destripant el 2 gran...

una setmana després de SantMagí, em segueix semblant impossible recordar-ho sense il·lusió... crec que mai m'havia mirat tants cops un castell (abans i després, dic)... i és que el 2 gran està farcit de mil coses que em convé deixar escrites (per allò de si no passa més)...

a finals de Maig, després d'un parell de 2d8f a plaça, i per pressió dels ocells que m'acompanyen (gràcies per tot AMICS!), comencem a testejar manilles a les barres del local... volíem mirar-nos l'encaix de les variants respecte les proves d'assaig els anys anteriors, sempre massa dures...

al Juny encadenem un parell de divendres amb assajos seriosos que evidencien un important canvi qualitatiu, començàvem a dibuixar certa estabilitat i perspectiva...

abans de l'aturada del Juliol (botí important de castells de 9) ja hi muntem quints amb facilitat i bones sensacions... la soferta gent de la pinya ensenya un canvi de tendència... totalment disposats a la lluita, comencem a obrir les portes del repte... és pels qui aguanten peus a baix que hem saltat endavant, tinguem-ho clar!

l'Agost ha estat orientadíssim; malgrat la complicació de Bonastre, la colla hi ha anat amb l'ànima... 10 dies abans de les Cols hi posem els sisens i tot es precipita; la darrera setmana serà per emmarcar... compromís i coratge, COMPROMÍS i CORATGE...

  

i arriba el dia... superat l'escull de tornar a fer un castell de nou (d'ençà la Riera), la colla s'organitza i prepara l'assalt al límit, just al canvi de rasant de la pendent de la plaça més especial... 

al mateix lloc on fa 10 anys els quarts que avui defensaran el castell van fer el seu primer 2d8f junts... més o menys consecutivament (de finals del 2012) han format plegats amb aquests quints i sisens... enguany hem estat especialment productius (pràcticament una dotzena de dosos folrats)... tot i fer-ne de millors i de pitjors els sis de dalt sempre han donat sensació de control màxim... la qualitat del treball del tronc ha estat indispensable per enfrontar la fita; i a l'hora de la veritat el rendiment ha estat MAGNÍFIC...

a això hem sabut afegir els baixos més experimentats de la colla, i gent a segons i terços amb molts galons... de fet, 3 dels 4 que hi van tenen jerarquia; l'altre és un xaval de poc més de 20 anys i que no pesa 70kg... tot i que a plaça mai ha fet més enllà d'un castell de 7, LesCols va veure néixer un monstre, MVP!

i ho vestim amb un folre que carrega més quilos a la baixada i sostindrà unes manilles que pugen amb molta teoria i poca pràctica... els dos equips sumen 87 efectius i no arriben als 30 anys de mitjana... malgrat aprofitem experiència per llocs determinants, el contingent jove és importantíssim i el compromís de tots ens CATAPULTA... doneu-li a la colla anys de glòria, va!

l'escut va de cara a Merceria, volem l'aleta mirant la Catedral (llicències que un es pren)...

parlar de l'aleta serà parlar d'un pom ESTRATOSFÈRIC... les dosos (curtides en pisos superiors) perfectes i conscients de la seva feina... un acotxador que fa 2 mesos no havia fet castells grans (tota una sorpresa)... i una anxaneta que (malgrat la pressió de rellevar al nostre particular artista de les alçades) mai s'arronsa i s'enfila decidida amb les il·lusions i els somnis de tots els de les ratlles... 

la resta, la sabeu... descarregat al primer intent... amb una pujada veloç i una descarregada tècnica i expeditiva... la colla llueix convicció, intensitat i humilitat... tinc la sensació que treballant així faríem qualsevol cosa que se'ns poses per davant...

diu que avui tornarem al pati... el SETEMBRE és aquí mateix... anem-hi, no?!

fotos d'irene, paula i jose luis!

#gangmatalasser

#GEXT



jo, que m'ho he passat bomba preparant un castell aíxí, admeto haver estat feliç veient tanta camisa, tant somriure i tanta gent uns damunts dels altres... no hauríem de deixar mai d'atacar les nostres fronteres, no hauríem de deixar mai de sommiar amb fer-nos cada cop més grans...

va per tu, Joan... aquest va per tu...