dimarts, 15 de novembre de 2011

el darrer orgull...

en solitàri, plaça de les cols i amb llumetes de nadal... així toca tancar la millor temporada de sempre... acumulant fites i registres però amb un deute històric que no ens podem (ni volem) permetre...

el nostre castell insignia ha quedat sepultat darrere un reguitzell de rècords i marques... són molts 5d8 i més castells de 9 dels que haguèssim sommiat, però queda pel mig penjat el nostre límit dels mals moments, la nostra taula de salvació, el 2d8f... hem estirat una setmana més d'assaig per resoldre'l, són 17 temporades consecutives mantenint-lo, hi ha cops que és obligat mirar enrere i rendir comptes amb tu mateix i amb la història que t'ha portat fins avui...

obrim de 4d8, que resolem per 19è cop enguany... és una quantitat molt important, assolida amb certa naturalitat... el comportament d'aquest castell a aquestes alçades ja no té misteris encara que sempre hi forcem canvis...

l'estadística és freda però evidencia que en les darreres 3 temporades n'hem descarregat tants com els acumulats en les 8 anteriors... i a mi no em surt altra cosa que encabir-lo com una de les possibles explicacions a perquè la colla assumeix de diferent manera els reptes superiors...

per segona ronda deixem el 2d8f, castell que hem pulit de forma insistent en les darreres 4-5 setmanes i que havia d'anar a plaça el diumenge passat... ja des dels compassos inicials va transmetent sensacions estranyes a l'encaix de folre i terços... quan comença a pujar la canalla sembla haver-se degradat de cop i malgrat hi col·loquem acotxador recollim amb velocitat... al final patim per desmuntar, però veiem ràpid que és qüestió d'ajustar millor les mides...

repetim, aquest cop el lliguem molt bé, el peu treballa a gust, el folre molt més compacte i el castell es carrega amb aparent senzillesa, la descarregada, amb una canalla perfecta, sota unes escales de la catedral prou plenes és l'homenatge al qual aspiràvem, dòna valor al que representa el 2 folrat... la colla s'agrada, ara sí celebrem un any completíssim...

molts dels nostres avui descarregaven el seu primer 2d8f, malgrat és el 51è de la colla, però d'ençà Sant Magí del 2009 no l'havíem tornat a tocar... massa dies estancats en la xifra, n'haurem d'aprendre, avui l'hem salvat fent un sobreesforç que hem de saber llegir al futur...

acabem amb un 7d7 lleugeríssim, castell lúdico-festiu, debutant canalla, és el darrer castell de l'any, el degustem...

sortim de plaça conscients que preferiríem no acabar un any així... qüestió dinàmiques... la del 2011 ens ha conduït a resoldre amb orgull el 2 folrat en solitàri i fora de calendari...

somriures carrer major avall... que no triguin massa en repetir-se!

les fotos, de l'antoni coll, un any ple de fotos!

#gangmatalasser

#CASTELLPREFE

#SOU_LA_PUTAÒSTIA

dimarts, 8 de novembre de 2011

pluja i deures pendents...

a altafulla ens hi plantem amb un punt (evident i natural) de post-vilafranquisme... la remor a TRIPLETA, el desgast i la satisfacció hi són presents... el divendres anterior fem un bon (i breu) assaig, però la ressaca de tots sants és molt notòria... fa massa pocs dies...

en aquest context apareixem per altafulla un diumenge de novembre... amb bones intencions i previsió de castellot... però plou... aquella pluja que no va inhabilitar la TRIPLETA al penedès, ara ens ensenya l'altre costat de la sort... és un dia massa tapat...

tampoc s'acabaria el món si plou més del compte (portem una ratxa que ens té ja mig farts de diades), però ens hem deixat pel camí un dels castells que a casa nostra té major càrrega de simbolisme... el 2d8f va inèdit enguany... portem un darrer mes on l'hem anat ajustant i després de guanyar combats fantàstics veiem obligatori no perdre el que fa no massa anys era el màxim dels nostres límits...

a plaça, a l'hora acordada tenim gent sota la porxada de l'ajuntament, però ni de bon tros som els que hauríem, és massa aigua la que cau... l'actuació viu pendent d'unes hipotètiques clarianes del meteocat que no semblen arribar... en un respir som capaços d'improvisar una primera ronda a corre cuita (4d8 amb aigüeta i alguna estrena)... però és insuficient pel combat que teníem ganes d'enfrontar...

suspès, cap a casa i la festa major tafullenca (on ens feia gràcia reaparèixer i donar nivell) un altre any serà... haurem de buscar encara un dia més pel 2...

la foto, del toni coll...

#gangmatalasser

#castells_sotalapluja_onlyinIRELAND

dijous, 3 de novembre de 2011

somni, lluita, EXPLOSIÓ...

(a vegades ni goses tenir determinats somnis... jo mai hagués demanat tant... jo mai hagués ambicionat el TRÓ que vam arribar a ser aquell primer de novembre...)

però arribà VILAFRANCA... hi vam anar amb TOT, i ho vam canviar TOT...

totssants s'encetava amb un dia ennuvolat, amb temors mirant enlaire... qui més qui menys va revisar els partes meteorològics durant la prèvia..

i ens movem al penedès amb una troupe de castellers+supporters que supera la xifra dels 300, després d'un parell de setmanes d'assaig i posta a punt de moltíssima qualitat... i sobretot, amb l'actitud i el convenciment que la dimensió de colla que som a casa, ja permet intentar donar el salt i atacar els nostres fantasmes... vilafranca és dia escollit per dur-hi el millor dels nostres programes... ens havíem preparat a conscicència...

obrim de 5d8, com els dies grans del darrer setembre... el dominem sencer, sense contratemps, amb concentració... tenim alguna coseta al quart... tenim algun problemeta al 2 tot carregant... el castell és maquíssim... la passada dels crios és molt serena (sara travessa al 3 mirant "al tendido" i carrega el 2 amb un lleuger somriure), el treball de totes aquestes setmanes no ha fet més que millorar un bon engranatge... comencem a assumir que aquest castell ja el sabem fer bé... ha de representar-nos un orgull terrible, amb la cathedral, la colla CREIX!



