dilluns, 27 d’octubre del 2014

agafant aire...

dissabte matí després d'assaig gran no ens sembla un context massa propici per funambulismes... plantegem certa pausa i utilitzem la diada de Reus per acabar de consolidar algunes coses que necessitàvem encaixar...

encetem de 4d8, castell que fa mesos que no resolem fora del pati d'assaig... sense tenir una mida fantàstica, la tranquil·litat és absoluta... hi debuta un segon...

després l'aposta passa per repetir el 4d8ag de la setmana passada... mantenim alineacions i les sensacions al 4 són millors... el moment de deixar l'agulla sola sembla seré i amb l'acotxadora a l'alçada del quart perdem posició i pilar... sembla pesar-nos un punt la inexperiència...

després encarem un 3d8 que va amb rotacions a tots els pisos i que funciona francament fluid... el descarrega la tercera parella diferent d'acotxador-anxaneta del dia (!!!)...

per treure'ns el mal cos afegim també un senzill pd6 (apropant-lo moltíssim a la façana de l'ajuntament, això sí)...


ara ja operació Tots Sants!!
fotos de la paula...

#gangmatalasser

diumenge, 19 d’octubre del 2014

el cromo que ens faltava!

la lògica descompressió post-concurs (i l'ajust de l'esgotament de tantes setmanes al màxim) havia d'acabar algun dia...

apareixem per la plaça del Rei per reeditar una diada de l'estil de l'any anterior... diada, la de fa 12 mesos, on per primera vegada (i és una dada molt considerable a casa nostra) vam resoldre una diada de nivell en un context on no hi teníem cap precedent...

sortim altre cop de 3d9f, i som capaços de repetir un encaix excel·lent entre nucli de folre i terços (semblen esvair-se els problemes d'unes setmanes enrere) però l'estructura pateix molt més... amb l'entrada dels dosos sembla esmunyir-se l'ajust de les parts més altes del tronc... la canalla va decidida i les fuetades augmenten amb l'aleta... caiem sense remei després de salvar algunes trompicades de categoria...
és una pipa lletja, amb afectacts múltiples al tronc i amb certa rellevància...

una llàstima (a part per la caiguda en sí mateixa) la ratxa que es trenca... descarregar-lo hagués significat arribar als 20 consecutius sense errades(en pràcticament 2 anys)... aquestes xifres tan rodones, MEC... 

a més deixem en poc lluït l'estrena en castell de 9 d'una de les quints (primera noia que fa l'aleta al quint del 3 gran dels Xiquets)... la diada s'atura per atendre als lesionats...

en reprendre ens autoimposem continuar amb el pla previst... malgrat això signifiqui anar a per un castell que no hem descarregat mai... 4d8ag... en un exercici d'actitud la colla l'enfronta després de caiguda i amb algunes modificacions a l'estructura respecte el que teníem perfilat... el quatre es descarrega tranquil (primer castell de 8 de l'anxaneta) i quan el pilar queda net resolem sense angúnies...

la celebració és intensa, per l'efemèride i per la ràbia del 3 anterior...


és el primer de la trajectòria de la colla... ens ha costat un infern aquest castell (no especialment el de la plaça del Rei)... hem trigat més de 500 castells de 8 a descarregar el primer 4 amb l'agulla... el treball d'aquestes setmanes i la bona feina amb el pilar ens hauria de donar més rendiment a mig termini... a veure si ara que ja l'hem fet comencem a sumar!!

en aquest moment ja comencem a ser conscients que la manca de recursos afecta de ple a tota una gamma de castells i ens pot donar problemes d'ara en endavant... descarreguem el 2d8f (que no entrava en els plans) amb una modificació al terç i salvant alguna fuetada en la sortida accelerada de la canalla... i enllestim - ja fosc- amb un meritori pd7f que demostra autoconfiança i control...
  

el peatge de tornar a fer castells grans a la plaça del Rei sembla que ens costarà una mica car... la colla surt tocada de plaça, la caiguda del 3 és un advertiment en tota regla (per inesperat i per la importància que té el 3 a casa nostra)... però en algun moment del vespre comencem a ser conscients que hem tornat a fer 3 folres junts, que aquesta (malgrat les cares llargues) entra al rànking de les millors actuacions del nostre historial i que la declaracíó d'intencions de no baixar mai el pistó es manté on toca...

SEGUIM!

fotos de la Paula!

#gangmatalasser

#MARINS!

divendres, 10 d’octubre del 2014

els Xiquets al Concurs, per fi!!

La colla enfronta la millor diada de tots els temps (es preveuen més colors diferents que mai fent castells enormes) procurant-se un programa a l'alçada.

Si bé és cert que el procés de les coses ha anat venint-nos molt natural, l'empenta per millorar ha marcat la diferència. El Juny ens acosta al 3, usem el Juliol per acomodar el nivell i aconseguir el 4... un Agost d'escàndol ens va permetre assaltar el 2 i al Setembre ho vam consolidar mentre començàvem a buscar (amb gosadia i esforç) un parell de vies de creixement addicional. Tot orientat a intentar fer-la grossa en un context com aquest.

