers el poble i la seva gent... m'han arribat alguns comentaris que crec que no es corresponen amb la realitat, crec que els xiquets sempre hem demostrat una actitud a plaça -allí al costat de la flaira a pollastre a l'ast i sota dels apartaments que tot sovint ensenyen turistes bocabadats/ades amb ben poca roba- ha estat la necessària com per poder afirmar que la de la Torre és una diada de les nostres, de màxims, de les de la X al calendari...

i això, crec que és fins a cert punt independent de les decisions preses per diferents equips tècnics, de diferents colles, en diferents moments i temporades, inclogui o no, certa política d'aliances...

i la sensació que tinc és que sortir de santa rosalia amb un puntillo més de matalasseritis ha de ser l'objectiu principal...

dimecres, 27 d’agost de 2008

vuelta al cole...

quin plaer tornar al local després de 7 dies de merescut descans... quines cares de relax, quina distensió, quin ambientillu...

però... ALERTAAAA!! la cosa s'apreta molt en aquest tram inicial de setembre (l'inici del final)... i ara tenim la responsabilitat de qui fa les coses bé i vol mantenir-se en aquest alt (altíssim) nivell... sense excessos de confiança, amb humilitat i mantenint la línia de treball... hem de ser plenament conscients que matinar i fer el 3d9f per sant magí no implica descarregar el següent de forma automàtica...

hi ha molt pocs assaigs, marge de maniobra pràcticament inexistent, un parell d'actuacions i ja som al primer diumenge de festes... hem de tornar a apretar tornillets i (sobretot) veure en quin punt hem deixat els deures pendents per santa tecla... la cosa va axins de comprimida...


29/agost - 1r divendres post-3d9f... el faraó ens portarà algo interessant de les seves vacances?

2 i 5/setembre - assaigs previs a la diada de torredembarra (ja hauríem d'anar a prou bona velocitat)

7/setembre - diada de santa rosalia (torredembarra), sempre trascendent per la colla...

9/setembre - últim dimarts abans del 11/S

11/setembre - diada nacional, interessant rodatge a plaça

12/setembre - l'assaig definitiu...

14/setembre - diada de festa major (objectiu II de la temporada??)


convindreu amb mi que està molt apretadet tot plegat... aquest sprint final vers la primera de les diades de santa tecla serà èpic... una peasso-volata en tota regla (toma guinyu eloi d'altafulla, , anava de veres lo del bescanvi)... si tots hi fotem la banya i ho lluitem, ho tindrem, sabem el camí...

divendres, 22 d’agost de 2008

somnis d'una nit d'estiu...

us deixaré dues perletes, són frases textuals dels dos elementus més petits de l'animalada del passat dimarts...

no mireu avall, que estem bé... hayder, dosos de la rengla del 3d9f, 8 anys, mentre s'encavalcava l'anxaneta...

ho faré, però no per cap pacte... ho faré perquè ho he de fer... malen, acotxadora del 3d9f, 7 anys, 4 dies abans de sant magí...

però n'hi ha més... la lauri, que cau del 2d8f i no mostra cap mena de dubte quan ha de tornar a fer el mateix castell... i el richi que sempre acaba demostrant la seva categoria independentment de quin sigui el repte... i l'aix emprenyant-se a morir per no pujar a un castell important... i el luis confirmant definitvament raça i caràcter... i el moisès i el dani, que venen espitjant prou fort... i la carla (el tresdenou és xuliiiiiiiiiiii) per ser definitivament una supersuper de la tarraco castellera...


ells, tots, són els catalitzadors de la matalasseritis galopant, l'orgull màxim de la colla... reverència meua xiquetspetits...

dimecres, 20 d’agost de 2008

SALVATGE (st magí 08)...

salvatge és la paraula que tinc al cap... ja fa dies... des dels pallaresos, passant per la patxorril tarda de dissabte - on vam col·locar dosos en una petita (i fantàstica) prova sense quarts...

