dimarts, 15 de novembre del 2011

el darrer orgull...

en solitàri, plaça de les cols i amb llumetes de nadal... així toca tancar la millor temporada de sempre... acumulant fites i registres però amb un deute històric que no ens podem (ni volem) permetre...

el nostre castell insignia ha quedat sepultat darrere un reguitzell de rècords i marques... són molts 5d8 i més castells de 9 dels que haguèssim sommiat, però queda pel mig penjat el nostre límit dels mals moments, la nostra taula de salvació, el 2d8f... hem estirat una setmana més d'assaig per resoldre'l, són 17 temporades consecutives mantenint-lo, hi ha cops que és obligat mirar enrere i rendir comptes amb tu mateix i amb la història que t'ha portat fins avui...

obrim de 4d8, que resolem per 19è cop enguany... és una quantitat molt important, assolida amb certa naturalitat... el comportament d'aquest castell a aquestes alçades ja no té misteris encara que sempre hi forcem canvis...

l'estadística és freda però evidencia que en les darreres 3 temporades n'hem descarregat tants com els acumulats en les 8 anteriors... i a mi no em surt altra cosa que encabir-lo com una de les possibles explicacions a perquè la colla assumeix de diferent manera els reptes superiors...

per segona ronda deixem el 2d8f, castell que hem pulit de forma insistent en les darreres 4-5 setmanes i que havia d'anar a plaça el diumenge passat... ja des dels compassos inicials va transmetent sensacions estranyes a l'encaix de folre i terços... quan comença a pujar la canalla sembla haver-se degradat de cop i malgrat hi col·loquem acotxador recollim amb velocitat... al final patim per desmuntar, però veiem ràpid que és qüestió d'ajustar millor les mides...

repetim, aquest cop el lliguem molt bé, el peu treballa a gust, el folre molt més compacte i el castell es carrega amb aparent senzillesa, la descarregada, amb una canalla perfecta, sota unes escales de la catedral prou plenes és l'homenatge al qual aspiràvem, dòna valor al que representa el 2 folrat... la colla s'agrada, ara sí celebrem un any completíssim...

molts dels nostres avui descarregaven el seu primer 2d8f, malgrat és el 51è de la colla, però d'ençà Sant Magí del 2009 no l'havíem tornat a tocar... massa dies estancats en la xifra, n'haurem d'aprendre, avui l'hem salvat fent un sobreesforç que hem de saber llegir al futur...

acabem amb un 7d7 lleugeríssim, castell lúdico-festiu, debutant canalla, és el darrer castell de l'any, el degustem...

sortim de plaça conscients que preferiríem no acabar un any així... qüestió dinàmiques... la del 2011 ens ha conduït a resoldre amb orgull el 2 folrat en solitàri i fora de calendari...

somriures carrer major avall... que no triguin massa en repetir-se!

les fotos, de l'antoni coll, un any ple de fotos!

#gangmatalasser

#CASTELLPREFE

#SOU_LA_PUTAÒSTIA

dimarts, 8 de novembre del 2011

pluja i deures pendents...

a altafulla ens hi plantem amb un punt (evident i natural) de post-vilafranquisme... la remor a TRIPLETA, el desgast i la satisfacció hi són presents... el divendres anterior fem un bon (i breu) assaig, però la ressaca de tots sants és molt notòria... fa massa pocs dies...

en aquest context apareixem per altafulla un diumenge de novembre... amb bones intencions i previsió de castellot... però plou... aquella pluja que no va inhabilitar la TRIPLETA al penedès, ara ens ensenya l'altre costat de la sort... és un dia massa tapat...

tampoc s'acabaria el món si plou més del compte (portem una ratxa que ens té ja mig farts de diades), però ens hem deixat pel camí un dels castells que a casa nostra té major càrrega de simbolisme... el 2d8f va inèdit enguany... portem un darrer mes on l'hem anat ajustant i després de guanyar combats fantàstics veiem obligatori no perdre el que fa no massa anys era el màxim dels nostres límits...

