dijous, 25 de setembre del 2008

game over...

bueno, sinyors, això de la santateclagloriosa s'ha acabat... i el balanç? complicat tirant a xungo... recapitulem una mica...


santa tecla, 23

després d'una setmana d'intens treball afrontàvem la diada "genuïna" de les festes tarragonines... les expectatives, rebaixadíssimes - a causa de la desafortunada caiguda d'uns dies enrere-, passaven per portar la clàssica a la plaça de la font... i fer-ho estrenant canalla a totes tres construccions...

els assajos s'havien mostrat certament productius (divendres érem mil), i la confiança en els petits era total... el balanç, novament, no va resultar del tot positiu...

iniciem de 3d8, calcant l'alineació de 3d9f del passat sant magí, amb la necessària modificació de l'anxaneta... el moisès fa una exhibició a tots nivells, demostra que no li ve gran el repte i que ni aquest primer 3d8 és el seu límit natural... debuta també el claramonte a baixos i descarreguem un dels tresos més efectius i plàcids de la temporada... la colla encoratja al petitíssim anxaneta mentre camina sortint de la pinya... petitfantàstic_1

segona ronda, 4d8, mateixa idea, tronc habitual de baixos fins acotxador, carreguem prou bé... però com tothom ja ha parlat i reparlat a aquestes alçades, els terços es van obrint de manera poc comprensible i s'arriba a una situació de no-capacitat de defensa... el castell es trenca amb els petits a la pinya i els dosos a l'alçada de quarts... tècnicament el dani (segon anxaneta debutant en castell de 8 del dia) va fer tota la seva feina, arrancant fins carregar, i baixant per sortir somrient de l'estructura, tot just uns segons abans de que la resta del castell cedís... petitfantàstic_2

a partir d'aquí, la pluja... que havia acompanyat al llarg del matí (les dues primeres rondes incloses) augmenta en intensitat i es resol suspendre la diada en aquest punt...

la sensació és lletja, picar d'un castell bàsic per un problema com aquest no entrava en cap mena de travessa... els nens van fer la seva feina per sobre de les expectatives, valents i enèrgics, sense dubtes i col·laborant de forma notòria en mantenir els galons de 8 en una diada on no poder demostrar aquest nivell hagués estat tràgic...

i el regust que em queda a mi (com comentàvem allí mateix), és que els grans no vam estar a l'alçada dels petits... no els vam saber donar els 2 castells descarregats que la seva feina i voluntat mereixien...


la mercè, 24

amb el nou dia, constatem allò tan conegut que a vegades les caigudes aparentment més absurdes tenen molta transcendència... sobretot si s'acumulen amb la del castell de nou de la setmana anterior...

per la mercè, els 8 pisos es tornen molt complicats... la llista de baixes sembla infinita i a gairebé tot arreu apareixen seriosos problemes per configurar alineacions assajades i sòlides...

un dels castells estava clar des del dia abans (per allò de quedar pendent), 2d7 - de nou estrenu pel currículum del petit moi- i a la segona ronda s'opta finalment per un puntet de prudència i es busca l'enèsim 5d7 de la temporada (amb canvis als pisos alts i remixos varis en moltes posicions)...

després, com ja haureu vist en teles, premsa i mètodes informatius diversos, ocorre lo del pilar caminant... per mi no deixa de ser un fet puntual i plausible -negatiu- però sense assolir la categoria de drama nacional (qui em coneix ja sap que la meva opinió particular coincideix -substancialment- amb la de l'eloi)... per cert, que trobo de certa mala llet que mantinguéssim una ratxa excel·lent (arribant les últimes 12-13 temporades consecutives), i el dia que venen del tv3 a gravar un especial no mos surti com acostumem a fer-ho...


i fins aquí una santa tecla 08 per oblidar, compro la idea del parèntesi que apuntàveu ahir... a partir de demà, més i millor...

dijous, 18 de setembre del 2008

ouch...