és el 6è de la temporada (dada que en un sol any representa ja la meitat dels 12 descarregats de la nostra història), i el 10è consecutiu que resolem amb aleta en el darrer any i poc... m'atreviria a dir que aquests cincdevuits expliquen molt del que ens ha passat...

i allà, a vilafranca, ens resulta útil per tensar el múscul, alliberar tensions i mesurar realment el cordó que portem... la colla "debuta" amb castell gran en plaça gran... hi som... hi anirem amb l'ànima...


després encarem el REPTE, 4d9f... l'aposta és altíssima... el grau de confiança i rodatge del 3d9f és superior... però ens l'amaguem, no pretenem un castell de 9, volem la TRIPLETA, volem el pastís sencer... sabem del nivell d'exigència i cost d'aquest castell, la colla es disposa a la lluita...

tornem a tancar un bon peu (col·laboració imprescindible dels de sants i dels verds vilafranquins), ens hi trobem a gust i ràpidament els quarts donen per bona la mida... anem amunt a la velocitat prevista i s'hi tornen a veure les maneres de fa no gaire setmanes... amb sisens col·locats el tronc llueix ferm... en l'impàs fins l'entrada dels petits part del folre comença a treballar (diferent dinàmica que el dia de santatecla, això s'ajusta una mica més a l'esperat, allò fou un escàndol irrepetible!!)... amb els dosos al lloc, mentre l'alba fa una de les aletes més glorioses de la nostra història, la lluita comença a ser intensa al nucli i l'encaix amb el tronc necessita de tota la nostra convicció... la canalla surt lleugera i serena, la pinya sap que és ara o mai; i ja tot és redueix a una qüestió de resistir contra el cronòmetre... la part interna del folre ha perdut tota mena d'ordre però mai la fe, ho aconseguim... la seqüència és genial... quints i sisens pràcticament sense desgast, amb els quarts mantenint la calma damunt d'uns terços que han treballat intensos per aguantar al lloc... l'assaborim diferent, hi ha brams a sota... ha costat dècades arribar a fer un CASTELLOT lluny de les places de casa... avui, l'hem treballat i hem tingut la fam i la mentalitat suficients per no abandonar-nos mai ni conformar-nos amb res que no fos el tot... els segons (joveníssims i pistonuts) s'han buidat per la causa... amb el quatre al sac, la diada començava a estar guanyada...


tot just el segon 4 folrat de la colla, tot just el primer castell de 9 assolit fora de santmagí o santatecla... deixeu-me dir que la imatge del castell complet, en aquell decorat magnífic, ja és intimíssima, ho guardaré per sempre, un petit tresor...

i allà passarem els pitjors moments de la jornada, esperant que torni a venir el nostre torn, la diada s'entretalla per moments de pluja... apareix el neguit de qui vol ensenyar però no sap si li deixaran... quan els núvols esvaeixen i la diada reprèn la marxa un assumeix que patir per aquesta mena de coses del meteocat (i no per d'altres) és un luxe...


quedava arrodonir... acabarem amb el 3d9f, probablement el millor i més sòlid dels nostres petardos... es percep una disposició molt diferent a la de la primera tripleta... tots sabem com funciona al pati el nucli del tres... ara sembla que només sigui qüestió de concentració... amb humilitat, però amb confiança, tornem a trobar-nos ràpidament amb peu, folre i quarts disposats... tornem a donar-lo per bó, i en RES ja hi van els dosos... la carregada és sereníssima i amb un puntet d'experiència (en 2 temporades, cinquena aleta de castell de nou per la georgiana)... la sortida del pom i dels sisens reflexa la qualitat amb la qual hem assumit aquest castell... quarts i quints ensenyen la xiquets' way of work i a sota només es treballa el que s'ha de treballar... el descarreguem cansats però contundents... això és el nostre tres, n'hem aprés... força... el DISFRUTEM, el GAUDIM... no hagués dit mai que no seria el nostre límit operatiu...


és un moment fantàstic... recollim suaument un monstre... les cares evidencien orgull i satisfacció... respirem transcendència... les ratlletes llueixen com mai... és el quart de la temporada... sense errades, sense descuits...

i tornem a tenir la TRIPLETA, però aquest cop enmig d'una plaça on no existeixen litúrgies prèvies, ni manies supersticioses, ni tradicions... on no coneixiem l'entorn, ni les dinàmiques, ni les referències... on no comptàvem amb el nostrat ja ho trobarem de quan apareixem per tarragona, com qui rebusca a la nevera pròpia... ens hi hem fet grans, allà a Vilafranca... la colla EXPLOTA... és una gesta... hem guanyat... és novembre... hem guanyat... quina manera de currar, mamons... hem guanyat... la puta glòria... la refotuda, capciosa i efímera puta glòria...

darrer detall, petit però ROTUND, ens acomiadem de laméscastellera amb els simultàniament inèdits 4pd5... aquells quatre petits alhora s'aixequen i saluden, la colla s'ho mira i van apareixent somriures còmplices... ens AGRADEM... maco, maco, maco...


allà començo a ser conscient que trigaré dies en ser conscient de la barbaritat que hem fet... elevar el llistó així... és una ruptura en séc amb el nostre funcionament ancestral... el millor dia de la meva vida castellera... somric molt...

