dijous, 28 d’octubre del 2010

l'últim castell de 8...

plaça del rei, darrer compromís de l'any...

la colla s'hi troba arrossegant encara baixes d'un tram final molt contundent a nivell físic i mental... la veritat és que aspirem a resoldre castells d'un format més aviat discret, no l'havíem previst així, aquesta tarda... però les coses són com són, no com ens agradaria que fossin...

la diada no té pocs punts que ofereixin somriure o estímul... com fa un parell d'anys, aquesta diada de mitjans d'octubre se'ns queda un puntet coixa, sense objectius especials... descarreguem 4d8, 2d7 i 5d7...

gestionar la decepció, canalitzar-ho correctament... temes estrella al pati darrerament... no hem fet un any tant lleig, però prometia llum i ha tocat (de nou) foscor...

s'acaben les lluites de 8, s'acaba l'any casteller, s'obre la porta a la reflexió i a mirar de modificar (amb treball) les coses que ens han quedat espesses...

dimecres, 13 d’octubre del 2010

concurs '10

vagi per endavant (serà que tinc ganes de marxa), que NO, no vaig sentir decepció sortint de la TAP...

la colla arribava amb diverses ferides obertes al dia marcat al calendari per la tele3 per realitzar -probablement- el millor espectacle audiovisual que mai s'ha fet sobre això tant nostre dels castells... i aquests conflictes van aflorar quan les coses es van posar exigents... com sempre, de fet...

és difícil buscar límits sota pressió i amb una dinàmica feixuga; però calia lluitar, havíem treballat altre cop per aixecar-nos i a plaça arribàvem pletòrics d'assaig adult, mobilitzacions postsantatecleres incloses... però amb molt seriosos problemes per tots els pisos de dalt...

la colla sap (i intenta entendre) que l'assajot del divendres darrer no té perquè veure's correspós pel nivell que es pot oferir a la plaça de braus a la hora del concurs...

aquest cop l'estratègia va tornar a la vessant conservadora... sortida de 4d8, ajustant un pom tendre que ens permet sumar un primer castell i asserenar cares i sensacions... cap història, ben resolt...

hi havia dubtes de com enfrontar el dia a partir d'aquest moment, finalment escullim 5d8... després del conflicte de santatecla hi van lleugers canvis de canalla... el castell evoluciona molt correcte per sota,  sempre sota control... a dalt ja és un altre tema... dubtes abans de carregar, nervis en la pròpia aleta i estripada immediata un cop el pes està a sobre la banda del 2... la connexió entre quarts-quints i dosos no aguanta un desenllaç de castell amb les urgències que s'han evidenciat...

tornem a caure i tornen a aparèixer mil fantasmes... hi ha moltes visions i moltes versions... el cas és que decidim abandonar l'intent sobre el castell de nou... la colla es veu preparada per fer-lo i s'ha treballat molt... és un moment dur, no podem satisfer les ànsies de lluita... hi ha massa aspectes contraris...

ho deixem en un simple 3d8, castell que ningú vol fer i que no té més anàlisis que la pura decepció que sentim al fer-lo...

setena posició final, clar sentiment de derrota...

no hem anat gens fins en aquest darrer tram de l'any... enfrontàvem castells de màxims amb una dinàmica estranya, molta qualitat al pati que no hem sabut transportar a plaça i una canalla a la qual no li hem posat les coses fàcils...

acabat el concurs, iniciem la reflexió...

fotos de l'emilio

dimarts, 28 de setembre del 2010

el dia dolent...

aquell diumenge al migdia, baixant pel cos del bou, la colla s'agradava... ens agradàvem... munió de camises, bon esperit, sol llampant, orgull, bones sensacions... intencions i expectatives...

i la sortida... de 5d8, sense discussions ni plans alternatius... molt ben assumit el missatge de serenor, acumulant un parell de setmanes d'idili catedralici, amb assajos IRREFUTABLES... tot sembla coherent i destinat a funcionar... però se'ns torça (i ràpid)... la pujada ensenya dubtes que no haviem vist en tot l'any, hi ha desajustos difícils d'explicar... l'entrada de la canalla no asserena el castell i es trenca massa ràpid, just carregar... mal balanç després del viscut a torredembarra i l'11S... però sobretot mal balanç després de tot el treballat...

la sensació un cop allò es trenca és d'incomprensió... què collons ha passat??... la pinya s'obre , les cares són un poema... tocats, parem màquines... de moment, no estem per castell de nou folrat... hi ha algunes baixes i cops, però sobretot conflictes de mentalitat... toca, per enèsim cop a FM, improvisar canvis respecte al pla previst (i assajat), aquesta diada la viurem tranquil·la, algun cop?? la canalla torna a demostrar-nos conflicte, tinc la sensació que els hem fallat...

