burocràcia...

no us dona la sensació que al llarg dels anys alguna cosa s'ha anat quedant desfasada als xiquets? parlo de la institució com a ens executiu, com a ordenament intern... no parlo ni de la feina diària, ni de les activitats "ordinàries", ni molt menys en com s'ha evolucionat cada cop més envers l'entrada de gent nova ni de l'obertura de la colla a la ciutat (veure Gira-Sol el gloriós dia del 5d8)...

parlo d'assamblees (de sortida del cap de colla, d'eleccions, de resum directiu...), recollida de firmes, estatuts per aquí i per allà, del cens actiu i demés primmiraments burocràtics... no teniu la sensació que hi ha un cert punt d'anacronisme en tot això?

crec que aquest tipus de tràmits ens allunyen de la modernitat... rigorosament, no sé com ho fan a les altres colles, però entenc, que POTSER, la manera de procedir de la colla és una mica ferragosa... les lleis estan per complir-les, cert... però els estatuts potser haurien de vigilar una mica més pel dinamisme de la institució... i no sotmetre'ns a tots plegats al volum actual d'accions a prendre abans de desenvolupar certes qüestions...

POTSER hauríem d'estar més preparats i actuar amb celeritat i convicció en els moments més complexos, que si que requereixen procedimentació i patrons de conducta, i que potser ara estan una mica deixats al lliure criteri del personal... i deixar pels moments de pau i calma social i castellera, una versió més light d'aquesta feixuga -i alguns cops absurda- burocràcia...

eu pensu...

jeroni primer de can matalasser...

doncs si, el petit gran home, l'estilista amic dels koatis i les bestioles rares... és el nostre nou gurú... sobre les seves espatlles -i en les de la nova tècnica- recaurà la possibilitat de mantenir els galons (que diu aquell)...

la consigna, segons afirma el nou cap de colla, és continuar amb els peus al terra, i amb humilitat, treball i esforç, intentar reeditar la fòrmula que de forma catàrtica i col·lectiva ens va portar a viure un tram final de temporada tan xuli -com diu la millor anxaneta del 2008...

sort per ell! que en el fons és com desitjar-nos sort a tots nosaltres...

sants, dinàmiques lògiques...

(he estat ofuscadííííííííssim aquests dies amb polèmiques sorgides en articles anteriors, torno a actualitzar parlant d'altri...)

bona feina tècnica, molta gent a l'assaig i jovent abundant són la clau de l'equació dels borinots... una colla capaç de moure 60-70 persones a 100km per un torneig de futbol sala casteller, havia d'esclatar tard o d'hora...

i crec que ho han fet, no sé exactament quan però entre l'últim tram de l'any passat i el primer bloc d'aquesta temporada algun xip se'ls ha mogut, i ja no són una "colleta"... el 2d8f és un castell perfectament apamat... i l'ajunten sovint amb uns 3 i 4 que ronden la desena per temporada...

els seus primers assalts més enllà de l'horitzó del 2d8f han tingut un èxit relatiu... 2 intents desmuntats de 3d9f per tots sants... mig ple? mig buit?... potser els han faltat detalls... és cert que sonaven cants de sirena sobre la mentalització dels seus petits abans del dia D... però vaja, tal com van tancar pinya i folre, tal com es va mostrar l'estructura... és força evident que el treball hi era... i a més -fidels a la seva manera de treballar els últims temps- no van caure amb el seu primer intent de castell de nou, fet que sembla força interessant, crec recordar ben pocs precedents...

des d'aquí, en una realitat tan diferent a la seva, els veig com una versió 2.0 dels capgrossos, més jovenets, més saltimbanquis, però amb un nucli dur amb les idees bastant clares... la tècnica al complet va al primer cordó del folre!! però vaja, els felicito... la bona feina sempre s'ha de reconèixer...

i el futur? són rivals nostres en potència? ens fotran el pa del cistell? jo la veritat me'ls he anat mirant de reüll enguany... vaja, estadísticament ja són al nostre costat i propet dels amics liles -i dels seus estimats castellers de barcelona... s'ha format un grupet de 4 darrere les grans que serà bonic de veure l'any vinent...

i qui no anhela un altre pique futbolero com aquell de fa uns mesos?

lleida, cosetes interessants...

