diumenge, 30 de desembre de 2007

2007 is over... gora 2008!!

mirar endarrere sempre és interessant -sovint innecessari- però usualment instructiu...

vist amb perspectiva aquest 2007 és una espècie de regalet que ens ha donat el temps i la història castellera... una mena de segona oportunitat de la qual (permeteu-me que ho digui com ho penso) som els primers en disfrutar i reviure...

molts dels que tastaven la mel dels noranta s'han perdut per camins estranys, d'altres viuen temps d'agitació i indecisions, i alguns (llastimosament) ja no compten per a res ni per ningú... en aquest context apareix un ressorgiment a tarragona que a ulls forasters pot semblar "semi-espontàni"...

en la gestió d'aquest "èxit" hi ha una de les claus del nostre futur immediat (a curt, mitjà i llarg termini)... quin model de colla volem? quin model de colla ens podem permetre? s'imposarà el pes dels anys pretèrits o aquest tret diferencial (i col·lectiu) "juliol-setembre 2007" arrelarà? potser ens cal un híbrid? una progressió lenta i constant?

el que està clar, és que no hem fet una evolució pokemon... la colla porta la mateixa camisa, assaja al mateix local, i els dimarts del mes de maig seguirem sent -més o menys- els que habitualment som al pati... sent totalment conscients de les realitats estrictes, em plantejo si potser hauríem d'encetar -empesos pel pes dels resultats d'aquests últims temps- un exercici col·lectiu de recerca de noves aspiracions... mirar endavant sense complexos...

tenim clar on volem arribar?... s'ha de marcar un objectiu i treballar, o treballar i que les setmanes i els castells decideixin els objectius?...

qui perd les arrels es perd ell mateix, no s'ha d'oblidar d'on venim... però fa 10, 15 o 20 temporades les realitats eren diferents... potser en aquest camí de futur caldria valorar convenientment el que un dia vam aconseguir, tot allò que condicionava el nostre pati i també les vicissituds i trencadisses viscudes... i a tota aquesta informació passar-li el turmix del futur desitjat... massa vegades hem vist com reeditar fórmules pretèrites no assegurava res...

jo aposto per un 2008 on pugui (jo i cadascun de nosaltres) somriure tants cops com al 2007, per arribar a un setembre que ens mantingui tensos... nit i dia de castells... on passejar per tarragona esdevingui una activitat de reivindicació comuna... on continuï la suor a les mans, el batibull constant dins el cap... idees, desitjos...

perquè tarragona no pot permetre's una matalasseritis descomunal??? 2008 pot ser un gran moment per esclatar, i en certa manera dependrà de nosaltres mateixos... crec que tindrem oportunitats per trencar uns quants conceptes portes enfora, i fer-nos forts allà on ara hi ha un pessebre... espero que tots plegats hi lluitem i ho aprofitem...

reflexionem-hi... reflexionem-hi...

i bon any per tots!!!

dimecres, 26 de desembre de 2007

sirvents i demés qüestions...

la jove és notícia últimament...

s'apuntava el tema de la gelateria... poca cosa a dir més... com a entitat privada pots repartir el que et plagui i et surti de la part més interna de l'entrecuix... però certament alguna cosa ha canviat a la ciutat, quan els pòsters, calendaris o tangues commemoratius que poden oferir-se a can matalàs reflexen realitats més millors...

lluny d'ofendre'ns o boicotejar l'orxata sirventera (massa dolça pel meu gust)... proposo asseure'ns en la intimitat de les llars i somriure llargament... han hagut de passar masses anys per veure amb claredat com el límit de la jove no era el límit de la imperial tarraco... i és una gran notícia!

en altre ordre de coses, els liles, després de 2 assemblees intenses, sembla que ja tenen junta tècnica a la vista... els crespo, sentís, bordas i demés semblen fer millor pinta que el substituït equip 2007... a mi, com a xiquet, em provoca curiositat... entenc que tarragona hi surt guanyant amb una jove més forta i crec que aquesta nova junta ho serà...

petit resum estadístic? faré l'esfooooooooooooooooooorç.... :)

2007 al cos del bou... temporada numèricament interessant... pràcticament calcada a l'anterior... una desena -aproximada- de cada castell bàsic (2d7, 3d8, 4d8)... gran domini del dos, amb l'habitual capacitat per repetir-lo en diades consecutives i lluny de tarragona (2d8f, 9+1)... però sense l'encert/sort/habilitat/X de saber passar d'aquí... massa intents, massa grinyolades en públic... han projectat una imatge una mica estranya, la veritat...

