diumenge, 28 d’octubre de 2007

descarreguem...

(torno en plan sesión-sadomaso-estadística...)

2007 ha estat la cirereta de l'equip tècnic del joan sala, la pròrroga, el temps d'afegit... els èxits d'enguany no es poden descriure sense mirar endarrere i observar el trienni 04-06, i tots els aspectes, detalls i persones que hi van treballar... potser en alguns càrrecs el cicle va acabar l'any passat, i alguns "comiats" es produiran en les properes setmanes, però és una evidència que el fil conductor, la manera de fer i el ritme que la colla va anar assolint des d'aquella renaixença al 2004 ens han portat on som ara (... recordeu l'espluga de francolí?)

avui parlaré d'una de les premisses bàsiques d'aquesta tècnica - a la qual em sento tan orgullós d'haver pertangut... DESCARREGAR els castells... més que premissa, obsessió...

fa uns mesos que ja no sentim dir al joan allò tant -cansino- de "el món casteller ha canviat"... ara tota la colla ja s'ho creu i ho assumeix... però quan ho deia en les assemblees, quan parlava de col·laborar amb les altres colles, d'adaptar-nos a la modernitat... obviava, perquè era totalment evident, que avui en dia no té sentit anar amb els castells a mitges... no estem en els brillants noranta - on la vaca donava llet a totes hores, com va dir el gran ayatollah fa uns anys ;)... caure comporta problemes, els intents desmuntats comporten complicacions i l'aparició d'algunes colles "infalibles" ens ha obligat a tots a posar-nos les piles (malgrat que encara hi ha qui s'hi està resistint)...

i que s'ha aconseguit? doncs el meu excell -on recordeu que només compto castells més grans que el 2d7- ha fabricat una grafiqueta que us adjunto (cliqueu-hi a sobre)... en ella hi observareu el període 94-07... i s'hi representen el % de castells descarregats de la colla...

les conclusions, que cadascú tregui les seves pròpies... segons la meua opinió, a la colla ha quallat la idea, el futur ha de seguir per la línia marcada... la nostra imatge de seriositat i treball ha de continuar així...

(per si de cas, notaré que això no s'ha d'entendre com una crítica al passat, sinó com la constatació de la realitat actual...)

dimarts, 23 d’octubre de 2007

terroristes...

qui s'hagi atansat un parell de dies al nostre assaig haurà vist uns quants patrons que ens caracteritzen, coses bàsiques que es poden reconèixer a simple vista... paradigmes de la nostra manera de ser i de funcionar...

una d'elles, pel moviment que suposen, per l'agitació que generen i pels decibels que utilitzen són el nostre comando terrorista, els nostres dosos... que ningú se m'espanti!! tothom entendrà que és un apel·latiu ben amistós...

segons la meva manera de veure els castells, els dosos pivoten possibles canvis d'estructura (entre altres coses)... però si tens la sort i la planificació d'alleugerir els dosos, et pots plantejar no només rebaixar pes per sota, sinó avançar i estalviar molta feina en un futur a mig termini...

aquest any, ens hem pogut plantejar reptes fora de l'ordinari per tenir dosos ben bragats... si l'experiència és un grau, enguany els 4 dosos veterans ho han sabut plasmar perfectament... com ja hem parlat algun cop, els començaments van ser difícils, molt complicats... però de juny a octubre... rendiment perfecte dalt dels castells...