quin escàndol ser avui dels XIQUETS DE TARRAGONA, colla que en algun moment (després d'asseure's i plorar d'alegria) haurà de decidir que vol ser quan sigui gran...

les fotos, de l'antoni coll (les més dolces de l'any, toni, gràcies per l'esforç)


#gangmatalasser

#TRIPLETA

#300matalassers

#missionTOTSSANTSacomplished

#SOU_LA_PUTA_ÒSTIA

dilluns, 17 d’octubre de 2011

clàssica a alcover...

ahir vam tornar a buscar plaça, més de 3 setmanes després... hem estat més de 20 dies sense castells, trencant una dinàmica de moltes setmanes d'exigència i oferint nivell alt... hem forçat dies de descans, per païr i desconnectar i pausadament tornar a posar-nos on pretenem...

i on preteníem, de moment, era tornar a donar-nos ritme de castells de 8... alcover és la primera etapa de la transició que hem de fer envers TOTSANTS...

enfrontem 4d8 de sortida... pinya solvent, ajustos d'alienació (per allò de sempre fer diferent el 4)... rotem canalla però un dels dosos es fa enrere abans de col·locar-se... el castell no tenia res... haurem de revisar-ho... repetim massa ràpid (com si fos un peu desmuntat amb quints i gralles enlloc de terços mal desquadrat...) i potser no cuidem els detallets... el castell és revirat i lleig... la canalla (aquest cop el pom del 4d9f) hi va sense cap complexe i resolem amb alguna angunieta més de la prevista... un dels pitjors de l'any... primer castell de 8 post-setembre... 3d8 en segona ronda... de mides no és perfecte però millora respecte el 4-xurro que acabem de fer... debuta un segon... poca història, això sí ha estat rodatge a plaça...


i 2d7, en tercera, hem aprofitat aquestes setmanes light per accelerar la feina del 2d8f, debuta una quart i comencem a ajustar el pom... veurem...


clàssica al sac, queden 2 setmanes per l'objectiu, accelerem, dissabte tocarà buscar tres castells de 8...

les fotos, de l'antoni coll i la bea argüeso...


#gangmatalasser

dimecres, 28 de setembre de 2011

final de festa...

la mercè a Tarragona no es pot descriure sense parlar dels matisos (variables depenent de la temporada) del dia anterior… en el nostre cas, la diada tradicional de SantaTecla deixa una empremta tant evident que impossibilita dur a terme el pla previst…

i és que la voluntat original residia en plantar algun castell superior als bàsics de vuit… però l’esclat d’eufòria a la colla després d’assolir l’anhelada TRIPLETA recomana aixecar el peu de l’accelerador i abordar de nou aquella feina de consolidació i canvis que havíem aparcat en les darreres setmanes…

obrim de 4d8, que forma amb 2 canvis per pis respecte al 4d9f del dia anterior (s’hi estrena una quart)… tornem a observar un pinyot molt considerable… la colla no pot evitar certa distensió i el castell (malgrat mai arriba a complicar-se) és lleig… amb la carregada obliga a treballar una mica… és el 16è descarregat d’aquesta temporada (i alhora, el 160è de la història)… mai havíem passat de la quinzena en un sol any, de fet fa molt poques temporades ni n’oloràvem la desena… una de les claus per assolir el de nou folrat, no?


en segona ronda (i última, d’aquesta atípica jornada) enfrontem el 3d8, que tornem a mostrar amb rotacions de segons i quints… és una mena d’homenatge al pom, que s’ho passa teta descarregant-lo fàcil… 12è de l’any


sembla que hi ha opinions referents a la no-necessitat d’aquestes dues rondes prèvies al pilar… sóc de la postura que la formula és correcta però exigeix major lectura de detalls… potser tots plegats hauríem d’aconseguir fer la diada més dinàmica, però amb el format actual (i més en dissabte) es fa realment difícil preparar els castells gaire més ràpid... però per mi no hi ha polèmica referent a cancel·lar les possibilitats d’enlairar; millorem-ho, però no retallem castells!

i llavors, moment pel pilar caminant… nosaltres formem amb monti/carlitos/sara/marieta… claramonte substitueix pruden que fa molts anys que el camina complet o almenys sempre el primer tram (tècnicament exigent)... ambiciona fer-lo (també) sencer… se’n surt, arribem bé, sense canviar el baix… carlos i sara treballen molt còmodes i el pilar té moments que frega la tranquil·litat més absoluta…


he de confessar que ser cap de colla m’ha fet canviar l’opinió sobre el 24… no sorprendré a ningú si explico que jo no era un superfan del pilar i és prou evident que la dificultat de la cosa és bastant relativa… passa que ara entenc millor que les colles hem d’apostar pel nostre públic i cuidar-lo és essencial… i el pilar és tan patrimonial, i tan volgut i estimat, que s’ha de mimar com mimem un castell important (encara que costi menys)…

pengem la cria del balcó, i la colla entén que és la cirereta del pastís, les millors festes de SantaTecla de la colla acaben aquí, amb un botí generós (2 3d9f, 1 4d9f, 2 5d8, 1 3d8 i 3 4d8)… i una TRIPLETA, clar...


tocarà descansar uns dies… assimilar els objectius assolits, i plantejar-ne de nous... per ara, felicitats!


les fotos de l’antoni coll i la bea argüeso…

#gangmatalasser

#matalasseritis

#yeah

dimarts, 27 de setembre de 2011

som castells...

això, al meu parer, és un anunci pràcticament perfecte de la diada de FestaMajor de fa tot just 10 dies... resum visual i estètic de la cosanostra... l'ajuntament en podria prendre nota, no?


en David Oliete és l'autor de la cosa, espectacular, moltes gràcies!

diumenge, 25 de setembre de 2011

LA PRIMERA TRIPLETA... (o "el dia que recordarem per SEMPRE"...)