Els darrers assajos se'ns escapen de les mans. MAI havíem somniat allò. MAI havíem enfrontat converses i estratègies així. MAI hem estat la colla dels dies abans del dia de la TAP. 

I arriba la diada que comença aviat i ningú sap quan acaba, principis d'Octubre, CONCURS.

La cosa va clara, començar de 3 i tornar a atacar el 2 GEgant. Si ho fem, en tornem a parlar, estem? I així.

Tot l'any ensinistrant-nos i obrint de castell de nou condueix a controlar l'ansietat de moments com aquell. La colla descarrega el seu primer 3d9f a la plaça de Braus (16 anys de la primera aleta, just uns metres més enllà) és el DESÈ del curs i un dels millors que mai hem resolt. La pinya ratllada més gran que hem tancat fins el moment catapulta un encaix excel·lent (i ja necessari!) entre segons i terços.

Però sobretot fem les paus amb algunes misèries viscudes en aquesta arena. La colla que som, per fi, salta el seu darrer mur. El del nervi del no controlar les referències, allà on no s'escolta res i la pressió es fa notar més que enlloc.


Després, encesos i amb l'estímul al lloc, carn a la graella.

Lluny d'especular amb punts i classificació enfrontem el 2d9fm amb la confiança de les darreres setmanes. La qualitat de les proves grans (hi hem penjat els sisens a tots assajos des de Santa Tecla) i l'evolució del tronc, fan pensar que tornem a tenir moltes possibilitats d'èxit.

A l'hora de la veritat, malgrat en aparença els cordons externs del folre presenten bones sensacions, als nuclis dels pastissos s'hi viu mala dinàmica i l'ajust de manilles presenta deficiències claríssimes. Passa que som uns novells i ho mirem de compensar amb caràcter, passa que el tronc el lluita a mort, passa que la canalla va tant decidida que els càstigs semblen posposar-se. Ens QUASI generem una oportunitat d'aleta, malgrat que en certs llocs el castell és un bunyol que mai havíem percebut a assaig.

Caiguda, duresa, decepció. La sensació és que n'hem desaprofitat una de fantàstica, teníem l'energia, era el moment... Apareix aquella frustració estranya de qui creu que ha treballat per més però coneix que no ha estat al nivell..

I llavors l'ATREVIMENT.

Humilitat i compromís. A sota no hi ha ni una passa enrere (ni una!), folre-i-manilles entonen el “fem-ho millor”, el tronc (cosit a cops) accepta el nou repte i (SOBRETOT) els 4 de dalt ens estimulen d'una forma inaudita (una de les millors anècdotes que mai podré explicar!!).



Tornem-hi... alterant els plans sobre el castell més exigent que mai hem fet. La colla tritura els seus límits físics i mentals i torna a carregar un importantíssim 2d9fm. El castell mostra les urpes de bon inici però aquest cop responem com toca, sabem aplicar-nos. Amb convicció i fermesa tornem a fer l'aleta al Gamma Extra. No hi ha concessions, cau poc després; el botí aquest cop és al nostre costat. I no és poca cosa. Malgrat les intencions mai són deixar-lo a mitges, cal ser generosos en l'avaluació. L'escenari era complicadíssim, amb una caiguda a la motxilla, amb la responsabilitat d’haver deixat escapar un moment important...

Ni rastre de la colla poruga que algun cop vam ser, no queda res de les excuses per les llàstimes passades. Autoconfiança, col·lectivitat i coratge.

Aquest és el combat més refotudament fantàstic que mai hem guanyat. Perquè sí, vam GUANYAR a la sorra de la TAP.

Avaluem danys. Dues caigudes així deixen un reguitzell de contratemps, què us he d’explicar?

Quarta ronda, 4d9f. Hi forcem el debut d'un segon i ajustem una alineació farcida de retocs. Anar-se generant recursos permet aquests luxes... descarreguem amb serenor i orgull. Tanquem amb tres castells de nou que ens condueixen a una quarta posició de mèrit en el millor concurs de sempre.


Hem agafat la nostra realitat actual i l'hem dut a la plaça on no sabíem fer-ho, sense excuses. Normalització, per fi!

Amb la boca petita se m'escapa un “la colla ja val més que això”. Caldrà treballar-ho més i millor, però pleguem veles amb la sensació intensa que la frontera està superada. Davant només queda terreny inexplorat.

I això és pels valents. Visca els Xiquets de Tarragona!

fotos de Jose Luis, Irene i Paula... moltes gràcies!

#gangmatalasser

#GEXT x3!!!



divendres, 26 de setembre del 2014

una Mercè estranya...

acabem la Tecla amb un regust estrany...

tornem a LesCols per viure-hi un dels dies més atípics i apassionants... allà s'hi clou la festa i la ciutat ofereix un protagonisme total a les colles...

passa que nosaltres no anem massa fins... a vegades així són els castells...

a plaça encetem (amb més o menys puntualitat) un dels emblemes de l'any... descarreguem el 15è 2d8f (igualant el millor registre històric)... tornem a fer-lo amb un folre que imita manilles i un puntet de reforç... facilíssim per dalt!

després apostem per fer les paus amb una dada que ens veiem capaços de trencar (no s'ha descarregat - almenys en l'època moderna- l'espadat gran de cara la catedral)... i aquesta, malgrat creiem reunir tots els condicionants, tampoc serà l'ocasió... el pd7f es trenca amb la motxilla i provoca una petita decepció que haurem de vestir d'humilitat i usar quan toqui...

