diumenge, 30 de desembre de 2007

2007 is over... gora 2008!!

mirar endarrere sempre és interessant -sovint innecessari- però usualment instructiu...

vist amb perspectiva aquest 2007 és una espècie de regalet que ens ha donat el temps i la història castellera... una mena de segona oportunitat de la qual (permeteu-me que ho digui com ho penso) som els primers en disfrutar i reviure...

molts dels que tastaven la mel dels noranta s'han perdut per camins estranys, d'altres viuen temps d'agitació i indecisions, i alguns (llastimosament) ja no compten per a res ni per ningú... en aquest context apareix un ressorgiment a tarragona que a ulls forasters pot semblar "semi-espontàni"...

en la gestió d'aquest "èxit" hi ha una de les claus del nostre futur immediat (a curt, mitjà i llarg termini)... quin model de colla volem? quin model de colla ens podem permetre? s'imposarà el pes dels anys pretèrits o aquest tret diferencial (i col·lectiu) "juliol-setembre 2007" arrelarà? potser ens cal un híbrid? una progressió lenta i constant?

el que està clar, és que no hem fet una evolució pokemon... la colla porta la mateixa camisa, assaja al mateix local, i els dimarts del mes de maig seguirem sent -més o menys- els que habitualment som al pati... sent totalment conscients de les realitats estrictes, em plantejo si potser hauríem d'encetar -empesos pel pes dels resultats d'aquests últims temps- un exercici col·lectiu de recerca de noves aspiracions... mirar endavant sense complexos...

tenim clar on volem arribar?... s'ha de marcar un objectiu i treballar, o treballar i que les setmanes i els castells decideixin els objectius?...

qui perd les arrels es perd ell mateix, no s'ha d'oblidar d'on venim... però fa 10, 15 o 20 temporades les realitats eren diferents... potser en aquest camí de futur caldria valorar convenientment el que un dia vam aconseguir, tot allò que condicionava el nostre pati i també les vicissituds i trencadisses viscudes... i a tota aquesta informació passar-li el turmix del futur desitjat... massa vegades hem vist com reeditar fórmules pretèrites no assegurava res...

jo aposto per un 2008 on pugui (jo i cadascun de nosaltres) somriure tants cops com al 2007, per arribar a un setembre que ens mantingui tensos... nit i dia de castells... on passejar per tarragona esdevingui una activitat de reivindicació comuna... on continuï la suor a les mans, el batibull constant dins el cap... idees, desitjos...

perquè tarragona no pot permetre's una matalasseritis descomunal??? 2008 pot ser un gran moment per esclatar, i en certa manera dependrà de nosaltres mateixos... crec que tindrem oportunitats per trencar uns quants conceptes portes enfora, i fer-nos forts allà on ara hi ha un pessebre... espero que tots plegats hi lluitem i ho aprofitem...

reflexionem-hi... reflexionem-hi...

i bon any per tots!!!

dimecres, 26 de desembre de 2007

sirvents i demés qüestions...

la jove és notícia últimament...

s'apuntava el tema de la gelateria... poca cosa a dir més... com a entitat privada pots repartir el que et plagui i et surti de la part més interna de l'entrecuix... però certament alguna cosa ha canviat a la ciutat, quan els pòsters, calendaris o tangues commemoratius que poden oferir-se a can matalàs reflexen realitats més millors...

lluny d'ofendre'ns o boicotejar l'orxata sirventera (massa dolça pel meu gust)... proposo asseure'ns en la intimitat de les llars i somriure llargament... han hagut de passar masses anys per veure amb claredat com el límit de la jove no era el límit de la imperial tarraco... i és una gran notícia!

en altre ordre de coses, els liles, després de 2 assemblees intenses, sembla que ja tenen junta tècnica a la vista... els crespo, sentís, bordas i demés semblen fer millor pinta que el substituït equip 2007... a mi, com a xiquet, em provoca curiositat... entenc que tarragona hi surt guanyant amb una jove més forta i crec que aquesta nova junta ho serà...

petit resum estadístic? faré l'esfooooooooooooooooooorç.... :)

2007 al cos del bou... temporada numèricament interessant... pràcticament calcada a l'anterior... una desena -aproximada- de cada castell bàsic (2d7, 3d8, 4d8)... gran domini del dos, amb l'habitual capacitat per repetir-lo en diades consecutives i lluny de tarragona (2d8f, 9+1)... però sense l'encert/sort/habilitat/X de saber passar d'aquí... massa intents, massa grinyolades en públic... han projectat una imatge una mica estranya, la veritat...

diumenge, 23 de desembre de 2007

l'èxit col·lectiu... (remember when?)

ja sé que aquest escrit ja ha estat publicat, però m'ha vingut de gust llegir-lo avui (ja fa 3 mesos de sta tecla!!!) i he pensat que aquí no l'havia posat...

en veritat, en escriure-ho va ser quan em va sortir la venada del bloc i tota la pesca... així que "copiar-pegar" aquest text és una espècie d'auto regal de nadal, ja em perdonareu... em poso una mica tonto a vegades...


aquest èxit és col·lectiu, l’hem sabut fer col·lectiu...

l’èxit
ha estat del tronc, una generació ambiciosa i experimentada de castellers que porten gairebé 40 (!!!) 3de8 descarregats en aquests últims 4 anys, treballen quasi de memòria l’estructura i amb aquesta han crescut, en serenitat, en qualitat i en aspiracions... tenim segons que saben lluitar al límit, terços que controlen el “tempo” del castell, uns quarts estratosfèrics, i unes quints envejables per qualsevol altra colla...


l’èxit també ha estat en els encerts en els canvis i en la resposta que aquests han ofert... a un 3de8 que funcionava a la perfecció, se li ha modificat una peça (molt jove) a quints, i un doble-retoc als pisos baixos... el nou equip de terços dóna moltíssimes garanties de futur, i el canvi i l’adaptació del "nou" segon obre una nova via, tan sorprenent com il·lusionant...

l’èxit
ha estat també d’una canalla que arrossegava problemes en un any especialment complicat per ells... les diverses alineacions utilitzades aprofitant la robustesa del 3de8 buscaven i aconseguien que els més petits evolucionessin... l’exhibició de velocitat, valentia i orgull en el 3de9f és la manera com els més petits li retornen a la colla l’esforç i el treball que cap a ells s’hi aboca...

l’èxit
ha estat d’un folre petit i compacte que s’ha dissenyat i treballat amb minuciositat... mil retocs buscant la millor configuració, amb un equip de segons i crosses que majoritàriament ha estrenat galons de nou (gairebé tots ells ho han aconseguit per primera vegada sobre de la pinya)... les mans han funcionat utilitzant una mescla que s’ha destapat efectiva, castellers bregats en batalles passades en el nucli dur del folre units amb Xiquets de camisa relativament nova (però d’esperit idèntic) en l’escorça externa...

