dimarts, 13 de novembre de 2012

la darrera...

darrera de l'any, combinant l'alegria de saber que iniciem el descans i la tristesa que provoquen les ganes de continuar...

ens trobem a LesCols, 42ena diada de la colla, el darrer dels diumenges de camisa fora l'armari... és novembre i el carrer major ja vesteix amb llums de nadal... no acumulem deures pendents, no tenim objectius enormes, però aquest projecte nostre es fonamenta en un nivell de castells que pretenem mantenir i potenciar encara que sigui el darrer dia i que sigui en solitari...

obrim de 4d8, ràpid, lleuger i farcit d'alternatives... hi ha un punt de relaxació inevitable, bé de canalla, poc polit pels pisos del mig...

darrer castelldevuit de l'any, 47é de la sèrie... el millor registre històric de la colla i que espero trenquem aviat... però sobretot desitjo saber llegir la trascendència d'aquestes xifres i assegurar la continuïtat de tot plegat...

2d7 després, alineació inèdita, hi debuta una quart i hi formen alhora totes les peces que han anat estrenant-se aquesta temporada... s'ha transformat en un castell encara un punt fràgil però francament governable, haurem de pensar en explotar-lo al màxim... ho val...


acabem per segona setmana consecutiva (i sota una pluja que frega l'excés) amb el 7d7... serveix alhora per xerinol·lejar gaudint castells poc habituals,  fer donar passes endavant i anar-nos mentalitzant que més aviat que tard tocarà pujar-lo un pis...

plou, ho deixem aquí i accelerem el pas cap a l'ajuntament on hi haurà l'acte de clausura de temporada... carrer major avall recordo un any fantàstic... descansarem - poc- i ho agafarem fort... no deseu massa les coses de castells, no sigui que oblidem el que hem gaudit!!

les fotos, de TONI COLL, al qual demanaré un àlbum per no perdre mai de vista el SALT que vam atrevir-nos a donar en aquest any que acaba... 

#gangmatalasser

#ProudToBeMATALÀS

dilluns, 5 de novembre de 2012

pluja i somriures...

segon santmartí consecutiu alçant-se amb pluja... els amics castellers d'altauflla ja no saben a quin llibre de reclamacions adreçar-se... 

el meteocat treu fum, però enguany (quasi mitja hora de retard) sembla que si es faran castells a la plaça del pou... i nosaltres, que venim sense assaig post-TotsSants, tenim alguna coseta en cartera...

encara ens barrufaria treure alguna cosa més del barret...

encetem de 4d8, unes quantes rotacions al tronc... hi fem debutar una il·lusionadíssima acotxadora que enlluerna el dia... el castell és ferm però se'ns desquadra una mica per dalt... res transcendent...

enfrontem a segona el 2d8f, com per treure'ns l'espineta d'aquell que l'any passat no va poder ser... fa pràcticament dos mesos que no l'ensenyem a plaça... s'hi estrenen un terç i un quart i fins a carregar el dominem molt plàcidament... després l'encaix del folre amb els de sobre evidencia conflictes però ho sabem gestionar... ens veig molt fins, té certa gràcia barrejar ajustos de tronc amb rotacions de folre... la colla ara mateix desborda confiança...

és el 7é de l'any, la millor marca des del 1997, el signe evident que ens va agafar por de perdre'l i ens hi hem aferrat fort... un dels tresors de la colla... segellem un bon pacte amb la vila baixgaianenca que n'ha vist 2 aquesta temporada...


acabem amb el 7d7, que té alhora gust a estrena i a comiat... primer castell d'uns quants i darrera aleta que fem enguany lluny de casa...

diumenge acabem a LesCols... ahir a altafulla vam fer una nova passeta avant!

les fotos del toni, en un cap de setmana de feinada i èxit merescut!

#gangmatalasser

#castellPREFE

divendres, 2 de novembre de 2012

tot té un principi...

el que buscàvem aquest ú de novembre per Vilafranca és diferent dels darrers cops que hem anat a cercar castellots... l'assaig ens catapulta el convenciment i obliga la colla a un exercici generós d'esforç i combat...

decidir que anàvem a pel gamma extra és la real victòria, la que anem experimentant mentre succeeix... en les darreres 3 o 4 setmanes després dels moments àlgids de l'any natural casteller tarragoní... ho vivim perplexos assajant fluidament proves abans poc assumibles, allistant més de 400 ocells pel dia en qüestió i aprenent a patir la feina que implica desenvolupar i mantenir alhora els tres folres de castell de nou... el procés per enfrontar TotsSants és per emmarcar, però l'esforç (tot i divertir-nos) ha de veure's fora per garantir-ne la continuïtat...

per primer cop enfrontem un 3d9f d'inici amb clara voluntat de pagar-nos una entrada de tribuna... sense dubtes és millor folre que enguany hem assolit, es percep robustesa arreu i el tronc disposa estabilitat... la canalla el resol sense estridències (amb més naturalitat de la que podíem imaginar després del concurs)... un castell bonic que recollim prou plàcidament... era obligatori i l'hem enfrontant com calia... un molt bon tresdenou per posar-nos de cara amb el que ha de venir... 


