dimecres, 28 de setembre de 2011

final de festa...

la mercè a Tarragona no es pot descriure sense parlar dels matisos (variables depenent de la temporada) del dia anterior… en el nostre cas, la diada tradicional de SantaTecla deixa una empremta tant evident que impossibilita dur a terme el pla previst…

i és que la voluntat original residia en plantar algun castell superior als bàsics de vuit… però l’esclat d’eufòria a la colla després d’assolir l’anhelada TRIPLETA recomana aixecar el peu de l’accelerador i abordar de nou aquella feina de consolidació i canvis que havíem aparcat en les darreres setmanes…

obrim de 4d8, que forma amb 2 canvis per pis respecte al 4d9f del dia anterior (s’hi estrena una quart)… tornem a observar un pinyot molt considerable… la colla no pot evitar certa distensió i el castell (malgrat mai arriba a complicar-se) és lleig… amb la carregada obliga a treballar una mica… és el 16è descarregat d’aquesta temporada (i alhora, el 160è de la història)… mai havíem passat de la quinzena en un sol any, de fet fa molt poques temporades ni n’oloràvem la desena… una de les claus per assolir el de nou folrat, no?


en segona ronda (i última, d’aquesta atípica jornada) enfrontem el 3d8, que tornem a mostrar amb rotacions de segons i quints… és una mena d’homenatge al pom, que s’ho passa teta descarregant-lo fàcil… 12è de l’any


sembla que hi ha opinions referents a la no-necessitat d’aquestes dues rondes prèvies al pilar… sóc de la postura que la formula és correcta però exigeix major lectura de detalls… potser tots plegats hauríem d’aconseguir fer la diada més dinàmica, però amb el format actual (i més en dissabte) es fa realment difícil preparar els castells gaire més ràpid... però per mi no hi ha polèmica referent a cancel·lar les possibilitats d’enlairar; millorem-ho, però no retallem castells!

i llavors, moment pel pilar caminant… nosaltres formem amb monti/carlitos/sara/marieta… claramonte substitueix pruden que fa molts anys que el camina complet o almenys sempre el primer tram (tècnicament exigent)... ambiciona fer-lo (també) sencer… se’n surt, arribem bé, sense canviar el baix… carlos i sara treballen molt còmodes i el pilar té moments que frega la tranquil·litat més absoluta…


he de confessar que ser cap de colla m’ha fet canviar l’opinió sobre el 24… no sorprendré a ningú si explico que jo no era un superfan del pilar i és prou evident que la dificultat de la cosa és bastant relativa… passa que ara entenc millor que les colles hem d’apostar pel nostre públic i cuidar-lo és essencial… i el pilar és tan patrimonial, i tan volgut i estimat, que s’ha de mimar com mimem un castell important (encara que costi menys)…

pengem la cria del balcó, i la colla entén que és la cirereta del pastís, les millors festes de SantaTecla de la colla acaben aquí, amb un botí generós (2 3d9f, 1 4d9f, 2 5d8, 1 3d8 i 3 4d8)… i una TRIPLETA, clar...


tocarà descansar uns dies… assimilar els objectius assolits, i plantejar-ne de nous... per ara, felicitats!


les fotos de l’antoni coll i la bea argüeso…

#gangmatalasser

#matalasseritis

#yeah

dimarts, 27 de setembre de 2011

som castells...

això, al meu parer, és un anunci pràcticament perfecte de la diada de FestaMajor de fa tot just 10 dies... resum visual i estètic de la cosanostra... l'ajuntament en podria prendre nota, no?


en David Oliete és l'autor de la cosa, espectacular, moltes gràcies!

diumenge, 25 de setembre de 2011

LA PRIMERA TRIPLETA... (o "el dia que recordarem per SEMPRE"...)

(o “somiàvem deixar de somiar... fins que al final arribà el dia, i vam començar a respirar-ho”...)

passa (algunes vegades) que veus venir una dinàmica positiva i saps llegir-la entre línies... això li passa (crec) a la colla en els dies previs a aquestes festes, on vam saber assumir amb certa anticipació que aquest cop – sí, seguro!- era la bona, i que per una vegada els condicionants i els petits detalls jugarien al nostre favor...