l’èxit
s’ha manifestat a la pinya, en el patiment dels soferts matalassers que han resistit proves sense la pressió desitjable, proposant alternatives i millores, problemes i solucions... el treball que s’han fet a la pinya ha cohesionat i ens ha fet anar endavant...

però sobretot l’èxit ha estat el canvi de mentalitat... hem evolucionat del "volem fer..." al "farem..." sabent ser humils i treballant (treballar molt!)... abans de sant magí alguns ja hi pensaven, després de sant magí molts estiraven del carro i a principis de setembre el 3de9 folrat ja era un fet...


creiem, el temps ho dirà, que estem davant d’una oportunitat magnífica de créixer, d’insistir, de repetir, de no aturar-nos i d’avançar... no serà fàcil, probablement tots els passos que fem no seran endavant, però ara la via està oberta, sabem com hem arribat fins aquí i podem tornar-hi...
aprofitem-ho!

l’èxit és dels Xiquets
!!! a tots vosaltres, moltes gràcies...

dissabte, 15 de desembre de 2007

bonÀrea...

en un món casteller que s'està aposentant després del boom... on cada cop hi ha més colles que fan castells de 8, però menys colles que aguanten les penúries dels anys difícils i feixucs de la no progressió més enllà dels castells bàsics de 7...

arreu? NOOOO! hi ha un petit llogarret, d'irreductibles gals...

a principis del 2007 va sorgir el que semblava un joc, una petita anècdota, però amb el pas de les setmanes i dels mesos hem vist com l'aparició d'una colla a guissona reeixia, lluny de tot i de tothom, poble petit, realitat estranya pels castells... jo crec que qui més qui menys, va esbossar un petit somriure delinqüent... "no pot ser...", "no faran res", "quatre dies..."

jo ho reconec... les colles petites (o almenys la majoria d'elles)... em posen molt nerviós... les seves dinàmiques i realitats m'enerven i em foten de mala llet (els motius ja els discutirem un altre dia, si s'escau)... i en l'inici de l'assumpte margener era força escèptic (per dir-ho d'alguna manera)...

però aquests xicots han fet coses interessants... 10 diades en aquest últim tram de temporada (algunes en solitari)... TOTA la gamma de 6, sense complexos, sense caure, sense intents ridículs o bunyols estrambòtics... i per rematar-ho, els margeners van descarregar diumenge passat, a l'arboç, en ple mes de desembre el seu primer 4d7, tot just 3 mesos exactes després de la seva primera diada...

una colla jove i amb gent molt jove, amb molta canalla (i molt petita!)... a l'arboç em vaig posar a la pinya dels margeners i vaig veure un ambient excel·lent, amb força defectes tècnics però amb molta voluntat i il·lusió (és el que toca, certament)... el 4d7, per exemple, era un xurro, però el van defensar amb calma i tranquil·litat, sense immutar-se... malgrat fos un objectiu que fa 10 mesos els devia semblar molt llunyà, inabastable, probablement...

veurem fins on arriben, la progressió se'ls suposa molt difícil... però no tinc molt clar quantes colles han aconseguit el seu nivell en tan pocs mesos...

la veritat és que no conec ningú que entre l'astèrix i els romans, preferís les tropes del cèsar... així que toca desitjar que els vagi bé!!!

dilluns, 10 de desembre de 2007

artistes que som... (ru, crític de tele)

magnífica la nostra representació al tv3 aquesta tarda... sembla que hem trobat el nostre puesto al món mediàtic!!... allí entre el cap de colla mataroní (genuflexió) i l'ultra-fornit vilafranquí de somriure i pentinat perfecte (com quasi tots els seus compis)...

l'entrevista polaritzada per un poeta desubicat i un periodista "topicón" no ha aportat res de l'altre món, però coi, quina patxoca fa sentir amb calma i naturalitat com expliquen que són els castells la pròpia gent dels castells... m'ha agradat la cap de colla barcelonina, per cert...

i menció a banda pels nostres, que per això aquí estem locos de matalasseritis... la carla i l'aix, res a dir que no hàgim dit ja... a part que semblaven estar menys nervioses del que fora previsible imaginar... i la isabel i el carles... quins pares que tenim!!

i permeteu-me que faci extensiva aquesta proclama (de la forma més sincera i admirativa que puc i sé) a la resta de papes de la nostra canalleta...

dimecres, 5 de desembre de 2007

sobre trivials...

hi ha agitació eixos dies pels mons del joccasteller.cat i és que tot just fa unes jornades ha acabat la temporada "oficial" del trivial, o el que és el mateix, conclou l'obligació diària de contestar preguntes de força dificultat i temàtica castellera - per cert, realment flipant el nivell d'algunes de les qüestions proposades...

de la web del joc casteller en podem destacar com a innovacions rellevants i originals, en una vessant més lúdico-festiva, el propi simulador de colles virtuals i aquesta perla en forma de trivial, d'un estil diguem-ne més seriós... sense cap mena de dubtes una gran iniciativa...

aquí teniu la relació del top 10 en els resultats finals d'aquest joc a 2007... sobre 300 preguntes podeu veure la relació d'encerts (descaradament elevadísssima sota el meu humil criteri...) de tota aquesta sèrie de malalts-frikis que han estat aquests últims 10 mesos jugant contra la maquineta programada pel Pere Ferrrando...

i en aquestes posicions avançades hi trobem (com a mínim i que es conegui de forma més o menys pública) 3 companys ratllats... al top 6, intentant apropar-se a les posicions de podi, s'hi han quedat els castellers santramonians... i monopolitzant els 2 primers llocs del rànquing els papes de la matalassera més petita del moment... tindrà colla al trivial la júlia l'any vinent?

moltes felicitats a tots 3! heu demostrat paciència, sapiència, i capacitat de recerca... a mi el q em sorprèn i m'intriga és com s'aconsegueix tenir accés a un web determinat 300 dies seguits i no morir en l'intent!!

dimarts, 4 de desembre de 2007

matalasseritis on tour!!!...