és llavors quan arriba el moment de la tercera ronda estranya... la colla disposa les litúrgies i comencem a caminar el pilar (pruden - quico - pili - irene); però la veritat és que tampoc estem massa afortunats... la situació sembla controlada quan al final del carrer major s'ensenyen problemes... els peus de l'acotxadora van degradant-se al ritme que avancem i quan aturem per corregir-ho, el pilar cau a l'entrada de la plaça...

no és la millor manera de tancar uns dies que recordarem sempre, però vulguem o no aquí acaba el cicle... hem mossegat (com mai) un SETEMBRE colossal...

ara, CONCURS!!

gràcies per les fotos, Irene!

#gangmatalasser

 

dijous, 25 de setembre del 2014

TRIPLETA per la TECLA!!

dia complicat i lluminós, el de la patrona del '14... complicat per la pausa que demanem a la colla (poc natural en la dinàmica creixent d'assajos extraordinaris i en l'actitud de la nostra gent, que comença a ambicionar jugar FORT en aquests dies assenyaladíssims)... lluminós per com el resolem i pel salt qualitatiu que representa...

arribem a plaça amb la remor d'un anterior diumenge on (malgrat no anar fins del tot) conjuguem els nostres màxims històrics amb la potència d'un parell d'assajos fantàstics (com sempre a TGN la setmana gran del tarragonisme) i la prudència de qui sap que ha perdut mitjons a la bugada (i canviar certs recursos, a aquesta velocitat, amb segons quins castells és realment complicat)...

però SANTATECLA és el dia gran... les imatges de la plaça (el migdia d'un dimarts a finals de setembre) i l'aventura que ens costa fer-nos espai per alçar els primers castells així ho demostren... hi anem amb l'esperit de sempre i els arguments de mai...

obrim de 3d9f, castell que se'ns ha anat emmerdant darrerament... portem pràcticament 3 mesos darrere seu i l'estancament és clar... sense patir de mort, l'hem de resoldre dur arreu... sembla una dinàmica especialment a la baixa al nucli del folre que contagia la inestabilitat al tronc... per dalt l'anem resolent (hi debuta una dos) però no acabem d'evidenciar-ne control (des de fa unes setmanes no, almenys)...

però vaja, descarregadíssim (no ho perdem de vista, tampoc)... el mateix dia 15 anys després del primer!!  

després encarem el 4d9f, castell que no té massa història (funciona amb precisió, rendiment general, hi debuta un terç...) més enllà de l'estadística que carrega...



a part de donar sentit al nivell de la diada més assenyalada del calendari, aquest quatre (4t de la temporada, superant els registres històrics anteriors) és el 50è CASTELL de 9 de la HISTÒRIA DE LA COLLA!! la xifra és rodoníssima [12 4d9f + 36 3d9f + 2 2d9fm... de tots aquests 40 són descarregats]... moment d'intensa satisfacció i encaix... 50!!!

pretenem enllestir-ho amb el 5d8 (aquestes setmanes després de SantMagí hem insistit amb intencions i qualitat)... dels més decidits i serens que ens recordo... la colla l'assumeix amb la humilitat correcta; el canvi mental entre enfrontar un 2d9fm i un 5d8 ens oferia alguns dubtes però sembla que tothom hi ha entrat de la manera que tocava...


enllestits els castells, tornem a buscar el pd7f... no hi ha fissures; resolem de nou un encaix magnífic amb el terç i el comportament dels pisos de dalt evidencia el nivell de forma d'un castell que sembla haver entrat en el dia a dia de la colla de forma completa i rotunda... després de dècada i mitja, repetir-lo al cap d'una setmana i mostrar-nos el camí futur, representa tot un orgull...


com ho és el fet de cloure la QUARTA SANTA TECLA CONSECUTIVA amb TRIPLETA... aquesta del 2014 (curiosament, primera del curs) escenifica la intensitat i la profunditat del nostre canvi... la colla gaudeix del seu propi nivell...

i jo, mirant els 23S de les últimes quatre temporades us dono les gràcies i demano que no deixem de fer-la MAI!!

fotos de la Paula, penjada al balcó de l'ajuntament!

#gangmatalasser

#TRIPLETA

#jasomaquí

dilluns, 15 de setembre del 2014

els millors XIQUETS de sempre...

primer dia de la Santa Tecla del '14... la ciutat comença la setmana i mitja més intensa de l'any i la Plaça de la Font (on arrenca tot plegat) va gaudir de la millor exhibició castellera que mai s'hi ha vist... "diada de festa major", "la del primer diumenge, "la de les colles de fora"...

nosaltres hi aterrem enmig d'una dinàmica fantàstica, amb uns dimarts-divendres que barregen present seré i somnis humits, amb la Diada (castells importants) a mode d'aperitiu intersetmanal... el moment de forma és colossal, just a l'inici del tram més important del curs...