diumenge, 23 de desembre de 2007

l'èxit col·lectiu... (remember when?)

ja sé que aquest escrit ja ha estat publicat, però m'ha vingut de gust llegir-lo avui (ja fa 3 mesos de sta tecla!!!) i he pensat que aquí no l'havia posat...

en veritat, en escriure-ho va ser quan em va sortir la venada del bloc i tota la pesca... així que "copiar-pegar" aquest text és una espècie d'auto regal de nadal, ja em perdonareu... em poso una mica tonto a vegades...


aquest èxit és col·lectiu, l’hem sabut fer col·lectiu...

l’èxit
ha estat del tronc, una generació ambiciosa i experimentada de castellers que porten gairebé 40 (!!!) 3de8 descarregats en aquests últims 4 anys, treballen quasi de memòria l’estructura i amb aquesta han crescut, en serenitat, en qualitat i en aspiracions... tenim segons que saben lluitar al límit, terços que controlen el “tempo” del castell, uns quarts estratosfèrics, i unes quints envejables per qualsevol altra colla...


l’èxit també ha estat en els encerts en els canvis i en la resposta que aquests han ofert... a un 3de8 que funcionava a la perfecció, se li ha modificat una peça (molt jove) a quints, i un doble-retoc als pisos baixos... el nou equip de terços dóna moltíssimes garanties de futur, i el canvi i l’adaptació del "nou" segon obre una nova via, tan sorprenent com il·lusionant...

l’èxit
ha estat també d’una canalla que arrossegava problemes en un any especialment complicat per ells... les diverses alineacions utilitzades aprofitant la robustesa del 3de8 buscaven i aconseguien que els més petits evolucionessin... l’exhibició de velocitat, valentia i orgull en el 3de9f és la manera com els més petits li retornen a la colla l’esforç i el treball que cap a ells s’hi aboca...

l’èxit
ha estat d’un folre petit i compacte que s’ha dissenyat i treballat amb minuciositat... mil retocs buscant la millor configuració, amb un equip de segons i crosses que majoritàriament ha estrenat galons de nou (gairebé tots ells ho han aconseguit per primera vegada sobre de la pinya)... les mans han funcionat utilitzant una mescla que s’ha destapat efectiva, castellers bregats en batalles passades en el nucli dur del folre units amb Xiquets de camisa relativament nova (però d’esperit idèntic) en l’escorça externa...

l’èxit
s’ha manifestat a la pinya, en el patiment dels soferts matalassers que han resistit proves sense la pressió desitjable, proposant alternatives i millores, problemes i solucions... el treball que s’han fet a la pinya ha cohesionat i ens ha fet anar endavant...

però sobretot l’èxit ha estat el canvi de mentalitat... hem evolucionat del "volem fer..." al "farem..." sabent ser humils i treballant (treballar molt!)... abans de sant magí alguns ja hi pensaven, després de sant magí molts estiraven del carro i a principis de setembre el 3de9 folrat ja era un fet...


creiem, el temps ho dirà, que estem davant d’una oportunitat magnífica de créixer, d’insistir, de repetir, de no aturar-nos i d’avançar... no serà fàcil, probablement tots els passos que fem no seran endavant, però ara la via està oberta, sabem com hem arribat fins aquí i podem tornar-hi...
aprofitem-ho!

l’èxit és dels Xiquets
!!! a tots vosaltres, moltes gràcies...

dissabte, 15 de desembre de 2007

bonÀrea...

en un món casteller que s'està aposentant després del boom... on cada cop hi ha més colles que fan castells de 8, però menys colles que aguanten les penúries dels anys difícils i feixucs de la no progressió més enllà dels castells bàsics de 7...

arreu? NOOOO! hi ha un petit llogarret, d'irreductibles gals...

a principis del 2007 va sorgir el que semblava un joc, una petita anècdota, però amb el pas de les setmanes i dels mesos hem vist com l'aparició d'una colla a guissona reeixia, lluny de tot i de tothom, poble petit, realitat estranya pels castells... jo crec que qui més qui menys, va esbossar un petit somriure delinqüent... "no pot ser...", "no faran res", "quatre dies..."

jo ho reconec... les colles petites (o almenys la majoria d'elles)... em posen molt nerviós... les seves dinàmiques i realitats m'enerven i em foten de mala llet (els motius ja els discutirem un altre dia, si s'escau)... i en l'inici de l'assumpte margener era força escèptic (per dir-ho d'alguna manera)...