ahir va ser un dia per al record, i el pas de les hores només fa que refermar-ho... de moments enormes i petits detalls, d'efímers plaers i eufòria descontrolada, d'abraçades, de plors i somriures absoluts... ahir (sant magí) vam fer el 3d9f a la plaça de les cols...

obrim de 2d8f -penso que per diversos motius era la més millor de les opcions plausibles... neguitós de folre a l'inici, molt guapet de mides en el desenvolupament... la serena descarregada i la bona feina general ens donaven el punt necessàri per afrontar EL repte de la jornada (i de tota la temporada fins aquest moment)...

segona ronda, 3d9f... born to be wild... convicció és la paraula clau per definir aquest castell... bastant controlat fins l'aleta, mogudíssim en la baixada de la canalla... quan les petites van arribar al folre va començar una de les seqüències més glorioses de la nostra història, la defensa salvatge del nou pisos, al límit el tronc, mans i el nucli de la pinya... moviments de peus, de braços, problemes de respiració i sobrecàrregues diverses... tothom hi té la seva part de glòria i el seu bocí de tresdenou...

i amb més detalls? vam aconseguir lligar un molt bon peu de castell de 9 (a totes les caselles dels pinyerus hi havia OK's de garanties), vam compactar un folre experimentat (només 4 canvis respecte setembre 07), l'alineació titular "de sempre" terços-quarts-quints van demostrar la solidesa esperada, l'ajust sisens-dosos (una de les incògnites de la jornada, ja que hi anaven dues modificacions a sisenes sumat al debut de la parella de dosos) es va resoldre amb molt bona nota i per últim, l'execució rapidíssima i decidida de les menudes (aleta de manual) va catapultar-nos endavant... a la descarregada, patir, patir moltíssim... el factor emocional, la plaça, la motivació de la colla i la capacitat tècnica del tronc van jugar a favor nostre... el resultat? eufòria i satisfacció, feina ben feta...

després, amb cert punt d'esgotament (físic i mental), afrontàvem un 4d8 que va deixar sensacions estranyes - la barreja de factors en dificulta l'anàlisi... però al cap i a la fi, descarregat i actuació al 100% de les intencions inicials (amb el mateix triplet que per la última santa tecla!)...

i ara què toca?? ja parlarem del futur immediat una mica més endavant, encara tinc idees al cap que necessiten sortir!!... no sus espanteu ningun!, només 3 detallets i una sensació...

primer els detalls... (I) la quantitat de camises pròpies que vam arrossegar ahir, noves, descolorides, samarretes obsequiades a companys-amics-amants, el gruix de gent implicada en el projecte creix dia a dia i el fet d'aconseguir tancar una pinya com la del 3 ha de fer-nos sentir que anem per un bon camí... (II) la confirmació d'una línea de treball iniciada d'un temps ençà, com si del greal es tractés, la colla (i parlo del conjunt dels currantes, no pas d'aquesta tècnica o la pretèrita) ha aconseguit decidir com i de quina manera assaja i es planteja objectius i nivells de qualitat... (i III) la resposta -salvatge- de la canalla als reptes proposats... capacitat de control, ambició, regular l'ansietat, tècnica i esforç són variables que coneiexen perfectament els nostres crios (tots) i ha de ser un motiu d'orgull brutal per nosaltres...

i la sensació que em queda? que sant magí ha respòs al guió clàssic dels xiquets... m'explico, al llarg de força temporades ens hi hem plantat amb els deures del 2d8f, obrint plaça de 3d8 per asserenar i afrontar el primer folret de la temporada amb el plus de la catedral i les escales, amb el puntillo de gas que et regala la plaça quan brama l'aleta... ahir la història va anar molt similar, el fet trascendental de la cosa està en el graó (salvatge) que hem escalat... i és que des de la nostra realitat (som una colla de vuit i és un rang del qual no ens en avergonyim en absolut) hem interioritzat la lluita i la preparació física i mental imprescindibles per aconseguir reptes majors...

