sant pere, passeta endavant...

i acabem la setmana, intensa, dissabte tarda al serrallo...

i per tercer cop en les darreres dates tenim problemes amb el tema horaris 18:30? 19:00? hem d'esperar una estoneta estranya a plaça (sols) abans de començar la diada... i quan toca fer-ho s'utilitza la fòrmula-cercavila de 200 metres que travessa obres, parterres diversos i terrasses... un es pregunta si realment calen aquestes coses...

quan som al lloc, tot constatant el desplaçament d'un gruix notable de camises, ens disposem a enfrontar-nos amb els reptes pretesos, ben orientats en funció de les sensacions que va deixar l'últim (i prou catàrtic) assaig...

per obrir utilitzem el 3d8... la joieta vesteix amb la mateixa alineació i sensacions similars que tres dies abans a la plaça de la font... els petits s'hi enfronten sense angúnies, els quints treballen més tranquils... la resta es resumeix ràpid, s'hi observa un punt de suficiència superior al dels primers de la temporada anterior (per exemple)... s'hi percep una energia molt interessant... veurem...

a segona ronda, 4d8... reforçat per baix, amb canvis a quints respecte l'any passat i ben executat per la canalla... el castell evoluciona amb normalitat, i les cares a la descarregada són de satisfacció... la pinya funciona de forma destacable malgrat diferents absències importants, la gent a sota estava enxufadissima!

amb la feina feta, busquem novament un 7 i mig, 4d7ag, on hi pren part la segona unitat que acaba d'ajustar engranatges a plaça (parlem dels petits de la classe), seran els següents a ensumar els castells de vuit i convenia acabar de pulir... per sota, múltiples canvis i variants, seguim rodant...

i pilars, de 5, de 4... fent debuts en posicions noves, ensenyant novament algunes feinetes a plaça...


tot sortint del serrallo, s'acaba el juny casteller... el mes on havíem de reubicar-nos en la quotidianitat matalassera, i amb l'excepció del 2d7 la satisfacció amb que ahir marxàvem de plaça (moderada però evident) denota que així és com ens comencem a retrobar... a partir d'aquí, tocarà mesurar i distribuir esforços, sabent que la clau pel salt de qualitat passa per repetir assajos com el dels últims divendres...

sant joan, començant a sumar...

habemus 8, pensà ru, uns quants segons més tard del moment que representa la imagte adjunta (del benvolgut emilio, és clar)...

sant joan era la data marcada al calendari... la previsió deia que hi confluïrien els esforços orientats a les parts baixes dels castells amb els de les respectives evolucions de canvis i novetats als pisos alts i la canalleta... i hi hem arribat... encara que és cert que podríem ser més exigents i parlar d'una única estructura d'estrena -només s'ha ensenyat un dels dos bàsics de vuit- o entraríem a discutir sobre la no-companyia del 2d7... fins i tot cabria el debat sobre si es podia haver fet la passa abans "vist lo vist"... però avui no en tinc ganes, crec que toca un petit exercici descriptiu...

així les coses després dels assajos, l'objectiu principal del dia passava per portar a plaça el 3d8... en el seu format de tronc de tresdenou, estrenant combinació de quints, recuperant dosos petits, i amb els més avançats dels new-xiquetins funcionant per dalt...

orientats al repte del dia, obrim de 4d7ag, castell que hem sovintejat últimament i que va farcit de castellers de la fornada nova repartits per tots els pisos... bon rendiment...

en segona ronda, 3d8, primers "punts" de la temporada... pujada serena, bon ritme, hem gaudit d'una carregada plàcida (amb una faixa mig deslligada inclosa)... la descarregada ha evidenciat que es tractava del primer de l'any... bona nota...

per acabar 5d7, que ha servit per ensenyar una altra combinació dalt de tot, la més petita de les que hem tret de l'assaig fins ara... demostrant que l'eina del cinc com a rodatge dels petits és altament efectiva... seguirem en la línia, hi ha cua per pujar als següents...

