diumenge, 30 de novembre de 2008

i was there...


avui hem anat a lleida, de bolo (de xirimbolo)... tots sabeu que les entitats (i els xiquets no en som cap excepció) necessiten ingressos i aquest matí tocava una d'aquelles sortides "comercials" que ajuden a portar orquestilles de tant en tant... la cosa no tindria massa més... però ha estat fantàstica, una sortida plena de matisos, una freakada encisadora...

als afores de vinaixa, skoda fabia del ru a 110 km/h per la nacional, 8:51 del matí de diumenge, carretera completament buida, artista júnior de copilot jugant a la PSP amb els ulls plens de lleganyes... -1ºC...

hem de fer un pilar en un moment puntual de la cerimònia commemorativa dels special olympics... fins aquí, fantàstic...

"el pilar l'heu d'aixecar per sota" a ello venimos, "el pilar ha de portar una flama encesa" vaia vaia, "la torxa pesa una mica, i hem de carregar-la de combustible perquè se'ns apagarà, la nena pot?" farem lo que podrem, "quan l'encengueu, no us asusteu, farem una mica de pirotècnica" oh... my... god... "el pilar ha de caminar" donem la volta al pavelló?, "l'anxaneta ha d'encendre el peveter" és elèctric o de gas?... alguna cosa més? no li voleu tirar pedretes al segon per fer-lo més divertit? no voldreu que els menors de 29 anys xiulem l'himne de riego amb els ulls clucs? en fin...

el taloset de ru, que no està acostumat a alçar-se a les 8 d'un diumenge quan la nit anterior no ha fet massa bondat, s'ha oblidat de portar el casco de la laurita... (la veritat és que li hagués hagut de portar un casc de poumpier, però esa és una altra història)... "tenim el telèfon d'algun casteller de lleida?" faraó ha sorprès amb la iniciativa - la bomba ell... "jo tinc el del frikilandi, però està apuntat en un paperet molt bonic de l'escritori on tinc l'ordenata, a escasos metres d'on m'he deixat el casc de la laura, per cert"...

mitjançant una ràpida gestió via mòbil amb tarragona hem localitzat al senyor rubén rossell, que a part de ser el cap de colla de la revelació de la temporada, s'ha ofert per deixar-nos un casc de la canalla dels castellers de lleida i sobretot, ens ha fet el favor de portar-lo fins on érem, tot deixant de fer coses (segur) molt més importants de la seva vida privada... plas plas plas per ell...

el migdia va avançant, ja tenim lligat lo del casc, i més o menos, sabem quina mena d'activitat lúdico festiva necessiten de nosaltres, portem tres hores a lleida i va per llarg, ara assagem nosaltres, ara canta la beth... comença la lluita contra l'ensopiment, disfresses, acudits, trucades als retzagats-tarragonins que han d'arribar d'un moment a l'altre... tot farcit amb el punt d'ironia que genera sentir-se de la special tribu dels 30 pilaners...

ostiapu! les gralles! tenim timbal però no timbaler i volen que la cosa soni que troni... "és superimportantíssim"... hem fet algunes proves però s'ha optat pel bescanvi de rols, els reforços d'última hora, han trigat però són resolutius... el petit de can guim, prova l'art timbaler i al toro... així, sense més... ENORME...

i per fi, toca amagar-se... som la playmate que sortirà del pastís, companys, aquí al raconet, i ben callats... quan toqui sortiu i feu lo vostre... i toca, sortim i fem lo nostre... bueno, no del tot, al mig de la última aixecada, el senyor del butano ha apretat el botonet i encès la flama olímpica... era mentira! la laura no encenia res... tot era un màgic simbolisme!!! aha, aha... recordeu el rebollo? tot mentira!!

entrepans i begudes mentre la cerimònia seguia... 14:37... hora d'anar tirant cap a casa, no?... segona tanda de PSP, ja no fa tant de fred, mentre poso benzina m'adono que tinc una ratllada no controlada a la porta dreta del darrere... no vindrà d'aquí, concloc...


ha sido entrañable, amigous... i was in lleida that morning...

dissabte, 8 de novembre de 2008

i fins aquí hem arribat...

