dimarts, 28 de setembre de 2010

el dia dolent...

aquell diumenge al migdia, baixant pel cos del bou, la colla s'agradava... ens agradàvem... munió de camises, bon esperit, sol llampant, orgull, bones sensacions... intencions i expectatives...

i la sortida... de 5d8, sense discussions ni plans alternatius... molt ben assumit el missatge de serenor, acumulant un parell de setmanes d'idili catedralici, amb assajos IRREFUTABLES... tot sembla coherent i destinat a funcionar... però se'ns torça (i ràpid)... la pujada ensenya dubtes que no haviem vist en tot l'any, hi ha desajustos difícils d'explicar... l'entrada de la canalla no asserena el castell i es trenca massa ràpid, just carregar... mal balanç després del viscut a torredembarra i l'11S... però sobretot mal balanç després de tot el treballat...

la sensació un cop allò es trenca és d'incomprensió... què collons ha passat??... la pinya s'obre , les cares són un poema... tocats, parem màquines... de moment, no estem per castell de nou folrat... hi ha algunes baixes i cops, però sobretot conflictes de mentalitat... toca, per enèsim cop a FM, improvisar canvis respecte al pla previst (i assajat), aquesta diada la viurem tranquil·la, algun cop?? la canalla torna a demostrar-nos conflicte, tinc la sensació que els hem fallat...

assumim, com per santmagí, allò d'aguantar l'embestida amb el 4d8 i a veure què... el ventilem sense angoixes, però tothom té el cap en abans... i en després...

i després decidim encarar el 2d8f, i no decidim bé (de fet, no decideixo bé)... tornem a carregar, només... el castell cau i la cosa es posa realment lletja, la òstia és dura i reapareixen fantasmes de fa un parell d'anys mateix dia i mateixa plaça... ara sí tenim conflictes de complicada solució...


hem intentat abarcar més del compte, i ens ha penalitzat... no hem sabut assumir el moment, la pressió ni l'estratègia, la caiguda de primera ronda evidencia que seguim estant alguns punts per sota d'enfrontar serens grans combats... 

és un dia dur, difícil, dolent... sortir amb un parell de pipes del dia que ens feia més il·lusió, tenim lesionats sensibles i la moral ferida...

i fot ràbia, em resisteixo a pensar que ambicionàvem un impossible... tocarà pair i tornar a lluitar...

les fotos, de l'emilio

dilluns, 27 de setembre de 2010

la tecla més dura...

després de la decepció de FM... encarem amb moltes limitacions la doble cita dels dies tradicionals del setembre tarragoní...

malgrat l'inici de reparació de l'assaig entremig, la colla sap que serà una experiència gens agradable... ens falten massa peces, hem perdut part de la canalla i anem a santatecla a patir, parlant clar... el plà inicial de màxims passa per una possible clàssica amb canvis... i veurem...

ja de sortida s'entreveuen els problemes... intent desmuntat de 4d8 per indecissions als pisos petits... quan en un castell que estadísticament ronda la dotzena hi ha cares com aquelles, ai!... hi hem de tornar... el descarreguem a la repetició, patint i amb un debut (forçat) a dosos inclós... la colla ha perdut un parell de punts d'esglaons de confiança... la situació és dura...

després plantem un 2d7 de circumstàncies i amb canvis obligats que evidència que no hi som, que no val la pena arriscar perquè la dinàmica ens ha menjat...

per acabar, i sense capacitat per gestionar un altre castell de 8, ens veiem trencant per sota el nostre nivell habitual en diades exigents, plantem l'enèssim 5d7 de l'any... és un castell que no toca, que no voldríem fer i que resulta l'evidència en la derrota... la colla pateix però aguanta el tipus...

al costat hem de veure una espectacular tripleta... és un dia molt feixuc, tots plegats recordarem...

crec que quan tiri la vista enrere no podré evitar sentir un puntet de mala llet... no sé si mereixíem aquest sever revés... no n'hi havia per tant... haurem de revisar i llepar ferides, collons, un dia o altre tornarem a santatecla i tocarà cara, SEGUR...

la foto, de l'emilio...

dimarts, 14 de setembre de 2010

5d8's...

generar (i poder gaudir) aquestes seqüències amb només una setmana de diferència, a pocs dies de començar santa tecla, resulta del tot apustuflant... lluny de conformar-nos, en volem MÉS!

5/9/2010, plaça de la vila, torredembarra


11/9/2010, rambla nova, tarragona

com ho teniu per provar-ne un tercer, diumenge?

ho anem preparant (això i tota la resta) aquesta tarda al pati? no hi falteu, homenots!


els vídeus de xiquetstgn i del webcasteller

diumenge, 12 de setembre de 2010

diadota nacional...

si hem de ser sincers, confessarem que fer castells l'11 de setembre a la rambla no acostuma a generar-nos una il·lusió infinita... portàvem massa anys evidenciant-ho... tocava reivindicar... i reivindicar-nos (a casa, aquest cop)...

aquell enfosquiment de capvespre, la manca de referències, fotos que no s'acostumen a veure bé, les habituals sensacions estranyes, la panxa que provoca una semipendent al tram rambleru on ens toca alçar... i la proximitat de santa tecla, argument que massa sovint ens fa reajustar pretensions a la baixa... els ítems de sempre eren on sempre...