(certament, això no és de "temàtica castellera"... xDDDD)

anfield road, 2/12/07, el ru s'ha comprat una bufanda matalassera i l'exhibeix tot cofoi -passant un fred de la òstia, això sí...

i quin goig veure tantes ratlletes ahi a les grades, sonant el never walk alone... casi ploro!!











dimecres, 28 de novembre de 2007

burocràcia...

no us dona la sensació que al llarg dels anys alguna cosa s'ha anat quedant desfasada als xiquets? parlo de la institució com a ens executiu, com a ordenament intern... no parlo ni de la feina diària, ni de les activitats "ordinàries", ni molt menys en com s'ha evolucionat cada cop més envers l'entrada de gent nova ni de l'obertura de la colla a la ciutat (veure Gira-Sol el gloriós dia del 5d8)...

parlo d'assamblees (de sortida del cap de colla, d'eleccions, de resum directiu...), recollida de firmes, estatuts per aquí i per allà, del cens actiu i demés primmiraments burocràtics... no teniu la sensació que hi ha un cert punt d'anacronisme en tot això?

crec que aquest tipus de tràmits ens allunyen de la modernitat... rigorosament, no sé com ho fan a les altres colles, però entenc, que POTSER, la manera de procedir de la colla és una mica ferragosa... les lleis estan per complir-les, cert... però els estatuts potser haurien de vigilar una mica més pel dinamisme de la institució... i no sotmetre'ns a tots plegats al volum actual d'accions a prendre abans de desenvolupar certes qüestions...

POTSER hauríem d'estar més preparats i actuar amb celeritat i convicció en els moments més complexos, que si que requereixen procedimentació i patrons de conducta, i que potser ara estan una mica deixats al lliure criteri del personal... i deixar pels moments de pau i calma social i castellera, una versió més light d'aquesta feixuga -i alguns cops absurda- burocràcia...

eu pensu...

diumenge, 25 de novembre de 2007

jeroni primer de can matalasser...

doncs si, el petit gran home, l'estilista amic dels koatis i les bestioles rares... és el nostre nou gurú... sobre les seves espatlles -i en les de la nova tècnica- recaurà la possibilitat de mantenir els galons (que diu aquell)...

la consigna, segons afirma el nou cap de colla, és continuar amb els peus al terra, i amb humilitat, treball i esforç, intentar reeditar la fòrmula que de forma catàrtica i col·lectiva ens va portar a viure un tram final de temporada tan xuli -com diu la millor anxaneta del 2008...

sort per ell! que en el fons és com desitjar-nos sort a tots nosaltres...

divendres, 23 de novembre de 2007

sants, dinàmiques lògiques...

(he estat ofuscadííííííííssim aquests dies amb polèmiques sorgides en articles anteriors, torno a actualitzar parlant d'altri...)

bona feina tècnica, molta gent a l'assaig i jovent abundant són la clau de l'equació dels borinots... una colla capaç de moure 60-70 persones a 100km per un torneig de futbol sala casteller, havia d'esclatar tard o d'hora...

i crec que ho han fet, no sé exactament quan però entre l'últim tram de l'any passat i el primer bloc d'aquesta temporada algun xip se'ls ha mogut, i ja no són una "colleta"... el 2d8f és un castell perfectament apamat... i l'ajunten sovint amb uns 3 i 4 que ronden la desena per temporada...

els seus primers assalts més enllà de l'horitzó del 2d8f han tingut un èxit relatiu... 2 intents desmuntats de 3d9f per tots sants... mig ple? mig buit?... potser els han faltat detalls... és cert que sonaven cants de sirena sobre la mentalització dels seus petits abans del dia D... però vaja, tal com van tancar pinya i folre, tal com es va mostrar l'estructura... és força evident que el treball hi era... i a més -fidels a la seva manera de treballar els últims temps- no van caure amb el seu primer intent de castell de nou, fet que sembla força interessant, crec recordar ben pocs precedents...

des d'aquí, en una realitat tan diferent a la seva, els veig com una versió 2.0 dels capgrossos, més jovenets, més saltimbanquis, però amb un nucli dur amb les idees bastant clares... la tècnica al complet va al primer cordó del folre!! però vaja, els felicito... la bona feina sempre s'ha de reconèixer...

i el futur? són rivals nostres en potència? ens fotran el pa del cistell? jo la veritat me'ls he anat mirant de reüll enguany... vaja, estadísticament ja són al nostre costat i propet dels amics liles -i dels seus estimats castellers de barcelona... s'ha format un grupet de 4 darrere les grans que serà bonic de veure l'any vinent...

i qui no anhela un altre pique futbolero com aquell de fa uns mesos?

dilluns, 19 de novembre de 2007

lleida, cosetes interessants...

(potser massa setmanes parlant de nosaltres mateixos... intento ampliar horitzons...)

lleida s'ha cascat un tros de temporada... una colla que -ja molt seriosa en les últimes èpoques- ha definit un ritme alt aquest 2007, marcant uns registres gens menyspreables...

en el seu historial (6-7 temporades) hi figuraven un parell de 3d8, uns quants 4d8 i una desena llarga de 2d7... però en aquest últim any han fet un canvi de ritme sensacional... descarregant el 3d8 en 8 diades diferents... i demostrant una gran solvència amb el 2d7 (11+1)... estem davant, doncs, d'una colla de potencial mitjà que ha tingut capacitat per assentar-se...

hi ha 2 aspectes que em resulten atractius... la gent amb camisa que mouen per les places i la manera de definir els seus castells, amb identitat pròpia... treballats d'assaig, amb serenor i ordre a les pinyes, sense que la variable pes sigui fonamental als troncs... i a més han sabut trobar el pilar de 6... una cirereta maca, un dolç pastisset... i quina enxaneta, mare de déu!! aquesta nena - de nom peculiar- és una de les canalles d'aparença més delicada i petita que corren pel món casteller avui dia, però amb una capacitat d'execució ben solvent i treballada...

per contra, les proves de 4d8 han demostrat falta d'auto confiança i els intents de 2d8f una mica precipitats, amb un folre bastant verd... vaig escoltar com el seu cap de colla parlava massa en primera persona al Qd9 per festa major, potser s'hi va entussodir com a objectiu personal? parlo sense cap coneixement de causa, però no seria el primer ni l'últim que intenta que la colla vagi per un camí, independentment que s'estigui o no preparat per anar-hi... però vaja, molt bona feina feta i sobretot tocarà polir aquest 4, que pel potencial demostrat ha de ser assumible...

des d'aquí ens descobrim... té, certament molt de mèrit el que fan per allà a ponent, a tants quilòmetres a la rodona de distància de qualsevol altra realitat castellera, afrontant tantes diades en solitari...vaja, ara tenen als margeners, però és una competència - de moment- "no motivadora"...

divendres, 16 de novembre de 2007

lo web...

