dilluns, 25 de maig de 2009

granollers i tal...

ahir, tercera (i última) diada del maig... cinquena en aquest inici (dur i descafeïnat) de temporada... i els resultats, seguint el patró d'aquestes primeres setmanes de curs...

a granollers hi vam dur la mateixa actuació que ara fa un mes per sant jordi, a casa... però amb força matissos, que fan que l'anàlisi sigui considerablement més esperançador...

així doncs, i malgrat les nombroses baixes al tronc (el tema de les comunions és digne d'estudi), la colla es va poder plantejar i resoldre uns efectius 4d7, 3d7, 4d7ag...

el format del primer quatre, reduït i menys conservador que en les últimes ocasions, ja es començava a semblar al castell (i perspectiva) que s'està treballant a consciència al pati... a part, importants debuts a segons, terços i quarts (tot plegat amb vistes a estructures superiors)...

el tres, igual que al morell, per rodar canalla nova, reforçat però amb evolució a dosos... és el primer castell que el rafa aleteja a plaça a l'estil abdul-jabbar...

i el quatre amb l'agulla, amb pilar de circumstàncies (resolució requeteperfecta) i alguna baixada de pis digna d'observar... amb castells com aquest, en el moment i context com el d'ahir es veu que no estem massa lluny de la passa següent...

i la part important, dues setmanes sense sortida però amb la vista posada a la immediata evolució pokemon... l'hauríem de poder demostrar tant bon punt ens tornem a posar la ratllada... se'ns gira feina...

dissabte, 23 de maig de 2009

subcampions!


(i no amics culeraires, no parlaré de la porra barça-manu del dimecres, encara que el títol sigui una metàfora de la meua preferència...)


parlo de l'èxit individual d'un dels matalassos pitits, el maiki (104,5kg a la bàscula del torneig nacional de judo)...

l'amiguet primeres, ha aconseguit (per fi) accedir a una final estatal i com "lo promés és deute" i ahir em va deixar veure i tocar la medalla de plata a l'assaig, avui postejo, reivindicant-ne l'exit i amb la voluntat de difondre tal important gesta!

felicitats miqui, i felicitats per allò de canviar de categoria, els resultats demostren que engreixar-te va ser una gran decisió!

el proper cop, a veure si em fas escriure per aconseguir un campionat o perquè et fan olímpic d'una puta vegada!


espectacular lo d'anar pel món recollint trofeius amb la samarra de la colla, espectacular...

dijous, 21 de maig de 2009

pròxima estació...

granollers...

tercera (i última) sortida consecutiva d'aquest mes de maig, segona fora del radi habitual... quasi final d'aquest petit viacrucis pre-estival...

haurem de tornar a fer la horeta i algo de rigor per desplaçar-nos fins l'àrea metropolitana... i millor que ens hi acostumem que aquest any toquen alguns i successius moviments cap allí...

ara fa uns quants dies que no anem de visita a la plaça porxada... 3d8 i 2d7 l'últim cop, any 2002 o 2d8f, 3d8, 4d8 i mític pd6, en l'anterior - any 97... malgrat el moment de la temporada i entenent que les estratègies i previsions no passen per resoldre-hi les màximes complicacions (en l'última ocasió, sense anar més lluny, la diada fou entre festes majors tarragonines) la colla ha de donar la millor de les imatges possibles...

o sigui, que toca que estirem una miquinya del carro, artistes! després tenim dues setmanes sense sortida...


mapeta, portal de sant antoni-plaça porxada, 119km i 1:15

dimarts, 19 de maig de 2009

al morell, millor...

resa la web de la colla "el temps dirà si es va donar una simple passa o bé un salt important..." i ho subscric al 100%... de fet subscric aquesta lectura i alguna més que he resseguit per aqui i per allí... ho subscric tant que probablement no és necessàri revisitar-ho novament... però seré redundant, per costumbrisme, pràcticament...