SantaTecla 2011, no s’entén sense una evolució clara i evident d’ençà d’un gran SantMagí... sense un bon ritme al pati i un canvi clar en les ambicions... sense la consolidació d’un castellot com el 5d8 en l’imaginari col·lectiu... i sobretot (sobretot) sense una diada de FestaMajor on tot i resultats màxims, s’evidencia un potencial creixent, una marxa més no utilitzada, una bala a estrenar...

la colla es plantava a SantaTecla, amb l’esperit i l’empenta adequats, sabent-se consolidada en el rang assolit... veient-se forta per aspirar al GRAN REPTE...

la setmana de treball, a més, és molt intensa... no hem ocultat que el divendres abans de FestaMajor (5d8 i 3d9f junts per segon cop enguany), ens peta una de les proves de 4d9f a l’assaig i això comporta lesionats i contratemps... però tampoc és cap secret que després (tot just el dimarts següent a l’actuació), amb la serenor i la humilitat al lloc, hi posem sisens de manera certament contundent... la colla s’ubicava al caixó de sortida, les cartes sobre la taula, tocava buscar TRIPLETA...

i obrim de 5d8 (igual que diumenge anterior)... castell en principi consolidat, però que hem mimat curosament al pati... porta un canvi al pom de dalt d’aquells que treuen el son... la dos (titularíssima) aixerrancada és fora del país... substitució de la peça i canvi en la ubicació dels altres; malgrat que els dubtes s’havien dissipat al llarg de la setmana, a l’hora de la veritat un sempre té aquell neguit de no fallar on no ens podem permetre fallar...







i no fallem, no és el més maco de la temporada però el sabem resoldre... forcem un ritme de pujada menys accelerat, per consolidar la posició del pom abans de la passada... efectiu... un cop els acotxadors fora, el castell llueix... el tenim, és la 5ena cathedral de l’any, es nota, ens hi agradem, descarregant-lo es percep aquella sensació plaent de “ara ja ens podem concentrar en el que volem concentrar-nos”... i la pinya... veient-la des de fora un percep que les coses no poden fallar avui... AVUI, SÍ!

ataquem el 4d9f en segona ronda... decisió senzilla, castell exigent i desconegut que volem enfrontar frescos... i més després dels assajos i de les sensacions habituals al 3d9f...

no ens ho mirem massa, hi ha l’empenta adequada... el primer peu és boníssim... hem tancat una pinya enorme, el folre està compacte i segons i terços al lloc... les cares dels quarts transmeten serenor... quan entren els sisens, els petits ja són a tocar... la carregada és rapidíssima... amb emoció continguda, la colla veu que el tenim perfecte, que ningú gasta més del necessari... surt la canalla menuda i allò comença a fer olor de “no s’escaparà”... el folre segueix a lo seu... i per tempo, la pinya sap que ja hi som... són uns segons brillants, eterns, fantàstics... el tronc gaudeix... ho hem fet... 12 anys després la colla estrena un castell nou i de nou... el descarreguem amb un punt de maduresa ESTRATOSFÈRIC...







ha semblat senzill, però ha costat la vida... i és que el 4 ens ha exigit moltíssim... un volum important de gent ha hagut de donar una passa endavant... veu la llum amb un folre que ens fa sentir MOLT orgullosos, d’una mitjana d’edat baixíssima, amb tots els segons sub30, l’exèrcit de les femelles-crosses, i el nostre “únic-lateral”... a sota hi combinem il·lusió i esperit de combat... assajar un 4, per una colla com nosaltres ha estat duríssim, i mèrit enorme dels primers cordons d’aquesta pinya (sobretot als que han patit els efectes d’assajos feixucs al pati)... amb menció especial per pere casanovas, jordi valios, sergio del rey i (el ja mític) ángel moreno que són els primers baixos de la colla que s’engalonen sota el 4 folrat...

i la canalla, que menja a part... jesús i alba passaran a la història de la colla per mèrits propis... hi pugen amb l’ànima; concentrats abans, emocionadíssims amb l’aleta (moltes converses prèvies referents a aquest moment) i eufòrics després... i hi sabem sumar a rafa/dani (dosos), que fan la seva part amb un nivell de qualitat i compromís FONAMENTALS pel propòsit final de la colla... sabien on anaven... i ho paladegen com els grans!








celebrem el 4d9f com es mereix, és el moment més dolç de la colla de les ratlletes...

