dilluns, 30 de juny de 2014

serrallejant, tot al lloc...

tradicionalment per StPere hi trobem la nostra primera estació després del StJoan tarragoní... acostuma a viure molt en funció del context de la setmana... el del catorze sembla que l'usarem de passeta enrere per consolidar enlloc d'apostar per l'avenç d'altres ocasions...

acumulem absències i encara ens podem permetre afluixar el peu del gas i regular les exigències a les setmanes següents...

així les coses, obrim de 4d8, que forma (només canvis a baixos i al terç) i llueix molt similar al darrer... la sensació és de castell llest per pensar en fites superiors... irradia convicció i fiabilitat...

tinc sensacions noves, quatredevuitejant, enguany... els dimarts ens han ofert una potència de treball que comença a notar-se a plaça, triturant canvis, rotacions i estrenes...

després encarem el 2d8f, un dels més correctes ja no de la temporada, sinó d'ençà que anem amb aquesta alineació... sense aparent patiment, ensenya capacitat de posar més marxes, si calguessin... molt millorat respecte SantJoan...

faríem bé a extreure aprenentatges crítics... hem alternat dies fantàstics a Valls o aquest del Serrallo, amb desconnexions com a La Selva (encara cou!) i l'assumpte de la Plaça de la Font... quan hi anem sense fissures, el castell desborda futur... per atacar els límits, caldrà cuidar els detalls al màxim!!

enllestim amb un 3d8 que porta ajustos arreu (només les sisenes del 3 gros mantenen alineació i ubicació) i hi sumem el debut d'un dos... el castell és magnífic... si d'aquesta prova depenia ajustar una hipotètica banda del 3 del 5, sembla que servirà... l'hauríem de treure aviat... 


el regust de la tarda és de suficència i potencial... resoldre els castells més bonics de l'any el dia que decideixes guardar energies, reforça la sensació de control sobre el moment que vivim...

ara cal una setmana d'inversió, dissabte toca APRETAR!!

fotos de la paula, zenks!!

#gangmatalasser

dimecres, 25 de juny de 2014

al juny, de 9!


SantJoan'14 i primera baixada fins la Plaça de la Font... litúrgies antigues i noves...

trobem el final de Juny amb un volum de treball diferent, ambició i empenta en augment... primer examen, més per autoconvenciment que per obligació... diu que hi volíem anar...

i sembla que hi anem...

obrim, 2d8f, castell que enguany va oferint unes prestacions un xic més irregulars del que caldria preveure... ahir, pateix un desencaix evident entre un dels terços i el seu folre, fet que obliga a l'esforç de tot un sector determinat del castell... la resta, per feina, soluciona la tasca sense angúnies tot vigilant que la degradació no ens vagi a pitjor...

el dos proporciona el tensionament necessari per continuar amb el repte... rotem l'acotxador i per dalt tot es manté segons l’engranatge acostumat... seguirem insistint, elevar l'exigència amb aquesta estructura dependrà de la capacitat de correcció i millora...

després ve el plat fort de la tarda [de fet el plat més fort que mai hem enfrontat qualsevol tarda abans de l'agost a LESCOLS]... primer castell de 9 de la temporada, primera cita amb l'exigència màxima...

arribem a les portes del 3d9f amb una naturalitat impensable fa no gaire temps... a sobre d'una pinya potent i convençuda, el folre comença amb referències preses i les orelles al lloc... l'inici és pletòric, resolem un primer minut sense pràcticament consum i quan l'aleta arriba l'escena és -humilment- poc millorable... a partir d'aquest punt, el castell va clarament a menys i per molts llocs alhora... mai tinc la sensació que s'hagin d'apagar els llums, però hi ha un neguit evident... descarreguem el 3 gros amb l'ambició de qui sap a que juga (i vol seguir-hi jugant)...



les sensacions són les pròpies del primer cop que busques el nivell al curs... em quedo amb les clares perspectives de millora... s'ha ofert un rendiment suficient com per assegurar que descarreguéssim el 10è 3d9f de forma consecutiva  (els darrers contratemps són al concurs'12)... diu el recompte que aquesta aleta és la 1.001 de la història dels castells sobre l'estructura (el 28è de la nostra modesta aportació a la rodona xifra!)... hi debuta l'acotxadora i el folre obeeix més a les evolucions del darrer tram de l'any passat que no pas a versions anteriors més conservadores...

vivim una estona d'evident i merescuda satisfacció, un parell de mesos abans de l'habitual, la colla ja llueix els galons que ens agraden... i BÉ, eh? un luxe!!

després decidim pausar l’entrada en escena de noves històries i ens dediquem a un 4d8 que conjuga bastanta de la feina fosca del darrer cicle d’assaig... bonic i fluid, combina una part de dalt més menuda de l’habitual amb els debuts d’un segon i UNA terç (primera dona que para en aquesta alçada per aquí casa)...

probablement ja dibuixem una marxa més, i probablement podríem usar-la per no acabar una diada de castell gran amb la gamma bàsica de vuit... decidim aguantar les ganes, esperar uns quants dies (amb el calendari que se'ns ve a sobre) no ens farà mal...

la colla enllesteix un StJoan fantàstic, i ho fa amb el realisme i la serenor de qui coneix i controla el camí cap als seus límits... una passa endavant... toca empènyer amb més força, ara!!

fotos de na Paula i el Jose Luís, gràcies!!