(o “somiàvem deixar de somiar... fins que al final arribà el dia, i vam començar a respirar-ho”...)

passa (algunes vegades) que veus venir una dinàmica positiva i saps llegir-la entre línies... això li passa (crec) a la colla en els dies previs a aquestes festes, on vam saber assumir amb certa anticipació que aquest cop – sí, seguro!- era la bona, i que per una vegada els condicionants i els petits detalls jugarien al nostre favor...

SantaTecla 2011, no s’entén sense una evolució clara i evident d’ençà d’un gran SantMagí... sense un bon ritme al pati i un canvi clar en les ambicions... sense la consolidació d’un castellot com el 5d8 en l’imaginari col·lectiu... i sobretot (sobretot) sense una diada de FestaMajor on tot i resultats màxims, s’evidencia un potencial creixent, una marxa més no utilitzada, una bala a estrenar...

la colla es plantava a SantaTecla, amb l’esperit i l’empenta adequats, sabent-se consolidada en el rang assolit... veient-se forta per aspirar al GRAN REPTE...

la setmana de treball, a més, és molt intensa... no hem ocultat que el divendres abans de FestaMajor (5d8 i 3d9f junts per segon cop enguany), ens peta una de les proves de 4d9f a l’assaig i això comporta lesionats i contratemps... però tampoc és cap secret que després (tot just el dimarts següent a l’actuació), amb la serenor i la humilitat al lloc, hi posem sisens de manera certament contundent... la colla s’ubicava al caixó de sortida, les cartes sobre la taula, tocava buscar TRIPLETA...

i obrim de 5d8 (igual que diumenge anterior)... castell en principi consolidat, però que hem mimat curosament al pati... porta un canvi al pom de dalt d’aquells que treuen el son... la dos (titularíssima) aixerrancada és fora del país... substitució de la peça i canvi en la ubicació dels altres; malgrat que els dubtes s’havien dissipat al llarg de la setmana, a l’hora de la veritat un sempre té aquell neguit de no fallar on no ens podem permetre fallar...







i no fallem, no és el més maco de la temporada però el sabem resoldre... forcem un ritme de pujada menys accelerat, per consolidar la posició del pom abans de la passada... efectiu... un cop els acotxadors fora, el castell llueix... el tenim, és la 5ena cathedral de l’any, es nota, ens hi agradem, descarregant-lo es percep aquella sensació plaent de “ara ja ens podem concentrar en el que volem concentrar-nos”... i la pinya... veient-la des de fora un percep que les coses no poden fallar avui... AVUI, SÍ!

ataquem el 4d9f en segona ronda... decisió senzilla, castell exigent i desconegut que volem enfrontar frescos... i més després dels assajos i de les sensacions habituals al 3d9f...

no ens ho mirem massa, hi ha l’empenta adequada... el primer peu és boníssim... hem tancat una pinya enorme, el folre està compacte i segons i terços al lloc... les cares dels quarts transmeten serenor... quan entren els sisens, els petits ja són a tocar... la carregada és rapidíssima... amb emoció continguda, la colla veu que el tenim perfecte, que ningú gasta més del necessari... surt la canalla menuda i allò comença a fer olor de “no s’escaparà”... el folre segueix a lo seu... i per tempo, la pinya sap que ja hi som... són uns segons brillants, eterns, fantàstics... el tronc gaudeix... ho hem fet... 12 anys després la colla estrena un castell nou i de nou... el descarreguem amb un punt de maduresa ESTRATOSFÈRIC...







ha semblat senzill, però ha costat la vida... i és que el 4 ens ha exigit moltíssim... un volum important de gent ha hagut de donar una passa endavant... veu la llum amb un folre que ens fa sentir MOLT orgullosos, d’una mitjana d’edat baixíssima, amb tots els segons sub30, l’exèrcit de les femelles-crosses, i el nostre “únic-lateral”... a sota hi combinem il·lusió i esperit de combat... assajar un 4, per una colla com nosaltres ha estat duríssim, i mèrit enorme dels primers cordons d’aquesta pinya (sobretot als que han patit els efectes d’assajos feixucs al pati)... amb menció especial per pere casanovas, jordi valios, sergio del rey i (el ja mític) ángel moreno que són els primers baixos de la colla que s’engalonen sota el 4 folrat...

i la canalla, que menja a part... jesús i alba passaran a la història de la colla per mèrits propis... hi pugen amb l’ànima; concentrats abans, emocionadíssims amb l’aleta (moltes converses prèvies referents a aquest moment) i eufòrics després... i hi sabem sumar a rafa/dani (dosos), que fan la seva part amb un nivell de qualitat i compromís FONAMENTALS pel propòsit final de la colla... sabien on anaven... i ho paladegen com els grans!








celebrem el 4d9f com es mereix, és el moment més dolç de la colla de les ratlletes...

però cal enllestir el que veníem a fer... hi ha el temor (lògic) a la descompressió, ràpidament s’esvaeix... el 3d9f de tercera ronda assoleix categoria de CASTELL MÉS IMPORTANT DE SEMPRE... i amb aquesta actitud l’enfrontem... sabent que és excepcional per nosaltres (fins ara) enfrontar una última ronda d’una diada amb el castell més difícil del nostre repertori... però convençuts del que tenim entre mans i assumint que el repte és proper...