ara, que tanquem un cicle, i que l'aix i el hayder entraran amb força i s'hauran de refer parelles i configuracions... repassem cosetes...
  • júnior, 14 anys, 5 temporades de dosos... supera els 60 castells de 8... al currículum hi té el 3d9f i el 2d8f, i ja ha descarregat a quints el 5d8...
  • luis, 13 anys, 4 temporades a dosos, quasi 30 castells de 8 -va debutar sent molt petit- els millors registres són el 4d8ag (c) i el 5d8...
  • pepe, 13 anys, enxaneta i acotxador mediàtic, 3 anys fent de dosos -uns 40 castells de 8... al seu currículum hi surt tot... 3d9f, 4d8ag(c) i 5d8
  • ricardo, 13 anys, 3 temporades a dosos (també vé de dalt)... ronda els 25 castells de 8 sota la canalleta... ha fet el 5d8 i portava l'agulla del 4d8ag(c)...
darrere d'aquest pòker, vindrà un petit relleu, ni el luis ni el júnior haurien de fer més castells a dosos, i els "petits" de la fornada hauran d'agafar els galons i ajudar a la nova generació, els ex-enxanetes i possibles fitxatges...
  • aix, 11 anys, primera temporada fent de dosos... no arriba als 10 castells de 8... això si, 3d9f (c) i 5d8...
  • hayder, 7 anys, ha tingut un any molt complicat a mig camí entre 2 posicions, només castells petits, però amb un talent i una capacitat atlètica que auguren un futur increïble...
tots ells mostren sempre un gran nivell al seu pis... amb molt caràcter, marcant un fet diferencial nostre... quan els xiquets petits creixen, aflora el sentiment de colla i la responsabilitat envers els castells...

tot un orgull!

dijous, 18 d’octubre de 2007

statistics...

que la vida del ru és una obsessió íntima per acumular estadístiques i numerets, sumar i fer promitjos no ha d'estranyar a ningú... que part de la òptica particular del malalt de mi mateix és possible resumir-la en fulles d'excell és una hipòtesi que tot aquell que m'envolti, ha de conèixer i assumir com a normalitat...

i els castells? els castells no se n'escapen, ni molt menys...

us explico com va el tema... resulta que un bon dia -fa temps, ja- em va donar per anar revisant material històric (revistes, webs i altres tipus de coses) i anar recollint la llista de castells que han fet els xiquets al llarg dels anys... la meva manera de fer discrimina les construccions més petites ("me la pelen" podríem dir), només apunto i comptabilitzo a partir dels intents de 2d7... podeu pensar que és parcial, incomplet o injust, que no valorar els castells petits és un pecat i coses d'aquestes que es diuen... però el que jo intentava era tenir sistemes comparatius vàlids, patrons de càlcul i informació numèrica "útil"... i segons la meua opinió -modesta i capciosa- si un any hem fet més o menys 4d7 amb l'agulla o nosequants pilars de 5, és xuminòs i no ho tinc contemplat...

així doncs, el menda lerenda té un arxiuet al computador que suma i fa promitjos, que puntua els castells segons les taules del concurs... i que permet comparar temporades, observar tendències i treure conclusions... fredor matemàtica, malaltia enginyeril, deformació professional...

total, dades concloents de 2007...
  • 2d7, 8 descarregats
  • 4d8, 8 descarregats / 1 carregat / 1 intent desmuntat
  • 3d8, 9 descarregats
  • 2d8 folre, 3 descarregats / 1 carregat
  • 5d8, 1 descarregat
  • 3d9 folre, 1 descarregat / 1 carregat
15 diades, 88% castells descarregats, 1 intent desmuntat, 3 llenyes, CAP intent...

axins a priori, fa patxocota, oi?

(aviso que no us lliurareu de més dades, ni de comparar això amb altres temporades...)

dimecres, 17 d’octubre de 2007

lo forru...

bon any aquest pels nostres folres... ho hem sabut fer una mica diferent, provant mil i una coses a l'assaig... segons nous, homes de darrere, canvis a crosses, les creus tortes, els peus davant del dau, laterals agafant per aquí, pugem-lo dalt cada divendres (!!!) -hi hagi lo que hi hagi...

direu que és millor o pitjor, que s'aguanta més o menys, que rendeix diferent en unes places que en altres, que alça el cap o que l'acotxa, que crida massa quan carreguem o massa poc, que celebra abans d'hora o mostra l'eufòria adequada... però és de rebut un petit acte d'onanisme matalasser, enguany hem pencat bé, hem treballat molt i la regularitat a l'assaig, la consistència i les ganes del folre han funcionat...