agafem el torn poc més enllà de les 12 del migdia, el tema de la puntualitat -a TGN- comença a ser una batalla guanyada... iniciem amb 3d9f... el castell dibuixa millores respecte dijous però no acaba d'anar amb la fluïdesa que pretendríem... carreguem àgils malgrat certes incomoditats al tronc; la descarregada és més espessa, perdent referències al nucli del folre...

funciona bé per dalt i resulta eficient pel propòsit, posada en escena i activació... 8è del curs (igualant ja la marca del 2013 sencer)...

després (copiant programa de StMagí) despleguem el segon assalt a les manilles... el 2d9fm de la segona ronda és la demostració de la voluntat ferma de la colla en insistir en l'atac al màxim nivell... fer-ho per segona vegada, en un escenari diferent i envoltat de colles amb programes marejants; el joc del GEXT...

passa que no anem tan fins en la gestió dels detalls com fa 3 setmanes (on TOT va venir-nos rodó), ahir la seqüència deixa pitjors imatges arreu... llegeixo més nervi i un xic menys de mentalització (aquell que genera la inexperiència i l'adrenalina de qui busca un horitzó nou), l'engranatge de pujades i col·locacions de la tropa dels pastissos sembla un punt per sota de l'altre cop, l'encaix de manilles i quarts resultarà menys dòcil... tornem a llençar-lo dalt amb velocitat i cal treballar abans d'hora; amb l'entrada de dosos ja hi ha parts del castell que pateixen greu...

passa que apareixen coratge i ambició, assumim que les cartes són pitjors i hi anem amb tot... la canalla s'exhibeix (ELS QUATRE TORNEN A FER-HO DE COLLONS) i l'oxigen que arriba de sota permet carregar l'emmanillat en una segona plaça de casa... el castell es trenca uns instants després... la colla - absorbint aprenentatges sobre la marxa- assumeix que aquestes coses passen i es debat entre celebrar la gesta, avaluar els danys i l'orgull de qui no es permet gaudir del repte incomplet...


el ritme -frenètic- i l'alt nivell de la diada ajuden a ajustar la situació... pair-ho i continuar... 4d9f, castell important que tenim l'habilitat de clavar en un exercici fantàstic de maduresa... aconseguim una carregada plàcida i el completem amb qualitat... triturem el context i no deixem aparèixer potencials dubtes...

la colla ha sabut llegir la transcendència d'enfrontar amb normalitat un castell de 9 després de caiguda... per xifres (10è descarregat de la història) i per volum de treball al pati, el 4 pertany a un rang molt més habitual... menció per la bona gestió del tronc i la feina dels petits (5 dosos, 3 acotxadors i 2 anxanetes muntaven ahir als 3 castells de 9 de la colla)...


hi ha somriures, moment de clara satisfacció... si a Sant Magí vivíem l'explosió, ahir va en la línia de confirmar una tendència, la de colla que ha perdut la vergonya de dir que treballarem per MÉS...

per aquí decidim invertir... quarta pinya amb mans avall de la jornada, per tancar, pd7f... la colla exhibeix el COET que fa setmanes va donat avisos al pati d'assaig... no l'enfrontem amb urgències, no el busquem com cap límit, sembla com si cloure una diada amb 3 castells de 9 amb el pilar gros sigui part del procés... l'execució és fantàstica i el folre petit...

el pilar arrossega mil detalls i debuts... enlloc d'enumerar-los, em quedo amb la sensació que una dècada i mitja després dels darrers combats, el gran espadat torna a casa per fer les paus... jo en guardava un record infantil i heroic, ho renovaré ara per la imatge de determinació del David sobre un Salva colossal... un moment fantàstic, quadrant tres hores de profunda satisfacció i creixement...  


3d9f, 2d9fm (c), 4d9f, pd7f... som aquí i venim per quedar-nos-hi... la millor actuació que mai han desplegat els XIQUETS DE TARRAGONA...

enhorabona amics! Visca Santa Tecla!!

fotos del Toni Coll, Irene i Jose Luis, gràcies!!

#gangmatalasser

#GEXT

#jasomaquí


i l'Eva, com a propòsit per continuar i fer millor les coses... un petó col·lectiu per una de les protagonistes INELUDIBLES de la gesta...

divendres, 12 de setembre del 2014

la DIADA!

traiem el cap pel Pla de la Seu amb expectatives importants i alguns dubtes sobre com resoldrem la conjuntura d'un dia on els castells cedeixen el primer pla... la colla encadena una dinàmica creixent, vivim dies d'evident ebullició i bones sensacions a l'alça...

passa que el canvi d'horari de l'11S (fins fa un parell d'anys ho solucionàvem al vespre) i el context político-festiu juguen un paper fonamental en la planificació de l'actuació, el potencial humà disponible i la mentalització del personal...

pretenem anar-hi forts... 3d9f de sortida... gastem dos peus desmuntats revisant la distància excessiva entre rengla i esquerra... més o menys ajustat llencem amunt un 3 que puja ràpid i carreguem seré... sensacions clarament millorades... no hi ha color respecte el darrer a Torredembarra, ens reconeixem altra vegada...

recuperem acotxadora de 9 en el 7è de l'any, en una diada on repetim galons assumits al curs anterior... es dona la circumstància que acumula la xifra de 15 descarregats consecutius des de StMagí'13... una estadística que hauríem de lluitar per mantenir perquè explica molt del que ens passa...

enllestim també el 5d8... la CATHEDRAL al peu de la catedral... carreguem senzill i descarreguem amb pausa i control... molt consolidada...