però cal enllestir el que veníem a fer... hi ha el temor (lògic) a la descompressió, ràpidament s’esvaeix... el 3d9f de tercera ronda assoleix categoria de CASTELL MÉS IMPORTANT DE SEMPRE... i amb aquesta actitud l’enfrontem... sabent que és excepcional per nosaltres (fins ara) enfrontar una última ronda d’una diada amb el castell més difícil del nostre repertori... però convençuts del que tenim entre mans i assumint que el repte és proper...

tornem a tancar un gran peu, amb molt bones perspectives... el donem molt ràpid per vàlid i la veritat és que les sensacions són de seguretat tota l’estona... millora respecte el de diumenge passat, més seré de folre i amb major convenciment... el ritme és el previst, sense pressa de tronc, rapidíssim de petits... hi ha una relliscada a la passada de l’anxaneta i allà es nota que per sota estem molt ferms... el castell té 5 segons de risc... i allà s’acaba... no tinc prou perspectiva per descriure la descarregada del 3... no és comparable a cap altra sensació que hagi viscut abans a la colla... és la suau remor de la victòria... és la potent imatge del combat vençut... és la TRIPLETA...





i és el 3r 3d9f descarregat de l’any, el 4t castell de 9 que completem, el segon de la setmana, aquesta vegada sense intents desmuntats, sense fissures... coneixent-ne detalls, mimant petits aspectes que fa tot just uns mesos ens semblaven de control molt complex... la colla brama però manté l’ordre... volem estar tots junts en això... ha arribat el moment... celebrem-ho...

perquè ha estat molt buscada, molt soferta i molt patida... aquesta situació actual no s’entén sense mirar enrere i veure les ferides, els conflictes, els problemes, els anys de mastegar sorra... i les solucions, les il·lusions, les lluites de cada individu i del col·lectiu, les idees noves i els canvis buscats... la colla ha crescut i ha empès fins aconseguir la TRIPLETA... i ho ha fet amb un nivell de qualitat i convenciment que ha de catapultar-nos a la consolidació...




el projecte actual es basa en la força d’una colla a la que ja li barrufa (molt) assajar amb creixent intensitat, fotent-li ganes al que vingui... on ja es barregen indistintament les camises antigues i les cares joves, fins formar unes pinyes com les del dia en qüestió, les més autosuficients de la nostra història...



reincidint i millorant aquesta formula, mantenint el control de la serenor, i apostant alanostramanera d'entendre els castells, arribarem on voldrem... disfrutem això, que ens ho hem treballat...

... seguirem, amb fe i amb fam, VISCA ELS XIQUETS DE TARRAGONA!





les fotos, fantàstiques, són de l’antoni coll - que a part de proveïdor principal de la imatge d’aquest blog és proveïdor (la meitat almenys) de la primera anxaneta ratllada en un 4d9f, l'enhorabona!!!



(la col·laboració imprescindible de l'ester roca ha de quedar, també, esmentada)


#gangmatalasser

#TRIPLETAMATALASSERA

#matalasseritis

#yeah

dimarts, 20 de setembre de 2011

que boniques, m'he dit...

hi ha vegades que oblides perquè fem castells... allò de què els arbres no et deixen veure el bosc... i, sí, potser parlo del concepte més profund, del que no es queda en l'escorça...

però de sobte, en un moment, ho recordes... tens una imatge i l'exprems, com si fos un resum, deixes que et col·lapsi i tornes a sentir perquè tanta tonteria, tantes hores i tants esforços...

i només per una foto? només per una foto... però són elles, les que tot sovint transporten les nostres lluites cap amunt, com si prenguèssin una mica de cadascú... les que agafen la part més íntima de les il·lusions d'un col·lectiu i s'aixequen enmig de les pors i els dubtes...

elles, les fantàstiques...



la foto, de l'anni, moltíssimes gràcies, guapíssima!

#gangmatalasser

#georgianato

#superxarli

dilluns, 19 de setembre de 2011

i anar creixent, escolta...

diumenge, quarts de 12 del matí, solet suau a la plaça de la font... les colles de cos mig present, com amb lleganyes, esperant el migdia... l'entrada puntual, per allò de procurar pel bon desenvolupament de la diada, es destapa com un bon mecanisme que cal ajustar...

pilars de dol, silenci i respecte... festamajor 2011 s'iniciarà amb puntualitat rigurosa, amb expectatives altíssimes i amb la ferma intencionalitat d'ubicar la plaça, la festa i la ciutat al bell mig del panorama...