hi ha coses que m'agradaria destacar? particularment, 3...

penso en la gent que debutant ens ha recordat la il·lusió i l'orgull que significa anar descalç i serrar les dents quan el castell ve cap on ets tu...

noto que pel seu pes i dimensió aquests folres són, definitivament, moderns... compensant quilos i alçada, equilibrant múscul i experiència... i sense buscar reforços innecessaris, empesos per l'emoció del moment..

el relleu generacional (i vaig acabant)... adjunto gràfic (QUI ÉS QUI??)... al 3d9f, 31 anys de mitjana -estem fets uns xavals! xDDD... però alguns més que altres, mireu la generació del 87, artistes ells...


i jo, des d'aquí, em descobreixo i demano el revelació pel homer...

(i demano disculpes si alguna edat no s'ajusta amb la realitat... sigueu comprensius amb mi, per favoooooooooooooor!)

dilluns, 15 d’octubre de 2007

les acotxadores petites...

que enguany ha estat un any estrany ho demostren intangibles com els que els bons observadors hauran sabut llegir en la nostra canalleta...

l'any 2006 la colla va exhibir un potencial descomunal en els més petitons dalt dels castells... fins a 5 acotxadors diferents van fer castells de 8 al llarg de la temporada, i cap al final del curs dues noves nenes es van incorporar a l'equip de canalla, fent els seus primers castells de set pisos al setembre i octubre de l'any passat...

és clar que quadrar les rotacions amb tant volum de nens, en el punt més àlgid de la temporada, quan s'hi juguen les garrofes, és molt complicat... ara bé, per diversos motius s'han perdut els 5 acotxadors que van pujar la temporada passada i aquest 2007 hem hagut d'utilitzar la malen i la laura -les 2 últimes en arribar- i ho hem fet d'una manera desordenada... se les ha posat en primera línea de combat, des del principi, sense que tinguessin temps per assumir els aspectes tècnics i mentals necessàris per afrontar amb recursos suficients els reptes...

m'agradaria esmentar que el canvi, és realment brusc... dit curt i ras... han passat de ser una part residual en les rotacions d'una fornada excel·lent, en nombre i qualitat -2006... per ser les úniques cries aptes per fer d'acotxadores en castells de 8 -2007-, amb els conseqüents problemes d'obligació i sobrepressió que això comporta...

és fàcil imaginar com un hipotètic 5d8 el 2006 podia portar múltiples combinacions als aixecadors (carla, hayder, joan, carolina, jordina...), però aquest any, massa vegades hem estat obligats a sobrecarregar una de les dues nenes... per qüestions de calendari, de recuperacions de caigudes, aspectes tècnics o necessitats de velocitat... i és clar, que per exemple el 5d8 només podia tenir l'alineació que l'ha executat...

que al final de tot hi ha hagut problemes, és obvi... com ho és que l'estat psicològic de les més petites en les últimes diades ha sobrepassat el límit de l'aconsellable per fer-les pujar amb garanties... que s'han viscut moments de nervis, i hem hagut d'improvisar solucions no del tot recomanables, també... però espero que això que escric aquí serveixi per mostrar desgreuge, reconeixement i admiració a les nostres dues nenes... la laura (7 anys acabats de fer), 3d7 -al 2006- i 3d9f(c), 5d8 i 2d8f -aquesta temporada- i la malen (6 anys fets a l'estiu) 5d7 -al 2006- i 5d8, 2d8f, 3d8 - aquest 2007...

i sense fer pretemporada...

dissabte, 13 d’octubre de 2007

les sabater (i 2)...