4t de l'any, 3r d'ençà l'aturada postGE, la colla s'hi apropa seguint els terminis marcats... hi confiem, va apareixent quan tocava, quan volem... i seguirem, fins on calgui!

i després enèssim 2d8f (mode manilles)... desajustat un dels terços i el seu folre, el conflicte no va a més però desllueix sensacions d'un castell que enfrontem sense dispendis ni angoixes excessives... hi debuta l'acotxadora...


pilar de 6 també avui, en escenari nou... anem cremant etapes velocitat endimoniada... el que fa un mes era expectativa i fa 15 dies límit operatiu, ha quedat superat... la colla té un pilar fiable i voluntat de sumar-hi il·lusions i esforços...


a 3 dies d'una cita IMPORTANTÍSSIMA, la colla conjuga (i bé) 3d9f 5d8 2d8f pd6 - actuació fins ahir inèdita al expedient...

estem exactament on volíem, caldrà INVERTIR-HO TOT aquesta nit!!

fotos del Jose Luís

#gangmatalasser

#GEXT

#jasomaquí

dilluns, 8 de setembre del 2014

termòmetre i perspectives!

enfrontem l’etapa final de les sortides del Gaià d’aquest estiu 2014... el camí iniciat a Altafulla i la Riera - i que té continuïtat a Ferran, finalitza a Torredembarra i aquest darrer cap de setmana a la Pobla de Montornès... enguany el botí s’ha fet especialment fructífer en aquest conjunt de diades (properes i estimades), que donen potència i ritme al nostre calendari entre Sant Joan i Santa Tecla.

a la Pobla hi arribem amb intencions d’elevar el llistó de les darreres temporades; mentre pretenem seguir la preparació de les setmanes que venen per davant.

si els castells fossin termòmetre de l’estat de la colla, no podríem evitar certa complaença; la manera de resoldre el dissabte ens injecta energia per enfrontar TOT el que se’ns ve a sobre en qüestió de dies!

trobàvem important dibuixar un 3d8 solvent... i és exactament això el que fem per encetar. L’alineació de sisens-dosos va enfrontar abans a plaça el de 9 que el de 8 i amb l’actuació intersetmanal i el magnífic tresdevuit de la Pobla sembla que per fi anem trobant la comoditat en l’encaix... la resta del castell flueix amb facilitat, bé!

després encarem el 5d8; l’evolució des de Torredembarra és molt clara, aconseguim ensenyar una gestió molt més serena dels detalls... els conflictes entre dreta i esquerra semblen dissipar-se i tota l’estructura en general funciona d’una manera molt més pausada... carreguem senzill (potser amb excessiva lentitud), descarreguem fluids, sense angúnies...


hi ha remodelacions importants a dosos (hi debuta a la rengla el més menut de l’equip) i la combinació de canalla i quints comença a assemblar-se al dinamisme que necessitem per si cal saltar endavant... tot just el tercer de l’any, però la inversió en aquestes setmanes després de Sant Magí encara ha de portar-nos una mica més enllà (30è descarregat de la història de la colla!!)...

pel final quedarà el 2d8f... el vestim altre cop sense agulla i amb les mans de les manilles acompanyades d’un cordonet addicional als laterals... ja de principi s’observen certes complicacions en l’encaix dels terços i el folre, passa que la velocitat i les maneres de la solució per dalt ofereixen sempre aquell punt de “ho salvarem tot”...


sembla, a vegades, que anem posant a prova la confiança de la colla envers el dos folrat generant-nos handicaps addicionals... si això va servint per enfortir cos i ment pel 2 GEgant, benvingut sigui.

enllestirem amb un magnífic pilar de sis, segon descarregat de l’any i alhora tercer de la setmana... ben treballat a sota, cada cop més engranat a dalt... la millor notícia és que l’hem assumit totalment com a part del repertori, toca invertir més i esperar!!

la colla hi troba a la Pobla castells sòlids que dibuixen perspectives de futur... caldrà seguir intensos, un parell d’assajos, DiadaNacional i FestaMajor...

S E T E M B R E!!! Som-hi!!

fotos de la Paula!

#gangmatalasser

#GEXT

#yeah!

dijous, 4 de setembre del 2014

ciutat de castells, última part (i 3/3)

darrera cita amb el "Ciutat de Castells"... iniciativa que, malgrat tractar-se d'un dia prou rúfol, torna a ser un clar èxit d'assistència... això sí, comencem amb pràcticament mitja hora de retard per allò dels conflictes logístics amb el servei d'ambulàncies...

hi resolem, de rodatge, 5d7 (amb tronc i canalla de perspectives), 3d8 (senzill i encaixant quints-dosos) i 2d7 (castell que fa 4 mesos que no feiem amb gralles i on debuten els baixos i un segon)...

la participació de la nostra gent, en aquests compromisos d'imatge i certa obligació, torna a ser de luxe... en aquests dimecres, hem aconseguit resoldre amb suficiència uns quants castells de 8 i donar certes oportunitats i rodatge... bé per la iniciativa, que consolida un model,  bé per la implicació dels nostres!!



