magínterruptus...

treballar-ho molt i no resoldre, curiosa i feixuga sensació... mai quedarà clar si haguéssim superat el llistó que marcàvem de feia mesos... i la decepció augmenta quan no és cap factor intern o climàtic el que provoca aquest dubte... trobo que serà més pragmàtic centrar-nos en castells... en fi, per parts...

la veritat és que el dia enceta lluminós i contundent... les ratlles, en una emocionant expressió de serenor, enfrontàvem la diada a buscar límits, obrint de màxims, aspirant a tot... la il·lusió del repte i el convenciment de l'assaig...

l'enclau magnífc -com sempre... la colla farcida de camises - com mai...

obrim de 3d9f en una decisió poc habitual però que no genera estrès portes endins... la preparació prèvia és magnífica i a l'hora de la veritat això pesa... el castell fa setmanes que ve avisant d'un dinamisme senzill, i la posada en escena té molt del que preveiem... de carregada plàcida i pausada, sabem estendre el control del compàs a tots els punts del castell... el folre mai treballa més que el simple manteniment, la quadratura del tronc no es mou de l'excel·lent, i el peu es mostra ferm i rocós d'inici a fi (BUFFFF!!!)... serà tot un repte mantenir-lo en aquesta qualitat...

i és que esdevé automàticament un dels nostres de nou amb major solvència de sempre... i amb el 3 més diferent dels darrers temps... és el primer que descarreguen un segon, un terç, un quart, dues sisenes i pràcticament tot el pom (dosos d'escàndol)... el castell s'evidencia àgil, estètic, un luxe fer-lo i ensenyar-lo!

i rodó... 20è 3d9f... 25è castell de 9 dels Xiquets!

després (i contra pronòstic, si se'm permet) se'ns embolica prematurament el 4d9f... succeeix que no encertem a ensenyar la determinació que sí hi havia al castell de sortida... no assolim serens la qualitat de l'assaig... perdem mides molt ràpid, i es genera un moment d'accentuada inestabilitat just en l'ascens de la canalla... repleguem sense majors conseqüències quan potser semblava que la cosa anava millorant... haurem d'invertir-hi més i millor...

anar a buscar els 2 sostres alhora genera una pressió que pot admetre un intent desmuntat (això sí estable, autosuficient i amb opcions)... assumim amb calma...

a partir d'aquí, es trunca la pel·lícula... l'aposta per insistir queda pausada i s'inicia el conflicte logístico-sanitàri que acaba amb la suspensió de la més ancestral de les diades de casa... una hora estranya sota el sol, que no mereix l'afició ni el context... francament complex...

Tarragona farà bé en revisar esforços i protegir el patrimoni... qui es limiti a veure la manca d'ambulància esquivarà que hi ha debats profunds pendents... ahir vam projectar el ridícul en una diada referencial, preciosa, ENORME... mirem-ho, tots...

el que és clar, és que SantMagí se'ns esvaeix sense poder expressar el que valia el treball previ... caldrà esperar un altre any... caldrà seguir somniant... la decepció de deixar sense companyia un castellàs no ens hauria d'evitar valorar que significa revalidar els galons de nou, un any més... o mantenir l'estadística a les Cols, un any més... i sobretot, la sensació imperant que cada cop anem posant més lluny el límit...

bandidus, teníem molta més benzina, saber-la utilitzar depen de nosaltres... posem-hi ràpid un horitzó, ajustem això de no enllestir la feina i lluitem-ho!

les fotos, de la irene montserrat...

#gangmatalasser

#DreamLesCols

#DeTGNmanquepierda

... Joan, espero que ens sentissis cridar-te, espero que vegis com n'estem aprenent... espero que sapiguis que és molt teu, tot això... la colla t'enyora...

revolucions en augment...

ferran i penúltima aturada del camí; d'aquesta via oberta on les coses semblen vestir-se amb un contundència inusual...

segona visita, enclau magnífic... ja l'any passat vam veure-hi potencial i hi tornnem amb clares intencions d'aixecar-hi el màxim que permeti la conjuntura...

obrim de 3d8... recuperant l'alineació del que ha de veure la llum en breu... la veritat és que ens funciona com un rellotge... ràpid, fluid, convençut... un rendiment al tronc que obliga a elevar-lo d'immediat i buscar-li novament els límits...

alhora, serveix per comprovar que hem desplaçat un cordó gruixudíssim... el personal  de sota és el responsable principal del que vivim; disciplina, combat i ambició... 

ataquem el 5d8 després, pretenent marcar una línia exigent per ara i pel que ha de venir... trobem rapidíssim la canalla dalt... entre carregar i fins sortida d'acotxadors l'encaix de dosos i quints ofereix dubtes... es desmanega una mica i tornem a patir el nervi de la inexperiència... a sota resistim sense angúnies mentre a dalt el lluitem a fons... és una victòria molt útil...

fa més de tres setmanes que no la tocàvem i hi hem anat sense complexos, elevant llistó en una plaça no assumida... gran moment de CATHEDRAL!

acabarem amb 2d8f, castell que vist de fora sembla impertorbable... repetim dinàmica, carreguem amb certa fragilitat, descarreguem amb creixent senzillesa... la convicció va al màxim, triturant incomoditats i rotacions de folre...

l'autosuficiència reafirma... hi debuta un baix i llueix la que aspira a ser la millor parella de canalles petites que mai hem tingut... el castell es sap història viva de la colla i això empeny- ja en van 9, aquest estiu...

sortim de plaça en la línia pretesa... tensant nervi, revolucionant múscul, testejant l'engranatge... ens hi veig en forma, consolidats i valents, conscients que la passa és obligada... la preparació fins SantMagí ha estat la millor que mai hem acumulat... només falta avui, ens veiem a l'assaig, oi?

fotos de l'anni vila... 