ho sé, he trigat uns dies a postejar la clàssica referència "institucional" (que diu l'amic eloid'altauflla) de la diada de festa major...

la veritat és que el matí del 14/S es presentava amb bones perspectives, per l'ànim col·lectiu (macroesmorzar inclòs), per la qualitat dels assaigs i per la progressió de la feina... i les impressions inicials ho corroboraven...

la veritat és que les sensacions tot descarregant el 2d8f eren immillorables... la colla tornava a notar en clarament positiu el fet d'actuar de nou en plaça pròpia i amb el màxim compromís...

i en segona ronda (després de l'èxit de la colla jove) ens enfrontàvem al 3d9f, es ben poc comprensible la seqüència viscuda en aquells 15-20 minuts... vam utilitzar els tres peus, amb imatges estranyes a dalt del folre, amb problemes ambigus en el nucli dur, molt males vibracions... a la tercera va anar amunt sense massa convenciment, intent desmuntat amb l'entrada de sisens, obert i lleig... res a veure amb els assaigs... motius? nervis? pressió? incapacitats diverses?... no sé si és el lloc ni el moment... jo no hi entro...

i a la repetició, primer peu, convicció i amunt... un tronc ben estable, si veieu imatges o vídeos diversos, convindreu que s'assembla (o millora) les percepcions del passat sant magí 08... però - i imagino que en les alçades de setmana que ens trobem no sorprenc a ningú- això ara importa més aviat poc...

com no m'importa massa que els dosos es col·loquessin i s'estesin a dalt uns 40 -llarguíssims- segons abans de l'aleta... i com no sé (ni sé ni vull arribar a saber) si en el moment de trencar-se el castell els peuets drets de la carla i la malen van arribar a tocar-se...

la caiguda va ser terrible, una de les pitjors que ha viscut la colla, l'acotxadora s'esmuny, l'anxaneta hi va al darrere, estiren als dosos, i pis a pis el tresdenou es va esfondrant... les petites s'enduen la pitjor part... moments molt durs per a tots...

a partir d'aquí, el color de la diada canvia cap a una tonalitat més grisa... la tècnica veu molt clar que no podem optar al 4d8 previst i valorant el feedback de la colla, es decideix no rebaixar el nivell i no provar més castells... discutible? suposo... tantes opinions com camises...


i més o menos ja ho tindríem (m'ha costat força escriure, ho confesso)...

entenc que l'important ara és que tothom es recuperi completament i puguem tornar a centrar-nos en les nostres respectives normalitats... m'ha agradat la reacció del gruix de la colla (en el post anterior hi trobareu alguns bonics exemples en forma de comentari, zenkiu henrik!), dimarts vam fer una bona passeta endavant, les notícies que van arribant són molt bones, espero que demà TOTS fem una demostració ben xuli al local... ànimus!

dijous, 11 de setembre del 2008

11/S

rambla nova, i tres objectius clars, rodar estructures, ajustar els mecanismes de la canalla i recuperar definitivament el pols casteller d'alta intensitat (3 days left)...

obrim de 2d7, amb canvi a terços, bonic, ràpid i sense complicacions, per espolsar fantasmes i carregar les piles cara als dosos folrats de santa tecla (que jugaran un paper clau en les respectives diades)...

segona ronda 3d8, amb l'alineació i el cap pensant en diumenge, exceptuant algun problema puntual amb la baixada de les petites, el millor tredesvuit de l'any (8è de la temporada)...

i m'aturo, perquè hem estat a punt de malmetre una preciosa dada que feia setmanes que esperàvem... amb els terços col·locats, part del castell donava les mides per bones i altres no ho tenien tan clar... hi ha hagut un creuament d'ordres ("amunt//avall") i les gralles han començat a refilar, malgrat que els quarts no han arribat a arrancar l'ascensió... jo m'he esglaiat (la pata abajo, compais)... tècnicament no era un intent desmuntat, oi?... les noves bases del concurs, blablabla...