empitjora llum i context, això sí, comparant amb principis d'estiu a l'hora que acabàvem ahir... l'estiu sembla que se'ns evapora...

fotos de la paula

#gangmatalasser

dilluns, 1 de setembre del 2014

Temblequedembarra

-
 
fa un temps que la colla ha assumit la diada de Santa Rosalia a Torredembarra com el primer pas per encarar el Setembre i la Tecla... valorem i estimem la plaça... enguany en fa 30 que hi vam fer la primera aleta d'un 3d8 tarragoní i el darrer precedent (just el Setembre passat) ensenya una TRIPLETA que sempre recordarem pel convenciment i la intensitat...

ahir vam anar a la Torre amb els evidents condicionants que deixa un Sant Magí únic i d'èxtasi col·lectiu... una diada que arriba amb poc assaig de qualitat previ i mentalització complicada... jorn de treball exigent, preveiem...

i així resulta, dia dur que posa a prova l'esperit i la voluntat d'una colla que ha de començar a decidir si es conforma amb les manilles de fa uns dies o busca el més enllà... 

encetem de 3d9f, de sortida i amunt al primer peu (com molts dies ja d'aquest estiu)...

patró habitual fins l'entrada dels menuts; esdevé un exercici de convicció total després... durant i després d'aleta els terços semblen perdre posició damunt del folre i les batzegades es succeeixen obligant a un treball col·lectiu de màxima intensitat... en tres o quatre ocasions sembla que el perdrem però amb dosis de serenor i suspens som capaços de resoldre-ho... el pitjor moment és amb la canalla baix, l'esforç de tronc i folre ens mantenen vius fins al final...

s'hi estrena un baix, sisè tres gran del curs, demostració d'ambició i maduresa... combinant canalla fantàstica i lluita ferotge en un castell molt celebrat per la plaça... és el 25è cop que la colla descarrega el 3d9f...




després encarem el 5d8 (6 setmanes sense dur-lo a plaça) i hi dibuixem una aleta prou ràpida... la gestió sembla com si anés per costats independents... a dreta i esquerra del 3 se'ns fa dur i en canvi darrere de la rengla hi ha control plàcid i pausat... el neguit del tornar-hi i el nervi del castell anterior hi tenen el seu pes, caldrà veure com som capaços de fer-lo avançar aquestes setmanes!

només una quint manté la posició de fa un mes a La Riera, i també hi ha canvis i debuts per dalt (una dos i l'anxaneta)... 5è any consecutiu que la colla resol la CATHEDRAL en aquesta plaça... com canvien les coses; com vam celebrar aquell dia primer i com ho hem normalitzat al llarg del temps...

després de dues rondes de desgast, optem per aparcar l'assalt a tripleta i resolem un 2d8f (el dotzè) al que no permetrem concessions enlloc (excepte el debut d'un baix!)... acumulant rodatge i dinàmica amb una estructura que presumeixo molt protagonista de les setmanes que comencen, esperem que dins i fora del pati d'assaig!!



busquem arrodonir el dia amb el pilar de 6 però transmet sensacions estranyes abans que la canalla entri en escena... estem en les primeres passes d'aquesta estructura, desmuntar-lo i revisar a casa ens sembla un pla prudent! 

claríssimament, un gran darrer dia d'Agost a Torredembarra (on la colla local fa un exercici d'afirmació i coratge); faríem bé de recordar que ajuntar aquests castells no deixa de ser una manera excel·lent de reprendre la feina, després de l'esclat de fa uns dies a LesCols... les setmanes més excitants de la temporada, ARA!

fotos de Paula i Jose Luis

#gangmatalasser

#GEXT

#YEAH

dijous, 28 d’agost del 2014

turistes a LesCols (2 de 3)

segona diada emmarcada en el "TGN ciutat de castells", dimecres al vespre, mateix escenàri on fa just una setmana creuàvem dels monstres...

àgil i ràpida, amb les escales de la catedral plenes d'un públic (molt) entusiasmat i majoritàriament estranger, descarreguem fluids 5d7, 4d8 i 3d8; castells tots que formen amb alienacions de quarts i quints dels objectius del cap de setmana i amb algunes rotacions i recanvis per sota (debuten un parell de baixos)...


tot just les primeres aletes d'ençà del dia del salt, seguim!

fotos de la paula...

#gangmatalasser

#GEXT

dimarts, 26 d’agost del 2014

destripant el 2 gran...

una setmana després de SantMagí, em segueix semblant impossible recordar-ho sense il·lusió... crec que mai m'havia mirat tants cops un castell (abans i després, dic)... i és que el 2 gran està farcit de mil coses que em convé deixar escrites (per allò de si no passa més)...

a finals de Maig, després d'un parell de 2d8f a plaça, i per pressió dels ocells que m'acompanyen (gràcies per tot AMICS!), comencem a testejar manilles a les barres del local... volíem mirar-nos l'encaix de les variants respecte les proves d'assaig els anys anteriors, sempre massa dures...

al Juny encadenem un parell de divendres amb assajos seriosos que evidencien un important canvi qualitatiu, començàvem a dibuixar certa estabilitat i perspectiva...