és el desè que descarreguem d'ençà que el vam tornar a completar (santatecla 2007) i probablement el més seré i assumit de tot aquest període... hi debuten una acotxadora i 50 camises que vam entregar dimarts pels nouvinguts després de festamajor...

moment d'anar-hi amb tot... la colla ataca el monstre en segona ronda, 5d9f... castell que enviem amunt a la primera tot lligant un bon folre que encaixa perfecte amb el motor real d'aquesta colla... el peu, ferm, combatiu i ambiciós és el que ens ha transformat i portat fins on som ara... un luxe, la milícia de sota...

per dalt, les coses són diferents... i ho podíem preveure... el tronc es fonamenta en el 3d9f adherint darrere un 2 notablement alleugerit i modificat respecte el 5d8 "habitual"... en el parell de mesos que hem treballat específicament hem desenvolupat ràpid i s'hi ha trobat l'actitud adequada, però a mesura que s'apropava el moment part de la canalla demostra feblesa davant del repte... un salt com aquest necessita de més profunditat per ser resolt amb suficiència més enllà de l'instint... res a dir sobre els petits, els grans ens embalem amb facilitat i ells decideixen quan les coses estan realment madures...


a plaça la colla escenifica el primer assalt sobre la GAMMA EXTRA, col·locant-hi sisens amb els menuts voltant per dalt i recollint amb més o menys dignitat per evitar mals major... l'hem tastat, aquest serà per sempre el nostre principi, el primer dels dies que vam mirar-nos la frontera d'aprop...

cal tornar al camí traçat... rebaixem un punt l'ambició i descarreguem un molt important 4d9f, sobre el qual mai perdem el control i que sempre sabem mantenir sota un abast conscient... s'estira a sota, però es resol amb convicció per dalt... coneixem els temps i es nota, ho estem començant a saber gestionar...

m'agrada moltíssim la colla en aquell moment... evidencia el punt on som, amb 3 petards folrats diferents, amb rigor i consistència... un dels grans moments de l'any... la celebració és pausada, sorprenentment assenyada, hem ajustat les ambicions i la mentalitat, una de les victòries més útils del dia...


descarregant-lo a la més castellera ens espolsem els fantasmes del concurs, ens ajuda a fer les paus amb certa sensació d'errada i permet mirar de forma molt més amistosa a l'intent desmuntat anterior... ens guanyem l'oficiosa legitimat, trobo...

poc habituats al final d'avui... cloem una diada fantàstica amb un dels 5d8 més desendreçats que ens recordo, probablement fruït del desgast encadenar 2 castells complexos sense descans... hi debuta un segon i hi munta sense massa conflictes anímics el mateix pom que no ha vist clar el 5d9f (confiar en ells i en els que els guien serà un camí segur)... és la 25ena CATHEDRAL...


somriures replegant... marxem amb una nova TRIPLETA... i amb la intensa sensació que avui n'hem aprés com pocs dies abans...

i jo no puc contenir l'orgull íntim que sempre em generarà el col·lectiu que vam ser aquell dijous de novembre a Vilafranca, després d'uns mesos excepcionals al pati d'assaig que valien i mereixien una estona com aquella...

gràcies a Toni Coll per unes fotos que no puc deixar de mirar...

#gangmatalasser

#TRIPLETA

#SUPERCATHEDRALinPROGRESS

dimecres, 24 d’octubre de 2012

dissabte al local...

intensíssima setmana de feina... després de vacances, buscant recuperar el ritme post-concurs... un parell d'assajos fructífers culminats immediatament  per actuació de rodatge amb camisa...

teníem ganes de mirar d'apretar una mica, però entre les baixes que acumulem i la condició INDOOR de la diada (previsions locals de temporal al vespre), ens acabem conformant amb buscar la clàssica... gralles dins el local, aquella extranya sensació...

encetem amb un 4d8 que resulta un dels millors de l'any i on s'hi perceben clares perspectives de futur... en segona 3d8 que porta diversos retocs als pisos de sota, incloent-hi el debut del terç de la rengla... per deixar-ho enllestit amb un 2d7 d'alineació poc habitual...


evidentment la idea inicial passava per buscar cathedral, passa que aquest és el punt on apareixen les típiques excuses de cap de colla (clima, context, absències) i acabem rebaixant expectatives... el que sí sabem resoldre positivament és la prova d'assaig que portàvem en cartera pel final de la diada... bé...

la setmana de reubicació, excel·lent... canvi de marxa i endavant, VA!

fotos de toni coll...

