dilluns, 27 d’octubre del 2014

agafant aire...

dissabte matí després d'assaig gran no ens sembla un context massa propici per funambulismes... plantegem certa pausa i utilitzem la diada de Reus per acabar de consolidar algunes coses que necessitàvem encaixar...

encetem de 4d8, castell que fa mesos que no resolem fora del pati d'assaig... sense tenir una mida fantàstica, la tranquil·litat és absoluta... hi debuta un segon...

després l'aposta passa per repetir el 4d8ag de la setmana passada... mantenim alineacions i les sensacions al 4 són millors... el moment de deixar l'agulla sola sembla seré i amb l'acotxadora a l'alçada del quart perdem posició i pilar... sembla pesar-nos un punt la inexperiència...

després encarem un 3d8 que va amb rotacions a tots els pisos i que funciona francament fluid... el descarrega la tercera parella diferent d'acotxador-anxaneta del dia (!!!)...

per treure'ns el mal cos afegim també un senzill pd6 (apropant-lo moltíssim a la façana de l'ajuntament, això sí)...


ara ja operació Tots Sants!!
fotos de la paula...

#gangmatalasser

diumenge, 19 d’octubre del 2014

el cromo que ens faltava!

la lògica descompressió post-concurs (i l'ajust de l'esgotament de tantes setmanes al màxim) havia d'acabar algun dia...

apareixem per la plaça del Rei per reeditar una diada de l'estil de l'any anterior... diada, la de fa 12 mesos, on per primera vegada (i és una dada molt considerable a casa nostra) vam resoldre una diada de nivell en un context on no hi teníem cap precedent...

sortim altre cop de 3d9f, i som capaços de repetir un encaix excel·lent entre nucli de folre i terços (semblen esvair-se els problemes d'unes setmanes enrere) però l'estructura pateix molt més... amb l'entrada dels dosos sembla esmunyir-se l'ajust de les parts més altes del tronc... la canalla va decidida i les fuetades augmenten amb l'aleta... caiem sense remei després de salvar algunes trompicades de categoria...
és una pipa lletja, amb afectacts múltiples al tronc i amb certa rellevància...

una llàstima (a part per la caiguda en sí mateixa) la ratxa que es trenca... descarregar-lo hagués significat arribar als 20 consecutius sense errades(en pràcticament 2 anys)... aquestes xifres tan rodones, MEC... 

a més deixem en poc lluït l'estrena en castell de 9 d'una de les quints (primera noia que fa l'aleta al quint del 3 gran dels Xiquets)... la diada s'atura per atendre als lesionats...

en reprendre ens autoimposem continuar amb el pla previst... malgrat això signifiqui anar a per un castell que no hem descarregat mai... 4d8ag... en un exercici d'actitud la colla l'enfronta després de caiguda i amb algunes modificacions a l'estructura respecte el que teníem perfilat... el quatre es descarrega tranquil (primer castell de 8 de l'anxaneta) i quan el pilar queda net resolem sense angúnies...

la celebració és intensa, per l'efemèride i per la ràbia del 3 anterior...


és el primer de la trajectòria de la colla... ens ha costat un infern aquest castell (no especialment el de la plaça del Rei)... hem trigat més de 500 castells de 8 a descarregar el primer 4 amb l'agulla... el treball d'aquestes setmanes i la bona feina amb el pilar ens hauria de donar més rendiment a mig termini... a veure si ara que ja l'hem fet comencem a sumar!!

en aquest moment ja comencem a ser conscients que la manca de recursos afecta de ple a tota una gamma de castells i ens pot donar problemes d'ara en endavant... descarreguem el 2d8f (que no entrava en els plans) amb una modificació al terç i salvant alguna fuetada en la sortida accelerada de la canalla... i enllestim - ja fosc- amb un meritori pd7f que demostra autoconfiança i control...
  

el peatge de tornar a fer castells grans a la plaça del Rei sembla que ens costarà una mica car... la colla surt tocada de plaça, la caiguda del 3 és un advertiment en tota regla (per inesperat i per la importància que té el 3 a casa nostra)... però en algun moment del vespre comencem a ser conscients que hem tornat a fer 3 folres junts, que aquesta (malgrat les cares llargues) entra al rànking de les millors actuacions del nostre historial i que la declaracíó d'intencions de no baixar mai el pistó es manté on toca...

SEGUIM!

fotos de la Paula!

#gangmatalasser

#MARINS!

divendres, 10 d’octubre del 2014

els Xiquets al Concurs, per fi!!

La colla enfronta la millor diada de tots els temps (es preveuen més colors diferents que mai fent castells enormes) procurant-se un programa a l'alçada.