a plaça, a l'hora acordada tenim gent sota la porxada de l'ajuntament, però ni de bon tros som els que hauríem, és massa aigua la que cau... l'actuació viu pendent d'unes hipotètiques clarianes del meteocat que no semblen arribar... en un respir som capaços d'improvisar una primera ronda a corre cuita (4d8 amb aigüeta i alguna estrena)... però és insuficient pel combat que teníem ganes d'enfrontar...

suspès, cap a casa i la festa major tafullenca (on ens feia gràcia reaparèixer i donar nivell) un altre any serà... haurem de buscar encara un dia més pel 2...

la foto, del toni coll...

#gangmatalasser

#castells_sotalapluja_onlyinIRELAND

dijous, 3 de novembre del 2011

somni, lluita, EXPLOSIÓ...

(a vegades ni goses tenir determinats somnis... jo mai hagués demanat tant... jo mai hagués ambicionat el TRÓ que vam arribar a ser aquell primer de novembre...)

però arribà VILAFRANCA... hi vam anar amb TOT, i ho vam canviar TOT...

totssants s'encetava amb un dia ennuvolat, amb temors mirant enlaire... qui més qui menys va revisar els partes meteorològics durant la prèvia..

i ens movem al penedès amb una troupe de castellers+supporters que supera la xifra dels 300, després d'un parell de setmanes d'assaig i posta a punt de moltíssima qualitat... i sobretot, amb l'actitud i el convenciment que la dimensió de colla que som a casa, ja permet intentar donar el salt i atacar els nostres fantasmes... vilafranca és dia escollit per dur-hi el millor dels nostres programes... ens havíem preparat a conscicència...

obrim de 5d8, com els dies grans del darrer setembre... el dominem sencer, sense contratemps, amb concentració... tenim alguna coseta al quart... tenim algun problemeta al 2 tot carregant... el castell és maquíssim... la passada dels crios és molt serena (sara travessa al 3 mirant "al tendido" i carrega el 2 amb un lleuger somriure), el treball de totes aquestes setmanes no ha fet més que millorar un bon engranatge... comencem a assumir que aquest castell ja el sabem fer bé... ha de representar-nos un orgull terrible, amb la cathedral, la colla CREIX!



és el 6è de la temporada (dada que en un sol any representa ja la meitat dels 12 descarregats de la nostra història), i el 10è consecutiu que resolem amb aleta en el darrer any i poc... m'atreviria a dir que aquests cincdevuits expliquen molt del que ens ha passat...

i allà, a vilafranca, ens resulta útil per tensar el múscul, alliberar tensions i mesurar realment el cordó que portem... la colla "debuta" amb castell gran en plaça gran... hi som... hi anirem amb l'ànima...


després encarem el REPTE, 4d9f... l'aposta és altíssima... el grau de confiança i rodatge del 3d9f és superior... però ens l'amaguem, no pretenem un castell de 9, volem la TRIPLETA, volem el pastís sencer... sabem del nivell d'exigència i cost d'aquest castell, la colla es disposa a la lluita...

tornem a tancar un bon peu (col·laboració imprescindible dels de sants i dels verds vilafranquins), ens hi trobem a gust i ràpidament els quarts donen per bona la mida... anem amunt a la velocitat prevista i s'hi tornen a veure les maneres de fa no gaire setmanes... amb sisens col·locats el tronc llueix ferm... en l'impàs fins l'entrada dels petits part del folre comença a treballar (diferent dinàmica que el dia de santatecla, això s'ajusta una mica més a l'esperat, allò fou un escàndol irrepetible!!)... amb els dosos al lloc, mentre l'alba fa una de les aletes més glorioses de la nostra història, la lluita comença a ser intensa al nucli i l'encaix amb el tronc necessita de tota la nostra convicció... la canalla surt lleugera i serena, la pinya sap que és ara o mai; i ja tot és redueix a una qüestió de resistir contra el cronòmetre... la part interna del folre ha perdut tota mena d'ordre però mai la fe, ho aconseguim... la seqüència és genial... quints i sisens pràcticament sense desgast, amb els quarts mantenint la calma damunt d'uns terços que han treballat intensos per aguantar al lloc... l'assaborim diferent, hi ha brams a sota... ha costat dècades arribar a fer un CASTELLOT lluny de les places de casa... avui, l'hem treballat i hem tingut la fam i la mentalitat suficients per no abandonar-nos mai ni conformar-nos amb res que no fos el tot... els segons (joveníssims i pistonuts) s'han buidat per la causa... amb el quatre al sac, la diada començava a estar guanyada...