#gangmatalasser

#YEAH

#EstiuQueVenim!! 

divendres, 13 de juny de 2014

a la caça del '14!

quan les espardenyes comencen a sortir de l’armari arriba un moment on els dimarts rutinaris i les proves desagraïdes revolucionen cap al que podríem descriure com la síndrome de "l'ARA SÍ...”

al matalàs -cíclicament, cada any, des de sempre- fruït de no sé quina mena de capritx col·lectiu hi ha un dia a partir del qual decidim -així, irreflexius i espontanis- que , que tornarem a fer CASTELLS com si fos l’únic que compta a la vida...

sé que aquest dia comença a ser prop, es nota com s’acosta cada vegada que obrim gas i hi ha resposta, sé que el que portem a la motxilla enguany val com poques vegades ens ha valgut...

però sobretot sé que és tan divertit veure’ns a anys llum d’on érem que val la pena MOSSEGAR tot el que el gruix de camises ens posi per davant aquesta nit!!

AVUI, ASSAIG DE GAMMA EXTRA!!

AVUI, OBRIM LA CAÇA DEL '14!!

#gangmatalasser

#enguanySÍnc

dimarts, 10 de juny de 2014

folrant altre cop!

Vila-Seca vista és la redempció de LaSelva? no sé si cal pressionar-nos... la orientem a la calma i recuperació? seria totalment incoherent amb l’assaig!... la mirem com a darrer test de Sant Joan?... matinal de disjuntives...

[curiós acostament a l’estiu nostre, curiós això del joc dels castells d’entitat tan abans del que ens és habitual... haver de regular ja pressions, ambicions i calendari... curiós però que no ens ho canviiin mai més, SI US PLAU!!]

sí em sembla llegeir que a Vila-Seca hi anem amb energia... és diada especial; serà el darrer diumenge amb bat de sol que farem en els propers mesos, dia de bateig de la colla local i enmarcat en un cap de setmana on la nostra activitat esdevé protagonista i ressona en contextos poc castellers per temes no estrictament castellers...

encarem un correcte 3d8 que veu el debut de l’acotxadora més menuda que hem posat en molt de temps dalt d’un castell important... aquest fet condiciona –per inhabitual- la dinàmica d’un tres que resolem seriós però amb unes sensacions que difereixen del patró...

acumulem moltes i bones estones de treball amb aquesta estructura, les feines van avançades, caldrà veure si tenim ganes d’ambició en properes dates... aquest 3 mai deixa de fer pinta de castell que vol anar dalt...

després enfrontarem el 2d8f, repte principal del dia... la setmana ha estat humil i la colla ha entès la caiguda com sempre s’haurien d’assumir les errades; a plaça això es representa amb un endollament col·lectiu per resoldre el moment...

descarreguem novament el dos gran amb només conflictes entre l’encaix d'un dels terços i el seu folre... el nivell del recanvi a quints– obligat per la caiguda- és de molt de mèrit i la colla torna el castell al lloc on la dedicació proposada mereix... dubtes superats, bé!

acabem amb el 4d8 que malgrat sensacions estranyes al quart, funciona prou tranquil per sota i dalt... hi tornem a implementar uns quants canvis, a ningú escapa que estem posant en forma i alhora a tot un gruix de gent i de recursos inhabitual a casa nostra... poques vegades hem diversificat tant 3 i 4... veurem fins on dòna això!


marxem de plaça amb la tranquil·litat d’haver tornat al camí correcte i el petit punt de ràbia de qui sap que, encara que hagi servit per empènyer amb més força, no hauria d’haver-lo abandonat ni un sol segon...

un MOLT bon cap de setmana, aprenem-ne, va!!

fotos de la paula i del jose luis!

#gangmatalasser

#CatalansWantToVote

dimarts, 3 de juny de 2014

fem veure que aquí no ha passat res, no?

se'm fa difícil descriure l'assumpte selvatà; en sortim amb una cara d'evident incomprensió...

igual que en la darrera sortida a valls, plantegem la diada de la selva del camp amb incògnites futboleres... a TGN el nàstic es juga part de l’ascens i (corxu!) els castells de primavera sovint no poden lluitar amb aquest nivell d’enemistats...

i passa que (independentment dels condicionants externs) tenim un moment estrany que embruta una dinàmica excel·lent i planteja possibles fissures...

per parts, segona participació consecutiva en aquesta diada de diumenge tarda, on l’any passat vam trobar  perspectives i resultats... la idea era repetir el triplet de 8, mantenint el to d’un 2 folrat que havia ofert un botí fantàstic, orientant el 3 cap al del 5 i buscant un 4 farcit de rotacions voluntàries...

de fet, obrim plaça amb aquest 4d8 que porta mitja dotzena de modificacions (pràcticament arreu) respecte el darrer... el rendiment és francament notable, sobretot als pisos de dalt i continua el procés de millora dibuixat... l’entrada de gent que havia estat esperant no canvia el comportament de l’estructura...

és el 4d8 que fa 200 descarregats a la història de la colla!!! estem insistents, últimament en arribar a xifres rodones...

després vivim una escena tan poc esperada com difícil d’interpretar: el 2d8f ens quedarà en intent (en un intent molt estrident de fet)... hi anem amb el convenciment dels darrers cops i la qualitat dels compassos inicials del castell és la mateixa per on habitualment ens movem... succeeix que abans d’entrar acotxador perdem el castell en una caiguda embolicada, molt prematura (?!?!) i d’una duresa notable, lesionats inclosos...

no encerto a detectar ni relaxació excessiva, ni pèrdua de perspectiva del nivell on juguem (el divendres previ, per exemple, ho nega de forma contundent); però és cert que l’intent és lamentable... menys d’un minut de vida, ens ho farem mirar!

el problema ve que aquí es talla la tarda, la única ambulància (quina una!!!) ha d’abandonar la plaça i la diada es suspèn una hora després per la impossibilitat d’oferir continuïtat en l’assistència... la sensació de frustració és doble, per la inesperada caiguda i per la impossibilitat de correcció immediata...

CASTELLS, diuen!

foto del manel!

#gangmatalasser

#OUCH