(forçosament hi ha d'haver segona part...)

la carla també va començar fent d'aixecadora a la colla l'any 2004...

tenint 2 anys menys que l'aix, la velocitat d'adaptació i de preparació per als castells grans va ser una mica menor... però malgrat això a finals de temporada va començar a pujar als castells de 8... 3d8, la riera 2004...

la xarli es va emportar algun "susto" durant aquest primer any i va tenir un 2005 bastant complicat, per sort durant el 2006 va fer un salt endavant enorme - a tots els nivells- i va anar alternant castells de 8 d'anxaneta i acotxadora, demostrant una gran versatilitat des de molt petita... en aquest últim any, a part d'assolir una maduresa ben evident, la seva il·lusió i ganes de pujar han estat el motor que han empès als altres en alguns moments difícils...

si fem un exercici de comparació fraternal (lleig, però innevitable) trobarem dos tipus d'anxaneta ben diferenciades, l'aix és una virtuosa del tempo i de la tècnica, i la carla és molt més explosiva i veloç... l'experiència de l'aix provoca que perdi els nervis a dalt del castell, a la carla (amb menys capacitat d'autocontrol, encara) el neguit li genera una reacció muscular sensacional, però que a voltes esdevé excessiva... això sí, les seves demostracions de rapidesa han estat a l'ordre del dia...

l'aix tanca, definitivament, el seu període de canalla "petita"... 1 any d'acotxadora, 2 d'anxaneta "titular" i 1 d'anxaneta "ocasional"... aquells que creguin en els cicles -en sóc un d'ells- estan d'enhorabona, la petita de les sabater només ha fet d'anxaneta pura durant aquest any i ja ha ensenyat maneres; 3d9f(c), 5d8, 2d8f... l'any vinent, s'hauria de convertit en la "seva" temporada, el de la maduresa tècnica i mental...

fins on pot arribar? crec fermament, que si la colla pogués mantir el ritme d'enguany, podríem estar parlant d'una de les nenes dominants en el món casteller actual (igual que ho ha estat l'aix)...


algun dia d'aquests ja enumeraré estadístiques amb més concreció... si volem fer una petita i minsa pressió mediàtica (com deia el jordi andreu fa uns dies) envers alguna mena de reconeixement, jo tinc -fredes- estadístiques que demostren que el bagatge de les xiquetes no és només fruït de la nostra afinitat emocional... i què coi! si haguessin nascut a vilafranca els cronistes les adularien a les cròniques amb noms i cognoms!

dijous, 11 d’octubre de 2007

les sabater (1)...


porto dies barruntant com explicar tot això que ha fet la nostra canalla últimament... crec que se'm permetrà que divagui extensament sobre el paper dels nens... i si no se'm permet, no llegiu el bloc els propers dies, perquè em proposo fer uns quants monogràfics, jajajaja...

avui he llegit un escrit que ha penjat en jordi andreu al seu bloc del webcasteller... només puc fer que subscriure enèrgicament el que allí s'hi ha dit... crec que no només jo em faig meves les seves reflexions... per extensió, gran part de la colla, s'ha fet ressò de la vàlua i de les gestes de les sabater_sisters, ja no ve d'ara... l'aix i la carla van entrar a la colla l'any 2004 i van ser part activa del ressorgiment que vam tenir aquella temporada... després dels mals resultats i les múltiples caigudes i decepcions de l'any anterior...

l'aix, va fer els seus primers castells de 8 d'aixecadora per st magí del 2004 (2d8f i 4d8), des de llavors fins a dia d'avui en el seu currículum no s'hi pot trobar cap taca, expedient perfecte, sense cap dubte a dalt, sempre preparada i mentalitzada a terra, sabent valorar el significat dels moments importants -les aletes puny enlaire ho demostren... més enllà de qüestions físiques o aptituds tècniques l'aix es caracteritza pel seu caràcter i responsabilitat en els moments clau... sap reaccionar sota pressió, mantenir el cap fred i prendre les decisions oportunes en cada instant...

aquest any, li he de reconèixer 2 exercicis importants...