he dit...



i salvatge ru, usurpant la foto del senyor van der meulen al diari avui, en la seva crònica castellera...

dimarts, 19 d’agost de 2008

viu i somriu...

resa una pintada a pocs metres de la nostrada plaça de les cols, on avui, per si hi havia algun dubte, els xiquets ens hem fet grans (ENORMES)...

de moment, teniu el video de com hem suat i descarregat el 3d9f en aquest enllaç... la matalasseritis s'ha desbocat aquest sant magí... (i el faraonet, s'ha consagrat faraongggg)...

felicitats a tots
, ha estat realment emocionant...

(demà més, ara processó...)

dijous, 14 d’agost de 2008

amb la teua gent...

endreçant algunes afotos de l'estiu he trobat aquest gran document...

en ell hom hi observarà un reduït grupuscle d'individus mascle en actitud amistosa demostrant que l'afecció aguda de la matalasseritis genera elements positius per la vida mateixa...

migdia de parrillada i carn a la brasa (genolfexió per vosaltres pomerol i guim_petit)... previ a una tarda marcada per un tifon-hurricane que va impedir que folrèssim a ratlletes l'altafullenca plaça del pou...

aquella estona la recordo, compais, d'allò més motivant... recobrar el puntillo "podem amb lo que convingui" ens farà lluitar per aquest sant magí que tantes expectatives comença a aixecar...

i espero que amb la invocació d'aquella nefasta estona de meteorologia adversa s'esvaeixin els núvols que ara veig per la finestra... com plogui avui me cagaré en algo...


(dijous 22h + dissabte 18h + TOTA LA COLLA = 3d9f per sant magí)

palabra!

dilluns, 11 d’agost de 2008

the big one...

(eixa història mereix ser explicada, és d'aquelles que resa la llegenda... "recordeu el dia ese quan vam...")

finals del second round... elspallaresoscity... la tropilla del petit gran home es vol refermar amb la decissió... "ho fem, ho fem"... no serà rarot?... "ho fem, ho fem"... no ens diran que assajem a plaça? "ho fem, ho fem"... hi ha ganes per ahi? "ho fem, ho fem"...

els xipiripitiflauticos-prestidigitadors pinyerus diuen que avanti i que hi pensen muntar folraco... els caps de colla de "les amigues" ens encoratgen... la nostra gent comparteix la sensació en anunciar-ho... anem a fer una prova important... veurem com va i fins on ho volem fer...

sense perdre de vista qui som (ni d'on venim)... muntar un folre així, assajant, per nosaltres no deixa de ser un luxe... nucli i primer cordó dalt... va bé? va bé... terços, quarts, quints... va bé? va de puta mare, tius... "los sextus dalt!!" crida faraonet - malgrat que el seu lamentable segon cap de colla li fes una senyal en sentit contrari només un minut abans...

resultat?? prova seriossísima, sisens col·locats - amb suficiència- per segon cop en la història de la colla (en assaig, s'entén)... i al meu parer sense cap mena de comparació amb l'anterior vegada, ara fa tot just 11 mesos... aqui teniu el video...

i jo m'he fixat en un parell d'imatges significatives... l'aparent tranquilitat en com tots plegats hem treballat la cosa, per ahi està la clau, me penso... i en la presència (gran, enorme) dels xiquets recents... hem posat un baix, crosses a pinya i a dalt, un munt de noms en posicions fonamentals a les rengles de la soca, i un primeres i dues segones mans al folre... camises noves que fa tot just un any s'estrenaven, o que se l'han anat calçant al llarg d'aquest 2008... barrets fora, implicació i constància...

tot plegat, agraint la col·laboració sincera dels amics serrallencs i dels altafullensis (diada d'inflexió per tots ells ahir)... i 2 preguntetes meues...