(potser massa setmanes parlant de nosaltres mateixos... intento ampliar horitzons...)

lleida s'ha cascat un tros de temporada... una colla que -ja molt seriosa en les últimes èpoques- ha definit un ritme alt aquest 2007, marcant uns registres gens menyspreables...

en el seu historial (6-7 temporades) hi figuraven un parell de 3d8, uns quants 4d8 i una desena llarga de 2d7... però en aquest últim any han fet un canvi de ritme sensacional... descarregant el 3d8 en 8 diades diferents... i demostrant una gran solvència amb el 2d7 (11+1)... estem davant, doncs, d'una colla de potencial mitjà que ha tingut capacitat per assentar-se...

hi ha 2 aspectes que em resulten atractius... la gent amb camisa que mouen per les places i la manera de definir els seus castells, amb identitat pròpia... treballats d'assaig, amb serenor i ordre a les pinyes, sense que la variable pes sigui fonamental als troncs... i a més han sabut trobar el pilar de 6... una cirereta maca, un dolç pastisset... i quina enxaneta, mare de déu!! aquesta nena - de nom peculiar- és una de les canalles d'aparença més delicada i petita que corren pel món casteller avui dia, però amb una capacitat d'execució ben solvent i treballada...

per contra, les proves de 4d8 han demostrat falta d'auto confiança i els intents de 2d8f una mica precipitats, amb un folre bastant verd... vaig escoltar com el seu cap de colla parlava massa en primera persona al Qd9 per festa major, potser s'hi va entussodir com a objectiu personal? parlo sense cap coneixement de causa, però no seria el primer ni l'últim que intenta que la colla vagi per un camí, independentment que s'estigui o no preparat per anar-hi... però vaja, molt bona feina feta i sobretot tocarà polir aquest 4, que pel potencial demostrat ha de ser assumible...

des d'aquí ens descobrim... té, certament molt de mèrit el que fan per allà a ponent, a tants quilòmetres a la rodona de distància de qualsevol altra realitat castellera, afrontant tantes diades en solitari...vaja, ara tenen als margeners, però és una competència - de moment- "no motivadora"...

lo web...

és cert... fa un parell de dies - com algun comentarista ha aportat per aquí sota - que aquest bloc (com els d'altres companys matalassots... andreu i sagués...) figura en la llista oficiosa de links "amics" a la web oficial de la colla...

moltes gràcies als estaments internautics ratllats per vincular-nos... sembla que el que aquí es comenta importa o és llegit per les altes esferes de la colla... quina responsabilitat!!!

res, que ara que s'acaba l'any m'agradaria valorar positivament l'embranzida de modernitat i actualització que ha anat adquirint el web (http://www.xiquetsdetarragona.cat/), ha estat una bona eina, i ha de continuar creixent...

penjar-hi les fotos de les actuacions és un bon començament, introduir-hi imatges de determinats assaigs està molt bé, i com a eina de quotidianitat i informació, cada cop resulta més útil... s'hauran (haurem) d'estrujar el celebru a veure si encara és possible treure-li més suc!!

oju eloi!! que les teues rajades "en clau d'humor" ara les veurà tota la colla!!! xDDDD

plega el jefe...

sento últimament moltes coses sobre els caps de colla sortints... vilafranca, mataró o a can lila... nosaltres també en tenim un, de cap de colla sortint... crec que mereix reflexió...

quan el joan, ara fa 4 anys em va proposar entrar a formar part de la tècnica que estava preparant no ho vaig dubtar ni un segon... al contrari, em va sonar a obvietat haver d'acceptar... el considerava un personatge rellevant i pel seu tarannà i recerca de la imatge més seriosa possible de la colla - internament i cap a l'exterior- el feia la persona adequada per restaurar un versió millor de nosaltres mateixos... crec que sobra dir que no m'ha decebut en absolut...

aquest text no vol ser adulador, no pretén buscar comparacions ni llençar cap mena de proclames... per mi, el joan representa el paradigma del perfil que ha de tenir un cap de colla als xiquets... combina diàleg, paciència i psicologia motivadora, amb un esperit combatiu extrem, ordre i autoritat -quan n'ha convingut aplicar...

ha aconseguit marcar sempre 3 pautes que s'han convertit en claus de la seva manera d'entendre el càrrec i la funció... un treball a l'assaig intens, dinàmic i rigorós, marcant objectius i plasmant-hi conceptes concrets... la voluntat de motivació de la colla com a bloc i com a elements individuals, entenent el poder de les dinàmiques -les dolentes, les bones i les millors... i sobretot, la capacitat de solució de problemes afectant a la mínima gent possible, assumint un rol directe i pròxim, cercant complicitats...