#gangmatalasser

#DreamLesCols

#GAS

feixuc i mandrós?

diumenge tarda la colla inicia l’Agost després del descans... i ho fem amb sense major ambició que tornar a entrar suaument a la roda, després d’acumular setmanes amb diades d’exigència... a Pallaresos, ja d’inici no hi van planificats els 3 castells de 8, però hi havia alguns matisos de feina que sí volíem oferir-nos...

obrim de 3d8, castell que acumula rodatge i necessita ja el pas següent... resolem molt fluids i amb una estrena al quart (primera noia que el descarrega als xiquets en aquesta posició)...

després ens encallem (en una segona ronda que resultarà ben feixuga) i abans de completar el 4d8 cremem dos intents desmuntats una mica estranys... el primer rep ordre de recular abans d’entrar quints, i el segon va avall just col•locant dosos... problemes de quadratura que haguessin dificultat molt l’estrena d’una alineació molt jove per dalt... després el descarreguem amb la senzillesa pressuposada (en una tercera temptativa poc ortodoxa)... debuts a quints i dosos...

i enllestim - ja per fi amb climatologia agradable- amb un 5d7 de pom molt petit (ple de futur, ha estat difícil trobar un dia per rodar-lo a plaça)...

tot i el manifest entrebanc amb les mides del quatre (problemes que a aquestes alçades d’any ja estan fora de lloc) la colla resol a Pallaresos l’actuació que es plantejava... ajust i acumulació de forces; quatre assajos grossos, Ferran i ens hi llencem!!

foto de l'anni vila!

#gangmatalasser

#insolació

#DreamLesCols

l'excepcional normalitat...

segona aturada del cap de setmana, tarda de diumenge a bonastre... després de les sensacions de dissabte mantenim la voluntat de seguir sumant tant com sigui possible...

i amb cert retard en l'inici de la diada, la congestió circulatòria de la costa daurada, escolti!! després anem per fenya, buscant l'espai entre els cables de la plaça i amb el caliu d'un nombrós públic...

obrim amb un 3d8 que no nota el petit ajust a segons... torna a evidenciar un punt de forma fantàstic, sembla estar llest pel pas següent...sensació de normalitat molt dolça, d'evolució completa, d'escenari dibuixat...

després encarem el 2d8f, ja d'inici potser un punt més desencaixat que el dia anterior, el resolem a dalt amb una eficiència divertida... el millor és que sento com si no engeguéssim cap maquinària especial, com si la colla no consumís una energia més enllà de l'habitual...

descarreguem el 8è dos folrat del curs, millor marca de la nostra història... el punt és que els hem resolt en les 8 darreres setmanes, pràcticament de forma constant...

enllestirem descarregant un 4d8 que tot i semblar controlat té uns instants de patiment... per dalt, i just abans de carregar, es començar a degradar la mida... hi ha dubte i neguit però el sabem lluitar... curiosament el pitjor del cap de setmana...

d'un cap de setmana que és el punt i final d'aquest primer bloc de la temporada... encadenant exigències i passes endavant des finals de maig, acumulant ja més de 30 castells de 8, amb canvis profunds i generació de nous recursos... bonastre representa l'assoliment d'aquesta primera part del viatge, i ens hi hem tornem a presentar amb una interessant barreja de quotidianitat i ambició... hauríem de seguir per aquí, penso...

aquesta setmana descansem, després ja tot farà olor de festes majors!

les fotos, de la irene montserrat

#gangmatalasser

#8folres8

#AVANT

finíssims (a l'ombra de l'arbre centenari)...

cap de setmana de doblet... la riera per començar i de plat fort...

tocava mantenir l'aposta de la setmana anterior... dissabte de calor descomunal, de nou, pel baix gaià...i sense miraments... una estona de luxe...

encarem de sortida el 3d8 que evoluciona l'alineació amb un notable canvi a segons... la resolució és senzillament fantàstica, castell plàcid, que desborda perspectives... maria i jesús, allà dalt, centren la seva atenció - i la de la plaça- en apartar les branques del plataner que els freguen l'espatlla (?!?!?!)... la descarregada es resol amb una complicitat francament emocionant...

i és d'aquells moments que marquen una tendència, crec que el castell aplana la diada d'una forma definitòria... la consolidació de la feina d'assaig relaxa la colla i la disposa a enfrontar amb normalitat als següents reptes....

i l'immediat es diu 5d8, castell que repeteix alineacions i dinàmiques altafullenques... l'evolució és més assumida, evidenciant control, amb un creixent punt de pausa... el 3 no acaba d'estar a la mida exacta però el sabem resoldre... la velocitat i convicció de la canalla ajuda i el 2 aporta serenor... descarreguem fluids...

gran camí obert...el salt mental i l'ambició demostrades comencen a assemblar-se als grans moments... tornem a trobar-nos la CATHEDRAL ratllada... i aquesta és especial, primer cop que apareix sota el mateix arbre que la va veure néixer (llunyà juriol del 99)...
 

acabarem amb el 2d8f... conegut, rendibilitzant al màxim l'esforç d'assaig dels mesos primaverals... pinya i tronc funcionen de memòria, l'engranatge del folre és un rellotge (tot i rotar novament i acumular debuts), la canalla hi va descomprimida... bé!


surto amb una sensació malaltissa i desbordant de la riera... per la feina feta, per l'orgull que em genera el col·lectiu en que ens estem convertint, per la fam del que ha de venir...

em costa desconnectar de la diada, ens hi he vist finíssims, gaudint dels castells, enfrontant ja_no_màxims amb tants matisos que em fa vergonya enumerar... una estona de LUXE!!

fotos del jose luis...

#matalasseritis


#YEAH
 
#laRYEAH