i petit apunt final, 2 pilars de 5, després de pràcticament 3 anys sense fer-ho... una d'aquelles coses que històricament tendim a descuidar però que en dies com avui mereixen ser comentades...

i ara? sense més, toca seguir, això és una simple passa endavant... hem de saber llegir-ho com l'evolució lògica de tot plegat... és evident que anem amb cert retard, però els mesos de feina fosca comencen a veure la llum, la tendència és bona i cal confirmar...

això sí, jo, just quan els dosos es deixaven anar de mans, amb els crios petits caminant (orgullosos ) pinya enfora del castell de 8, he somrigut - íntimament- de veure un "ja era hora" en les cares diverses del personal...

bona feina, a seguir!

diumenge, vilafranca...

segona part...

diumenge, bat de sol... arribem i la cosa sembla impregnada per un punt d'estranya anarquia... cercavila, pilars, retard.... per moments l'actuació esdevé un tràngol de difícil explicació... una encerrona amb totes les lletres... lenta, sembla naufragar en alguns moments, salts de ronda sorpresa, ritme inexistent...

i nosaltres? recuperem alguns castellers respecte el dissabte, i malgrat el 2 no té lloc, busquem allò dels 3 de 7 i mig... 4d7ag, 5d7, 3d7ag i prou digne, la veritat...

obrim amb el 4 amb el pilar, copiant l'estructura de 4d7 del dia anterior i tots els seus debutants als quals sembla no importar-los el fet de tenir l'agulla dins, bé...

en segona ronda alcem un 5d7 de poc catenaccio, tenim problemes amb una de les rengles del dos, i per dalt es dibuixa un bunyol que la canalla resol bé... malgrat els debuts de dalt els petits ensenyen que comencen a estar al dente...

i per acabar, 3 amb l'agulla, provant coses diferents al tronc, i estrenant aquest castell al que més d'un ratllat li veu idea de futur...

l'actuació acaba tard i no es vol ritzar més el ritz, ens guardarem lo dels 2 pilars de 5 per properes ocasions... gran part dels canvis d'ahir han millorat rendiment i resultats avui, i hem estrenat mini-enxaneta pel pilar a plaça...


conclusions del cap de setmana? deixeu-me'l veure mig plè... evidentment no hem assolit l'objectiu del 2d7... evidentment hem tornat a fer castells bàsics de set a plaça i no hi volíem tornar... però la sensació que anem a més, quasi de forma involuntària, també és evident... els assajos han de començar a ser més exigents, ha de virar la planificació, han de canviar algunes actituds, però la canalla està demostrant que podem comptar-hi i els 3 set i mig ensenyats en l'inferno vilafranquí han estat ben sòlids... en sortirem!

dissabte, reus...

primera part del doblet del cap de setmana,

després d'un assaig amb mal regust de boca... ens presentem a reus amb la consciència del qui no pot afrontar els reptes de màxims pretesos... baixes previstes, sorpresa i lesions de gravetat diversa... només faltava allò de les sancions per acumulació de targetes... s'ha d'aixecar el peu i buscar alternatives, útils, novament...

el resultat torna a ser francament pobre, si comparem amb la voluntat original i amb el potencial que en principi se'ns pressuposa... amb petits detalls que potser mereixen ser explicats...

per tercer cop enguany anem de 4d7, 4d7ag i 3d7... això sí, s'introdueixen canvis i debuts diversos, faràndula-manel s'estrenen a plaça amb 7 pisos, el quique i el rafa s'eleven al 7 i mig, junes debuta a dosos en castell de set, i diverses alineacions poc usuals de quarts i quints funcionen efectives, sense complicacions...

així doncs, tenim uns poquets motius d'alegria tot tornant cap a casa... malgrat a ningú escapa que volíem/necessitàvem treure el 2 a plaça...

demà més, penso tornant a casa... tot esperant que la colla amfitriona no es demori de la manera inexplicable que vam viure a la farinera... ai l'as!