i nosaltres, a buscar límits desconeguts... a reconciliar-nos amb aquest dia que sempre es torça... a percutir en la dinàmica que ens ha portat fins aquí...


obrint de 5d8, com ara fa un any... la colla el té, el coneix, el sap... ahir el vam disfrutar com mai... ahir el vam fer molt bé... pulidíssim per dalt, seré per sota, totalment controlat... de temps cuidat, la carregada és ràpida i la descarregada fluida i acompassada... com sense pressió, com sense por... teniem moltes ganes d'aquesta primera ronda, i d'aquest tornar a atacar la catedral a la plaçadelafont... la colla va forta, assumeix el repte i demostra que santmagí va canviar algunes coses... obrir de cathedral significa coses... ensenya madureses, consolida el projecte...


parell de detalls, canalla diligent i pinyot autosuficient... treballs claríssims, sense els quals no hauríem arribat fins aquí... ah!! se'm recrimina que MAQUÍSSIM no és un adjectiu viril que cridar tot carregant... se'm va escapar... ho estava, preciosíssim, de fet...

segona ronda, 3d9f, seguint el pla traçat... desmuntem un peu i al segon va amunt, compacte de folre, amb mides correctes... però revirat, nerviós, pitjor que a l'assaig... fa una pinta estranya, però la canalla hi va sense gaires miraments... els dosos aturen l'anxaneta, mentre es col·loca l'acotxador... no han vist gens clara la passada... coneixent-ne el caràcter, res a dir, mereixen confiança i potser ens han fet un favor... patim per desmuntar, però ens creiem el castell i està clar fins on volem arribar... treure l'acotxador d'allà dalt i sortir-ne sencers és un petit èxit que ja aprendrem a valorar...

tercera ronda, 3d9f... la colla assumeix amb extrema naturalitat la repetició intacta de tot plegat... aquest cop fa millor pinta lacosa... el castell va més net i no té gairebé cap complicació a partir de l'entrada de dosos... no arribem a patir, però si apareixen problemes al folre i al nucli de la pinya... és el desgast, que treu el caparró... ho sabem mesurar... el castell (el més difícil del nostre currículum) es descarrega amb un puntet (no molt, tampoc ens passem) de suficiència... sabiem que el teníem bé, hi hagut un contratemps i l'hem rectificat... no és lluidíssim, però sí efectiu...


i és notícia, perquè la colla no el descarrega a la plaça de la font d'ençà del 2007, i perquè pel mig hem tingut molta història amb el castell... i amb la diada, i amb les festes... però ahir no era aquest dia... va ser el dia que vam tornar a sumar el cindevuit amb el tresgran... i es va convertir en el dia on la més ferma de les pinyes ratllades - xecs, de treure's el barret- va aguantar pràcticament en solitàri el seu segon castell de nou descarregat en un mateix any (que sí, que coneixem les nostres limitacions)...

el darrer pensament, allà a plaça, abans d'esclatar el conflicte (que em va impedir somriure obertíssimament) va ser el record dels moments de la por, de les imatges feixugues de carla i de georgiana, en dies similars, sota circumstàncies properes i allunyades... i allà estaven les dues abraçades, a peu del castelldenou, l'una acabant d'anxenetejar, l'altra sentint-se'l seu -com sempre... segellant quelcom més que un sentiment puntual, evidenciant una llum de canvi... perdoneu-me, canallitis total...

després dels aldarulls arriba el moment del nemononemalaTRIPLETA... i en veritat es tractava d'una decissió basada forçosament en les sensacions... i les sensacions recomanen prudència... optem pel 4d8... sense cap mena de misteri, que forma amb l'alineació del somniat (rotant, això sí, al pere que deixa descansar els seus lligaments cruixits... motiu insuficient per retirar-lo dels castellots... oletú!!!)...

el castell funciona senzill (malgrat el context), però ens sap a poc, trobem a faltar el 2, per exemple... OUCH... per ser positius esmentarem que és el 15è de la temporada, i alhora, el 30è castell de 8... rècords (ambdós) absolutíssims de la història ratllada... i no són registres menyspreables...

i atacar la tripleta haurà d'esperar als famosos condicionants... mentals, físics i d'espai-temps... noti's, però, que desmuntant el 3 amb la canalla dalt de tot i descarregant després vam consumir com 2 castells de nou... no hi som tant lluny, eh?