total, cenyint-nos a la legalitat vigent, l'hem assumit com a peu desmuntat (la colla Jove, que actuava a continuació, no hi ha posat cap objecció) i a la segona temptativa ha anat amunt... assolint d'aquesta manera el 50è descarregat consecutiu... la xoieta de la corona s'ha descarregat en el 100% dels intents que s'han portat a plaça d'ençà de l'1 d'agost del 2004... ja en parlaré amb més deteniment la propera setmana (que esperàveu d'un friki com jo?)...

i per tancar la diada 5d7, si a la torre li vam treure els quarts, avui l'hem fet sense els segons (tothom a dosificar!), i la veritat és que sent perfeccionistes hi ha coses millorables a l'assaig i en prenem nota, però la percepció general és que el treball comença a sortir i el castell demostra tenir les coses bastant claretes... molt guapet (pràcticament perfecte) de quarts en amunt...

pilarets, banderetes, més pilars per la canalla que avui s'ha quedat a terra ... i cap a casa de manera pseudourgent que (per confirmar prediccions meteorològiques) s'ha fotut a ploure!!... sort que (aquest cop i sense que serveixi de precedent) en poc més d'hora i mitja s'ha ventilat l'actuació de les 4 colles i les diverses cerimònies pilanero-tradicionalistes... si és que quan hi ha ganes d'anar per feina...



de propina, us deixaré una altra dada d'aquelles que m'agraden... 3 castells a plaça utilitzant 9 baixos diferents... felicitats a tots ells, perquè l'equip de baixos-segons d'aquest 2008 és senzillament tremendíssimo (i això que encara tenim un 10è home de baixa!)...

dilluns, 8 de setembre del 2008

torredembei...

sensacions estranyes, ahir...

la colla es presentava a torredembarra amb la idea de tornar a assolir un bon estat de forma en castells de 8 (tres setmanes sense sortides, post-sant magí) i l'ambició d'assolir el màxim nivell possible...

i de nou, i de manera molt similar a fa un mes i mig (a maria cristina), ens vam quedar a mitges... la cosa va anar així...

primera ronda, 3d8, amb canvi important a dosos (dimensions i pes més reduïts, el pom del present-futur, ja fa uns dies en vam parlar), bastant tranquil, amb una mica de bellugueig en els primers compassos de la descarregada (provocat, probablement per un cert desgavell en les alçades entre regles)...

en segona, la tècnica pren la decisió d'assumir el 2d8f, malgrat no s'havia anunciat oficialment a la colla en l'assaig previ, el més que notable gruix de gent mobilitzat fins torredembarra, la bona qualitat de les proves de dos del divendres i la voluntat d'oferir (al públic i a la colla mateixa) un "algo més" invitaven a afrontar el repte amb bones perspectives... però hem d'assumir que no va acabar d'anar bé del tot, carregar un castell que tens tan treballat no acaba de deixar massa bon regust a ningú... el fet és que tot i repetir estructura i folre respecte sant magí - i repetint bones sensacions fins instants abans de l'aleta- no es va aconseguir aportar la solidesa necessària com per aturar una fuetada quan les petites iniciaven el descens...

la caiguda, un pèl més embolicada que la del juliol deixa cops, ferides i algun dubte... es decideix aixecar el peu de l'accelerador... i s'aposta per rodar el 5d7 provant la combinació definitiva entre quints (de 8) i dosos... bones sensacions per allà dalt (felicitacions a la peque-sara!)...

i ara? penso que hem patit, probablement, un toc d'atenció... tocarà arromangar-se i polir cosetes al pati... queden 6 dies per festa major, hem de passar pàgina...


(i polso PAUSE al possible debat de "perquè ens costarà tant fer castellots a no-TGN..." tinc el cap centrat en lo que mos ve a sobre, ja tindrem temps de parlar al fred i anticasteller hivern...)