1. durant uns moments no heu sentit una veueta (bufona i salvatge) dins vostre que imitava la del faraó cridant, "fotem-li gralles, òstia! dosos, amunt!!"...

2. no us ho heu passat teta, compais? no heu somrigut plàcidament tot canviant de marxa tornant amb lo cotxe cap a casa?

bona injecció de matalasseritis, avui... per quan la propera dosi?


(jo, ru, penso guardar-ho al costat d'altres anècdotes mítiques i moments xulis diversos... com quan aquell 3d8 que vam descarregar a l'assaig - jo n'era una de les agulles i encara m'hi emociono de tant en tant...)


... massa èpic, eloi d'altafulla?...

diumenge, 10 d’agost de 2008

pallaresus city, km 0...

per endavant vagi que m'agrada fer castells als pallaresos... un carrer (no-plaça) si voleu... poblet petit (no massa públic) podeu dir... plaça XIQUETS 100% us contestaré... i avui, amb colles "amigatxes" al costat, millor que millor...

estratègicament és una diada important per nosaltres, el tram final de juliol i l'inici de l'agost no és tradicionalment l'època de l'any on tinguem més feina, però tan propet de festa major convé rodar i provar... i això ha estat avui... posar cera, polir cera...

obrim de 3d8... feia molts dies que la xoieta no treia el cap... l'enyoràveu? pel meu gust el millor de la temporada... espectacular veure'l seré i controlat desde pinya fins les quints... micona de nervis per dalt a la descarregada... un canvi a dosos podria explicar certa ànsia de la canalleta... (ojupioju!!, hayder -8 anyets- debutant sense massa complexos a la rengla -com fet a mida)... ben resolt...

bones sensacions i anem pel 4d8... alineació consolidada en les últimes setmanes, avui -sense excessives angúnies- hem treballat més que a maria cristina (serà difícil enganxar un castell que iguali aquell)...

i per cloure el programa, 2d7 (ambfolreaterra)... un xic remogut, l'havíem de fer i l'haurem de seguir treballant amb energia... a ningú escapa que descarregar el 2d8f per sant magí (i fer-ho bé) s'eleva a la categoria de condició indispensable per continuar endavant...

conclusions? bona evolució i certa sensació de ja estem al carril d'acceleració un altre cop... no tenim cap pressa per embalar-nos, però ja hi som...

detallet d'avui, d'aquells petits (però valents...) que impliquen hores de feina... hem aconseguit recuperar el sà costum de fer 3 i 4 amb dues parelles de dosos diferents...

(i no, AVUI, no parlaré de les "figues from another paner" del extra-time, he de reposar algunes imatges... em tremola la veu encara, amigüitos... deixeu-me un dia, demà en parlo... PALABRA!)

divendres, 8 d’agost de 2008

6 toros 6....

són els que queden per lidiar d'avui fins Sant Magí... 4 assaigs fonamentals, una important actuació preparatòria, i la DIADA de festamajorpitita de la tarraco (imperial i castellera), amiguets...

el faraonet no es cansa de repetir allò tan nostrat de "gràcies a tots per venir... ha estat un assaig profitós"... però a ningú escapa que on de veres mos juguem les primeres garrofes de la temporada és en aquesta seqüència de 12 dies que comença aquest vespre-nit de divendres estival...

per aquest finde previ tenim...

divendres 8, assaig general... la resposta de gent ha de ser l'adequada a la bona dinàmica d'assaig i les ganes d'escalfar -definitivament- motors...

dissabte 9, pallaresos city (18:30h), oportunitat magnífica d'ajustar troncs i punt de forma, i fer una actuació amb castells de 8 - en plural...

els objectius grans, la voluntat ferma, i la feina prou avançada... d'aquests assaigs en depèn no només l'actuació de santmagí sinó el canvi de tendència i de ritme que ens ha de portar a un últim tram de temporada (setembre-octubre) que exprimirà el màxim que li puguem donar...

així que no hi ha excuses, tothom a aplicar-se (jo el primer, publicant avui després de masses dies de silenciuuuuu)...