assumim, com per santmagí, allò d'aguantar l'embestida amb el 4d8 i a veure què... el ventilem sense angoixes, però tothom té el cap en abans... i en després...

i després decidim encarar el 2d8f, i no decidim bé (de fet, no decideixo bé)... tornem a carregar, només... el castell cau i la cosa es posa realment lletja, la òstia és dura i reapareixen fantasmes de fa un parell d'anys mateix dia i mateixa plaça... ara sí tenim conflictes de complicada solució...


hem intentat abarcar més del compte, i ens ha penalitzat... no hem sabut assumir el moment, la pressió ni l'estratègia, la caiguda de primera ronda evidencia que seguim estant alguns punts per sota d'enfrontar serens grans combats... 

és un dia dur, difícil, dolent... sortir amb un parell de pipes del dia que ens feia més il·lusió, tenim lesionats sensibles i la moral ferida...

i fot ràbia, em resisteixo a pensar que ambicionàvem un impossible... tocarà pair i tornar a lluitar...

les fotos, de l'emilio

dilluns, 27 de setembre del 2010

la tecla més dura...

després de la decepció de FM... encarem amb moltes limitacions la doble cita dels dies tradicionals del setembre tarragoní...

malgrat l'inici de reparació de l'assaig entremig, la colla sap que serà una experiència gens agradable... ens falten massa peces, hem perdut part de la canalla i anem a santatecla a patir, parlant clar... el plà inicial de màxims passa per una possible clàssica amb canvis... i veurem...

ja de sortida s'entreveuen els problemes... intent desmuntat de 4d8 per indecissions als pisos petits... quan en un castell que estadísticament ronda la dotzena hi ha cares com aquelles, ai!... hi hem de tornar... el descarreguem a la repetició, patint i amb un debut (forçat) a dosos inclós... la colla ha perdut un parell de punts d'esglaons de confiança... la situació és dura...

després plantem un 2d7 de circumstàncies i amb canvis obligats que evidència que no hi som, que no val la pena arriscar perquè la dinàmica ens ha menjat...

per acabar, i sense capacitat per gestionar un altre castell de 8, ens veiem trencant per sota el nostre nivell habitual en diades exigents, plantem l'enèssim 5d7 de l'any... és un castell que no toca, que no voldríem fer i que resulta l'evidència en la derrota... la colla pateix però aguanta el tipus...

al costat hem de veure una espectacular tripleta... és un dia molt feixuc, tots plegats recordarem...

crec que quan tiri la vista enrere no podré evitar sentir un puntet de mala llet... no sé si mereixíem aquest sever revés... no n'hi havia per tant... haurem de revisar i llepar ferides, collons, un dia o altre tornarem a santatecla i tocarà cara, SEGUR...

la foto, de l'emilio...

diumenge, 12 de setembre del 2010

diadota nacional...

si hem de ser sincers, confessarem que fer castells l'11 de setembre a la rambla no acostuma a generar-nos una il·lusió infinita... portàvem massa anys evidenciant-ho... tocava reivindicar... i reivindicar-nos (a casa, aquest cop)...

aquell enfosquiment de capvespre, la manca de referències, fotos que no s'acostumen a veure bé, les habituals sensacions estranyes, la panxa que provoca una semipendent al tram rambleru on ens toca alçar... i la proximitat de santa tecla, argument que massa sovint ens fa reajustar pretensions a la baixa... els ítems de sempre eren on sempre...

però arribàvem a plaça amb una setmana de ressaca post-catedralícia, assaig forts però amb la incògnita del punt de mentalització... i l'aposta passava per repetir el programa de torredembarra...

obrim de 4d8... retocs, 2 terços habituals baixen a segons, recombinació a quarts, repetim xavalets al tronc, pom petit i sumem el debut d'un baix... després del treball d'aquesta setmana no cal dissimular que significa aquesta evolució... el castell, tot i no tenir una quadratura més que passable és el millor de la temporada... parat, de principi a fi... les cares de tothom reflexen que anem pel bon camí... pel molt bon camí...

toca 5d8... i l'enfrontem amb aquell punt de tranquilitat que fa dubtar de si realment anem passats de rosca o la confiança es basa en la feina del pati... el castell torna a pujar ferm, potser no tan ben apamadet com a la torre, però bona pinta... els petits triguen un pèl massa en col·locar-se, però l'aleta torna a ser perfecta, el castell s'agrada i supera el petit moment de lluita al que es veu obligat a la sortida dels crios... guió similar a fa uns pocs dies... mateix resultat... major satisfacció... aquesta guerra comença a estar del nostre costat... comencem a conèixer el peu que calça la catedral a ratlletes... i NO, no està bé celebrar-ho tan aviat...