tot això l'ha fet un cap de colla "diferent", prescindint una mica de les discussions estrictament castelleres, sabent llegir que en una colla com la nostra l'essencial no és dominar la tècnica (que també)... ha pres protagonisme el treball de formiga -sovint a l'ombra-, les converses multi laterals i el pragmatisme que ha anat marcant les seves decisions... catalitzant els canvis des de la responsabilitat comuna, repartint glòries entre l'equip i aglutinant en primera persona els errors...

i si dèiem, fa unes setmanes, que era just que certs membres de la canalla haguessin pogut reivindicar-se en aquest últim tram de temporada... el joan també mereixia aquests castells i aquest triomf...

probablement serà injust recordar només els seus èxits com el cap de colla "interí" del 2007... en castells bàsics de 8 s'ha assolit una regularitat a prova de circumstàncies complexes, que n'hi han hagut moltes -com sempre i com a tothom... en el seu currículum com a cap de colla hi apareixen 111+2 castells fins al 2d8f... d'un total de 124 intents...

però durant els tres anys de mandat estrictament "oficial" alguna cosa bloquejava el salt més enllà del 2d8f, 6 temptatives i 2 castells carregats eren un pobre bagatge... probablement les circumstàncies pròpies de la colla, errors d'elecció o criteri de la tècnica i intangibles com la mala fortuna o la manca de dècimes de segon ens han condicionat...

aquest extra time 2007 ha permès ubicar -portes enfora i sense complexos- la capacitat de gestió del joan sala en aquests anys, al nivell on realment pertoca...

i jo, innocentment, espero que no sigui la última victòria... perquè secretament ambiciono que el jefe torni algun dia...

2003...

ara feia dies que no tocava el blog... ho lamento... he tingut una mica de desconnexió mental, no tornarà a passar xDDDD...

l'eloi tenia una petició fa una setmana... crec que és bo recordar moments com aquells viscuts fa 4 anys... ara que la colla ha fet un exercici d'auto confiança i un últim tram de temporada brillant...

el 2003 va ser un any de crisi, del projecte casteller, de la institució, de la psicologia de la colla i que va patir molts problemes pel que fa al compromís dels castellers...

a la vista d'això i amb la informació que va completar el joan en un comentari -també fa uns dies- el 2003 va ser un any de penúries i precarietats... un "añito en el infierno"... n'hem sortit definitivament? pot arribar a torçar-se tot com per tornar-hi?... crec que la colla ha anat assumit alguns conceptes que no ens haurien de fer cometre els mateixos errors... però penseu que a mig-llarg termini és possible una involució? creieu que la colla ha superat totalment aquelles circumstàncies? si voleu, il·lustreu-nos amb les vostres opinions :)

sense major entreteniment... dades 2003...

• 2d7, 9 descarregats
• 4d8, 2 descarregats / 1 carregat / 2 intents desmuntats / 1 intent
• 3d8, 2 carregats / 1 intent desmuntat / 1 intent
• 2d8 folre, 2 carregats

11 diades, 52% castells descarregats, 7 llenyes, sense castells de 8 fora de TGN...

a efectes estadístics és la pitjor temporada de la història moderna dels xiquets, té els dubtosos rècords de menor quantitat de diades, castells de 8, i punts assolits... i el pitjor percentatge de castells descarregats... per als positius també és cert que no vam perdre l'actuació dels 3 castells de vuit (malgrat, intents i carregats)... però entenc que conformar-se amb això no hauria de ser suficient...

ahí queda eso...

primer mes...

doncs si, fa un mes ja que em vaig animar a escriure una mica...

no és una gran efemèride, però un miler i pico de visites en tan poc temps fan que em senti força cofoi de l'assumpte... sembla que hi havia certa necessitat de xiquets a la xarxa!!!

veurem com evoluciona el blog ara que ve el silenciós i tranquil hivern... veurem si els hooligans que han escrit i comentat quasi tots els articles continuen passant-se per aquí -o no... i veurem si els tímids escriuen d'una vegada... això ha de ser una eina col·lectiva i fa més gràcia que tothom hi foti cullerada...

au, res més... esperem que sigui el primer de molts mesos...

gràcies a tots!