#gangmatalasser

#YEAH

dilluns, 22 d’octubre de 2012

concurs '12


i arribà el dia... tot un any de mil converses a la feina, de mil teories amb els amics... CONCURS DE TARRAGONA...

això sí, parlar de concurs al matalàs és fer-ho d'una endèmica combinació de catàstrofes puntuals i conflictes xipiriflàutics... 

i això que enguany hi arribàvem com mai abans, amb ganes de gaudir i dominant mentalment el repte pel qual ens disposàvem... just a 2 setmanes de repetir la nostra millor diada històrica i després d'aconseguir acumular encara més i millors sensacions i perspectiva...

entrem a plaça amb un esperit diferent d'altres vegades... hi ha disposició i voluntat... obrim de 5d8, anunciat i conegut... torna a formar amb alguns dels canvis que fa setmanes treballa intensament la colla... lliguem la que probablement serà la pinya més gran que mai hem fet... la CATHEDRAL es destapa efectiva i combina els trets que fan que ens la mirem amb ulls amorosos... hi tenim esperances, i la colla treballa amb vehemència... 

descarregant veig un col·lectiu que s'agrada, que creu en sí mateix i que potser peca de no reflexionar prou... en aquell moment el cincdevuit és el millor castell que mai hem completat a la plaça de braus... sembla un tràmit però en cap cas... usem l'objectiu que va generar problemes al darrer concurs per encetar aquest i enfrontar el dia amb calma i confiança... hi ha un salt gegant entre la imatge de la colla que érem i la que som...


però a partir d'aquí s'enceta el "no hem estat fins"... havent temut mil cops l'afectació de perdre el fil en una diada així, és precisament el que ens passa... lliguem un parell de peus dolents de 3 i toca anar amunt sense convicció... el resultat és un intent desmuntat dels que passen factura... 

bàsicament perquè quan hi tornem, fa més de dues hores que no escoltem aleta i ens hem quedat despenjats de la dinàmica del jorn, fem com que no passa res, però afecta... enfrontem 3d9f en tercera ronda i la plaça bullint castells però ja sota el sol... ferm de folre però amb complex encaix entre terços i quarts... dosos i acotxador hi arriben d'una revolada, però l'anxaneta se'ns ha quedat endarrerit... carregant penso que ja són massa "peròs" i el 3 és un castell molt límit... caiem sense massa marge de lluita, amb la part de dalt del castell en prou bona condició... 

hi debuten un segon i un dos i tot just és la primera caiguda de castell de nou d'ençà santmagí'10 i genera incògnites... revisem i seguim, aquí cal demostrar on som...

la colla es disposa pel 4d9f, tercera ronda... amunt sense estar mai còmodes, es percep aviat la duresa i hem d'aplicar-hi molta intensitat just des del principi... el castell evoluciona lleig, rebent trompades i proposant-hi solucions sobre la marxa... quan sembla que no ho superarem mantenim en positiu, la carregada ofereix una petita treva, tant petita que acabem perdent el castell quan començàvem a creure que potser havia passat el pitjor i la canalla llepava el folre...


no teníem el cromo del quatre carregat, i ens aporta la primera tripleta-incompleta... és el cinquè castell de nou de l'any... mig ple? mig buit?

són coses que passen, caure de castell de nou resulta inevitable (estadísticament parlant i per quasi tothom...) i en algun moment li havia de succeir a aquesta colla ben acostumada... ens enduem una bona dosi d'aprenentatge i humilitat de la TAP... aquest escenari que tampoc ens ha estat especialment propici aquest cop...
 
o almenys fins que veus aquesta foto,
 

i penses que és TRIPLETA, en tot cas... collons! si somrius quan mires i recordes!... la millor diada que mai hem fet al concurs... la primera vegada que vam fer 2 castells de nou alhora tot i caure... i somriurem, creieu-me, quan recordem que aquell diumenge ens vam fer una mica més grans...

i la voluntat de posar el sostre operatiu de la colla un xic més endavant ens ha d'empènyer de forma incontestable... això no acaba, SOM-HI!

les fotos de toni coll i bea argüeso, insuperables!

#gangmatalasser

#TRIPLETAlternativa

(i #georgianato a tope!)

dimarts, 2 d’octubre de 2012

vespellejant...

matinal de relax i castells... habitual cita a vespella (enguany una mica menys estival), amb perspectives de rodatge senzill i repartiment de minuts...

5d7, 2d7, 4d7 i pilars múltiples... castells que la colla etiqueta com d'assaig i on busquem resoldre petites inversions de futur... bé...

una mica de distensió dominical per cloure aquesta setmana d'un sol assaig i mig descans post-santatecleru...

però la cosa se'ns posarà seriosa rapidíssim... dimarts, dijous i divendres seràn intensos i diumenge tornarem a buscar màxims... anem-hi que no ha estat res!

foto del toni coll...