-recordatori estadístic/curiós del ru- avui és 8/8/8... no té més misteri, però a mi me fa certa gràcia!

dilluns, 28 de juliol de 2008

a mitges...

ahir vam assumir un repte complicat... estrenar castell (límit si voleu), debutar amb folres i pujar el llistó abans de sant magí... i la veritat, no va acabar de sortir com tots volíem...

maria cristina, actuació de diumenge tarda al homònim barri de l'eixample tarragoní, estava inicialment marcada com una actuació pel "rodatge", castells de 7 i mig (potser una mica més) per provar variants o fer algun debut...

la pluja d'altafulla, i el frenassu de premià, així com els bons assaigs desenvolupats van portar-nos a modificar aquesta planificació, i definir maria cristina com a objectiu "vuitable"...

així les coses, vam obrir la diada amb un dels castells que més hem treballat en les últimes setmanes a l'assaig... una versió sensiblement modificada del nostre 4d8... la veritat és que n'estem molt orgullosos d'aquest castell i del resultat efectiu que va oferir ahir... debut del sanju a segons i del gabi a terços... canvis de canalla, també... li vam treure pes al castell i la veritat va ser un 4 totalment diferent del que estem acostumats (i no parlo només d'aquesta temporada)... bona cosa...

a segona ronda, la tècnica es va decidir per l'aposta ambiciosa, 2d8f, amb una pinya justeta i la col·laboració de les altres dues colles (gràcies serrallo i reus), vam lligar el folre i el castell va anar amunt... fins l'entrada dels petits se'l veia remenat i es va anar tancant per dalt, res que no haguéssim defensat en altres ocasions, però amb la passada de l'anxaneta, el tremolí anava en augment, i des de dalt fins al folre tothom va començar a tenir problemes... ni resoldre un parell de gardeles insalvables ens va donar el punt necessari per descarregar-lo, el tronc del castell es va trencar amb l'anxaneta llepant el folre i l'acotxadora iniciant el descens... primera llenya de la temporada... desencís, oportunitat perduda, així no és com tenim el 2 ni el folre els xiquets enguany!! (si sou hàbils amb el youtube, en trobareu una gravació penjada)...

i en tercera ronda (tal i com havíem previst inicialment) 3d7, tot estrenant amb camisa i gralles aquest petit pomet de dalt que portem força setmanes preparant... deixeu-me que m'hi aturi un moment, aix i hayder són els últims anxanetes que han fet castell de 8 abans de la canalla actual, el fet de que comencin a estar preparats per reptes majors pot catapultar-nos endavant, per "pes-finura-qualitat-edat-experiència"... hi tenim grans projectes dipositats en aquest "pomet"... seguirem treballant...

i la conclusió? mig ple, mig buit...

un 4d8 fantàstic, sí, i un meco de 2d8f, també... cert és que feia 6 anys que no érem tan matiners amb l'aleta d'un castell folrat, i cert és que el treball acumulat d'aquesta temporada oferia bones sensacions... però la realitat és que el factor plaça va pesar, i que no vam saber vèncer aquesta lluita... la tècnica s'haurà d'aplicar, l'aposta va sortir a mitges... el risc que corríem (i valoràvem) va aparèixer en forma de caiguda... i malgrat no va ser dolenta, hem de ser crítics i analitzar les possibles millores i errors comesos...

diumenge, 20 de juliol de 2008

the saints...