és cert... fa un parell de dies - com algun comentarista ha aportat per aquí sota - que aquest bloc (com els d'altres companys matalassots... andreu i sagués...) figura en la llista oficiosa de links "amics" a la web oficial de la colla...

moltes gràcies als estaments internautics ratllats per vincular-nos... sembla que el que aquí es comenta importa o és llegit per les altes esferes de la colla... quina responsabilitat!!!

res, que ara que s'acaba l'any m'agradaria valorar positivament l'embranzida de modernitat i actualització que ha anat adquirint el web (http://www.xiquetsdetarragona.cat/), ha estat una bona eina, i ha de continuar creixent...

penjar-hi les fotos de les actuacions és un bon començament, introduir-hi imatges de determinats assaigs està molt bé, i com a eina de quotidianitat i informació, cada cop resulta més útil... s'hauran (haurem) d'estrujar el celebru a veure si encara és possible treure-li més suc!!

oju eloi!! que les teues rajades "en clau d'humor" ara les veurà tota la colla!!! xDDDD

dimarts, 13 de novembre de 2007

plega el jefe...

sento últimament moltes coses sobre els caps de colla sortints... vilafranca, mataró o a can lila... nosaltres també en tenim un, de cap de colla sortint... crec que mereix reflexió...

quan el joan, ara fa 4 anys em va proposar entrar a formar part de la tècnica que estava preparant no ho vaig dubtar ni un segon... al contrari, em va sonar a obvietat haver d'acceptar... el considerava un personatge rellevant i pel seu tarannà i recerca de la imatge més seriosa possible de la colla - internament i cap a l'exterior- el feia la persona adequada per restaurar un versió millor de nosaltres mateixos... crec que sobra dir que no m'ha decebut en absolut...

aquest text no vol ser adulador, no pretén buscar comparacions ni llençar cap mena de proclames... per mi, el joan representa el paradigma del perfil que ha de tenir un cap de colla als xiquets... combina diàleg, paciència i psicologia motivadora, amb un esperit combatiu extrem, ordre i autoritat -quan n'ha convingut aplicar...

ha aconseguit marcar sempre 3 pautes que s'han convertit en claus de la seva manera d'entendre el càrrec i la funció... un treball a l'assaig intens, dinàmic i rigorós, marcant objectius i plasmant-hi conceptes concrets... la voluntat de motivació de la colla com a bloc i com a elements individuals, entenent el poder de les dinàmiques -les dolentes, les bones i les millors... i sobretot, la capacitat de solució de problemes afectant a la mínima gent possible, assumint un rol directe i pròxim, cercant complicitats...

tot això l'ha fet un cap de colla "diferent", prescindint una mica de les discussions estrictament castelleres, sabent llegir que en una colla com la nostra l'essencial no és dominar la tècnica (que també)... ha pres protagonisme el treball de formiga -sovint a l'ombra-, les converses multi laterals i el pragmatisme que ha anat marcant les seves decisions... catalitzant els canvis des de la responsabilitat comuna, repartint glòries entre l'equip i aglutinant en primera persona els errors...

i si dèiem, fa unes setmanes, que era just que certs membres de la canalla haguessin pogut reivindicar-se en aquest últim tram de temporada... el joan també mereixia aquests castells i aquest triomf...

probablement serà injust recordar només els seus èxits com el cap de colla "interí" del 2007... en castells bàsics de 8 s'ha assolit una regularitat a prova de circumstàncies complexes, que n'hi han hagut moltes -com sempre i com a tothom... en el seu currículum com a cap de colla hi apareixen 111+2 castells fins al 2d8f... d'un total de 124 intents...

però durant els tres anys de mandat estrictament "oficial" alguna cosa bloquejava el salt més enllà del 2d8f, 6 temptatives i 2 castells carregats eren un pobre bagatge... probablement les circumstàncies pròpies de la colla, errors d'elecció o criteri de la tècnica i intangibles com la mala fortuna o la manca de dècimes de segon ens han condicionat...

aquest extra time 2007 ha permès ubicar -portes enfora i sense complexos- la capacitat de gestió del joan sala en aquests anys, al nivell on realment pertoca...

i jo, innocentment, espero que no sigui la última victòria... perquè secretament ambiciono que el jefe torni algun dia...

diumenge, 11 de novembre de 2007

2003...

ara feia dies que no tocava el blog... ho lamento... he tingut una mica de desconnexió mental, no tornarà a passar xDDDD...

l'eloi tenia una petició fa una setmana... crec que és bo recordar moments com aquells viscuts fa 4 anys... ara que la colla ha fet un exercici d'auto confiança i un últim tram de temporada brillant...

el 2003 va ser un any de crisi, del projecte casteller, de la institució, de la psicologia de la colla i que va patir molts problemes pel que fa al compromís dels castellers...

a la vista d'això i amb la informació que va completar el joan en un comentari -també fa uns dies- el 2003 va ser un any de penúries i precarietats... un "añito en el infierno"... n'hem sortit definitivament? pot arribar a torçar-se tot com per tornar-hi?... crec que la colla ha anat assumit alguns conceptes que no ens haurien de fer cometre els mateixos errors... però penseu que a mig-llarg termini és possible una involució? creieu que la colla ha superat totalment aquelles circumstàncies? si voleu, il·lustreu-nos amb les vostres opinions :)

sense major entreteniment... dades 2003...
  • 2d7, 9 descarregats
  • 4d8, 2 descarregats / 1 carregat / 2 intents desmuntats / 1 intent
  • 3d8, 2 carregats / 1 intent desmuntat / 1 intent
  • 2d8 folre, 2 carregats
11 diades, 52% castells descarregats, 7 llenyes, sense castells de 8 fora de TGN...

a efectes estadístics és la pitjor temporada de la història moderna dels xiquets, té els dubtosos rècords de menor quantitat de diades, castells de 8, i punts assolits... i el pitjor percentatge de castells descarregats... per als positius també és cert que no vam perdre l'actuació dels 3 castells de vuit (malgrat, intents i carregats)... però entenc que conformar-se amb això no hauria de ser suficient...

ahí queda eso...

divendres, 2 de novembre de 2007

primer mes...

doncs si, fa un mes ja que em vaig animar a escriure una mica...

no és una gran efemèride, però un miler i pico de visites en tan poc temps fan que em senti força cofoi de l'assumpte... sembla que hi havia certa necessitat de xiquets a la xarxa!!!

veurem com evoluciona el blog ara que ve el silenciós i tranquil hivern... veurem si els hooligans que han escrit i comentat quasi tots els articles continuen passant-se per aquí -o no... i veurem si els tímids escriuen d'una vegada... això ha de ser una eina col·lectiva i fa més gràcia que tothom hi foti cullerada...

au, res més... esperem que sigui el primer de molts mesos...

gràcies a tots!

diumenge, 28 d’octubre de 2007

descarreguem...

(torno en plan sesión-sadomaso-estadística...)