#gangmatalasser

#concursISCOMING 


dimecres, 26 de setembre de 2012

final de festes...

amb la històrica diada de la mercè s'acaba santatecla'12... malgrat no tractar-se d'una diada de màxims l'escenari és magnífic, el marc incomparable i s'hi viu un caliu com ben poques diades assoleixen...

passa que la suma de factors, la dinàmica d'aquestes festes tarragonines (sostingudes gairebé de forma exclusiva pel fet popular), l'èxit de les diades castelleres i la disposició no laborable de la mercè; ha generat un situació quasi insostenible... la densitat de públic frega el límit, la comoditat és inexistent... faríem bé en repensar una diada on desplaçar castellers per plaça esdevé una complicació màxima... les colles hauríem de poder accedir i moure'ns per LesCols sense pertorbar la salut ni l'estat anímic d'una afició entregada però enllaunada... mirem-ho tots o morirem d'èxit...

les nostre intencions sempre passen per dur-hi un nivell adequat amb la realitat de la colla... enguany hi hauria d'haver tocat castell de 8 i mig però no ho hem sabut gestionar com a colla... entrar 200 tios en fila des de 40 metres de distància i cantar correctament una pinya de castell complex ens suggeria no complicar-nos l'existència... hem renunciat a l'objectiu i busquem castells més elementals...

obrim de 4d8 (gastem un peu per la impossibilitat en l'accés al castell de part de la canalla!!), hi debuta un munt de gent en posicions de mèrit de la pinya, un segon i munten soles les dosos petites... per plantejar en segona ronda un 3d8 que també porta estrenes al nucli (baix inclòs)... castells més que consolidats...


després toca el que el gruix de la ciutat vol veure avui... el pilar caminant... pruden-david-sara-unai, amb l'entrada a caminar del monti just a l'inici de la plaça de la font... moltíssima gent al llarg del recorregut... avui ha costat baixar-lo... el contratemps de la lesió de sara l'11S l'ha obligat a un sobreesforç avui amb poc assaig en aquestes darreres setmanes (bé, xiqueta!)... però arribem, que és el que compta i satisfà la colla...
  
recollim la faixa, fins aquí una santa tecla que vam començar amb complicacions i hem acabat amb la sensació que això encara pot anar a més... parell de dies de descans i a seguir!!

les fotos de la bea argüeso...

#gangmatalasser

#tarragoninament

dilluns, 24 de setembre de 2012

esclatar...

no crec massa en la sort... crec en gestionar i en assumir, en llegir i anticipar, en mentalitzar i solucionar... santatecla12 serà per sempre un claríssim exemple de com una colla amb cohesió i voluntat pot capgirar una dinàmica feixuga i convertir-la en una estona màgica...

entrar a plaça, amb els castells tarragonins en plena efervescència i santatecla en diumenge ha costat déu i ajuda... la diada arrenca amb pràcticament mitja hora de retard!...

però un cop allà es percep una clara actitud d'ambició i optimisme... anem últims a les rondes, pràcticament les 2 del migdia quan ens toca... avui, les variables no importen, només importa fer-ho...

tornem a la clàssica sortida, 5d8, és evident la tensió... el castell puja seré i s'atura quan toca... la passada és correcta però el neguit es fa evident a la descarregada... perdem una mica les mides (sempre sota control)... el primer al sac...

hi ha un punt de nervi superior a altres ocasions... però lliguem un pinyot com mai abans i hi munta l'anxaneta que va recular diumenge (és just comentar-ho)... per cert... a l'ivan (baix del 2) li peta la clavícula a la baixada de la canalla... una gesta, la d'aquell SENYOR aguantant allà sota...

es percep molta fam... tenim unes ganes terribles de fer castellets, avui...


calents, ja... a buscar el 3d9f... diumenge hi vam tenir un conflicte evident... treballat a consciència tota la setmana, avui no ha semblat haver-hi cap mirament dels més petits, com si res hagués passat... el castell puja remogut i s'atura amb mida lletja però estable a l'entrada dels dosos... ja d'aquí no marxarà, escoltem l'aleta amb la voracitat de les primeres vegades... tinc una sensació claríssima veient pencar tronc i folre, no s'escaparà... i no s'escapa... patim i celebrem... com ha costat (un mes després) tornar a fer un castell de 9... 

NECESSITÀVEM l'aleta... l'eva fot unes passetes que recordarem sempre i ens descongestiona una acumulació de males vibracions i petits conflictes... al llarg de la setmana, ens hem anat repetint que diumenge passat estava fet tot i la no-participació de l'anxaneta... això, amics, fa de mal justificar... calia treure-ho de veritat, sencer i nítid... calia proporcionar-nos un record més just per d'aquí en endavant... i avui sí...