per enllestir, 3d8, format castelldenou, igual que la setmana passada... però pitjor que la setmana passada... rebregadot i estirat... haurem d'esmerçar-nos-hi més, la xoieta vol aviat galons de nou i caldrà mimar-la al pati, de nou...

i 3pd5, posats a repetir, repetim-ho tot!


per fi, després de massa temporades (el 99 és l'últim any que veu 3 castells de 8 nostres) deixem a un costat la fosca, la manca de sintonia amb l'entorn ramblenc i els intangibles motivacionals... i fem CASTELLS per l'11/s...

surto extremadament satisfet de plaça... anhelo una setmana de treball humil i intens... ho tenim a tocar... som just al caixó de sortida i anem amb el múscul tens... som al principi d'un esperat no-final...

les fotos de l'antoni coll

diumenge, 5 de setembre del 2010

torredembarritis...

la mobilitazció setmanal -intensa- i l'assaig de divendres -motivador- reafirmaven l'ambiciós programa per aquest diumenge... les proves definien fites presents, immediates i futuribles... i tornar a actuar a la torrenca plaça de la vila per fer-ho d'aquesta manera ha estat fantàstic... per parts...

a torredembarra, aquest primer diumenge de setembre, hi feia sol, érem moltíssims i tocava lluitar...

obrim de 4d8... canvis buscats... munta al terç un pàjaru de 17 anys (fa 3 temporades, dosos) debuta una quint (6 faixes blaves dalt) i per fi trobem el moment de combinar junts els dosos més petits... el castell no acaba d'estar quadrat però no es deforma més... tot just la primera aleta de 8 d'ençà de santmagí... cert neguit, molt ben resolt... felicitem-nos, passeta endavant...

reprès el fil, ens exigim... busquem el 5d8...

el castell... imponent amb segons i terços... el primer peu és el bó... amunt... quarts i quints posats, sense novetat, go on!... la canalla hi arriba ràpid, i fa lo seu, expeditiva, sense complexos, totalment novella però bregadíssima en passades a cincs menors... la carregada, de manual... els crios es recullen com a bales, nervis a la sortida dels dosos, però la cosa no marxa, controlem i tornem al lloc, disfrutem la descarregada pis per pis... la pinya, contundent i ferma, brama, salta, udola... el tornem a tenir!

i els contextos estadístico-curiosos... primer 5d8 descarregat fora de tarragona (de fet és el millor castell que mai hem fet com a visitants)... tot just el 5è que completem... enumerar debuts i canvis de posició és molt complicat avui... sobretot a la pinya... agulles, crosses, rengles, daus i laterals; munió de camises novates i dels últims temps han gaudit avui la catedral... i a més, al tronc, formàvem amb un parell de baixos, un segon, un terç, un quart, quatre quints i tot el pom sencer diferent respecte la última vegada, per la diada d'octubre de 2007...


celebració convenient, i re-concentració obligada... tocava 3d8 (i d'ençà juliol no veia plaça amb formació de 3d9f)... afinadíssim, la xoieta emet sensacions de voler tornar anar a dalt... el millor de l'any... hem sabut treballar serens després de festejar... la munió de cordons semblava incomodar uns segons ja aclimatats al treball constant amb folres a terra...



i, per primer cop en quasi 15 anys, 3pd5... detallet per acabar d'arrodonir i guarnir una diada magnífica...


avui hem saltat endavant... sabent acabar la feina que la pluja de santmagí ens va fer posposar... ens hem tret l'espina de descarregar -per fi- 3 castells de 8 sencers lluny de casa d'ençà del 2002 (llosa feixuga)... i sobretot, crec, hem encetat la via que ens ha de conduïr a deixar de ser la colla que per uns o altres motius sempre porta castellots a la cartera i gairebé mai acaba de rematar la jugada; comença lo xulo i les cartes són sobre la taula...

avui hem demostrat ambició i treball... sou tots (realment) molt macos!

les fotos de l'antoni coll i l'emilio... moltes gràcies, senyors!

dijous, 26 d’agost del 2010

castell de nou i pluja...