2007 ha estat la cirereta de l'equip tècnic del joan sala, la pròrroga, el temps d'afegit... els èxits d'enguany no es poden descriure sense mirar endarrere i observar el trienni 04-06, i tots els aspectes, detalls i persones que hi van treballar... potser en alguns càrrecs el cicle va acabar l'any passat, i alguns "comiats" es produiran en les properes setmanes, però és una evidència que el fil conductor, la manera de fer i el ritme que la colla va anar assolint des d'aquella renaixença al 2004 ens han portat on som ara (... recordeu l'espluga de francolí?)

avui parlaré d'una de les premisses bàsiques d'aquesta tècnica - a la qual em sento tan orgullós d'haver pertangut... DESCARREGAR els castells... més que premissa, obsessió...

fa uns mesos que ja no sentim dir al joan allò tant -cansino- de "el món casteller ha canviat"... ara tota la colla ja s'ho creu i ho assumeix... però quan ho deia en les assemblees, quan parlava de col·laborar amb les altres colles, d'adaptar-nos a la modernitat... obviava, perquè era totalment evident, que avui en dia no té sentit anar amb els castells a mitges... no estem en els brillants noranta - on la vaca donava llet a totes hores, com va dir el gran ayatollah fa uns anys ;)... caure comporta problemes, els intents desmuntats comporten complicacions i l'aparició d'algunes colles "infalibles" ens ha obligat a tots a posar-nos les piles (malgrat que encara hi ha qui s'hi està resistint)...

i que s'ha aconseguit? doncs el meu excell -on recordeu que només compto castells més grans que el 2d7- ha fabricat una grafiqueta que us adjunto (cliqueu-hi a sobre)... en ella hi observareu el període 94-07... i s'hi representen el % de castells descarregats de la colla...

les conclusions, que cadascú tregui les seves pròpies... segons la meua opinió, a la colla ha quallat la idea, el futur ha de seguir per la línia marcada... la nostra imatge de seriositat i treball ha de continuar així...

(per si de cas, notaré que això no s'ha d'entendre com una crítica al passat, sinó com la constatació de la realitat actual...)

dimarts, 23 d’octubre de 2007

terroristes...

qui s'hagi atansat un parell de dies al nostre assaig haurà vist uns quants patrons que ens caracteritzen, coses bàsiques que es poden reconèixer a simple vista... paradigmes de la nostra manera de ser i de funcionar...

una d'elles, pel moviment que suposen, per l'agitació que generen i pels decibels que utilitzen són el nostre comando terrorista, els nostres dosos... que ningú se m'espanti!! tothom entendrà que és un apel·latiu ben amistós...

segons la meva manera de veure els castells, els dosos pivoten possibles canvis d'estructura (entre altres coses)... però si tens la sort i la planificació d'alleugerir els dosos, et pots plantejar no només rebaixar pes per sota, sinó avançar i estalviar molta feina en un futur a mig termini...

aquest any, ens hem pogut plantejar reptes fora de l'ordinari per tenir dosos ben bragats... si l'experiència és un grau, enguany els 4 dosos veterans ho han sabut plasmar perfectament... com ja hem parlat algun cop, els començaments van ser difícils, molt complicats... però de juny a octubre... rendiment perfecte dalt dels castells...

ara, que tanquem un cicle, i que l'aix i el hayder entraran amb força i s'hauran de refer parelles i configuracions... repassem cosetes...
  • júnior, 14 anys, 5 temporades de dosos... supera els 60 castells de 8... al currículum hi té el 3d9f i el 2d8f, i ja ha descarregat a quints el 5d8...
  • luis, 13 anys, 4 temporades a dosos, quasi 30 castells de 8 -va debutar sent molt petit- els millors registres són el 4d8ag (c) i el 5d8...
  • pepe, 13 anys, enxaneta i acotxador mediàtic, 3 anys fent de dosos -uns 40 castells de 8... al seu currículum hi surt tot... 3d9f, 4d8ag(c) i 5d8
  • ricardo, 13 anys, 3 temporades a dosos (també vé de dalt)... ronda els 25 castells de 8 sota la canalleta... ha fet el 5d8 i portava l'agulla del 4d8ag(c)...
darrere d'aquest pòker, vindrà un petit relleu, ni el luis ni el júnior haurien de fer més castells a dosos, i els "petits" de la fornada hauran d'agafar els galons i ajudar a la nova generació, els ex-enxanetes i possibles fitxatges...
  • aix, 11 anys, primera temporada fent de dosos... no arriba als 10 castells de 8... això si, 3d9f (c) i 5d8...
  • hayder, 7 anys, ha tingut un any molt complicat a mig camí entre 2 posicions, només castells petits, però amb un talent i una capacitat atlètica que auguren un futur increïble...
tots ells mostren sempre un gran nivell al seu pis... amb molt caràcter, marcant un fet diferencial nostre... quan els xiquets petits creixen, aflora el sentiment de colla i la responsabilitat envers els castells...

tot un orgull!

dijous, 18 d’octubre de 2007

statistics...

que la vida del ru és una obsessió íntima per acumular estadístiques i numerets, sumar i fer promitjos no ha d'estranyar a ningú... que part de la òptica particular del malalt de mi mateix és possible resumir-la en fulles d'excell és una hipòtesi que tot aquell que m'envolti, ha de conèixer i assumir com a normalitat...

i els castells? els castells no se n'escapen, ni molt menys...

us explico com va el tema... resulta que un bon dia -fa temps, ja- em va donar per anar revisant material històric (revistes, webs i altres tipus de coses) i anar recollint la llista de castells que han fet els xiquets al llarg dels anys... la meva manera de fer discrimina les construccions més petites ("me la pelen" podríem dir), només apunto i comptabilitzo a partir dels intents de 2d7... podeu pensar que és parcial, incomplet o injust, que no valorar els castells petits és un pecat i coses d'aquestes que es diuen... però el que jo intentava era tenir sistemes comparatius vàlids, patrons de càlcul i informació numèrica "útil"... i segons la meua opinió -modesta i capciosa- si un any hem fet més o menys 4d7 amb l'agulla o nosequants pilars de 5, és xuminòs i no ho tinc contemplat...

així doncs, el menda lerenda té un arxiuet al computador que suma i fa promitjos, que puntua els castells segons les taules del concurs... i que permet comparar temporades, observar tendències i treure conclusions... fredor matemàtica, malaltia enginyeril, deformació professional...

total, dades concloents de 2007...
  • 2d7, 8 descarregats
  • 4d8, 8 descarregats / 1 carregat / 1 intent desmuntat
  • 3d8, 9 descarregats
  • 2d8 folre, 3 descarregats / 1 carregat
  • 5d8, 1 descarregat
  • 3d9 folre, 1 descarregat / 1 carregat
15 diades, 88% castells descarregats, 1 intent desmuntat, 3 llenyes, CAP intent...

axins a priori, fa patxocota, oi?