per st joan la carla tenia angines, no teníem anxaneta, i l'aix que ja estava assajant intensament de dosos, va haver de passar "improvisadament" als 3 castells del dia... 2d7, 3d8, 4d7ag... l'actuació marcava el canvi de tendència de la colla... però una setmana més tard, era el pepe qui no estava al 100%... per ritme, ens autoexigíem tornar a fer la mateixa actuació, la colla necessitava castells... el debut "forçat" de l'aix a dosos del 3d8, ho va permetre...

per festa major i sta tecla, la història es repeteix a la inversa... primer el junior i l'aix carreguen el castell de nou de dosos... i minuts abans de tirar el 3d9f el 23, amb la nostra pinya muntada i just mentre parlàvem amb ells sobre com no cometre les errades a la carregada; gairebé sortint de l'ajuntament, vam haver de reconstruir el pom a corre cuita... tothom va encaixar la situació ràpidament, però la que -a priori- podria remugar o dubtar de la seva capacitat per fer-ho va ser la primera en somriure i posar-se el casc!! (fer un canvi d'aquestes característiques, entrant a plaça, i sabent de la importància del castell i del moment li causaria espasmes al més pintat, a mi el primer)...

la resta és història...

deutes...

se'm va sol·licitar una compensació per innaugurar els comentaris del blog... jo vaig admetre que ho havia de recompensar i aqui ho plasmo...



foto del radiofonista reclamador en la seva estrena descarregant castell de 9 al folre :)

espero que ho trobi un premi acurat! (o què esperaves, pasta!?!? xDDDD)

dilluns, 8 d’octubre de 2007

ja hi tornem a ser...

s’acaben els adjectius, s’acumulen les sensacions... la veritat, em fa una mica de por no ser capaç de pair tanta eufòria, tanta satisfacció... espero tenir suficient disc dur com per anar-ho encabint tot... a pams...

ahir la colla va tornar a fer el 5d8...

"no" era ni el lloc ni el moment; sense el plus que donen els moments especials dels grans dies, sense l'èpica del bat de sol de l’estiu per festa major, sense els amics liles al costat, pressionant, no... ho vam fer una tarda de dissabte, a la plaça del rei, en octubre d’any imparell, dues setmanes després de santa tecla... en una diada de final de temporada on arribàvem una mica passats d’assaig (aquests últims divendres han estat més austers que els anteriors)... amb la part més sensible de la canalla psicològicament al límit i amb els dubtes que generen 3 anys consecutius de frustracions amb aquest castell -tants cops dipositari d’il·lusions, com causant de decepcions...

però SÍ va ser el lloc i el moment... de demostrar que alguna cosa ha canviat, que quan aquella aleta de castell de nou va refilar farà 3 setmanes, vam recordar amb força l’orgull del nostre escut, de les nostres ratlles a la camisa... i ara no ens paren ni els condicionants ni els records feixucs... la solidesa dels castells de dissabte ens ha de fer reflexionar, el 3 brutal, el 4 apamat i tranquil, i el 5 maco i sense angúnies, ni de lluny dramàtic o miraculós, va ser treballat (a seques), en cap moment va semblar ferit greument... malgrat no sóc amic de l’optimisme desmesurat afirmaré que no semblava un castell límit, ni objectiu final de res... ha estat com arrencar-nos l’espineta que ens ha martiritzat últimament, que ha cremat expectatives i que -probablement- ha projectat una imatge distorsionada de la nostra realitat...

vam fer un 5d8 de temps perfecte, amb un 3 molt sòlid i un 2 substancialment millorat, en tots els pisos, respecte intents d’anys precedents... un 5 que a priori presentava dubtes per dalt, però que, un cop tothom preparat per la lluita des del seu lloc, els petits van resoldre amb diligència i sense massa complexos... l’estructura, el tronc, la pinya... tots es van enxufar ràpidament, conscients que el repte era gran, però la moral de la colla enorme... la força de la convicció...

i descarregat... repte superat completament... i l’esclat d’emocions... la celebració es va exterioritzar menys que fa dues setmanes... però per dins, molts van tancar velles ferides, molts van somriure immensament... molts vam ser molt feliços dissabte, mentre la Carla feia les passetes i ensenyava al món que ni casualitat ni sort...