abans de l'aturada del Juliol (botí important de castells de 9) ja hi muntem quints amb facilitat i bones sensacions... la soferta gent de la pinya ensenya un canvi de tendència... totalment disposats a la lluita, comencem a obrir les portes del repte... és pels qui aguanten peus a baix que hem saltat endavant, tinguem-ho clar!

l'Agost ha estat orientadíssim; malgrat la complicació de Bonastre, la colla hi ha anat amb l'ànima... 10 dies abans de les Cols hi posem els sisens i tot es precipita; la darrera setmana serà per emmarcar... compromís i coratge, COMPROMÍS i CORATGE...
  

i arriba el dia... superat l'escull de tornar a fer un castell de nou (d'ençà la Riera), la colla s'organitza i prepara l'assalt al límit, just al canvi de rasant de la pendent de la plaça més especial... 

al mateix lloc on fa 10 anys els quarts que avui defensaran el castell van fer el seu primer 2d8f junts... més o menys consecutivament (de finals del 2012) han format plegats amb aquests quints i sisens... enguany hem estat especialment productius (pràcticament una dotzena de dosos folrats)... tot i fer-ne de millors i de pitjors els sis de dalt sempre han donat sensació de control màxim... la qualitat del treball del tronc ha estat indispensable per enfrontar la fita; i a l'hora de la veritat el rendiment ha estat MAGNÍFIC...

a això hem sabut afegir els baixos més experimentats de la colla, i gent a segons i terços amb molts galons... de fet, 3 dels 4 que hi van tenen jerarquia; l'altre és un xaval de poc més de 20 anys i que no pesa 70kg... tot i que a plaça mai ha fet més enllà d'un castell de 7, LesCols va veure néixer un monstre, MVP!

i ho vestim amb un folre que carrega més quilos a la baixada i sostindrà unes manilles que pugen amb molta teoria i poca pràctica... els dos equips sumen 87 efectius i no arriben als 30 anys de mitjana... malgrat aprofitem experiència per llocs determinants, el contingent jove és importantíssim i el compromís de tots ens CATAPULTA... doneu-li a la colla anys de glòria, va!



l'escut va de cara a Merceria, volem l'aleta mirant la Catedral (llicències que un es pren)...

parlar de l'aleta serà parlar d'un pom ESTRATOSFÈRIC... les dosos (curtides en pisos superiors) perfectes i conscients de la seva feina... un acotxador que fa 2 mesos no havia fet castells grans (tota una sorpresa)... i una anxaneta que (malgrat la pressió de rellevar al nostre particular artista de les alçades) mai s'arronsa i s'enfila decidida amb les il·lusions i els somnis de tots els de les ratlles... 

la resta, la sabeu... descarregat al primer intent... amb una pujada veloç i una descarregada tècnica i expeditiva... la colla llueix convicció, intensitat i humilitat... tinc la sensació que treballant així faríem qualsevol cosa que se'ns poses per davant...


diu que avui tornarem al pati... el SETEMBRE és aquí mateix... anem-hi, no?!

fotos d'irene, paula i jose luis!

#gangmatalasser

#GEXT




jo, que m'ho he passat bomba preparant un castell aíxí, admeto haver estat feliç veient tanta camisa, tant somriure i tanta gent uns damunts dels altres... no hauríem de deixar mai d'atacar les nostres fronteres, no hauríem de deixar mai de sommiar amb fer-nos cada cop més grans...

va per tu, Joan... aquest va per tu...

dimecres, 20 d’agost del 2014

salvatGE!

han passat 24h i mantinc el cos absolutament remogut... tinc la sensació que trigaré uns dies en digerir una de les estones més intenses i satisfactòries de la meva vida... ahir a LesCols vam gaudir i lluitar... ahir, per Sant Magí, vam fer CASTELLS!

la prèvia encoratja; una setmana d'assajos contundents (diumenge clau) i una mobilització emocionant... ens hem marcat el camí dels 3 castells de nou (sumant els coneguts i el que no) i  encertem la línia que porta a la correcció dels conflictes i els dubtes (no amagats) que arrosseguem als pisos alts...

el gruix de la colla sap llegir senyals... ens hem generat una oportunitat ÚNICA... serà qüestió de desig i de fam... 19 d'agost del 14, LesCols... poc després de les 12h, els Xiquets habitem ja als porxos de Merceria... enguany la canalla estrena ubicació - lluny del bullici- i s'estalvia el sarau de camises suades amunt i avall... 

ens costa entrar a plaça, el gruix busca el lloc amb dificultats... encetem de 3d9f, aleta orientada a la catedral... fa tot just un mes del darrer i hem hagut de forçar canvis, venim irregulars amb l'evolució del 3 aquest agost... a sisens hi ha reformulació completa, i estrenarem la dos de la rengla i l'anxaneta... no és el millor que hem fet, però resulta plenament efectiu, avui tocava FER-LO... si assumim el volum de modificacions i estrenes, l'escenari i l'objectiu posterior, la sensació millora...

setena temporada consecutiva amb aleta de 9 al patró d'Agost... es diu aviat però és el registre que més estímul hauria de provocar-nos mantenir...