és el 10è 3d9f descarregat de la història, un dels més madurs, coneixedors ja de limitacions i febleses... guerriller i dur, però el mereixíem... els grans i els petits...  i clavícula, el nostre destí avui, al nin (segon de forru) li surt de lloc... acumulem contratemps (i aquest obliga a corregir el folre del següent dels petardus)...



mai pensem en virar la previsió, 4d9f per cloure, més enllà de les 3 i mitja de la tarda... la colla s'ha desfet de la ràbia i aspira al sostre amb il·lusió i convenciment... gastem un primer peu, però al segon va amunt... igual que al 3 comencem a treballar una mica més aviat del que podíem preveure... però amb la posada en escena dels petits tenim una treva que exprimim al màxim... els 15-20 segons de la carregada són fantàstics, és el resultat de tota la dedicació d'un any plasmat en una imatge... després patim MOLTÍSSIM per fermar-ho al lloc... mentre ángel i jesús recullen i evidencien que avui els nens s'han portat com a bèsties, el tronc i el folre desplega el màxim i ho gasta tot... la descarregada és agònica i ens obliga, però l'ansietat de qui vol demostrar juga en positiu... hi som, de nou, com sempre i com mai...

forcem un debut al baix i al segon... rendiment màxim, complicitat extrema... igual que al 3 de la ronda anterior hi munta un anxaneta que mai havia pujat a un castell de 9... la colla eixampla recursos i assumeix situacions que fa un temps serien impensables...

descarreguem el quatre, el monstre, per tercer cop en un any natural... i el que és més important apareix la TRIPLETA, en versió segon any consecutiu, caríssima, duríssima, fantàstica... evidentment repetida, però és la millor actuació de la colla, la més difícil i la més satisfactòria... hi hem arribat amb millor experiència, assaig i col·lectivitat... quin dia avui per les ratlles nanus!


dues mencions... les millors pinyes que mai hem fet... d'un rosa penetrant i complet... molt emocionant veure els nostres lleials i pencaires homes i dones allà baix... GRÀCIES...

i la canalla, avui ho dic o rebento... aquests nens, comandats per un jesús superguerrer són els que ens han empés fins una tripleta incontestable... AVANT!


les fotos, ajuntament, fantàstiques i emocionants, gràcies TONI COLL...

#gangmatalasser

#TRIPLETA#TRIPLETA#TRIPLETA

#JesúsSonGoku

#sóulaputaòstia

dilluns, 17 de setembre de 2012

conscients, febles, irreductibles...

mal cos, ahir, sortint de la plaça de la font... és una evidència i seria absurd negar-ho... passa que és obligat esperar els matisos que ofereix la pausa... gran part de la incredulitat de tot plegat ahir deriva de l'assajot - a priori- incontestable del divendres... contundent, convincent, però insuficient a l'hora de la veritat...

arribem a plaça amb el punt adequat, descarregant de sortida un correcte 5d8... sense ser el millor de l'any és útil per despressuritzar i començar a funcionar... les coses evolucionen molt més serenes que dimarts per la diadanacional si bé és cert que mai acabem d'aturar-lo del tot... potser el resolem un pél més lent que de costum i potser se'ns estira un xic per sota; baixant quints penso que avui calia fer-lo més que fer-lo bé... l'empenta adequada, les energies al lloc... primera ronda resolta...

necessitàvem recuperar la CATHEDRAL ratllada i aquí la tenim, descarregada de nou... 5+1 enguany, igualant les 6 aletes de l'any passat (registres històrics de la colla nostra)... seguirem...


en segona enfrontem el 3d9f, anem a buscar el programa de santmagí... lliguem a la primera però és cert que comencem a patir massa aviat, l'encaix de terços i folre dificulta la feina dels quarts i tenim un punt de dinamisme que malgrat tot aconseguim controlar amb l'entrada dels dosos... amb l'acotxador col·locat, l'anxaneta recula i obliga a la colla a un esforç col·lectiu... valoro com a extraordinàri desmuntar un castelldenou des d'allà dalt sense les mides adequades i sense el plus que ofereix l'aleta al múscul...


repetim, és obligat... aquest cop lliguem millor folre i estructura... de fet aconseguim enlairar un dels tresos de major qualitat que ens recordo... canviem peça i posició a canalla... col·loquem dosos amb aparent facilitat i quan sembla que aquest cop reconduïm bé, l'acotxadora se'n desdiu i recull demostrant una desconfiança que ens descol·loca profundament i que no reflexa la realitat del castell... tornem a l'exercici de convicció de qui desmunta un monstre que no s'ha deixat domar... allà ningú abandona el vaixell...

res a dir sobre la canalla, aquests mateixos ens donaran glòria aviat, segur!

quarta ronda, només portem un castell i ja en fa massa estona... problemes evidents i potser més amb el cor que amb el cap, ens animem a buscar el 4d9f... exercici d'autoconvenciment i disposició a la lluita, un intent de demostrar-nos que la feina ha de sortir per algun lloc i que volem jugar amb els grans... passa que el desgast - físic però sobretot mental- apareix... l'aturem, amb sisens col·locats i tota la canalla en ascens, se'ns ha estirat més del que podem permetre'ns... probablement haguéssim carregat però ja no ens val aixó, a aquestes alçades...


