dilluns, 15 de setembre del 2014

els millors XIQUETS de sempre...

primer dia de la Santa Tecla del '14... la ciutat comença la setmana i mitja més intensa de l'any i la Plaça de la Font (on arrenca tot plegat) va gaudir de la millor exhibició castellera que mai s'hi ha vist... "diada de festa major", "la del primer diumenge, "la de les colles de fora"...

nosaltres hi aterrem enmig d'una dinàmica fantàstica, amb uns dimarts-divendres que barregen present seré i somnis humits, amb la Diada (castells importants) a mode d'aperitiu intersetmanal... el moment de forma és colossal, just a l'inici del tram més important del curs...

agafem el torn poc més enllà de les 12 del migdia, el tema de la puntualitat -a TGN- comença a ser una batalla guanyada... iniciem amb 3d9f... el castell dibuixa millores respecte dijous però no acaba d'anar amb la fluïdesa que pretendríem... carreguem àgils malgrat certes incomoditats al tronc; la descarregada és més espessa, perdent referències al nucli del folre...

funciona bé per dalt i resulta eficient pel propòsit, posada en escena i activació... 8è del curs (igualant ja la marca del 2013 sencer)...

després (copiant programa de StMagí) despleguem el segon assalt a les manilles... el 2d9fm de la segona ronda és la demostració de la voluntat ferma de la colla en insistir en l'atac al màxim nivell... fer-ho per segona vegada, en un escenari diferent i envoltat de colles amb programes marejants; el joc del GEXT...

passa que no anem tan fins en la gestió dels detalls com fa 3 setmanes (on TOT va venir-nos rodó), ahir la seqüència deixa pitjors imatges arreu... llegeixo més nervi i un xic menys de mentalització (aquell que genera la inexperiència i l'adrenalina de qui busca un horitzó nou), l'engranatge de pujades i col·locacions de la tropa dels pastissos sembla un punt per sota de l'altre cop, l'encaix de manilles i quarts resultarà menys dòcil... tornem a llençar-lo dalt amb velocitat i cal treballar abans d'hora; amb l'entrada de dosos ja hi ha parts del castell que pateixen greu...

passa que apareixen coratge i ambició, assumim que les cartes són pitjors i hi anem amb tot... la canalla s'exhibeix (ELS QUATRE TORNEN A FER-HO DE COLLONS) i l'oxigen que arriba de sota permet carregar l'emmanillat en una segona plaça de casa... el castell es trenca uns instants després... la colla - absorbint aprenentatges sobre la marxa- assumeix que aquestes coses passen i es debat entre celebrar la gesta, avaluar els danys i l'orgull de qui no es permet gaudir del repte incomplet...


el ritme -frenètic- i l'alt nivell de la diada ajuden a ajustar la situació... pair-ho i continuar... 4d9f, castell important que tenim l'habilitat de clavar en un exercici fantàstic de maduresa... aconseguim una carregada plàcida i el completem amb qualitat... triturem el context i no deixem aparèixer potencials dubtes...

la colla ha sabut llegir la transcendència d'enfrontar amb normalitat un castell de 9 després de caiguda... per xifres (10è descarregat de la història) i per volum de treball al pati, el 4 pertany a un rang molt més habitual... menció per la bona gestió del tronc i la feina dels petits (5 dosos, 3 acotxadors i 2 anxanetes muntaven ahir als 3 castells de 9 de la colla)...


hi ha somriures, moment de clara satisfacció... si a Sant Magí vivíem l'explosió, ahir va en la línia de confirmar una tendència, la de colla que ha perdut la vergonya de dir que treballarem per MÉS...

per aquí decidim invertir... quarta pinya amb mans avall de la jornada, per tancar, pd7f... la colla exhibeix el COET que fa setmanes va donat avisos al pati d'assaig... no l'enfrontem amb urgències, no el busquem com cap límit, sembla com si cloure una diada amb 3 castells de 9 amb el pilar gros sigui part del procés... l'execució és fantàstica i el folre petit...

el pilar arrossega mil detalls i debuts... enlloc d'enumerar-los, em quedo amb la sensació que una dècada i mitja després dels darrers combats, el gran espadat torna a casa per fer les paus... jo en guardava un record infantil i heroic, ho renovaré ara per la imatge de determinació del David sobre un Salva colossal... un moment fantàstic, quadrant tres hores de profunda satisfacció i creixement...  


3d9f, 2d9fm (c), 4d9f, pd7f... som aquí i venim per quedar-nos-hi... la millor actuació que mai han desplegat els XIQUETS DE TARRAGONA...

enhorabona amics! Visca Santa Tecla!!

fotos del Toni Coll, Irene i Jose Luis, gràcies!!

#gangmatalasser

#GEXT

#jasomaquí


i l'Eva, com a propòsit per continuar i fer millor les coses... un petó col·lectiu per una de les protagonistes INELUDIBLES de la gesta...