però arribàvem a plaça amb una setmana de ressaca post-catedralícia, assaig forts però amb la incògnita del punt de mentalització... i l'aposta passava per repetir el programa de torredembarra...

obrim de 4d8... retocs, 2 terços habituals baixen a segons, recombinació a quarts, repetim xavalets al tronc, pom petit i sumem el debut d'un baix... després del treball d'aquesta setmana no cal dissimular que significa aquesta evolució... el castell, tot i no tenir una quadratura més que passable és el millor de la temporada... parat, de principi a fi... les cares de tothom reflexen que anem pel bon camí... pel molt bon camí...

toca 5d8... i l'enfrontem amb aquell punt de tranquilitat que fa dubtar de si realment anem passats de rosca o la confiança es basa en la feina del pati... el castell torna a pujar ferm, potser no tan ben apamadet com a la torre, però bona pinta... els petits triguen un pèl massa en col·locar-se, però l'aleta torna a ser perfecta, el castell s'agrada i supera el petit moment de lluita al que es veu obligat a la sortida dels crios... guió similar a fa uns pocs dies... mateix resultat... major satisfacció... aquesta guerra comença a estar del nostre costat... comencem a conèixer el peu que calça la catedral a ratlletes... i NO, no està bé celebrar-ho tan aviat...

per enllestir, 3d8, format castelldenou, igual que la setmana passada... però pitjor que la setmana passada... rebregadot i estirat... haurem d'esmerçar-nos-hi més, la xoieta vol aviat galons de nou i caldrà mimar-la al pati, de nou...

i 3pd5, posats a repetir, repetim-ho tot!


per fi, després de massa temporades (el 99 és l'últim any que veu 3 castells de 8 nostres) deixem a un costat la fosca, la manca de sintonia amb l'entorn ramblenc i els intangibles motivacionals... i fem CASTELLS per l'11/s...

surto extremadament satisfet de plaça... anhelo una setmana de treball humil i intens... ho tenim a tocar... som just al caixó de sortida i anem amb el múscul tens... som al principi d'un esperat no-final...

les fotos de l'antoni coll

diumenge, 5 de setembre de 2010

torredembarritis...

la mobilitazció setmanal -intensa- i l'assaig de divendres -motivador- reafirmaven l'ambiciós programa per aquest diumenge... les proves definien fites presents, immediates i futuribles... i tornar a actuar a la torrenca plaça de la vila per fer-ho d'aquesta manera ha estat fantàstic... per parts...

a torredembarra, aquest primer diumenge de setembre, hi feia sol, érem moltíssims i tocava lluitar...

obrim de 4d8... canvis buscats... munta al terç un pàjaru de 17 anys (fa 3 temporades, dosos) debuta una quint (6 faixes blaves dalt) i per fi trobem el moment de combinar junts els dosos més petits... el castell no acaba d'estar quadrat però no es deforma més... tot just la primera aleta de 8 d'ençà de santmagí... cert neguit, molt ben resolt... felicitem-nos, passeta endavant...

reprès el fil, ens exigim... busquem el 5d8...

el castell... imponent amb segons i terços... el primer peu és el bó... amunt... quarts i quints posats, sense novetat, go on!... la canalla hi arriba ràpid, i fa lo seu, expeditiva, sense complexos, totalment novella però bregadíssima en passades a cincs menors... la carregada, de manual... els crios es recullen com a bales, nervis a la sortida dels dosos, però la cosa no marxa, controlem i tornem al lloc, disfrutem la descarregada pis per pis... la pinya, contundent i ferma, brama, salta, udola... el tornem a tenir!

i els contextos estadístico-curiosos... primer 5d8 descarregat fora de tarragona (de fet és el millor castell que mai hem fet com a visitants)... tot just el 5è que completem... enumerar debuts i canvis de posició és molt complicat avui... sobretot a la pinya... agulles, crosses, rengles, daus i laterals; munió de camises novates i dels últims temps han gaudit avui la catedral... i a més, al tronc, formàvem amb un parell de baixos, un segon, un terç, un quart, quatre quints i tot el pom sencer diferent respecte la última vegada, per la diada d'octubre de 2007...


celebració convenient, i re-concentració obligada... tocava 3d8 (i d'ençà juliol no veia plaça amb formació de 3d9f)... afinadíssim, la xoieta emet sensacions de voler tornar anar a dalt... el millor de l'any... hem sabut treballar serens després de festejar... la munió de cordons semblava incomodar uns segons ja aclimatats al treball constant amb folres a terra...



i, per primer cop en quasi 15 anys, 3pd5... detallet per acabar d'arrodonir i guarnir una diada magnífica...


avui hem saltat endavant... sabent acabar la feina que la pluja de santmagí ens va fer posposar... ens hem tret l'espina de descarregar -per fi- 3 castells de 8 sencers lluny de casa d'ençà del 2002 (llosa feixuga)... i sobretot, crec, hem encetat la via que ens ha de conduïr a deixar de ser la colla que per uns o altres motius sempre porta castellots a la cartera i gairebé mai acaba de rematar la jugada; comença lo xulo i les cartes són sobre la taula...

avui hem demostrat ambició i treball... sou tots (realment) molt macos!

les fotos de l'antoni coll i l'emilio... moltes gràcies, senyors!