3 intents desmuntats de castell de nou... inesperat drama nacional... evidenciant detalls fora de control i febleses... però també capacitat de patiment, voluntat i caràcter col·lectius... la nostra gent s'hi ha deixat la pell mantenir l'esforç baixant castells enormes amb tot dalt... no hem de perdre-ho de vista, arribàvem forts, no ens ha anat bé però hem sabut assumir-ho i continuar entregats a la causa...

cinquena ronda - mai esperes fer-la servir... 2d8f irreductible, la lluita del matalàs... em sento afligit per no poder anar allà sota, patint amb els meus... el descarreguem sense benzina, només per orgull.. és un dia dur, però el simple fet de plantejar un quart folre en una diada que ens arrossega ja per la tercera llarga hora és una petita victòria... el castell es fa dur, però mai perdem la cara...


el pes de la decepció es fa evident tot acabant, probablement no mereixíem aquest desenllaç, però no hem estat fins en els detalls que marquen diferències... autocrítica, assaig i correcció...

marxo sentint que li dec moltíssim a les ratlles, per la fermesa d'una colla que s'està transformant a passes agegantades i que de forma constant transmet sensacions de millora... un luxe anar al combat amb vosaltres!! llepeu-vos les ferides que hi tornem de seguida!!

les fotos del toni coll... gràcies pet tot, de veritat!

#gangmatalasser

#sempre

dijous, 13 de setembre de 2012

dimecres, 12 de setembre de 2012

turbulències i l'11S...

diada d'anàlisis complex al pladelaseu... migdia de diada nacional...

ens plantem al peu de la catedral amb expectatives elevades després d'un parell de diades amb els vents empenyent-nos clarament endavant... per tant, tot passa (a priori) per refermar aspiracions i assumir clares intencions de buscar altre cop programa d'exigència...

obrim de 5d8, la colla ho té interioritzat i ja no és cap sorpresa ni maldecap, al contrari... penso que enfrontem el repte (tots) des de la mentalització insuficient, un excés de distensió... no lliguem al lloc als segons i corregim sense desmuntar el peu, probablement acabem donant per bona una mida que no és la d'assaig però basada en la confiança que ens transmet el moment que vivim... de ben aviat les sensacions són de menor estabilitat que els assolits, però el castell va amunt sense miraments... després de carregar (bé) trobem a faltar els detalls, el 2 trontolla i no s'aturarà ja fins la caiguda amb la canalla pràcticament fora...

una llàstima... la CATHEDRAL davant la catedral... hem gestionat malament tocarà prendre'n nota, és la pitjor posada en escena del darrer any i mig i caldrà recuperar-nos rapidíssim! però no obviem que si no es lluita amb aquests castells no es cau, i l'ambició de la colla i la intensitat demostrada en anar forts tots els dies que toca no s'han de menystenir!


després del cop, la colla modera les seves intencions i assumim un programa amb castells bàsics de 8... ambdós (3d8 en segona ronda i 4d8 per cloure) formen amb la configuració dels castells grans que aviat han de treure el nas i la veritat és que funcionens sense circumstàncies destacables més enllà de fer rodar de nou tots els "caiguts"... no esperàvem una pipa a 5 dies de festamajor però el gruix de la colla ha reaccionat amb serenor i eficiència a l'esdeveniment... tornem a demostrar finura i coses clares!


la diada (en general) flueix sense ritme ni agilitat, calor penetrant, enclau atípic de migdia... no acabem de desempallegar-nos d'una inèrcia a totes llums feixuga... el canvi, l'atmosfera del dia... sense dubtes ens ha vingut malament... però no hi ha excuses, no hem sabut endollar-nos com calia i tornem a casa amb regust estranyot, senyal de maduresa penso quan pleguem cap a casa...

dels assajos de dijous i divendres dependrà que això quedi en un contratemps i continuem pel camí traçat!

la cosa va llençada i ho tenim molt millor del que l'11S va semblar...VENGA, que comença!

les fotos, del toni coll (matí de feinada!)