(vaig tard, ho sé... he necessitat uns dies de descompressió... aquest santmagí, per mi, ha estat molt més intens, molts més matisos... continuem)


amb el pati bullint de feia dies... assolint objectius a assaig... madurant idees, estratègies, possibilitats... feinada per arribar al dia D en les condicions preteses, la primera diada caixaofaixa de l'any...

i Sant Magí va semblar respondre a tanta il·lusió amb un pronòstic meteorològic a totes llums injust (quants dies ha plogut aquest agost?!?)... més variables per l'equació... anem primers, toca estrenar castell (i potser hi ha aiguat)... de què sortim?...

la primera de les batalletes del dia, la guanyem... a 3/4 de 12, el pati està a rebentar, les creuetes donen l'OK i tothom té clar que significa que hi siguem tots... cantats, parlats, enxufats... anem-hi, doncs...

obrim de 3d9f... muntar pinya s'envolta d'una complexitat important, hi ha moltíssima gent a les cols a l'hora en punt... tanquem peu i folre amunt, tothom amb bones sensacions, el donem per bó... però hi ha problemes en una filera, a sota... repetim operació... tothom a puesto, ara sí que sí... la cosa va amunt, però comencem a treballar massa ràpid, a l'entrada de sisens el castell no està (ni de lluny) com l'havíem previst... però la rapidíssima posta en escena de la canalla evapora els dubtes, en un no-res col·loquem dosos, i l'acotxador hi va al darrere... ens hem assentat, el castell està regiradot però té continuitat... la passada de l'anxaneta és de manual, aleta de 9... però se'ns escapa... amb els dosos recollint-se, la cria al folre i l'aixecador a mig camí, es trenca d'entre quints i sisens... faltava poquet... semblava que havíem salvat el pitjor...

probablement hem gastat massa benzina per carregar, probablement la posició on hem aconseguit mantenir i asserenar el castell no ha estat la millor... i això ens ha condemnat... probablement obrir de castell de 9 és un repte extrem per una colla com nosaltres... però l'hem lluitat, hem estat valents i s'ha apostat fort...

i això que el d'aquest santmagí 2010 és el més diferent de tots els monstres que hem perseguit d'ençà que al 2007 vam recuperar-lo...



la pèrdua per lesió d'un dels quarts ha obligat a refer l'alineació (i al recanvi s'ha de sumar la redistribució dels terços per arreglar-ne mides)... per dalt, un debut a sisens i estrena del pom sencer -que es diu molt ràpid però és el resultat d'una FEINADA intensíssima... la capacitat de renovació dels crios ha estat una de les grans notícies de la jornada...

i el folre... al nucli, compacte com mai, hem combinat les virtuts dels últims temps amb el debut d'un baix i d'un segon... i a mans hem aconseguit -sense pretendre-ho directament- una mitjana d'edat baixíssima que esperem tingui molt de recorregut per endavant...

10 segons després de caure, les meves sensacions portaven un pèl de decepció... vint minuts després, el regust era agredolç... i vist amb certa perspectiva, sense caure en triomfalismes, hem de ser capaços de llegir un punt d'èxit... òbviament, carregar un 3d9f no és un triomf rotund, però hem de veure'n el context... és el tercer any consecutiu que duem un castell de nou a les cols...

toca seguir, 4d8, asserenar i calibrar la capacitat de resposta de tothom... el castell va rebregat, però no passem angúnies, les maneres i sensacions tot descarregant evidencien quin ha de ser el següent pas...

i quan anem a buscar-lo, pluja... malgrat baixos col·locats i pinya disposada (els pinyerus van treballar ràpids), el 5d8 no veu plaça, el ruixat apreta i fugim... llàstima... hi havia la convicció, les ganes i el treball... l'haurem d'ensenyar aviat, ens ho mereixem...


toca endreçar files i veure com enfrontem els reptes següents... la dinàmica nostra és a l'alça, no en tinguem dubtes...

les fotos de l'emilio i de l'antoni coll...

dimecres, 11 d’agost del 2010

calor, caure i aixecar-se...

diumenge vam fer la visita annual a pallaresos... portàvem un parell d'anys d'idili intens amb la vila pallarense, clàssiques per afinar santmagí i proveta gorda darrere, colles amigues, bon ambient i temperatura agradable de vespre d'estiu...

però enguany, actuació al migdia, amb un bat de sol descomunal, sense refugi... comencem amb retard, suors excessives... sensacions lletjotes abans de començar...

i decidim obrir de 3d8, el castell forma per sota amb segons i terços de 5d8 (mode rocós ON) hi debuta un quart i de quints en amunt va l'alineació escollida pel 3 gran... però no ens n'ensortim... en cap moment trobem el punt de mentalitat adequat... problemes per quadrar, gastem dos peus, les pinyes es tanquen amb incomoditat... hi ha un punt de desconnexió, ens ha vingut malament la setmana sense actuació? hem perdut el toc d'actuar en diumenge al matí?... sigui com sigui el castell puja remenat, no massa ràpid i se'ns va estirant... amb la carregada les expectatives són més aviat dolentes i la deformació en 5 o 6 segons és irreversible i desconcertant... cau sense quasi temps per lluitar...