tornem a tancar un gran peu, amb molt bones perspectives... el donem molt ràpid per vàlid i la veritat és que les sensacions són de seguretat tota l’estona... millora respecte el de diumenge passat, més seré de folre i amb major convenciment... el ritme és el previst, sense pressa de tronc, rapidíssim de petits... hi ha una relliscada a la passada de l’anxaneta i allà es nota que per sota estem molt ferms... el castell té 5 segons de risc... i allà s’acaba... no tinc prou perspectiva per descriure la descarregada del 3... no és comparable a cap altra sensació que hagi viscut abans a la colla... és la suau remor de la victòria... és la potent imatge del combat vençut... és la TRIPLETA...





i és el 3r 3d9f descarregat de l’any, el 4t castell de 9 que completem, el segon de la setmana, aquesta vegada sense intents desmuntats, sense fissures... coneixent-ne detalls, mimant petits aspectes que fa tot just uns mesos ens semblaven de control molt complex... la colla brama però manté l’ordre... volem estar tots junts en això... ha arribat el moment... celebrem-ho...

perquè ha estat molt buscada, molt soferta i molt patida... aquesta situació actual no s’entén sense mirar enrere i veure les ferides, els conflictes, els problemes, els anys de mastegar sorra... i les solucions, les il·lusions, les lluites de cada individu i del col·lectiu, les idees noves i els canvis buscats... la colla ha crescut i ha empès fins aconseguir la TRIPLETA... i ho ha fet amb un nivell de qualitat i convenciment que ha de catapultar-nos a la consolidació...




el projecte actual es basa en la força d’una colla a la que ja li barrufa (molt) assajar amb creixent intensitat, fotent-li ganes al que vingui... on ja es barregen indistintament les camises antigues i les cares joves, fins formar unes pinyes com les del dia en qüestió, les més autosuficients de la nostra història...



reincidint i millorant aquesta formula, mantenint el control de la serenor, i apostant alanostramanera d'entendre els castells, arribarem on voldrem... disfrutem això, que ens ho hem treballat...

... seguirem, amb fe i amb fam, VISCA ELS XIQUETS DE TARRAGONA!





les fotos, fantàstiques, són de l’antoni coll - que a part de proveïdor principal de la imatge d’aquest blog és proveïdor (la meitat almenys) de la primera anxaneta ratllada en un 4d9f, l'enhorabona!!!



(la col·laboració imprescindible de l'ester roca ha de quedar, també, esmentada)


#gangmatalasser

#TRIPLETAMATALASSERA

#matalasseritis

#yeah

dimarts, 20 de setembre de 2011

que boniques, m'he dit...

hi ha vegades que oblides perquè fem castells... allò de què els arbres no et deixen veure el bosc... i, sí, potser parlo del concepte més profund, del que no es queda en l'escorça...

però de sobte, en un moment, ho recordes... tens una imatge i l'exprems, com si fos un resum, deixes que et col·lapsi i tornes a sentir perquè tanta tonteria, tantes hores i tants esforços...

i només per una foto? només per una foto... però són elles, les que tot sovint transporten les nostres lluites cap amunt, com si prenguèssin una mica de cadascú... les que agafen la part més íntima de les il·lusions d'un col·lectiu i s'aixequen enmig de les pors i els dubtes...

elles, les fantàstiques...



la foto, de l'anni, moltíssimes gràcies, guapíssima!

#gangmatalasser

#georgianato

#superxarli

dilluns, 19 de setembre de 2011

i anar creixent, escolta...

diumenge, quarts de 12 del matí, solet suau a la plaça de la font... les colles de cos mig present, com amb lleganyes, esperant el migdia... l'entrada puntual, per allò de procurar pel bon desenvolupament de la diada, es destapa com un bon mecanisme que cal ajustar...

pilars de dol, silenci i respecte... festamajor 2011 s'iniciarà amb puntualitat rigurosa, amb expectatives altíssimes i amb la ferma intencionalitat d'ubicar la plaça, la festa i la ciutat al bell mig del panorama...

i nosaltres, a buscar límits desconeguts... a reconciliar-nos amb aquest dia que sempre es torça... a percutir en la dinàmica que ens ha portat fins aquí...


obrint de 5d8, com ara fa un any... la colla el té, el coneix, el sap... ahir el vam disfrutar com mai... ahir el vam fer molt bé... pulidíssim per dalt, seré per sota, totalment controlat... de temps cuidat, la carregada és ràpida i la descarregada fluida i acompassada... com sense pressió, com sense por... teniem moltes ganes d'aquesta primera ronda, i d'aquest tornar a atacar la catedral a la plaçadelafont... la colla va forta, assumeix el repte i demostra que santmagí va canviar algunes coses... obrir de cathedral significa coses... ensenya madureses, consolida el projecte...


parell de detalls, canalla diligent i pinyot autosuficient... treballs claríssims, sense els quals no hauríem arribat fins aquí... ah!! se'm recrimina que MAQUÍSSIM no és un adjectiu viril que cridar tot carregant... se'm va escapar... ho estava, preciosíssim, de fet...

segona ronda, 3d9f, seguint el pla traçat... desmuntem un peu i al segon va amunt, compacte de folre, amb mides correctes... però revirat, nerviós, pitjor que a l'assaig... fa una pinta estranya, però la canalla hi va sense gaires miraments... els dosos aturen l'anxaneta, mentre es col·loca l'acotxador... no han vist gens clara la passada... coneixent-ne el caràcter, res a dir, mereixen confiança i potser ens han fet un favor... patim per desmuntar, però ens creiem el castell i està clar fins on volem arribar... treure l'acotxador d'allà dalt i sortir-ne sencers és un petit èxit que ja aprendrem a valorar...