amb l'assaig d'ahir nit a altafulla crec que això ja està (per mi, i per enguany)... sentiments contraposats...

la fatiga de llargs mesos de treball, les complicacions de les últimes setmanes... cohabiten amb sensacions plenes de melangia... unes setmanes d'estiu tremendes, a plaça i al pati... l'enyorança del compartir... ganes de continuar, de més oportunitats, de millorar...

xapat per vacances... s'han acabat els castells'08... es trenca la rutina a can matalasser...

i comença el fred... l'estiu fa dies que es fora... la diversió sense rellotges i la calidesa de les imatges hauran d'esperar... l'any que vé quan torni la calor i els bons temps castellers, tornarem a sentir-nos en harmonia amb la part més íntima de nosaltres mateixos... aquella que combina piscina, somnis i esforç (veure foto... fantàstica foto-resum)...


fins llavors, haurem de tirar de records... d'un estiu espectacular i una entrada de tardor tirant a feixuga...


probablement massa oníric, tot plegat, ho admeto, guims al final m'afecteu...

dijous, 6 de novembre de 2008

diade(s) final(s) de temporada...

no una no, dues són les vies de sortida dels anys castellers ratllats (almenys en aquestes últimes ocasions)... la primera, la diada "nova", on es pretenen fer castells a consciència... la segona, la tradicional lúdico-festiva-sensepilarde5caminant, en solitari, al plà de la seu...

de la "II diada final de temporada dels xiquets de tarragona" en farà quasi 3 setmanes ja... però entre les vacances i la vagància post vacacional... seguia l'asunto pendent...

la veritat és que aquesta data estava assenyalada al calendari (i des del principi de temporada) com un dia important (veure's diada 2007, primera edició i 3 castells de 8)... però les complicacions del setembre i les sensació definida com "anar de més a menys" han desencadenat en una actuació sense massa misteris...

i si n'hi havia algun, ronda inicial, primer 3d7 amb agulla de la colla, estructura de moda en versió setpisos... bones maneres, assaig interessant i certa expectativa de cara a un futur proper... veurem... de moment, tots els integrants poden dir allò de "jo anava al primer"...

després 3d8, l'onzé de la temporada, un dels més lletjots, perquè no dir-ho... un bon assaig fins dosos la nit abans no feia percebre un castell tan regirat... en tot cas, més hores de vol pels canvis a dalt...

i per acabar un 5d7 que guanyava la partida al 4d8 com a castell que havia de servir per acomiadar la temporada dels castells "serios" d'enguany... mal llamp! quants anys feia que no n'ensenyàvem 10 en una temporad... i un reconeixement obligat, 3 tipets (dos i una) que tot i assajar no han arribat a fer castell de 8 enguany... "nostraculpa"... deures pendents (més)...

a més, valorar molt positivament la companyia... les colles de ponent s'hi van lluïr... castells al màxim i demostrant donar-li importància a la diada i la "plaça" (actuar al local , per allò del dia raro i amb risc de pluja, va ser incòmode però interessant)... jo, sense veu ni vot, repetiria colles amb vistes al 2009...

i parlàvem d'una segona diada, aquella on algun cop els grallers han fet castells, on s'acostumaven a plantejar estructures amb presència fiminina absoluta... amb diversitat i punts artístics... però... la xerinol·la ens la vam reservar per altres ocasions... pluja (us sòna?)... castells suspesos... qui va dir sequera?



després, l'acte solemne de final de temporada (bona pensada de la junta) i un dinaret agradable (també nouformat interessant)...


ru promet escriure aviat, ara que ens començarem a trobar a faltar haurem de buscar un mecanisme o altre... a falta de pan...

diumenge, 2 de novembre de 2008

canallitis...

aquest és el vídeo que hem projectat al dinar de la colla...

la cosa va de canallitis... de la nostra gent menuda... prepareu els baberos... una molt bona manera d'acomiadar la temporada amb un petit somrís...

video

la cosa l'han fet la mai i l'anna... gràcies al gerard, a la ju i al jordi cossetàniu que han fet possible la seva exhibició aquesta tarda... i poca cosa més a dir tinc jo...