tot just el segon 4 folrat de la colla, tot just el primer castell de 9 assolit fora de santmagí o santatecla... deixeu-me dir que la imatge del castell complet, en aquell decorat magnífic, ja és intimíssima, ho guardaré per sempre, un petit tresor...

i allà passarem els pitjors moments de la jornada, esperant que torni a venir el nostre torn, la diada s'entretalla per moments de pluja... apareix el neguit de qui vol ensenyar però no sap si li deixaran... quan els núvols esvaeixen i la diada reprèn la marxa un assumeix que patir per aquesta mena de coses del meteocat (i no per d'altres) és un luxe...


quedava arrodonir... acabarem amb el 3d9f, probablement el millor i més sòlid dels nostres petardos... es percep una disposició molt diferent a la de la primera tripleta... tots sabem com funciona al pati el nucli del tres... ara sembla que només sigui qüestió de concentració... amb humilitat, però amb confiança, tornem a trobar-nos ràpidament amb peu, folre i quarts disposats... tornem a donar-lo per bó, i en RES ja hi van els dosos... la carregada és sereníssima i amb un puntet d'experiència (en 2 temporades, cinquena aleta de castell de nou per la georgiana)... la sortida del pom i dels sisens reflexa la qualitat amb la qual hem assumit aquest castell... quarts i quints ensenyen la xiquets' way of work i a sota només es treballa el que s'ha de treballar... el descarreguem cansats però contundents... això és el nostre tres, n'hem aprés... força... el DISFRUTEM, el GAUDIM... no hagués dit mai que no seria el nostre límit operatiu...


és un moment fantàstic... recollim suaument un monstre... les cares evidencien orgull i satisfacció... respirem transcendència... les ratlletes llueixen com mai... és el quart de la temporada... sense errades, sense descuits...

i tornem a tenir la TRIPLETA, però aquest cop enmig d'una plaça on no existeixen litúrgies prèvies, ni manies supersticioses, ni tradicions... on no coneixiem l'entorn, ni les dinàmiques, ni les referències... on no comptàvem amb el nostrat ja ho trobarem de quan apareixem per tarragona, com qui rebusca a la nevera pròpia... ens hi hem fet grans, allà a Vilafranca... la colla EXPLOTA... és una gesta... hem guanyat... és novembre... hem guanyat... quina manera de currar, mamons... hem guanyat... la puta glòria... la refotuda, capciosa i efímera puta glòria...

darrer detall, petit però ROTUND, ens acomiadem de laméscastellera amb els simultàniament inèdits 4pd5... aquells quatre petits alhora s'aixequen i saluden, la colla s'ho mira i van apareixent somriures còmplices... ens AGRADEM... maco, maco, maco...


allà començo a ser conscient que trigaré dies en ser conscient de la barbaritat que hem fet... elevar el llistó així... és una ruptura en séc amb el nostre funcionament ancestral... el millor dia de la meva vida castellera... somric molt...

quin escàndol ser avui dels XIQUETS DE TARRAGONA, colla que en algun moment (després d'asseure's i plorar d'alegria) haurà de decidir que vol ser quan sigui gran...

les fotos, de l'antoni coll (les més dolces de l'any, toni, gràcies per l'esforç)


#gangmatalasser

#TRIPLETA

#300matalassers

#missionTOTSSANTSacomplished

#SOU_LA_PUTA_ÒSTIA