(aviso que no us lliurareu de més dades, ni de comparar això amb altres temporades...)

dimecres, 17 d’octubre de 2007

lo forru...

bon any aquest pels nostres folres... ho hem sabut fer una mica diferent, provant mil i una coses a l'assaig... segons nous, homes de darrere, canvis a crosses, les creus tortes, els peus davant del dau, laterals agafant per aquí, pugem-lo dalt cada divendres (!!!) -hi hagi lo que hi hagi...

direu que és millor o pitjor, que s'aguanta més o menys, que rendeix diferent en unes places que en altres, que alça el cap o que l'acotxa, que crida massa quan carreguem o massa poc, que celebra abans d'hora o mostra l'eufòria adequada... però és de rebut un petit acte d'onanisme matalasser, enguany hem pencat bé, hem treballat molt i la regularitat a l'assaig, la consistència i les ganes del folre han funcionat...

hi ha coses que m'agradaria destacar? particularment, 3...

penso en la gent que debutant ens ha recordat la il·lusió i l'orgull que significa anar descalç i serrar les dents quan el castell ve cap on ets tu...

noto que pel seu pes i dimensió aquests folres són, definitivament, moderns... compensant quilos i alçada, equilibrant múscul i experiència... i sense buscar reforços innecessaris, empesos per l'emoció del moment..

el relleu generacional (i vaig acabant)... adjunto gràfic (QUI ÉS QUI??)... al 3d9f, 31 anys de mitjana -estem fets uns xavals! xDDD... però alguns més que altres, mireu la generació del 87, artistes ells...


i jo, des d'aquí, em descobreixo i demano el revelació pel homer...

(i demano disculpes si alguna edat no s'ajusta amb la realitat... sigueu comprensius amb mi, per favoooooooooooooor!)

dilluns, 15 d’octubre de 2007

les acotxadores petites...

que enguany ha estat un any estrany ho demostren intangibles com els que els bons observadors hauran sabut llegir en la nostra canalleta...

l'any 2006 la colla va exhibir un potencial descomunal en els més petitons dalt dels castells... fins a 5 acotxadors diferents van fer castells de 8 al llarg de la temporada, i cap al final del curs dues noves nenes es van incorporar a l'equip de canalla, fent els seus primers castells de set pisos al setembre i octubre de l'any passat...

és clar que quadrar les rotacions amb tant volum de nens, en el punt més àlgid de la temporada, quan s'hi juguen les garrofes, és molt complicat... ara bé, per diversos motius s'han perdut els 5 acotxadors que van pujar la temporada passada i aquest 2007 hem hagut d'utilitzar la malen i la laura -les 2 últimes en arribar- i ho hem fet d'una manera desordenada... se les ha posat en primera línea de combat, des del principi, sense que tinguessin temps per assumir els aspectes tècnics i mentals necessàris per afrontar amb recursos suficients els reptes...

m'agradaria esmentar que el canvi, és realment brusc... dit curt i ras... han passat de ser una part residual en les rotacions d'una fornada excel·lent, en nombre i qualitat -2006... per ser les úniques cries aptes per fer d'acotxadores en castells de 8 -2007-, amb els conseqüents problemes d'obligació i sobrepressió que això comporta...

és fàcil imaginar com un hipotètic 5d8 el 2006 podia portar múltiples combinacions als aixecadors (carla, hayder, joan, carolina, jordina...), però aquest any, massa vegades hem estat obligats a sobrecarregar una de les dues nenes... per qüestions de calendari, de recuperacions de caigudes, aspectes tècnics o necessitats de velocitat... i és clar, que per exemple el 5d8 només podia tenir l'alineació que l'ha executat...

que al final de tot hi ha hagut problemes, és obvi... com ho és que l'estat psicològic de les més petites en les últimes diades ha sobrepassat el límit de l'aconsellable per fer-les pujar amb garanties... que s'han viscut moments de nervis, i hem hagut d'improvisar solucions no del tot recomanables, també... però espero que això que escric aquí serveixi per mostrar desgreuge, reconeixement i admiració a les nostres dues nenes... la laura (7 anys acabats de fer), 3d7 -al 2006- i 3d9f(c), 5d8 i 2d8f -aquesta temporada- i la malen (6 anys fets a l'estiu) 5d7 -al 2006- i 5d8, 2d8f, 3d8 - aquest 2007...

i sense fer pretemporada...

dissabte, 13 d’octubre de 2007

les sabater (i 2)...


(forçosament hi ha d'haver segona part...)

la carla també va començar fent d'aixecadora a la colla l'any 2004...

tenint 2 anys menys que l'aix, la velocitat d'adaptació i de preparació per als castells grans va ser una mica menor... però malgrat això a finals de temporada va començar a pujar als castells de 8... 3d8, la riera 2004...

la xarli es va emportar algun "susto" durant aquest primer any i va tenir un 2005 bastant complicat, per sort durant el 2006 va fer un salt endavant enorme - a tots els nivells- i va anar alternant castells de 8 d'anxaneta i acotxadora, demostrant una gran versatilitat des de molt petita... en aquest últim any, a part d'assolir una maduresa ben evident, la seva il·lusió i ganes de pujar han estat el motor que han empès als altres en alguns moments difícils...

si fem un exercici de comparació fraternal (lleig, però innevitable) trobarem dos tipus d'anxaneta ben diferenciades, l'aix és una virtuosa del tempo i de la tècnica, i la carla és molt més explosiva i veloç... l'experiència de l'aix provoca que perdi els nervis a dalt del castell, a la carla (amb menys capacitat d'autocontrol, encara) el neguit li genera una reacció muscular sensacional, però que a voltes esdevé excessiva... això sí, les seves demostracions de rapidesa han estat a l'ordre del dia...

l'aix tanca, definitivament, el seu període de canalla "petita"... 1 any d'acotxadora, 2 d'anxaneta "titular" i 1 d'anxaneta "ocasional"... aquells que creguin en els cicles -en sóc un d'ells- estan d'enhorabona, la petita de les sabater només ha fet d'anxaneta pura durant aquest any i ja ha ensenyat maneres; 3d9f(c), 5d8, 2d8f... l'any vinent, s'hauria de convertit en la "seva" temporada, el de la maduresa tècnica i mental...

fins on pot arribar? crec fermament, que si la colla pogués mantir el ritme d'enguany, podríem estar parlant d'una de les nenes dominants en el món casteller actual (igual que ho ha estat l'aix)...


algun dia d'aquests ja enumeraré estadístiques amb més concreció... si volem fer una petita i minsa pressió mediàtica (com deia el jordi andreu fa uns dies) envers alguna mena de reconeixement, jo tinc -fredes- estadístiques que demostren que el bagatge de les xiquetes no és només fruït de la nostra afinitat emocional... i què coi! si haguessin nascut a vilafranca els cronistes les adularien a les cròniques amb noms i cognoms!

dijous, 11 d’octubre de 2007

les sabater (1)...