recollim, conscients que el proper cop que ens apropem a la cruïlla serà per enfrontar-nos a territori desconegut... reunim folre i manilles on sempre tenim les converses; refresquem conceptes, unim objectius, busquem comunió i la mirada correcta... el darrer cop que parlo amb el tronc hi veig serenor i combat... la gent de canalla em sembla calmada... hi anem, em relaxo, toca fer-ho tant bé com sapiguem i gaudir-ho al màxim...

el quart d'hora més refotudament gloriós dels nostres temps comença amb l'endreçament de memòria de gran part del peu... no hi haurà 2d9fm sense una munió d'homes i dones plenament conscients del sacrifici... la pinya marca la diferència, el que fins fa uns mesos era impossible ara sembla a l'abast, GRÀCIES...

la posada en escena es majúscula, els escenaris es superen amb l'ordre i sincronia treballats una i cent vegades... nucli, terços, cordons... quan Pere alça el polze se m'entretalla la veu... els sisens hi aniran ràpid i Tarragona escolta per primer cop les gralles ratllades buscar el límit més enllà de les fronteres... tinc la sensació de naufragar enmig de turbulències, amb tot el pes de les manilles col·locat, els sisens ajustant-se i la canalla arrancant... em sembla que no tenim ni idea de com gestionar aquell moment i que ens hi esforcem amb una voracitat que tot ho supera... dimensió desconeguda; intensitat al màxim... 

passa que de cop, recuperem el timó... la velocitat del castell provoca que l'acotxador hi encavalqui, i comencem a reconèixer sensacions... l'aleta, L'ALETA... somni dibuixat en mil imaginacions i converses se'ns apareix allà, de sobte... se m'atura el temps... em quedo congelat mirant aquells cascs roses, damunt d'un exèrcit d'amics i una enginyeria d'emocions... GLORIÓS....


però els nens recullen, veig als sisens - estratosfèrics- gestionar el 2 com sempre a l'assaig, veig les manilles oferir tot el que el castell necessita sense malmetre a sota... els 20" després d'aleta són endreçats i percebo que si no fem res estrany allò no ho perdrem... sense tenir-ne ni idea, l'ambició del col·lectiu, l'orgull de quarts i quints i el coratge dels petits ens regalen el primer 2d9fm descarregat de la colla, manilles autòctones a casa... i A CASA... el folre esclata, involuntàriament... no tenim recursos per baixar endreçadament del monstre, la colla ho celebra quan validem que tothom està sencer...

costa descriure el moment... ens hi hem acostat intensos i humils i n'hem tret el premi gran... la representació màxima d'una guerra lluitada en guerrilles... l'esforç de la massa de sota, la dels que han xupat tot l'embaràs (des d'aquell no massa llunyà assaig de juny!) i els que han vingut a ajudar quan han pogut, com els companys blaus i verds a plaça (gràcies!)... la implicació del nostre folre simètric de 67 (descaradament jove i femení) i la panda dels peus quiets al tercer pis... el tronc dels 25 2d8f  i la CANALLA... Sareta, Eva, Arnau i Maria seran per sempre patrimoni de SantaAnna, pujar allà dalt els marcarà de per vida; HEROIS de Tarragona...

ni em molesto a estalviar-nos cap eufòria... la colla necessita acumular sensacions i gaudir d'ella mateixa, primera passa ferma "més enllà", primer GAMMA EXTRA a RATLLES...

l'estona entre el segon i el tercer castell de nou es fa realment curta... ens torna a tocar... tinc la sensació que el 4d9f serà complicadíssim... no em preocupo en excés, la maduresa de la colla ha d'aparèixer i resoldre els contratemps que apareguin... no sé si és la meva afectació postGE però em sembla la més millor pinya de 4 que mai hem tancat... el castell és duríssim a quarts i quints... malgrat la lògica podria aconsellar-nos desmuntar el mantenim amb fermesa... la canalla (fantàstics de nou, tot i debutar dos i acotxadoreta) provoca que el castell es calmi i aconseguim descarregar amb esforços...



primer 4d9f per SantMagí... tercera aleta de nou del dia, sense contratemps, estripant de cop tots els registres anteriors... ho celebrem amb aquell punt d'orgull de qui sap que està transcendint més enllà d'on es permetia somiar...

queda benzina per enfrontar i descarregar el pilar de 6... avui sí ens dóna el resultat perseguit, segon (19 primaveres) i terç aturen la seca d'abans de la motxilla i després ja no té història... vaja, no més història que reblar el clau de LA MILLOR ACTUACIÓ DE LA HISTÒRIA DELS XIQUETS DE TARRAGONA...



recordarem per sempre el 19 d'agost del 14 com el dia que els Xiquets vam entrar al exclusiu club de les colles que han creuat la línia dels monstres, el dia que 400 ratllats mai haguessin volgut que acabés... el dia que Quico Pino feia 50 anys de castells, el dia que Maria Dumitrache va il·luminar LesCols amb una aleta ANTOLÒGICA!

agafeu-vos fort i faixes apretades, el que aquesta colla té per davant serà encara millor!!! 

gràcies per les fotos que sempre havia volgut, Jose Luis, Oliete, Irene, Paula...

#gangmatalasser

# GEXT

#DreamLesCols