la prèvia encoratja; una setmana d'assajos contundents (diumenge clau) i una mobilització emocionant... ens hem marcat el camí dels 3 castells de nou (sumant els coneguts i el que no) i encertem la línia que porta a la correcció dels conflictes i els dubtes (no amagats) que arrosseguem als pisos alts...
el gruix de la colla sap llegir senyals... ens hem generat una oportunitat ÚNICA... serà qüestió de desig i de fam... 19 d'agost del 14, LesCols... poc després de les 12h, els Xiquets habitem ja als porxos de Merceria... enguany la canalla estrena ubicació - lluny del bullici- i s'estalvia el sarau de camises suades amunt i avall...
ens costa entrar a plaça, el gruix busca el lloc amb dificultats... encetem de 3d9f, aleta orientada a la catedral... fa tot just un mes del darrer i hem hagut de forçar canvis, venim irregulars amb l'evolució del 3 aquest agost... a sisens hi ha reformulació completa, i estrenarem la dos de la rengla i l'anxaneta... no és el millor que hem fet, però resulta plenament efectiu, avui tocava FER-LO... si assumim el volum de modificacions i estrenes, l'escenari i l'objectiu posterior, la sensació millora...
setena temporada consecutiva amb aleta de 9 al patró d'Agost... es diu aviat però és el registre que més estímul hauria de provocar-nos mantenir...
recollim, conscients que el proper cop que ens apropem a la cruïlla serà per enfrontar-nos a territori desconegut... reunim folre i manilles on sempre tenim les converses; refresquem conceptes, unim objectius, busquem comunió i la mirada correcta... el darrer cop que parlo amb el tronc hi veig serenor i combat... la gent de canalla em sembla calmada... hi anem, em relaxo, toca fer-ho tant bé com sapiguem i gaudir-ho al màxim...
el quart d'hora més refotudament gloriós dels nostres temps comença amb l'endreçament de memòria de gran part del peu... no hi haurà 2d9fm sense una munió d'homes i dones plenament conscients del sacrifici... la pinya marca la diferència, el que fins fa uns mesos era impossible ara sembla a l'abast, GRÀCIES...
la posada en escena es majúscula, els escenaris es superen amb l'ordre i sincronia treballats una i cent vegades... nucli, terços, cordons... quan Pere alça el polze se m'entretalla la veu... els sisens hi aniran ràpid i Tarragona escolta per primer cop les gralles ratllades buscar el límit més enllà de les fronteres... tinc la sensació de naufragar enmig de turbulències, amb tot el pes de les manilles col·locat, els sisens ajustant-se i la canalla arrancant... em sembla que no tenim ni idea de com gestionar aquell moment i que ens hi esforcem amb una voracitat que tot ho supera... dimensió desconeguda; intensitat al màxim...
passa que de cop, recuperem el timó... la velocitat del castell provoca que l'acotxador hi encavalqui, i comencem a reconèixer sensacions... l'aleta, L'ALETA... somni dibuixat en mil imaginacions i converses se'ns apareix allà, de sobte... se m'atura el temps... em quedo congelat mirant aquells cascs roses, damunt d'un exèrcit d'amics i una enginyeria d'emocions... GLORIÓS....
però els nens recullen, veig als sisens - estratosfèrics- gestionar el 2 com sempre a l'assaig, veig les manilles oferir tot el que el castell necessita sense malmetre a sota... els 20" després d'aleta són endreçats i percebo que si no fem res estrany allò no ho perdrem... sense tenir-ne ni idea, l'ambició del col·lectiu, l'orgull de quarts i quints i el coratge dels petits ens regalen el primer 2d9fm descarregat de la colla, manilles autòctones a casa... i A CASA... el folre esclata, involuntàriament... no tenim recursos per baixar endreçadament del monstre, la colla ho celebra quan validem que tothom està sencer...
costa descriure el moment... ens hi hem acostat intensos i humils i n'hem tret el premi gran... la representació màxima d'una guerra lluitada en guerrilles... l'esforç de la massa de sota, la dels que han xupat tot l'embaràs (des d'aquell no massa llunyà assaig de juny!) i els que han vingut a ajudar quan han pogut, com els companys blaus i verds a plaça (gràcies!)... la implicació del nostre folre simètric de 67 (descaradament jove i femení) i la panda dels peus quiets al tercer pis... el tronc dels 25 2d8f i la CANALLA... Sareta, Eva, Arnau i Maria seran per sempre patrimoni de SantaAnna, pujar allà dalt els marcarà de per vida; HEROIS de Tarragona...
ni em molesto a estalviar-nos cap eufòria... la colla necessita acumular sensacions i gaudir d'ella mateixa, primera passa ferma "més enllà", primer GAMMA EXTRA a RATLLES...
l'estona entre el segon i el tercer castell de nou es fa realment curta... ens torna a tocar... tinc la sensació que el 4d9f serà complicadíssim... no em preocupo en excés, la maduresa de la colla ha d'aparèixer i resoldre els contratemps que apareguin... no sé si és la meva afectació postGE però em sembla la més millor pinya de 4 que mai hem tancat... el castell és duríssim a quarts i quints... malgrat la lògica podria aconsellar-nos desmuntar el mantenim amb fermesa... la canalla (fantàstics de nou, tot i debutar dos i acotxadoreta) provoca que el castell es calmi i aconseguim descarregar amb esforços...
primer 4d9f per SantMagí... tercera aleta de nou del dia, sense contratemps, estripant de cop tots els registres anteriors... ho celebrem amb aquell punt d'orgull de qui sap que està transcendint més enllà d'on es permetia somiar...
queda benzina per enfrontar i descarregar el pilar de 6... avui sí ens dóna el resultat perseguit, segon (19 primaveres) i terç aturen la seca d'abans de la motxilla i després ja no té història... vaja, no més història que reblar el clau de LA MILLOR ACTUACIÓ DE LA HISTÒRIA DELS XIQUETS DE TARRAGONA...
agafeu-vos fort i faixes apretades, el que aquesta colla té per davant serà encara millor!!!
gràcies per les fotos que sempre havia volgut, Jose Luis, Oliete, Irene, Paula...
#gangmatalasser
# GEXT
#DreamLesCols
1 comentari:
Bravo per la crònica! Magnífica!!
Publica un comentari a l'entrada