magínterruptus...

treballar-ho molt i no resoldre, curiosa i feixuga sensació... mai quedarà clar si haguéssim superat el llistó que marcàvem de feia mesos... i la decepció augmenta quan no és cap factor intern o climàtic el que provoca aquest dubte... trobo que serà més pragmàtic centrar-nos en castells... en fi, per parts...

la veritat és que el dia enceta lluminós i contundent... les ratlles, en una emocionant expressió de serenor, enfrontàvem la diada a buscar límits, obrint de màxims, aspirant a tot... la il·lusió del repte i el convenciment de l'assaig...

l'enclau magnífc -com sempre... la colla farcida de camises - com mai...

obrim de 3d9f en una decisió poc habitual però que no genera estrès portes endins... la preparació prèvia és magnífica i a l'hora de la veritat això pesa... el castell fa setmanes que ve avisant d'un dinamisme senzill, i la posada en escena té molt del que preveiem... de carregada plàcida i pausada, sabem estendre el control del compàs a tots els punts del castell... el folre mai treballa més que el simple manteniment, la quadratura del tronc no es mou de l'excel·lent, i el peu es mostra ferm i rocós d'inici a fi (BUFFFF!!!)... serà tot un repte mantenir-lo en aquesta qualitat...

i és que esdevé automàticament un dels nostres de nou amb major solvència de sempre... i amb el 3 més diferent dels darrers temps... és el primer que descarreguen un segon, un terç, un quart, dues sisenes i pràcticament tot el pom (dosos d'escàndol)... el castell s'evidencia àgil, estètic, un luxe fer-lo i ensenyar-lo!

i rodó... 20è 3d9f... 25è castell de 9 dels Xiquets!

després (i contra pronòstic, si se'm permet) se'ns embolica prematurament el 4d9f... succeeix que no encertem a ensenyar la determinació que sí hi havia al castell de sortida... no assolim serens la qualitat de l'assaig... perdem mides molt ràpid, i es genera un moment d'accentuada inestabilitat just en l'ascens de la canalla... repleguem sense majors conseqüències quan potser semblava que la cosa anava millorant... haurem d'invertir-hi més i millor...

anar a buscar els 2 sostres alhora genera una pressió que pot admetre un intent desmuntat (això sí estable, autosuficient i amb opcions)... assumim amb calma...

a partir d'aquí, es trunca la pel·lícula... l'aposta per insistir queda pausada i s'inicia el conflicte logístico-sanitàri que acaba amb la suspensió de la més ancestral de les diades de casa... una hora estranya sota el sol, que no mereix l'afició ni el context... francament complex...

Tarragona farà bé en revisar esforços i protegir el patrimoni... qui es limiti a veure la manca d'ambulància esquivarà que hi ha debats profunds pendents... ahir vam projectar el ridícul en una diada referencial, preciosa, ENORME... mirem-ho, tots...

el que és clar, és que SantMagí se'ns esvaeix sense poder expressar el que valia el treball previ... caldrà esperar un altre any... caldrà seguir somniant... la decepció de deixar sense companyia un castellàs no ens hauria d'evitar valorar que significa revalidar els galons de nou, un any més... o mantenir l'estadística a les Cols, un any més... i sobretot, la sensació imperant que cada cop anem posant més lluny el límit...

bandidus, teníem molta més benzina, saber-la utilitzar depen de nosaltres... posem-hi ràpid un horitzó, ajustem això de no enllestir la feina i lluitem-ho!

les fotos, de la irene montserrat...

#gangmatalasser

#DreamLesCols

#DeTGNmanquepierda

... Joan, espero que ens sentissis cridar-te, espero que vegis com n'estem aprenent... espero que sapiguis que és molt teu, tot això... la colla t'enyora...