en aquell moment, amb tot el pes del castell a dalt, hi havia metxa per estona... i ens en queda... molta!... acabem un any que obre un futur esperançador...

dissabte, 6 d’octubre de 2007

tarda de dissabte...

diu que avui tornem a tenir cita amb la història... 18:30 plaça del rei...

ahir el jefe va dir, al final de l'assaig, que el 5d8 va en segona ronda aquesta tarda... la moral de la colla és bona, pot ser el dia per tancar velles ferides? el 5d8 és una burrada, però perquè no? última diada de la temporada, amb els deures fets i sense excessiva pressió pel compromís de la plaça... l'intentarem perquè volem, ens vé de gust, i els condicionants a l'assaig s'han anat aconseguint...

veurem com surt tot plegat, i ho explicarem...


divendres, 5 d’octubre de 2007

imatges..

avui han posat al web de la colla, noves fotos d'aquestasanta tecla...

no sé qui és l'autor però "chapeau", ensenyen una bona perspectiva de la plaça, moments d'esforç... bones fotos... aquí us n'enganxo un parell (per veure-les millor, cliqueu-hi a sobre)...

aquests són els folres dels xiquets!!

(rectifico, les fotos són de la Leyre Martínez..)

dijous, 4 d’octubre de 2007

comparacions...

torno a divagar sobre que bonics que som... continuo mirant-nos el melic... :)

avui em proposo comparar el 3d9f descarregat del 99 amb el d’aquest 07... han passat 8 anys, 9 temporades completes, que diríeu, que té molt a veure o poc?
  • la canalla, òbviament, és diferent, al complet, no podria ser de cap altra manera, això sí, l’anxaneta de fa 8 anys, ha descarregat a sisens... les seves 2 companyes tampoc havien descarregat el castell de 9, és a dir 2 debuts i un canvi de posició...
  • dels 3 quints, 2 ja havien descarregat (en la mateixa posició) i un debuta...
  • dels 3 quarts, 2 debutants en castell de 9, i un repeteix (canviant de posició en el pis)...
  • dels 3 terços, 2 debutants i un repeteix (en mateixa posició)...
  • els 3 segons debuten descarregant el 3 al folre... i un dels segons de fa 8 anys, para a baixos, on es troba un dels altres baixos de l’últim 3d9... el tercer baix és debutant...
és a dir, en quant a estructura, tenim 15 debutants i 7 veterans (ep! parlem del 3d9f, tots ells abans han fet molts castells de 8!!)...

i al folre? del folre també podem donar dades...
  • crosses i homes de darrere, 9 castellers, 7 descarreguen per primer cop...
  • rengles de primeres i de daus, 15 castellers, 9 descarreguen per primer cop...
  • laterals, 12 castellers, 7 descarreguen per primer cop...

sobre 36 persones del folre (39 al 1999), 23 debutants i 13 veterans (però igual que al tronc, tothom havia fet algun altre castell al folre abans)...

i la pinya? hem de reconèixer –sense complexos- que al 99 portàvem més camises pròpies que al 07, però la pinya era molt menor? crec (n’estic bastant segur) que no... l’ajuda de la gent de Tarragona que hem tingut aquest any ha deixat bocabadat a més d’un, la plaça es va bolcar amb nosaltres, senzillament per treure’ns el barret, gràcies a tots els qui es van apropar a fotre’ns un cop de mà Tarragona va veure castell de 9 descarregat, així de simple...

així doncs, i sense voler simplificar elements de judici, les comparacions estan fetes i cadascú pot extreure’n les seves idees...

les meves conclusions són clares, som una colla que manté l’essència però que ha evolucionat... mantenim l’estructura del 99 en un 30% i el folre en un percentatge una mica inferior, hem sabut canviar la manera d’assajar (adaptant-nos a la menor afluència de castellers respecte fa 8 anys) i ens hem rejovenit notablement, algunes cares concretes dels pisos baixos i el folre en general així ho transmeten... només puc observar-hi una petita taca, potser no hem incorporat suficients noies al nucli dur de la colla com per donar-los major quota de responsabilitat (només a crosses -a la pinya i una al folre- i al pom de dalt i sisens)...