pleguem amb 3 pilars de 5, i la sensació que avui, per fi, hem sortit vius del primer diumenge... si els contratemps ens respecten, ataquem de màxims... i anar creixent, escolta...

les fotos, brillants, de l'antoni coll... ho aconseguirem, segur!
#gangmatalasser
#georgianato
#yeah


ah! i haurem de parlar #delsfets, perquè no és la meva intenció amagar-me'n...

institucionalment (sóc capdecolla) lamentar-ho i treballar per evitar que tarragona (ni cap plaça on actuem els xiquets) hagi de tornar a veure a la nostra entitat projectant distorsions i conflictes amb males aparences...

com a casteller, no entenc que tots plegats arribem a certes situacions, a aquestes alçades de la pel·lícula... està demostradíssim que quan cadascú s'ha preocupat exclusivament de resoldre el que hi havia a casa seva tarragona ha anat amunt... ni entenc massa de butifarres ni d'ampolles voladores... ni entenc de sobreexcitacions desafiant al rival (que no enemic), ni de pèrdues de papers incontrolades... xecs, no era això... valorem que tots plegats remem junts en allò de posar tarragona al lloc on volem i deixem-nos estar de tot el que sobrepassi la línia del mal gust...

la diada d'ahir ubica de nou la ciutat al lloc que li correspon, els rànquings, aspiracions i evolucions descriuen una tarragona però és una imatge que hem d'intentar acompanyar totsplegats també, a plaça... a més, que ens hem d'anar veient sovint... som-hi, no?

dijous, 15 de setembre de 2011

#caixaofaixa

la cosa es posa sèria...

i no hi haurà glòria sense lluita, ni castellots sense assaig... avui, 20.30h, demà 22h... darreres oportunitats d'ajustar conceptes i carregar piles abans de visitar la plaça de la font...

diumenge, és diada de festa major, 12h... i toca (mínim) revalidar santmagí...




ah! que potser voleu afegir-hi algo més? va! al pati!


fotos d'antoni coll, penjat de l'antic ajuntament, per santmagí...

#gangmatalasser

dilluns, 12 de setembre de 2011

onzedesetembre... bé, nois, bé...

ahir vam baixar fins la rambla; aquella plaça estranya on els catells comencen de dia i hi acaben de nit; on els aplaudiments ressonen d'una manera atípica i allunyada, com d'amagat entre els arbres, i on la diferència de públic entre principi i final es fa evidentíssima per allò d'estar -o no- rodejats per infants amb globus corporatius de menjar ràpid... històricament, no seria la plaça on els xiquets acostumem a destapar el millor del que tenim...

i això, que ho intentem canviar, però costa, l'any passat vam començar a treballar-nos el terreny, per allò de què sí en aquestes dates estem en forma, cal donar mostres clares i evidents... a la rambla, ahir hi vam tornar a buscar la cathedral... i de fet -gran dada, hugo- ja s'ha convertit en la plaça que n'ha vist més (3 descarregades)... però costa, per dispersió, per horaris, per ritme... la rambla continua resultant un enclau complex... puntet més a favor de la bona feina que vam fer ahir...




obrim de 4d8, millorat de ritme i formes respecte dissabte, hi ha alguna rotació a sota i algun canvi per dalt... anem perfilant... toca pulir i pujar-li galons... feina de pati...

en segona ronda, copiant el model usat a la torre, just fa una setmana, 5d8... el primer tram del castell és colossal, confiança i ritme... després se'ns entretenen una mica els petits i perdem una mica les formes a quints... sense problemes, hi ha benzina per tot... treballem en bloc... és tot un 5d8, però el defensem sense estridències... quan surt la canalla, el castell s'acaba... comencem a conèixer aquesta película, 3r descarregat de la temporada, 7ena aleta de cathedral en el darrer any natural... la colla ja no el celebra especialment, s'observa satisfacció, per la manera de fer tothom té clar que és el resultat de la feina i l'esforç... hem aconseguit fabricar un acompanyant de luxe pels castells bàsics en dies com ahir, i pels castells grans en dies com demà... i que duri!!


deixem pel final el 3d8, rotem a sota, i del terç en amunt llueix alineació del 3d9f que ha de tornar a sortir diumenge vinent... va enrarit fins l'aleta i després asserena... la canalla transmet moltíssima convicció... el mantenim a l'abast... al final, els detalls decidiran, però el castell ha millorat de santmagí fins ara...

la diada s'entretalla i deixem per millor ocasió la sobredosi pilanera que planegem de fa dies... ahir érem moltíssims i vam tornar a ser un tró, sortim reforçats d'un bon capdesetmana... 3 assajos i comença SANTATECLA... què? hi anem, no?


les fotos, d'antoni coll...