contextualitzant, al morell notem diferències clares respecte 7 dies abans a barcelona o 3 setmanes enrere per sant jordi... al morell hi arribem bé, amb condicionants tangibles clarament positius... amb assajos ferms, amb bones cares i sensacions millorades... amb múltiples opcions (per fi!) i amb una clara voluntat de poder/voler fer-ho bé -d'una puta vegada...

obrim de 4d7ag, poca història, gens de pes a dalt, i celebrem tornar a la rutina correcta, la cria petita ja pot anar dins del pilar...

segona ronda 5d7, amb debut dels dos acotxadors i alguns ajustos estranys per baix... està clar que aquest cinc ha d'evolucionar, és el primer i no hi ha massa més a dir...

acabem amb 3d7, tronc de 3d8, sense problemes, estrena d'anxaneta - d'aquells que ho són sense pas previ acotxant- i espineta fora pel de sota que va patir l'estranya caiguda de fa un mes (que ens condicionà, sí, però el cicle sembla quedar convenientment tancat)...

i de nou pilar de 5, fet que no acostumo a destacar per obvi, però que havia produït certa angoixa en les darreres setmanes... hem superat l'impàs de no haver-hi canalla disponible... s'ha corregit... i per darrere ja apreten les mini...

així les coses, i en síntesi, hem anat a plaça a fer castells de set i mig amb un equip pràcticament nou d'anxanetes i acotxadors que fa pocs mesos no coneixien -ni d'aprop- la cosa castellera... hem començat de zero i el morell significa la primera passa endavant -o primer salt important... i és clar que entenc que per una colla com la nostra, aquest és un petit punt de partida - molt petit... però sense aquest dia (de sol desmesurat, de comunions espectadores) no hi hauria millors dies...

ara, fem que no pari, per favor!


... no podia deixar de reproduir aquest document morellenc que m'envia l'emilio amb en solé (lladre!) en plan guardià de l'essència femenina de la canalla matalassera...

dilluns, 11 de maig de 2009

a gràcia...

grinyolada, ahir, a barcelona... i no estic parlant de l'estrident pseudo-centenariazo vespertí que va sofrir el pep team... em refereixo a la sensació estranya que provoquen els castells que "només" vam aconseguir, en una actuació al maig i amb altres colles fent 7 i mig al costat... nosaltres 3d7, 4d7 i 4d6ag sense massa història, repetint triplet per segon cop en les tres diades d'enguany... sorprenent o no, els fets (i els castells) són els que són...

explicacions? podem justificar-ho amb una relació d'absències (crios-tronc-mans), o amb les mancances i els canvis obligats que aquestes han provocat... podem parlar d'un excés de zel amb la incipient (i menguada) canalla o buscar motius en els últims assaigs... la veritat és que al parer dels que prenen les decissions, aquesta actuació - clarament insuficient i allunyada de la imatge de l'entitat- era el que es podia plantejar la colla amb les condicions amb què treballàvem ahir diumenge i amb la premissa de defugir riscos innecessàris...

molts podreu dir que lo d'ahir a gràcia és incomprensiblement inferior a un assaig de divendres, podem estar emprenyats per desplaçar els trastos a una hora de casa i sortir decebuts per un plantejament conservador... i tindreu raó... i m'hi sentiré plenament d'acord... però amb aquest emprenyament i/o decepció i/o negativa sorpresa, n'hem de fer alguna cosa productiva, penso (i així ho espero)...

per sortir d'aquest estrany lloc on ens trobem ara crec que la fòrmula per la qual s'ha d'optar radica en què tothom (parlo dels qui encara no ho han fet) assimili el delicat moment que viuen els nostres pisos alts i s'impliqui i es predisposi a fer la feina que requereix la situació... una feina constant i serena, elevada a 2/3 cops per setmana, amb garanties i predisposició suficients... els castells que tots volem no estan massa lluny, malgrat actuacions com ahir atemptin contra la moral de la tropa...

sortirem d'aquí, i sortirem bé... però la disciplina del treball és bàsica per canviar la dinàmica del moment actual... toca enfaixar, invertir i suar...

i deixeu-me que us confessi que al primer que l'ambició li fot una fiblada quan marxes de plaça com ahir és al menda ru...