tercera ronda, 3d9f... la colla assumeix amb extrema naturalitat la repetició intacta de tot plegat... aquest cop fa millor pinta lacosa... el castell va més net i no té gairebé cap complicació a partir de l'entrada de dosos... no arribem a patir, però si apareixen problemes al folre i al nucli de la pinya... és el desgast, que treu el caparró... ho sabem mesurar... el castell (el més difícil del nostre currículum) es descarrega amb un puntet (no molt, tampoc ens passem) de suficiència... sabiem que el teníem bé, hi hagut un contratemps i l'hem rectificat... no és lluidíssim, però sí efectiu...


i és notícia, perquè la colla no el descarrega a la plaça de la font d'ençà del 2007, i perquè pel mig hem tingut molta història amb el castell... i amb la diada, i amb les festes... però ahir no era aquest dia... va ser el dia que vam tornar a sumar el cindevuit amb el tresgran... i es va convertir en el dia on la més ferma de les pinyes ratllades - xecs, de treure's el barret- va aguantar pràcticament en solitàri el seu segon castell de nou descarregat en un mateix any (que sí, que coneixem les nostres limitacions)...

el darrer pensament, allà a plaça, abans d'esclatar el conflicte (que em va impedir somriure obertíssimament) va ser el record dels moments de la por, de les imatges feixugues de carla i de georgiana, en dies similars, sota circumstàncies properes i allunyades... i allà estaven les dues abraçades, a peu del castelldenou, l'una acabant d'anxenetejar, l'altra sentint-se'l seu -com sempre... segellant quelcom més que un sentiment puntual, evidenciant una llum de canvi... perdoneu-me, canallitis total...

després dels aldarulls arriba el moment del nemononemalaTRIPLETA... i en veritat es tractava d'una decissió basada forçosament en les sensacions... i les sensacions recomanen prudència... optem pel 4d8... sense cap mena de misteri, que forma amb l'alineació del somniat (rotant, això sí, al pere que deixa descansar els seus lligaments cruixits... motiu insuficient per retirar-lo dels castellots... oletú!!!)...

el castell funciona senzill (malgrat el context), però ens sap a poc, trobem a faltar el 2, per exemple... OUCH... per ser positius esmentarem que és el 15è de la temporada, i alhora, el 30è castell de 8... rècords (ambdós) absolutíssims de la història ratllada... i no són registres menyspreables...

i atacar la tripleta haurà d'esperar als famosos condicionants... mentals, físics i d'espai-temps... noti's, però, que desmuntant el 3 amb la canalla dalt de tot i descarregant després vam consumir com 2 castells de nou... no hi som tant lluny, eh?

pleguem amb 3 pilars de 5, i la sensació que avui, per fi, hem sortit vius del primer diumenge... si els contratemps ens respecten, ataquem de màxims... i anar creixent, escolta...

les fotos, brillants, de l'antoni coll... ho aconseguirem, segur!
#gangmatalasser
#georgianato
#yeah


ah! i haurem de parlar #delsfets, perquè no és la meva intenció amagar-me'n...

institucionalment (sóc capdecolla) lamentar-ho i treballar per evitar que tarragona (ni cap plaça on actuem els xiquets) hagi de tornar a veure a la nostra entitat projectant distorsions i conflictes amb males aparences...

com a casteller, no entenc que tots plegats arribem a certes situacions, a aquestes alçades de la pel·lícula... està demostradíssim que quan cadascú s'ha preocupat exclusivament de resoldre el que hi havia a casa seva tarragona ha anat amunt... ni entenc massa de butifarres ni d'ampolles voladores... ni entenc de sobreexcitacions desafiant al rival (que no enemic), ni de pèrdues de papers incontrolades... xecs, no era això... valorem que tots plegats remem junts en allò de posar tarragona al lloc on volem i deixem-nos estar de tot el que sobrepassi la línia del mal gust...

la diada d'ahir ubica de nou la ciutat al lloc que li correspon, els rànquings, aspiracions i evolucions descriuen una tarragona però és una imatge que hem d'intentar acompanyar totsplegats també, a plaça... a més, que ens hem d'anar veient sovint... som-hi, no?

dijous, 15 de setembre de 2011

#caixaofaixa

la cosa es posa sèria...

i no hi haurà glòria sense lluita, ni castellots sense assaig... avui, 20.30h, demà 22h... darreres oportunitats d'ajustar conceptes i carregar piles abans de visitar la plaça de la font...

diumenge, és diada de festa major, 12h... i toca (mínim) revalidar santmagí...




ah! que potser voleu afegir-hi algo més? va! al pati!


fotos d'antoni coll, penjat de l'antic ajuntament, per santmagí...

#gangmatalasser

dilluns, 12 de setembre de 2011

onzedesetembre... bé, nois, bé...

ahir vam baixar fins la rambla; aquella plaça estranya on els catells comencen de dia i hi acaben de nit; on els aplaudiments ressonen d'una manera atípica i allunyada, com d'amagat entre els arbres, i on la diferència de públic entre principi i final es fa evidentíssima per allò d'estar -o no- rodejats per infants amb globus corporatius de menjar ràpid... històricament, no seria la plaça on els xiquets acostumem a destapar el millor del que tenim...

i això, que ho intentem canviar, però costa, l'any passat vam començar a treballar-nos el terreny, per allò de què sí en aquestes dates estem en forma, cal donar mostres clares i evidents... a la rambla, ahir hi vam tornar a buscar la cathedral... i de fet -gran dada, hugo- ja s'ha convertit en la plaça que n'ha vist més (3 descarregades)... però costa, per dispersió, per horaris, per ritme... la rambla continua resultant un enclau complex... puntet més a favor de la bona feina que vam fer ahir...