#gangmatalasser

#CATHEDRAL_semifail

#SantaTeclaIsComing

dilluns, 10 de setembre de 2012

una passeta més...

molt resolutius dissabte-tarda per la pobla de montornès... després d'un divendres d'assaig dur i especialment llarg, ens plantem a la pobla (segon setembre consecutiu) amb ganes de marxa i de canviar el pas en aquesta mena de diades sense pressió... la planificació passa per dur-hi 3 castells de 8, i la veritat és que arrosseguem força absències...

obrim de 3d8 i es nota que el castell que no havia olorat plaça d'ençà el 15 d'agost... als pisos baixos hem de gestionar més conflictes dels previsibles... probablement és el pitjor dels 3 castells de la jornada, això sí, per dalt seguim molt fins...

en segona ronda tornem a enfrontar el 5d8, castell que està oferint-nos bones garanties a l'assaig... la carregada, similar als darrers dies, és rapidíssima i oxigena per tot arreu... i la descarregada no ofereix massa més complicacions...

aprofitem per introduir-hi diferències, s'hi estrena un baix i debuta un terç a la banda del dos desplaçant a segons al terç habitual... és una rebaixa de pes substancial que no sembla comportar massa complicacions a l'estructura...

trobo molt destacat resoldre un castell així en un context de "menor importància"... no es tracta d'una plaça especialment castellera ni un dia estratègic per la planificació general, però la colla assumeix la CATHEDRAL amb una barreja curiosa d'ambició i normalitat... no deixa de ser interessant tornar a estar en xifres importants, tornen a ser 4 les que ja hem descarregat enguany...

pel final deixem el 4d8... igual que a torredembarra tornem a alinear amb múltiples modificacions - un baix nou entre elles... rodatge en alçada per un pom relativament novell, bé...


ampliant l'important botí de castells de 8, 2012... surto de la pobla amb sensacions molt positives, de petits i grans detalls ben enfrontats... descaradament satisfet... seguim, això ja no atura!!!

les fotos, de la bea argüeso...

#gangmatalasser

#CATHEDRAL.2

dilluns, 3 de setembre de 2012

tendències, expectatives...

torredembarra'12 representa el nostre retorn a l'activitat... no havíem tornat a vestir la ratllada d'ençà d'aquella fantàstica passejada la mateixa tarda del patró...

i la veritat és que la feina al pati ja feia pensar que hi anàvem finíssims a la vila torrenca... el pla passava per mantenir el ritme de castells de 8 exigents i continuar ajustant...

arranquem de 5d8 buscant consolidar les sensacions... de sortida i sense embuts... la carregada torna a ser rapidíssima, cap contratemps i aconseguint mantenir sempre mides i dinàmiques... el castell es descarrega amb fermesa només amb alguna complicació menor al dos... realment plàcid, realment controlat... hi rotem l'enxaneta i ho combinem amb ajustos al quint...

és la tercera CATHEDRAL de l'any, i la tercera consecutiva en 3 anys seguits a Torredembarra... trobo que ens hi agradem molt, sense gastar massa, sense celebrar massa...


per segona ronda guardem el 2d8f... avui l'encaix de folre i terços és perfecte i ho combinem amb molt bona feina de la canalla dalt (malgrat la molèstia que sempre genera la diferència d'alçades)... el castell es treballa al quart però sempre de forma controlada... és el millor dels 5 que hem descarregat enguany (millor registre dels darrers 10 anys)... torno a tenir la sensació que no suem més de l'estrictament necessari...

i per acabar, descarreguem un plàcid i senzill 4d8 farcit de descansos, retorns, rotacions i on debuta un nou enxaneta de 8 pisos... si l'estadística no em traeix és el 200 de la història de la colla (175 D+ 25 C)...

aquest sí és el castell amb menys despesa de la jornada però el que ens fa arrodonir una actuació inèdita en la història de la colla i realment efectiva pel moment que estem vivint...

sensacions molt positives marxant de la plaça dels pollastres... ens agrada actuar-hi i cada cop hi donem un puntet més... tendència clara, expectatives marcades, setmanes intenses... anem-hi!

les fotos, del toni coll!

#gangmatalasser

#CATHEDRAL

#lacosaestàquecrema

dijous, 23 d’agost de 2012

PimPamPum...

apluffffff... era una mica això, no?





us trobaré a faltar, ocellets, aquests dies de descans!!! relaxeu i torneu com a bèsties, que això apretarà de seguida!!


les fotos de la bea argüeso (gràciesssssssssssssssss!!)

#gangmatalasser

#StMagíde9


dimarts, 21 d’agost de 2012

cinc!

el que CONFIRMAVA la sorpresa, el SALVATGE, el que només carregàvem OBRINT PLAÇA, el que VA CATAPULTAR-NOS, i el de L'AMBICIÓ...

amiguets i amiguetes... es diu ràpid però ens hem fet grans en aquest passar de fotos (jo tenia més pél)...2008-2009-2010-2011... (la foto del 2012 és de fa 2 dies, no us costàra massa trobar-la al post anterior, bandidus!)


  
fotos del diari el punt, del webcasteller, de l'emilio i del tonicoll...

#gangmatalasser

#cinc!