20 juliol, sol, molta calor i plaça xuleta (de públic entregat i amb bon gruix de gent a les colles, sobretot a la local)... ingredients autèntics per disfrutar d'una DIADA d'estiu... festa major a mataró city...

avui al maresme s'han vist cosetes molt interessants...

obrint plaça, capgrossos, amb el 5d8, nerviós d'inici i treballadet a la baixada... l'ascensió de les acotxadores ha retardat el castell (amb certa indecissió inclosa), la descarregada ha demostrat veterania, algun membre del tronc ha patit força però s'han imposat a la catedral amb fermesa... segona ronda 3d9f (tercer de la temporada), tremendo fins carregar, i remenat a la sortida dels crios... amb els dosos sortint, la rengla semblava tenir problemes de connexió amb el folre, de nou lluita i galons per superar l'adversitat... objectiu del dia, tercera ronda, 4d9f, com no podia ser d'altra manera, treball, treball i treball... les connotacions d'aquest castell, en aquesta plaça, i en aquesta diada fan molt complicat extreure conclusions vàlides i racionals (opinió del ru, que anava de 6è o 7è lateral en un dels quesitos de la pinya del 4)... els capgrossos havien de descarregar aquest castell i ho han fet, així de simple, i així de complicat... sou una colla immensa... per treure's el barret, senyors...

amb ells, castellers de vilafranca, nivell d'exigència a tope ja de sortida, intent desmuntat de 4d9fag, aviat s'han vist defectes de complicada solució, el folre treballant "a destaju" i el quatre patint les conseqüències... alguna cosa hi havia al nucli que no rutllava bé... l'intent ha anat avall i els segons i les agulles (i el seu equips respectius de crosses i homes de darrera) han tingut molta feina per aguantar-se drets... repetició 3d9f, tremolí constant terços-quarts, no han pogut salvar la sortida dels petits... nervis, tenir el cap a un altre castell i aquella variable complicada de descriure de quan una diada "volanarmalament" han estat els probables motius... 4d8ag "asserenem-nos un moment", i ha arribat l'intent de 2d9fm a tercera ronda... a mi m'ha semblat injust... després del desenvolupament de la diada i sobretot de com han "domèsticat" el bunyol inicial -quan han començat a sonar gralles, la impressió general era bastant peluda (sobretot a nivell de folre)-... després l'han aconseguit asserenar i ha acabat petant per on no s'esperava... malgrat i això, han seguit lluitant... 2d8f i pd7f... entrega màxima i poca fortuna... segur que sortiran d'aquí (segueixent sent Ells) però avui ha estat un dia d'aquells "horribilis" que tothom ha viscut de tant en tant... esperem que les conseqüències de la diada siguin les menors possibles... i si haguèssin fet un altre plantejament?? ai a toru passat!...

també hi eren els marrecs de salt, a l'altra punta de la plaça, una mica aïllats, i una mica desapercebuts... amb castells de la seva "gamma mitja"... potser era un diada propici per estirar una mica més? potser les vacances? en tot cas han ensenyat un molt bon 3d7xs i uns troncs efectius...

vaig acabant, que ja sé que no us agrada molt quan faig aquests posts :) ... vilafranca ho ha donat tot i li ha sortit creu i avui han estat derrotats pels capgrosos (tripleta i eufòria)... la capgrossitis s'ha notat a mataró, i ara els esperen nous horitzons -ep!, si ells ho veuen, poden i ho volen... moltes felicitats!

ara bé, per molt que hagi xalat avui, i que me perdonin els compis mataroncius... per mi, bramar com un animal -anit- el badlands del bruce al niucamp només s'assembla a descarregar un monstruo matalasserític... però en eso dels gustos, amiguets, no sé si mos posaríem d'acord...

dimarts, 15 de juliol de 2008

matalasseritis on tour!! (secció bages)...


(actualitzo per rellevar a un segon ordre les paroles maslonants vessades en l'anterior escrit...)

ara bé - morbosos TOTS- 14/7 gaudirà de la millor marca de visites d'aquest lloc web, heu assolit un punt històric desde que existeix la web matalasserítica... quan les coses se posen calentetes tothom clicaaaa!!!!

cambio de tercio... ara fa prop d'un mes, en plan comando per la catalunya interior... (per variar) plujosa tarda de dissabte... prou entretinguda, plena d'observar realitats alienes, col·laborar en petites coses i aportar alguns conceptes...

aquest cap de setmana han debutat en sèrio i en públic (3d6 i 4d6)... a partir d'ara, que tingueu sort salats!! (principalment l'autor de la foto, perquè d'ell en depèn molt d'aquest projecte...)

parell de comentarius!