de sortida, galeta, i no és una caiguda qualsevol... la primera pipa de 3d8 d'ençà de santatecla del 2003, que es diu aviat... un altíssim percentatge de la colla que som avui MAI havia picat de 3... hi ha un cert sentiment de cop inesperat, hi ha mirades d'incredulitat... i no hi ha lesionats...

decidim enfrontar el 5d7 i no deixar de preparar-nos per l'endemà... al 5 hi pugen quasi tots els crios del 3 (que no havien caigut mai) i les sensacions per dalt semblen "aqui_no_ha_passat_res"...

per acabar, necessitem tornar a la normalitat, 4d8 i en sortim contents, tard, sol contundent... però el 4 puja apamat i el controlem sempre, no hi ha fissures i tornem a trobar la convicció... la colla sap que és un moment important i es guanyen totes les lluites individuals... sense mistèris...


i pd5, un i prou, no és dia de més festivitats!

mai és bon moment per caure, però a tan poc pel dia gran, amb la colla enxufadíssima al pati i amb aquesta estructura de 3 com a esperat doble protagonista per la festamajorpetita, potser és pitjor... o potser no... potser la gestió de l'incident no farà més que accentuar la positiva línia de treball...

i amb què em quedo? que al pati estem en plena acceleració, forts, creixent, amb les mires posades al dia D... que no vam atendre amb suficient concentració als detalls i que pallaresos va sortir creu... sense menysprepar una caiguda, no hem d'exagerar el final d'una ratxa... tornarem a cuidar les petites coses... no hem de dubtar del nostre potencial actual...

és moment d'insistir, ho tenim a tocar, potser pallaresos serà el final d'una estadística, potser serà l'inici d'una altra... depèn de nosaltres...

les fotos de l'antoni i la bea... re-benvinguts!

dijous, 29 de juliol del 2010

punt i principi...

diumenge, per acabar d'encadenar vesprades, maria cristina...

les intencions inicials, i més després de veure l'estat general de la qüestió a valls, passaven per repetir en això de les clàssiques estivals... però un parell de baixes a quints fan replantejar la situació... no tenim ganes de fer invents a les parts altes del 3... i busquem seguir rodant...

optem per obrir de 4d8... reintroduïnt un baix lesionat, innactiu durant molts mesos i fent debutar al 4 l'anxaneta habitual del 3... el castell evoluciona menys nerviós que la tarda anterior i com aquest cop ningú fa exercicis gimnàstico-funambulístics respirem tots més tranquils...

utilitzem la segona ronda (5d7) per seguir rodant estructura i canalla... feia un parell de setmanes que no apareixia, potser algú l'enyorava?

i per acabar, novament, amb 2d7 i 2pd5... tot apamadet i seré... la diada ha fluït ràpida i sense cap complicació...


a mariacristina no hi ha prova post-diada, així doncs, canviem la catàrsi del dia abans per converses i anàlisis...

la sensació és que amb el final del juliol acaba un minicicle, el de la posta a punt... vam necessitar 3 mesos per preparar el salt al castell de vuit... i després hem encarrilat 5 setmanes (7 diades consecutives) on ens plantejàvem reiterar en el nivell el màxim possible... el resultat ha d'encoratjar-nos... el nivell de la colla, l'estat general de forma i el punt de mentalització evidencien que podem passar al nivell següent...



inicem el camí descarat cap a sant magí, amb la voluntat ferma d'estrenar castells... si la pregunta és quants? l'assaig té la resposta... a maria cristina vam tancar un període...

les fotos de la cristina catalán (mami de l'izan-voltereto)...

dilluns, 26 de juliol del 2010

clàssica, tombarella i perspectives...

dissabte al vespre vam anar a valls, en el segon de tres dies de feina intensa i consecutiva...

actuàvem a les vivendes de la colla vella... i feia patxoca poder fer castells en un lloc on mai abans s'havia convidat cap altra colla... a més, aparentment semblava una bona opció per preparar un canvi de ritme (si realment haguèssim vist clar això de canviar el ritme)... així, la opció final passava per buscar repetir la clàssica estrenada just una setmana abans, i seguir en la línia del rodatge i la millora de sensacions...

obrim (igual que a altafulla) de 3d8, alineació idèntica... endarrerida la pujada dels enanos, el castell és una mica més lent del què estem acostumats... però pràcticament és la una circumstància objectable... molt satisfets de l'evolució del 3...