porto dies barruntant com explicar tot això que ha fet la nostra canalla últimament... crec que se'm permetrà que divagui extensament sobre el paper dels nens... i si no se'm permet, no llegiu el bloc els propers dies, perquè em proposo fer uns quants monogràfics, jajajaja...

avui he llegit un escrit que ha penjat en jordi andreu al seu bloc del webcasteller... només puc fer que subscriure enèrgicament el que allí s'hi ha dit... crec que no només jo em faig meves les seves reflexions... per extensió, gran part de la colla, s'ha fet ressò de la vàlua i de les gestes de les sabater_sisters, ja no ve d'ara... l'aix i la carla van entrar a la colla l'any 2004 i van ser part activa del ressorgiment que vam tenir aquella temporada... després dels mals resultats i les múltiples caigudes i decepcions de l'any anterior...

l'aix, va fer els seus primers castells de 8 d'aixecadora per st magí del 2004 (2d8f i 4d8), des de llavors fins a dia d'avui en el seu currículum no s'hi pot trobar cap taca, expedient perfecte, sense cap dubte a dalt, sempre preparada i mentalitzada a terra, sabent valorar el significat dels moments importants -les aletes puny enlaire ho demostren... més enllà de qüestions físiques o aptituds tècniques l'aix es caracteritza pel seu caràcter i responsabilitat en els moments clau... sap reaccionar sota pressió, mantenir el cap fred i prendre les decisions oportunes en cada instant...

aquest any, li he de reconèixer 2 exercicis importants...

per st joan la carla tenia angines, no teníem anxaneta, i l'aix que ja estava assajant intensament de dosos, va haver de passar "improvisadament" als 3 castells del dia... 2d7, 3d8, 4d7ag... l'actuació marcava el canvi de tendència de la colla... però una setmana més tard, era el pepe qui no estava al 100%... per ritme, ens autoexigíem tornar a fer la mateixa actuació, la colla necessitava castells... el debut "forçat" de l'aix a dosos del 3d8, ho va permetre...

per festa major i sta tecla, la història es repeteix a la inversa... primer el junior i l'aix carreguen el castell de nou de dosos... i minuts abans de tirar el 3d9f el 23, amb la nostra pinya muntada i just mentre parlàvem amb ells sobre com no cometre les errades a la carregada; gairebé sortint de l'ajuntament, vam haver de reconstruir el pom a corre cuita... tothom va encaixar la situació ràpidament, però la que -a priori- podria remugar o dubtar de la seva capacitat per fer-ho va ser la primera en somriure i posar-se el casc!! (fer un canvi d'aquestes característiques, entrant a plaça, i sabent de la importància del castell i del moment li causaria espasmes al més pintat, a mi el primer)...

la resta és història...

deutes...

se'm va sol·licitar una compensació per innaugurar els comentaris del blog... jo vaig admetre que ho havia de recompensar i aqui ho plasmo...



foto del radiofonista reclamador en la seva estrena descarregant castell de 9 al folre :)

espero que ho trobi un premi acurat! (o què esperaves, pasta!?!? xDDDD)

dilluns, 8 d’octubre de 2007

ja hi tornem a ser...

s’acaben els adjectius, s’acumulen les sensacions... la veritat, em fa una mica de por no ser capaç de pair tanta eufòria, tanta satisfacció... espero tenir suficient disc dur com per anar-ho encabint tot... a pams...

ahir la colla va tornar a fer el 5d8...

"no" era ni el lloc ni el moment; sense el plus que donen els moments especials dels grans dies, sense l'èpica del bat de sol de l’estiu per festa major, sense els amics liles al costat, pressionant, no... ho vam fer una tarda de dissabte, a la plaça del rei, en octubre d’any imparell, dues setmanes després de santa tecla... en una diada de final de temporada on arribàvem una mica passats d’assaig (aquests últims divendres han estat més austers que els anteriors)... amb la part més sensible de la canalla psicològicament al límit i amb els dubtes que generen 3 anys consecutius de frustracions amb aquest castell -tants cops dipositari d’il·lusions, com causant de decepcions...

però SÍ va ser el lloc i el moment... de demostrar que alguna cosa ha canviat, que quan aquella aleta de castell de nou va refilar farà 3 setmanes, vam recordar amb força l’orgull del nostre escut, de les nostres ratlles a la camisa... i ara no ens paren ni els condicionants ni els records feixucs... la solidesa dels castells de dissabte ens ha de fer reflexionar, el 3 brutal, el 4 apamat i tranquil, i el 5 maco i sense angúnies, ni de lluny dramàtic o miraculós, va ser treballat (a seques), en cap moment va semblar ferit greument... malgrat no sóc amic de l’optimisme desmesurat afirmaré que no semblava un castell límit, ni objectiu final de res... ha estat com arrencar-nos l’espineta que ens ha martiritzat últimament, que ha cremat expectatives i que -probablement- ha projectat una imatge distorsionada de la nostra realitat...

vam fer un 5d8 de temps perfecte, amb un 3 molt sòlid i un 2 substancialment millorat, en tots els pisos, respecte intents d’anys precedents... un 5 que a priori presentava dubtes per dalt, però que, un cop tothom preparat per la lluita des del seu lloc, els petits van resoldre amb diligència i sense massa complexos... l’estructura, el tronc, la pinya... tots es van enxufar ràpidament, conscients que el repte era gran, però la moral de la colla enorme... la força de la convicció...

i descarregat... repte superat completament... i l’esclat d’emocions... la celebració es va exterioritzar menys que fa dues setmanes... però per dins, molts van tancar velles ferides, molts van somriure immensament... molts vam ser molt feliços dissabte, mentre la Carla feia les passetes i ensenyava al món que ni casualitat ni sort...

en aquell moment, amb tot el pes del castell a dalt, hi havia metxa per estona... i ens en queda... molta!... acabem un any que obre un futur esperançador...

dissabte, 6 d’octubre de 2007

tarda de dissabte...

diu que avui tornem a tenir cita amb la història... 18:30 plaça del rei...

ahir el jefe va dir, al final de l'assaig, que el 5d8 va en segona ronda aquesta tarda... la moral de la colla és bona, pot ser el dia per tancar velles ferides? el 5d8 és una burrada, però perquè no? última diada de la temporada, amb els deures fets i sense excessiva pressió pel compromís de la plaça... l'intentarem perquè volem, ens vé de gust, i els condicionants a l'assaig s'han anat aconseguint...

veurem com surt tot plegat, i ho explicarem...


divendres, 5 d’octubre de 2007

imatges..

avui han posat al web de la colla, noves fotos d'aquestasanta tecla...

no sé qui és l'autor però "chapeau", ensenyen una bona perspectiva de la plaça, moments d'esforç... bones fotos... aquí us n'enganxo un parell (per veure-les millor, cliqueu-hi a sobre)...

aquests són els folres dels xiquets!!