#YEAH

dilluns, 20 d’agost de 2012

el millor SantMagí de sempre...

ahir tocava gaudir aquella especial intensitat que ofereix la més bonica de les places de casa nostra... el context, l'entorn, les litúrgies... fantàstic, com sempre...

hi arribem bé, amb feinades prèvies i bones perspectives... amb fons d'armari i control de variables que abans desconeixíem... l'objectiu inicial de la diada passava per l'assalt a la Tripleta si els 2 primers castells es valoraven en positiu, però assumint des d'un inici que anticipar a l'agost el millor que mai hem pogut resoldre tot estrenant 2 salvatjades alhora podria ser massa ambicionar...

obrim de 5d8, el castell puja amb fermesa i compàs... pel meu gust la millor carregada de la dotzena que he tingut l'honor de cantar en aquests darrers anys... hi ha uns segons brillants... la colla llueix ferma i s'agrada amb tot el pes a dalt... després, sortint ja dosos - i probablement- per una mala distribució del volum de pinya provoca que se'ns revirin els segons i l'estructura sembla girar... malgrat això, es descarrega amb suficiència i les sensacions són de dominar-lo sempre... satisfets, enèrgics...

dir que a LesCols es fa complexa la gestió pinyaire de primera ronda, l'excitació i l'ambient és tant intens que costa treballar amb velocitat i correcció a partir de cert volum de gent... corregirem a segona ronda...


la colla ha assumit com a ben natural aquest escenari d'obrir de CATHEDRAL(!!!)... fent-les com ahir semblem oblidar la nostra històrica manca de sintonia amb aquest castell... ara ens encanta, ara xalem, ara ens posem baldufes amb les dues aletes... que així sigui per molt de temps!

encarem segona ronda, 3d9f... fa dies que ens busquem mútuament les pessigolles, amb el monstre... enguany ens ha costat domesticar-lo (probablement fruit del excessiu 2011)... l'encaix amb el folre i la velocitat dels petits ens han assegurat una carregada serena i prou àgil... a partir d'aquí hem hagut de tirar de galons i experiència... se'ns ha fet un pèl llarg però la cura dels detalls cau del nostre favor... al matalàs, descarregar castell de nou sempre serà una demostració de fe i de fam, la lluita és obligatòria... DESCARREGUEM i la suor té gust a glòria...


la sensació global és que hem gastat un pèl més del compte, una mica pitjor del que prevèiem... però això no pot amagar que parlem del 5è SantMagí consecutiu amb aleta de 9 pisos... és una dada TREMEBUNDA, fruit d'un esforç clar per consolidar, crèixer i llençar-nos endavant... que l'entitat és vivíssima i sap on va ho reflexa claríssimament la dada... encadenar 5 anys significa voluntat per mantenir un esperit intens i capacitat per aconseguir resoldre situacions i conjuntures diverses... l'enhorabona!

detalls... hi debuta l'anxaneta i la Pili fa la seva primera, fantàstica i merescudíssima aparició al sisé  (reverència)... a sota s'hi veuen més camises que mai - MOLTÍSSIMS érem ahir- i lliguem un pinyot propi com pocs cops havíem gaudit a casa nostra... èxit!

decidim encarar el 4d9f i la tripleta... juguem a que el punt que ofereix l'èxit assolit ens catapulti amb una estructura que no acabava d'entrar a la planificació fins que fa unes poques setmanes es va demostrar més madura del que suposàvem... lliguem un bon peu amb perspectives positives, però ja abans de posar sisens sembla que al nucli del folre les coses pintes estranyes... la canalla nota el nervi i el més saludable per tots és deixar el repte per un altre moment... mai ho percebo com una derrota, ho veig molt saludable i esperem transfromar-ho en útil...

enllestirem amb el 2d8f, sense dubtes, cap plantejament envers repetir castelldenou... el 2 folrat munta damunt l'exèrcit rosa de camises suadíssimes que avui s'ha deixat a plaça més de 3 hores de desgast... és el millor dels 4 d'aquesta temporada i arriba en una hora i condicions climàtiques i de desgast físic que obliga a ser curós i no confiar-se... exigent, però ben descarregat, amb fuetades i convicció incloses...
  

5d8, 3d9f, id 4d9f, 2d8f... s'acaba una diada que recordarem sempre...

motius per l'optimisme, no us ho negaré, n'hi ha uns quants... és la millor combinació de 3 castells que mai hem dut al santuari de #LesCols, tot just la segona millor actuació de la particular història ratllada, i afegint (ja em perdonareu) la reiterativa dada de la mitja dècada incidint en els nou pisos... però per sobre de tot, l'orgull me'l provoca veure l'actitud de la nostra gent, la predisposició a la feina, l'ànim general i la normalitat en assumir el repte... sou majúsculs, un plaer mossegar amb vosaltres!!


comença la part xula, sabeu que no ho podem aturar, oi?

les fotos de l'antoni coll (precioses, emocionants, transcendents) GRÀCIES!

#gangmatalasser

#SantMagíde9

#LesColsEnFlames