#gangmatalaser

#cathedralitis

#yeah

diumenge, 11 de setembre de 2011

sumant castells de 8...

dissabte enfrontàvem lapoblademontornès després d'un assaig perfecte a nivell de consolidació de feina i control de les aspiracions...

tot i haver d'enfrontar algunes absències programades de tronc, i amb la mirada posada en l'endemà a la rambla, la colla es desplaça com correspon fins un dels pocs pobles del baix gaià no massa habituals en el nostre repertori...

el pla passa per repetir per enèssima vegada aquest any el triplet que formen els 2 castells bàsics de 8 amb el 5d7... vaja, no és l'enèssima, però si la sisena classiqueta...

obrim de 3d8, que porta retocs a segons, quarts i quints... efectiu, seré.. 10è de l'any... expeditiu de canalla... consolidant els quints jovenets...

després 4d8, de format similar a torredembarra (mai el fem igual del tot), cerquem algunes combinacions i resulten... un pèl lenta la feina dels petits...

i acabem amb 5d7 (que assimila el de 8 sense segons)... hi sumem alguna estrena i algun retorn (contentíssims de tornar a veure l'izan acotxant per allà dalt)... la sensació imperant és q tenim el 5 més al lloc que mai... oportunitats per confirmar-ho, no en faltaran...


sortim d'un dissabte tarde de variants i tranquilitat, de consolidació i calma... acumulem molts castells molt ferms... la colla està en forma, l'11S és la següent parada, comencen els dies forts, comença la lluita... anem-hi, no?

les fotos, de l'antoni coll...

dimarts, 6 de setembre de 2011

consolidant a torredembarra!

torredembarra tornava a ser dia gran... per la planificació, per com valorem la diada i pel volum de treball de la setmana...

la idea inicial passava per repetir la mateixa actuació que tot just fa un any va ser la millor de la temporada passada... tres castells de vuit, i descarregant el cinc per primera vegada fora de tarragona...

és cert que al llarg de la setmana s'especula amb un hipotètic 3d9f, i la feina amb el castell és molt favorable, però ho deixem per d'aquí 2 setmanes, encara no tenim la dimensió per enfrontar segons què, segons quan...

arranquem de 3d8, per centrar-nos.... ho fem amb un matís per dalt, tenim una baixa (ànims peque!) i toca rotar... així la de quints és probablement l'alineació més jove que la colla mai ha muntat a un 3, però responen al repte... el castell és seré, però revirat, parell de fuetades amb l'entrada de canalla, múscul al lloc...




perquè després toca 5d8, i la base és el que acabem de fer... la carregada és rapidíssima, de manual, la millor de les aletes d'aquest darrer any... la descarregada és més nerviosa i el castell no para quiet... sense perill, però feina constant... a terços mai perdem les formes del castell, i això ens dona corda fins al final... amb la canalla fora, disfrutem, el tenim, el fem, sense massa angúnies... la colla evidencia satisfacció, però sense eufòria... bó, assimilem, creixem...

i resolem amb serenor, sense baixades precipitades, amb els quints a lloc sempre, amb els segons pencant només quan toca... pel bon camí, comencem a tenir cathedral!



i 4d8 (superant ja la desena aquesta temporada), amb enèssima alineació... uns quants canvis respecte el d'igualada, amb debut de segon en castells de 8 inclós... el castell és tirant a lletjot però efectiu... encara li farem alguna trastada més abans d'ensenyar el tronc del gran... perquè com vam veure divendres, el gran trucarà a la porta, aviat...

de torredembarra en sortim conscients que la línia és aquesta i anem a bon ritme... consolidant castells grans amb variants... als 6-7 paios/paies per pis afegim un altre dos a les rotacions, i sobretot la sexteta màgica, que georgi+sara+alba+jesus+marieta+eva acotxin i anxanetin alhora és, a part d'una notícia excel·lent, un motiu de satisfacció i orgull, bona feina dels de canalla...

però queda tot, amiguets, no defallim ara!

les fotos de l'antoni coll, gràcies!

#gangmatalasser

#yeah