en segona, enfrontem el 4d8... aquest cop, configurant una alineació de quarts i quints inèdita, sumat al debut en castell de 8 d'una dos (tercer ex-enxaneta que canvia de posició enguany)... el castell es desenvolupa amb cert neguit per dalt -allò dels nervis- però la situació es controla convenientment amb l'entrada de la canalla petita... després de carregar, i quan semblava que la cosa no tenia massa més història, l'izan (mediàtic acotxador) perd el contacte amb el castell quan enfilava el camí dels quints per, després d'una tombarella històrica, reenganxar-se a l'estructura amb una sola mà... tot i l'esglai majúscul, després de quedar penjat d'una camisa i el tronc treballant per aturar la fuetada, l'homenet ho rematà baixant tranquil·lament del castell de vuit..



l'artista, amb tot just un mes d'experiència en aquestes magnituds, somreia després al racó de la canalla quan li parlaven de similituds selvàtiques i assumptes spidermanescos...

per acabar, tot i l'ensurt, enfrontem de nou el 2d7, que evidencia confiança i no presenta mistèris de cap mena... mateixa combinació que 7 dies abans, mateix resultat...

després dels 2pd5 de rigor, tot avaluant la segona clàssica de l'any com a molt satisfactòria, ens enfrontem amb l'altre objectiu de la tarda (que de fet va esdevenir nit tancada)...

i és que és provable que en el record col·lectiu, la interessant prova de 3d9f de després de la diada pesi més que la pròpia diada... i serà probablement per la combinació de 3 variables... el punt de suficiència exhibit pel tronc reformat, les múltiples variants, debuts i recanvis emprats en moltes posicions del folre i la data del calendari - per aviat- on aconseguim aquesta mena de prova... veurem on ens porta tot això...

les fotos de la bea, el molera i l'emilio (que va pillar el moment volteretil exacte!) ...

dilluns, 19 de juliol del 2010

molt enxufats...

la nostra presència estival a altafulla s'està convertint en habitual... ens agrada... fixa un bon punt d'exigència al mig del juliol i ho notem, sobretot amb el canvi de ritme al pati...

divendres vam assajar amb la mentalitat i convicció adequades... divendres vam tornar a descobrir-nos xalant amb els grans castells, sabent que els camins tornen a estar marcats... divendres vam fer, ras i curt, el millor assaig de l'any...

i dissbate vam buscar la plaça del pou amb ganes, bon gruix de camises i idees clares...

obrim amb 3d8... 4t de la sèrie i primer en versió futurible... fem un triple retoc entre segons i terços que estilitza el castell i li dona perspectives superiors... fins la carregada, cap història, mides correctes i calma... a la sortida dels crios, un dos rellisca i provoca una fuetada important que, per inesperada, provoca l'alteració del col·lectiu... la baixada és complica i defensem amb esforç... el dia de l'estrena d'aquest model de 3 demostrem alhora solidesa i lluita... gran punt de partida... mereix un somriure...

a segona ronda preparem el 2d7... castell que ha retardat l'estrena i que ha acabat agradant en la seva execució final... la combinació de terços inèdita i el fet de renovar el pom sencer ha provocat que posar-li data hagi estressat una mica més del compte... ara, passada la novetat, hem d'exigir-nos una bona evolució per allò de no comprometre el pas següent...

pel final, vam deixar-nos el 4d8... que buscava acabar de consolidar algunes posicions i va sorprendre'ns amb una de les execucions més netes que recordo... fa tot just un mes se'ns escapava de forma incoherent i a altafulla el vam clavar de principi al final... sensacions similars al 3 de la setmana anterior, preparats per evolucionar, fins on arribem...

acabem amb 2pd5, un que confirma expectatives, l'altre que veu debutar un nou terç a plaça...


després de la primera clàssica, acumulant castells de 8 en les darreres 5 actuacions, encarem una setmana important, dues sortides de tarda el proper cap de setmana, oportunitats per mantenir la línia o incrementar el pas... la colla decidirà...

enxufats i accelerant, bones vibracions...

les fotos, del molera, el david puig i la mitxi... gràcies!

dilluns, 12 de juliol del 2010

pel camí correcte...

ens presentàvem a la diada d'aniversari amb un punt d'incògnita... per uns o altres motius aquestes dues setmanes d'ençà de sant pere han estat més relaxades del que calia preveure...

les intencions passàven per recuperar sensacions i veure si el tema es mantenia allà on l'havíem deixat en l'accelerat final de juny...