(rectifico, les fotos són de la Leyre Martínez..)

dijous, 4 d’octubre de 2007

comparacions...

torno a divagar sobre que bonics que som... continuo mirant-nos el melic... :)

avui em proposo comparar el 3d9f descarregat del 99 amb el d’aquest 07... han passat 8 anys, 9 temporades completes, que diríeu, que té molt a veure o poc?
  • la canalla, òbviament, és diferent, al complet, no podria ser de cap altra manera, això sí, l’anxaneta de fa 8 anys, ha descarregat a sisens... les seves 2 companyes tampoc havien descarregat el castell de 9, és a dir 2 debuts i un canvi de posició...
  • dels 3 quints, 2 ja havien descarregat (en la mateixa posició) i un debuta...
  • dels 3 quarts, 2 debutants en castell de 9, i un repeteix (canviant de posició en el pis)...
  • dels 3 terços, 2 debutants i un repeteix (en mateixa posició)...
  • els 3 segons debuten descarregant el 3 al folre... i un dels segons de fa 8 anys, para a baixos, on es troba un dels altres baixos de l’últim 3d9... el tercer baix és debutant...
és a dir, en quant a estructura, tenim 15 debutants i 7 veterans (ep! parlem del 3d9f, tots ells abans han fet molts castells de 8!!)...

i al folre? del folre també podem donar dades...
  • crosses i homes de darrere, 9 castellers, 7 descarreguen per primer cop...
  • rengles de primeres i de daus, 15 castellers, 9 descarreguen per primer cop...
  • laterals, 12 castellers, 7 descarreguen per primer cop...

sobre 36 persones del folre (39 al 1999), 23 debutants i 13 veterans (però igual que al tronc, tothom havia fet algun altre castell al folre abans)...

i la pinya? hem de reconèixer –sense complexos- que al 99 portàvem més camises pròpies que al 07, però la pinya era molt menor? crec (n’estic bastant segur) que no... l’ajuda de la gent de Tarragona que hem tingut aquest any ha deixat bocabadat a més d’un, la plaça es va bolcar amb nosaltres, senzillament per treure’ns el barret, gràcies a tots els qui es van apropar a fotre’ns un cop de mà Tarragona va veure castell de 9 descarregat, així de simple...

així doncs, i sense voler simplificar elements de judici, les comparacions estan fetes i cadascú pot extreure’n les seves idees...

les meves conclusions són clares, som una colla que manté l’essència però que ha evolucionat... mantenim l’estructura del 99 en un 30% i el folre en un percentatge una mica inferior, hem sabut canviar la manera d’assajar (adaptant-nos a la menor afluència de castellers respecte fa 8 anys) i ens hem rejovenit notablement, algunes cares concretes dels pisos baixos i el folre en general així ho transmeten... només puc observar-hi una petita taca, potser no hem incorporat suficients noies al nucli dur de la colla com per donar-los major quota de responsabilitat (només a crosses -a la pinya i una al folre- i al pom de dalt i sisens)...

dimarts, 2 d’octubre de 2007

celebracions...

se’m permetrà que durant unes setmanes els missatges que vagi deixant aquí girin al voltant de certa dosi d’autocomplaença...

crec q no pot ser d’altra manera, després d’aquestes últimes èpoques... avui, en la primera entrega d’aquest exercici d’alegria, m’agradaria parlar de 2 aspectes concrets, l’evolució de la temporada i el record històric...

a 23 de juny de 2007 els xiquets no havíem descarregat cap castell superior al 2d7... el 23 de setembre de 2007 la colla ha vençut 20 batalles en castells de 8 (18 descarregats, 2 carregats, i cap intent -1 intent desmuntat) i a més, ha assolit amb escreix un gran repte, 2 castells de 9 (un carregat, l’altre descarregat)...

és a dir, només 3 mesos disten d’un 3d8 de circumstàncies, amb moral baixa i molt pressionats, i d’un 3d9f, amb una pinya immensa, il·lusió col·lectiva i ferm convenciment... deixaré a banda el 3 de st joan i les situacions que fins aquell moment succeïren, i m’agradaria obtenir reflexions sobre com ha pogut la colla arribar a plantejar-se un repte tan ENORME com el del 23/09...

crec que la suma de factors és inevitable, els engranatges van començar a funcionar al juny, malgrat certes pedretes en el camí, al juliol es van polir defectes i es va recuperar la cadència dels últims anys, l’agost ens va portar (alhora) el convenciment de noves maneres sobre com treballar els folres, va rodar la nostra canalla (i altres canvis en estructura) en castells de 8, i va sorprendre a tothom mostrant-nos que l’entrada de gent aquesta temporada superava -de molt- la simple anècdota... i per rematar-ho, les últimes setmanes d’assaig... qualitat en les proves, bon estat físic i millor mental, gran predisposició a l’esforç (inclús per superar l’assaig del dia 14 de setembre, que va mostrar nervis i alguna carència)...

el dia 16 carreguem el 3d9f, es celebra llargament però la colla no en té prou, hi tornem, a l’assaig i a plaça, amb entrebancs i problemes diversos, i els superem, com una colla gran... sense arronsar-nos... teníem una oportunitat franca i directa, i l’aprofitem com mai abans... alguna cosa ha canviat en nosaltres... pot sonar pretensiós, però cap dels que hi hem participat ho havíem viscut abans, el moment és nou per la colla, i és dolç, molt dolç...

aprofitaré també per dir, que el 3d9f descarregat de fa una setmana i mitja, no és només el segon 3d9f descarregat de la història... és el primer castell de gamma superior al 2d8f que aconseguim descarregar d’ençà d’aquell primer 3d9f (fa 8 llargs anys!)... i és que el percentatge en castells descarregats en què es mou la colla en els últims anys mereixien aquest reconeixement... els xiquets d’avui som una colla sòlida, que s’ha adaptat als temps i marca, en les últimes temporades, 85% descarregats en castells de 8... m’agrada descarregar el 3d9f perquè és un monstre, però encara m’agrada més donar la imatge 100% seriosa de qui es planteja una bèstia i la sap descarregar... esperem aprendre’n!!

dilluns, 1 d’octubre de 2007

innauguració!

el setembre de 2007, el de la glòria, del 3d9f carregat, de les proves fins a sisens al local, del dia que vam tornar a cridar com a bojos, la santa tecla de nou de 9, de la colla ansiosa per triomfar, del 3d9f descarregat...

el setembre que vam tornar on ens pertoca... amb orgull, amb força, amb ràbia... però també amb racionalitat, amb treball, planificació i esforç...
avui que s'acaba aquest inolvidable mes, enceto el meu bloc!