obrim de 4d8, millorat de ritme i formes respecte dissabte, hi ha alguna rotació a sota i algun canvi per dalt... anem perfilant... toca pulir i pujar-li galons... feina de pati...

en segona ronda, copiant el model usat a la torre, just fa una setmana, 5d8... el primer tram del castell és colossal, confiança i ritme... després se'ns entretenen una mica els petits i perdem una mica les formes a quints... sense problemes, hi ha benzina per tot... treballem en bloc... és tot un 5d8, però el defensem sense estridències... quan surt la canalla, el castell s'acaba... comencem a conèixer aquesta película, 3r descarregat de la temporada, 7ena aleta de cathedral en el darrer any natural... la colla ja no el celebra especialment, s'observa satisfacció, per la manera de fer tothom té clar que és el resultat de la feina i l'esforç... hem aconseguit fabricar un acompanyant de luxe pels castells bàsics en dies com ahir, i pels castells grans en dies com demà... i que duri!!


deixem pel final el 3d8, rotem a sota, i del terç en amunt llueix alineació del 3d9f que ha de tornar a sortir diumenge vinent... va enrarit fins l'aleta i després asserena... la canalla transmet moltíssima convicció... el mantenim a l'abast... al final, els detalls decidiran, però el castell ha millorat de santmagí fins ara...

la diada s'entretalla i deixem per millor ocasió la sobredosi pilanera que planegem de fa dies... ahir érem moltíssims i vam tornar a ser un tró, sortim reforçats d'un bon capdesetmana... 3 assajos i comença SANTATECLA... què? hi anem, no?


les fotos, d'antoni coll...

#gangmatalaser

#cathedralitis

#yeah

diumenge, 11 de setembre de 2011

sumant castells de 8...

dissabte enfrontàvem lapoblademontornès després d'un assaig perfecte a nivell de consolidació de feina i control de les aspiracions...

tot i haver d'enfrontar algunes absències programades de tronc, i amb la mirada posada en l'endemà a la rambla, la colla es desplaça com correspon fins un dels pocs pobles del baix gaià no massa habituals en el nostre repertori...

el pla passa per repetir per enèssima vegada aquest any el triplet que formen els 2 castells bàsics de 8 amb el 5d7... vaja, no és l'enèssima, però si la sisena classiqueta...

obrim de 3d8, que porta retocs a segons, quarts i quints... efectiu, seré.. 10è de l'any... expeditiu de canalla... consolidant els quints jovenets...

després 4d8, de format similar a torredembarra (mai el fem igual del tot), cerquem algunes combinacions i resulten... un pèl lenta la feina dels petits...

i acabem amb 5d7 (que assimila el de 8 sense segons)... hi sumem alguna estrena i algun retorn (contentíssims de tornar a veure l'izan acotxant per allà dalt)... la sensació imperant és q tenim el 5 més al lloc que mai... oportunitats per confirmar-ho, no en faltaran...


sortim d'un dissabte tarde de variants i tranquilitat, de consolidació i calma... acumulem molts castells molt ferms... la colla està en forma, l'11S és la següent parada, comencen els dies forts, comença la lluita... anem-hi, no?

les fotos, de l'antoni coll...

dimarts, 6 de setembre de 2011

consolidant a torredembarra!

torredembarra tornava a ser dia gran... per la planificació, per com valorem la diada i pel volum de treball de la setmana...

la idea inicial passava per repetir la mateixa actuació que tot just fa un any va ser la millor de la temporada passada... tres castells de vuit, i descarregant el cinc per primera vegada fora de tarragona...

és cert que al llarg de la setmana s'especula amb un hipotètic 3d9f, i la feina amb el castell és molt favorable, però ho deixem per d'aquí 2 setmanes, encara no tenim la dimensió per enfrontar segons què, segons quan...

arranquem de 3d8, per centrar-nos.... ho fem amb un matís per dalt, tenim una baixa (ànims peque!) i toca rotar... així la de quints és probablement l'alineació més jove que la colla mai ha muntat a un 3, però responen al repte... el castell és seré, però revirat, parell de fuetades amb l'entrada de canalla, múscul al lloc...




perquè després toca 5d8, i la base és el que acabem de fer... la carregada és rapidíssima, de manual, la millor de les aletes d'aquest darrer any... la descarregada és més nerviosa i el castell no para quiet... sense perill, però feina constant... a terços mai perdem les formes del castell, i això ens dona corda fins al final... amb la canalla fora, disfrutem, el tenim, el fem, sense massa angúnies... la colla evidencia satisfacció, però sense eufòria... bó, assimilem, creixem...

i resolem amb serenor, sense baixades precipitades, amb els quints a lloc sempre, amb els segons pencant només quan toca... pel bon camí, comencem a tenir cathedral!



i 4d8 (superant ja la desena aquesta temporada), amb enèssima alineació... uns quants canvis respecte el d'igualada, amb debut de segon en castells de 8 inclós... el castell és tirant a lletjot però efectiu... encara li farem alguna trastada més abans d'ensenyar el tronc del gran... perquè com vam veure divendres, el gran trucarà a la porta, aviat...

de torredembarra en sortim conscients que la línia és aquesta i anem a bon ritme... consolidant castells grans amb variants... als 6-7 paios/paies per pis afegim un altre dos a les rotacions, i sobretot la sexteta màgica, que georgi+sara+alba+jesus+marieta+eva acotxin i anxanetin alhora és, a part d'una notícia excel·lent, un motiu de satisfacció i orgull, bona feina dels de canalla...

però queda tot, amiguets, no defallim ara!

les fotos de l'antoni coll, gràcies!