obrim plaça amb castell de vuit, primer castell d'aquesta alçada que es veia al plà de la catedral tarragonina... alcem el 3d8 amb la versió inicial, robusta i solvent, que ha servit per madurar molts canvis a dalt... consolidats ja, haurem de pulir i evolucionar per sota...

per confirmar sensacions apostem pel 4d8, que treballa una mica més que el 3 però sense cap assumpte fora de lloc... hi debuta un quart de castell 8, l'acotxador s'estrena en l'estructura i modifiquem la combinació dels quints (les quints, en aquest cas) respecte dies precedents...



i per acabar, tot esperant l'arribada de la clàssica, busquem l'enèssim (de fet el 10è) 5d7 d'aquest inici de temporada... primer que forma amb el tronc d'una hipotètica alineació de castell superior... s'hi estrena un jove segon i el debut acotxant de la més petitíssima de l'equip canalla...

repetim allò dels 2pd5, aquest cop afinant alguna clara opció de futur... camí interessant...

hem iniciat el juliol, calendari replet i exigent... és hora de començar a exprèmer el treball al pati... és l'hora d'ambicionar... dissabte vam trobar-nos, de nou, còmodes i pel carril adequat...


i tot això, en el marc de l'inici de la celebració del 40è aniversari de la colla... fent un descobriment (pel meu gust) estratosfèric, el PLA de la SEU és un lloc tremendo per fer castells... el marc, l'entorn, l'atmòsfera, la llum... buscant un toc especial, però sense comprometre l'esperit de la plaça insignia del tarragonisme... decissió encertada...
les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso...

dilluns, 28 de juny del 2010

satisfets, expectants...

fa una setmana afrontàvem un feixuc diumenge post-reus... el trio d'actuacions tourmaleteres d'aquest final de juny començava amb mala pata, malgrat el bon ritme assolit al pati d'assaig... semblava complicar-se la situació...

però ho hem reconduït; l'altra tarda, al serrallo vam cloure aquest tramet exigentíssim de temporada evidenciant l'anhelat canvi de xip i ritme...

hi arribàvem amb ganes de tirar endavant la mateixa actuació de dijous passat a la plaça de la font... de sortida enfrontant el 5d7... interessant relació, alçat tots els cops que hem sortit a actuar aquest any... i sempre modificat; la cantera matalassera, vaig escoltar... maco...

en segona ronda (copiant programa), tornàvem amb el 4d8, variant a terços, debut d'un baix (els 2 novatos mano-a-mano)... el més tranquil de la setmana, milloradíssim de ritme... confiança...

després de l'ú, el dos... 3d8 i mateix estil que dijous, reptint bones sensacions a dalt, treball exquisit del pom (estem excitats amb el rendiment de tots aquests pàjarus petits)... la xoieta està llesta per començar a ser estilitzada i treballada amb altres perspectives... tot xerrant amb els baixos vam veure que entre els 3 que paraven no hi havia 25 anys de mitjana


i per acabar, 2pd5... rutina autoimposada que està oferint (i oferirà) generosos fruits...

ahir vam assumir amb normalitat els reptes, millorant la bona sensació de st joan... amb el juny pràcticament extingit tocarà ordenar idees i seguir endavant... cert punt de satisfacció, cert punt d'expectativa...
les fotos de l'antoni coll...

dissabte, 26 de juny del 2010

pugem el primer esglaó...

per sant joan, diada habitualment trascendent en les nostres temporades, tocava corregir les errades de la poc afortunada visita a reus del passat cap de setmana i intentar posar una marxa més, sobretot a nivell psicològic i motivacional...

la feina prèvia sembla que aquest cop sí facilita alguns dubtes i encarem la diada amb una mentalitat molt més resolutiva que al debut 2010 en castells de 8...

obrim de 5d7, castell que aprofitem dia a dia per provar moltes coses alhora i que ahir buscava mentalització i evidències per reptes superiors amb aquesta estructura... molt bona pinta!

a segona ronda enfrontem el 4d8, mateixa disposició que reus, cobrint una absència a quints i un intercanvi de lloc de 2 dels terços... realment la imatge fins la carregada és molt millor que dissabte i el treball per dalt és efectiu... la lenta ascenció de l'acotxadora ens penalitza a la baixada i al castell li sobra ben bé mig minut... patim per mantenir la posició però avui no el deixem escapar... primer al sac, ara sí... debuten descarregant-lo un baix, un terç, una quint, un dels dosos i les dues cries... es dona la circumstància que alineem 2 segons i 2 dels terços de l'intent de 4d9f de fa uns mesos a segons i terços d'aquest 4d8, curiós concepte aquest nostre...