1. realitat desapercebuda fins aquell moment... súria està realment lluny!

2. evidència... faraó, corxo, que petit que ets!!

diumenge, 13 de juliol de 2008

mecagonlaputa...

complex escriure ara... una mica de ràbia, una mica de frustració...

per passos... avui acabava un finde que havia de ser força important pels xiquets... comencem amb l'assaig de divendres... la voluntat és ajustar un bastant rodat 2d8f i deixar-lo preparat per al cap de setmana... i va resultar una molt bona prèvia, contents del volum de gent, però sobretot de les ganes i de la motivació de tots plegats... faraonet anuncia tripleta de 8 per altafulla (dissabte-tarda) i màximes intencions possibles per premià (diumenge)...

a partir d'ahí, la història se'ns torça...

primer, altafulla... el meteocat pronosticava que no tindríem oportunitat d'ensenyar el folre... i tate... ahir a mitja tarda, una espècie d'huracà estival travessa tarragona, plou a mars, diluvia... les avingudes baixen plenes de fang i merda... falta mitja hora per l'actuació i tenim la tempesta elèctrica a sobre mateix... mentre m'estava posant la roba de castells se'ns comença a inundar terrassa i menjador... hi anem igual, amb inconsciència, com qui no vol veure una relitat evident, tenim el dos folrat en ment, les ganes hi són... però la climatologia no vol... arribem allà, els de l'autobus esperant, un munt de cotxes a l'aguait... es suspèn o actuem? els telèfons no paren de sonar, però la pluja impossibilita qualsevol mena de resposta... a altafulla no hi haurà 3d8 ni 2d8f ni 4d8... mecagonlaputa_1...

tornem cap a casa, demà serà un altre dia, però la mala llet i el cop moral couen...

segon, premià, sincerament desconeixem el volum de la resposta de la gent, una incògnita després d'ahir... la intenció era portar-hi castells de 8... que es veiés clar que valoràvem (valorem) la plaça i la companyia... però el que no esperàvem és el que ha acabat passant... semblava que fòssim molts poquets 10 minuts abans de començar, obrim la diada amb el 2d7 i efectivament som els justos, el tifon de dissabte ens passa factura? hem tornat a l'habitual inapetència d'anar lluny de tarragona?... els castells de 8 no són viables per nosaltres mateixos... rebaixem les pretensions i la imatge de vic (actuació més allunyada, però més reeixida)... capgrossos s'apreta les clavijes de cara a la seva festa major i nosaltres acabem amb castells de 7 que utilitzem per provar algunes variants... la sensació és de cert desencís, collons que som els xiquets!!... mecagonlaputa_2...

altafulla figurava al calendari com el dia D (pre-santmagí) per pujar el primer folre... n'haurem de buscar un altre, perquè el 2 ja està per anar a plaça... el d'avui, a premià, perfecte... maria_cristina? pallaresos?... veurem... toca seguir treballant... però estem acumulant cert punt de mala sort... crec que tots plegats tenim la impressió que estem una mica millor a l'assaig que el que s'ha pogut demostrar a plaça... però tot arribarà, no plourà sempre!! (oi?)...

(incís gustatiu del ru) ja ho era, però m'hi ratifico, sóc superfan dels capgrossos, avui els hem ajudat a tancar rengles i laterals del castell de 9, i jo, personalment, m'he sentit orgullós de poder-los fotre un cop de mà... bravo per ells i per repetir castells límit a una setmana del seu primer dia-clau de l'any... a veure si em puc escapar a veure'ls per santes...