#gangmatalasser

#yeah

dimecres, 24 d’agost de 2011

igualada, després de la tempesta...

a igualada hi anem amb la remor al cap de qui sap que ha aconseguit el que volia... amb el puntet de mentalitat de qui es sap en el bon camí, però també amb el risc afegit a qui potser peca de confiat...

valoràvem seriosament repetir-hi la catedral i abordar-hi tres castells de vuit... a plaça, potser per la ressaca santmaginera ens adonem que manca un plus i en el trajecte de tarragona fins l'anoia hem perdut un parell de detalls de tronc que fan impossible el 5 gran... esperarem, torredembarra és prop...

obrim de 3d8, reajustat de segons, amb alguna incorrecció d'alçades... tranquilíssim... del terç en amunt hi munta l'alineació del que fa 48h va ser 3d9f, i es nota...

en segona ronda busquem el 4d8 (parella de ball inevitable en aquests 2 darrers mesos), com sempre, forcem modificacions al tronc, avui (i com al 3) els canvis són a segons... se'ns obre un pèl massa, però és maco-maco...




i pel final deixem el 5d7, que revisitem en una versió encara més alleugerida i amb un algun debut... la canalla, perfecta... el 5 està maduríssim...

pilars per acabar una actuació rapidíssima que ens obre un petit interval de vacances (no molt llarg) on haurem de païr el que s'ha aconseguit i dibuixar el camí que queda per recòrrer... el setembre és aquí!


les fotos, de l'antoni coll...

#gangmatalasser

dilluns, 22 d’agost de 2011

el dia que vam obrir la porta...

santmagí 2011 el recordarem pel que vam fer, és clar (i és evident)... però jo (esteu avisats), sempre m'enredaré en batalletes del que vam aconseguir més enllà dels castells... allò de trencar dinàmiques i enfrontar tabús i conflictes sobre la marxa...

i és que malgrat una aproximació fantàstica, el dia dels fets, no vam tenir-ho fàcil, i a casa nostra, quan parlem de castellots, no acostumem a redreçar-nos del tot quan venen maldades...

arribàvem amb la confiança del treball (el 3 i el 5 preparats minuciosament), amb l'empenta del volum de gent al pati, i amb una interessant acumulació prèvia de castells a plaça... però en el moment de la veritat, amb el gruix de la colla assumint i interioritzant el pla traçat, toca retocar des del principi...

ja no és cap secret, a aquestes alçades, que la sortida escollida era el 5d8, un petit contratemps de canalla obliga a canviar de castell quan pràcticament tancàvem pinya... la opció "pseudoimprovisada" és el 4d8, evidentment, sense cap història, més enllà de la lògica incomprensió de la matalasserada, que començava a serrar les dents per buscar la catedral...

en segona ronda, enfrontem 3d9f i tenim conflictes per lligar el folre, apareixen dubtes, hi ha neguit... desmuntem un peu, i a la segona anem amunt, però sense convicció ferma... el baixem ràpid, just col·locats els quints, l'hem vist molt millor al pati aquest castell... ja no ens val anar-hi de qualsevol manera...



i així ens plantem a tercera ronda, tard, sota el sol intens, sense cap dels objectius assolits i amb dubtes evidents sobre si seríem capaços de reendreçar la jornada... petit retoc al folre... i 3d9f, a la primera amunt, sense ansietats, amb serenor... les cares quan entra la canalla resumeixen el castell, hi ha suficiència, així és com l'esperàvem, no hem patit, la carregada és ràpida i la feina comença quan la canalla recull... se'ns obre una rengla per sota... treballem compactes per evitar que vagi a pitjor, amb els dosos al folre, la colla s'ho creu i s'agrada... feia 2 anys que no el descarregàvem i no tinc clar si ho havíem aconseguit mai d'aquesta manera... el tronc s'exhibeix, la pinya resisteix ferma i el folre dissipa dubtes... ho hem tornat a fer, davant les escales, per santmagí, però amb un puntet de mentalitat diferent... només una petita taca, el folre esclata sobre la pinya, quan encara resta un tercer castell i tal com desmuntem no fa justícia a l'ordre exhibit...

(el jesús fa una demostració de canibalisme i precocitat, i l'aleta de la georgiana, preciosa, precisa, valenta i conscient, per mi, detalls claus del castellot que il·lumina un jorn gloriós...)

quarta ronda, passades les 3 de la tarda, darrer castell de la diada, 5d8, ajustem els conflictes del pom i ataquem el castell amb el qual volíem treure'ns l'espina del darrer tram d'any passat... l'alineació és realment molt diferenciada... sobretot a segons i quints on pràcticament ningú repeteix al lloc i hi entra moltíssima gent nova... el 5 va fantàstic de temps, en algun moment es nota el cansament, però carreguem sobradíssims i només el fet que la rengla vagi enrera penalitza (sense perillar) l'estructura... el final de la descarregada provoca una satisfacció immensa a la colla... hi ha una llista enorme de canvis, estrenes i recol·locacions... l'any passat vam fabricar un 5, el santmagí '11 el vam evolucionar i assumir...


i és que havíem lluitat moltíssim per una estona com aquesta... molta feina fosca, molt d'assaig petit... moltes decepcions enquistades i massa adversitats... no se'ns dona bé canviar programes, ni deixar pel final els castells grans, ni atacar castell de nou després de veure-li dubtes... però era el dia, ho superem, i la porta a ser la colla que nosaltres vulguem apareix oberta, de bat a bat...

i a mi, em vau fer molta enveja, tots (que sou molt macos) apretant, lluitant i creixent... que gran és ser matalàs, corxu!

les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso

#gangmatalasser

#georgianato

#yeah

la millor sèrie de tres castells en 41 anys, millorem-ho aviat, va!