la injecció de confiança és suficient com per assumir el repte de continuar amb el programa de màxims... anem a pel 3d8, que va robust per sota i inèdit per les alçades... el castell es controla amb més docilitat que el 4 i a dalt hi ha zero complicacions... debuta el pom sencer i una quint, la veritat és que ni es nota... la xoieta llueix com sempre, al mateix lloc on l'havíem deixat, veurem com la fem evolucionar... quin orgull el 3 ratllat!

i per acabar tornem amb els 2 pilars de 5 (amb la secreta aspiració d'ampliar-los en número col·lectiu en breu), hi muntem les acotxadores que no han pogut pujar als castells... l'equip de canalla està eufòric i no n'hi ha per menys, avui han debutat (a part dels dossos) dues parelles diferents d'acotxadors i anxanetes de 8...




i de fet, la colla hauria d'estar-ne contenta, hem donat dues passetes endavant de cop... però no és el moment de caure en excessives alegries, la diada del serrallo toca JA i la línia s'ha de tornar a ensenyar...

hem arrencat motors i això ja no s'ha d'aturar! som-hi!!


les fotos de l'antoni coll i la beatriz argüeso (increïble quantitat i qualitat de material de cada actuació), l'albeta-family s'està convertint en una revelació!!

dimarts, 22 de juny del 2010

turbulències tot despegant...

dissabte a reus, se'ns va entregirar la diada...

després del (sense cap mena de dubte) millor assaig del que portem d'any, ens plantàvem a la festa major de sant pere amb la sensació que era el dia propici per canviar el ritme i deixar el llarg període d'aclimatació i els castells de rodatge...

els ànims i el gruix de camises desplaçades semblaven convidar a l'optimisme, abans de començar...

i arrancant amb el 5d7, aconseguiem tensar una mica el múscul i confirmar que els poms petits esperaven, preparats, els reptes...

però a segona ronda vam grinyolar... encetàvem temporada seriosa alçant el 4d8 (inusual presència abans que el 3, pot ser des del 2002?) i el resultat va ser decebedor... el 4, que oferia molt bones sensacions al pati, va patir des de l'entrada de dosos i es va mostrar molt nerviós en la connexió de moltes peces... cau poc després de l'aleta, de manera estranya, sense defensa possible...

vam pagar cara una mentalització a totes llums insuficient i la mala gestió d'alguns petits detalls... malgrat tot, castell de vuit carregat amb estrenes (parcials, de moment, i que segur seràn debuts complets en breu)... ni estem acostumats a caure al juny, ni a donar aquesta mena de passos en fals...

per acabar afrontem un 4d7ag de circumstàncies, que tirem endavant de mala manera...

la caiguda ha minvat la moral de la part alta del castell... hi ha molta feina en els darrers mesos i aquest revés no l'esperàvem, ens arriba massa tendres... veurem com som capaços d'absorvir el cop...



assaig IMPORTANTÍSSIM aquest vespre a santa anna... xiquets, hem d'aixecar-nos!



les fotos, de l'antoni coll...

dimarts, 8 de juny del 2010

anem endavant...

l'aiguat de matinada i les nuvolades que es veuen per la carretera arribant cap al vendrell anticipen un mal desenllaç...

a plaça plou força just a l'hora de començar i es canvia la ubicació de la diada...

la cosa acaba sent indoor, a la seu dels nens... un local espectacular (per assajar castells i fer vida social), però que evidencia problemes d'espai per una actuació amb 3 colles... la humitat i la temperatura no acompanyen... les colles hem d'anar-nos movent i la dinàmica és més aviat feixuga, l'actuació acaba resultant llarguíssima...

en aquest extrany context ens trobem després d'un parell de setmanes on hem aconseguit aixecar força el nivell del treball a casa... però els condicionants no acompanyen a acabar de demostrar-ho en forma del castell de vuit que comencem a anhelar...

així i tot, resolem petits reptes, com el 5d7 amb la versió més reduïda de pom de dalt que ha vist la llum fins ara, o l'apustuflant 7d7 (que fora conyes, es destapa com un castell molt útil i porta força estrenes)... acabem amb 4d7ag i ensenyem el pd5 amb la més minianxanetapilanera que en molts anys hem tingut a casa nostra...




comencen dues setmanes de feina que han de conduïr-nos al tourmalet de finals de juny... reus-santjoan-serrallo... on haurem de posar-nos al nivell que ens pertoca, sense excuses... la feinada que portem ajudarà, però la implicació de tothom és imprescindible...

l'estiu 2010 és a tocar, som-hi!

les fotos, de l'emilio i l'antoni (bona ubicació per fer fotos, diumenge...)