Si bé és cert que el procés de les coses ha anat venint-nos molt natural, l'empenta per millorar ha marcat la diferència. El Juny ens acosta al 3, usem el Juliol per acomodar el nivell i aconseguir el 4... un Agost d'escàndol ens va permetre assaltar el 2 i al Setembre ho vam consolidar mentre començàvem a buscar (amb gosadia i esforç) un parell de vies de creixement addicional. Tot orientat a intentar fer-la grossa en un context com aquest.

Els darrers assajos se'ns escapen de les mans. MAI havíem somniat allò. MAI havíem enfrontat converses i estratègies així. MAI hem estat la colla dels dies abans del dia de la TAP. 

I arriba la diada que comença aviat i ningú sap quan acaba, principis d'Octubre, CONCURS.

La cosa va clara, començar de 3 i tornar a atacar el 2 GEgant. Si ho fem, en tornem a parlar, estem? I així.

Tot l'any ensinistrant-nos i obrint de castell de nou condueix a controlar l'ansietat de moments com aquell. La colla descarrega el seu primer 3d9f a la plaça de Braus (16 anys de la primera aleta, just uns metres més enllà) és el DESÈ del curs i un dels millors que mai hem resolt. La pinya ratllada més gran que hem tancat fins el moment catapulta un encaix excel·lent (i ja necessari!) entre segons i terços.

Però sobretot fem les paus amb algunes misèries viscudes en aquesta arena. La colla que som, per fi, salta el seu darrer mur. El del nervi del no controlar les referències, allà on no s'escolta res i la pressió es fa notar més que enlloc.


Després, encesos i amb l'estímul al lloc, carn a la graella.

Lluny d'especular amb punts i classificació enfrontem el 2d9fm amb la confiança de les darreres setmanes. La qualitat de les proves grans (hi hem penjat els sisens a tots assajos des de Santa Tecla) i l'evolució del tronc, fan pensar que tornem a tenir moltes possibilitats d'èxit.

A l'hora de la veritat, malgrat en aparença els cordons externs del folre presenten bones sensacions, als nuclis dels pastissos s'hi viu mala dinàmica i l'ajust de manilles presenta deficiències claríssimes. Passa que som uns novells i ho mirem de compensar amb caràcter, passa que el tronc el lluita a mort, passa que la canalla va tant decidida que els càstigs semblen posposar-se. Ens QUASI generem una oportunitat d'aleta, malgrat que en certs llocs el castell és un bunyol que mai havíem percebut a assaig.

Caiguda, duresa, decepció. La sensació és que n'hem desaprofitat una de fantàstica, teníem l'energia, era el moment... Apareix aquella frustració estranya de qui creu que ha treballat per més però coneix que no ha estat al nivell..

I llavors l'ATREVIMENT.

Humilitat i compromís. A sota no hi ha ni una passa enrere (ni una!), folre-i-manilles entonen el “fem-ho millor”, el tronc (cosit a cops) accepta el nou repte i (SOBRETOT) els 4 de dalt ens estimulen d'una forma inaudita (una de les millors anècdotes que mai podré explicar!!).



Tornem-hi... alterant els plans sobre el castell més exigent que mai hem fet. La colla tritura els seus límits físics i mentals i torna a carregar un importantíssim 2d9fm. El castell mostra les urpes de bon inici però aquest cop responem com toca, sabem aplicar-nos. Amb convicció i fermesa tornem a fer l'aleta al Gamma Extra. No hi ha concessions, cau poc després; el botí aquest cop és al nostre costat. I no és poca cosa. Malgrat les intencions mai són deixar-lo a mitges, cal ser generosos en l'avaluació. L'escenari era complicadíssim, amb una caiguda a la motxilla, amb la responsabilitat d’haver deixat escapar un moment important...

Ni rastre de la colla poruga que algun cop vam ser, no queda res de les excuses per les llàstimes passades. Autoconfiança, col·lectivitat i coratge.

Aquest és el combat més refotudament fantàstic que mai hem guanyat. Perquè sí, vam GUANYAR a la sorra de la TAP.

Avaluem danys. Dues caigudes així deixen un reguitzell de contratemps, què us he d’explicar?

Quarta ronda, 4d9f. Hi forcem el debut d'un segon i ajustem una alineació farcida de retocs. Anar-se generant recursos permet aquests luxes... descarreguem amb serenor i orgull. Tanquem amb tres castells de nou que ens condueixen a una quarta posició de mèrit en el millor concurs de sempre.


Hem agafat la nostra realitat actual i l'hem dut a la plaça on no sabíem fer-ho, sense excuses. Normalització, per fi!

Amb la boca petita se m'escapa un “la colla ja val més que això”. Caldrà treballar-ho més i millor, però pleguem veles amb la sensació intensa que la frontera està superada. Davant només queda terreny inexplorat.

I això és pels valents. Visca els Xiquets de Tarragona!

fotos de Jose Luis, Irene i Paula... moltes gràcies!

#gangmatalasser

#GEXT x3!!!