però aquests xicots han fet coses interessants... 10 diades en aquest últim tram de temporada (algunes en solitari)... TOTA la gamma de 6, sense complexos, sense caure, sense intents ridículs o bunyols estrambòtics... i per rematar-ho, els margeners van descarregar diumenge passat, a l'arboç, en ple mes de desembre el seu primer 4d7, tot just 3 mesos exactes després de la seva primera diada...

una colla jove i amb gent molt jove, amb molta canalla (i molt petita!)... a l'arboç em vaig posar a la pinya dels margeners i vaig veure un ambient excel·lent, amb força defectes tècnics però amb molta voluntat i il·lusió (és el que toca, certament)... el 4d7, per exemple, era un xurro, però el van defensar amb calma i tranquil·litat, sense immutar-se... malgrat fos un objectiu que fa 10 mesos els devia semblar molt llunyà, inabastable, probablement...

veurem fins on arriben, la progressió se'ls suposa molt difícil... però no tinc molt clar quantes colles han aconseguit el seu nivell en tan pocs mesos...

la veritat és que no conec ningú que entre l'astèrix i els romans, preferís les tropes del cèsar... així que toca desitjar que els vagi bé!!!

dilluns, 10 de desembre de 2007

artistes que som... (ru, crític de tele)

magnífica la nostra representació al tv3 aquesta tarda... sembla que hem trobat el nostre puesto al món mediàtic!!... allí entre el cap de colla mataroní (genuflexió) i l'ultra-fornit vilafranquí de somriure i pentinat perfecte (com quasi tots els seus compis)...

l'entrevista polaritzada per un poeta desubicat i un periodista "topicón" no ha aportat res de l'altre món, però coi, quina patxoca fa sentir amb calma i naturalitat com expliquen que són els castells la pròpia gent dels castells... m'ha agradat la cap de colla barcelonina, per cert...

i menció a banda pels nostres, que per això aquí estem locos de matalasseritis... la carla i l'aix, res a dir que no hàgim dit ja... a part que semblaven estar menys nervioses del que fora previsible imaginar... i la isabel i el carles... quins pares que tenim!!

i permeteu-me que faci extensiva aquesta proclama (de la forma més sincera i admirativa que puc i sé) a la resta de papes de la nostra canalleta...

dimecres, 5 de desembre de 2007

sobre trivials...

hi ha agitació eixos dies pels mons del joccasteller.cat i és que tot just fa unes jornades ha acabat la temporada "oficial" del trivial, o el que és el mateix, conclou l'obligació diària de contestar preguntes de força dificultat i temàtica castellera - per cert, realment flipant el nivell d'algunes de les qüestions proposades...

de la web del joc casteller en podem destacar com a innovacions rellevants i originals, en una vessant més lúdico-festiva, el propi simulador de colles virtuals i aquesta perla en forma de trivial, d'un estil diguem-ne més seriós... sense cap mena de dubtes una gran iniciativa...

aquí teniu la relació del top 10 en els resultats finals d'aquest joc a 2007... sobre 300 preguntes podeu veure la relació d'encerts (descaradament elevadísssima sota el meu humil criteri...) de tota aquesta sèrie de malalts-frikis que han estat aquests últims 10 mesos jugant contra la maquineta programada pel Pere Ferrrando...

i en aquestes posicions avançades hi trobem (com a mínim i que es conegui de forma més o menys pública) 3 companys ratllats... al top 6, intentant apropar-se a les posicions de podi, s'hi han quedat els castellers santramonians... i monopolitzant els 2 primers llocs del rànquing els papes de la matalassera més petita del moment... tindrà colla al trivial la júlia l'any vinent?

moltes felicitats a tots 3! heu demostrat paciència, sapiència, i capacitat de recerca... a mi el q em sorprèn i m'intriga és com s'aconsegueix tenir accés a un web determinat 300 dies seguits i no morir en l'intent!!

dimarts, 4 de desembre de 2007

matalasseritis on tour!!!...

(certament, això no és de "temàtica castellera"... xDDDD)

anfield road, 2/12/07, el ru s'ha comprat una bufanda matalassera i l'exhibeix tot cofoi -passant un fred de la òstia, això sí...

i quin goig veure tantes ratlletes ahi a les grades, sonant el never walk alone... casi ploro!!