dimarts, 2 d’octubre de 2007

celebracions...

se’m permetrà que durant unes setmanes els missatges que vagi deixant aquí girin al voltant de certa dosi d’autocomplaença...

crec q no pot ser d’altra manera, després d’aquestes últimes èpoques... avui, en la primera entrega d’aquest exercici d’alegria, m’agradaria parlar de 2 aspectes concrets, l’evolució de la temporada i el record històric...

a 23 de juny de 2007 els xiquets no havíem descarregat cap castell superior al 2d7... el 23 de setembre de 2007 la colla ha vençut 20 batalles en castells de 8 (18 descarregats, 2 carregats, i cap intent -1 intent desmuntat) i a més, ha assolit amb escreix un gran repte, 2 castells de 9 (un carregat, l’altre descarregat)...

és a dir, només 3 mesos disten d’un 3d8 de circumstàncies, amb moral baixa i molt pressionats, i d’un 3d9f, amb una pinya immensa, il·lusió col·lectiva i ferm convenciment... deixaré a banda el 3 de st joan i les situacions que fins aquell moment succeïren, i m’agradaria obtenir reflexions sobre com ha pogut la colla arribar a plantejar-se un repte tan ENORME com el del 23/09...

crec que la suma de factors és inevitable, els engranatges van començar a funcionar al juny, malgrat certes pedretes en el camí, al juliol es van polir defectes i es va recuperar la cadència dels últims anys, l’agost ens va portar (alhora) el convenciment de noves maneres sobre com treballar els folres, va rodar la nostra canalla (i altres canvis en estructura) en castells de 8, i va sorprendre a tothom mostrant-nos que l’entrada de gent aquesta temporada superava -de molt- la simple anècdota... i per rematar-ho, les últimes setmanes d’assaig... qualitat en les proves, bon estat físic i millor mental, gran predisposició a l’esforç (inclús per superar l’assaig del dia 14 de setembre, que va mostrar nervis i alguna carència)...

el dia 16 carreguem el 3d9f, es celebra llargament però la colla no en té prou, hi tornem, a l’assaig i a plaça, amb entrebancs i problemes diversos, i els superem, com una colla gran... sense arronsar-nos... teníem una oportunitat franca i directa, i l’aprofitem com mai abans... alguna cosa ha canviat en nosaltres... pot sonar pretensiós, però cap dels que hi hem participat ho havíem viscut abans, el moment és nou per la colla, i és dolç, molt dolç...

aprofitaré també per dir, que el 3d9f descarregat de fa una setmana i mitja, no és només el segon 3d9f descarregat de la història... és el primer castell de gamma superior al 2d8f que aconseguim descarregar d’ençà d’aquell primer 3d9f (fa 8 llargs anys!)... i és que el percentatge en castells descarregats en què es mou la colla en els últims anys mereixien aquest reconeixement... els xiquets d’avui som una colla sòlida, que s’ha adaptat als temps i marca, en les últimes temporades, 85% descarregats en castells de 8... m’agrada descarregar el 3d9f perquè és un monstre, però encara m’agrada més donar la imatge 100% seriosa de qui es planteja una bèstia i la sap descarregar... esperem aprendre’n!!

dilluns, 1 d’octubre de 2007

innauguració!

el setembre de 2007, el de la glòria, del 3d9f carregat, de les proves fins a sisens al local, del dia que vam tornar a cridar com a bojos, la santa tecla de nou de 9, de la colla ansiosa per triomfar, del 3d9f descarregat...

el setembre que vam tornar on ens pertoca... amb orgull, amb força, amb ràbia... però també amb racionalitat, amb treball, planificació i esforç...
avui que s'acaba aquest inolvidable mes, enceto el meu bloc!