dues setmanes després, la colla es disposa a enllestir la feina de la incompleta festa major... dies, aquests que han servit per pausar una mica la decepció i construir l'esperit necessàri...
la veritat és que no ha costat especialment, la colla ha assumit el guió amb extrema naturalitat... assajos rotunds, passes sòlides, mentalitat adequada...
teníem una oportunitat de reeditar màxims i l'enclau era una plaça a la qual els Xiquets li devíem un jorn d'estímul... si algun dia fora de les diades en vermell hi volíem anar amb tot, Torredembarra havia de ser el lloc...
així, obrim de 3d9f, decisió que demostra el bon moment que hi compartim... les mides són un pèl pitjors que a LesCols, però va amunt amb una determinació que tritura qualsevol cosa que històricament haguem plantejat... de carregada plàcida i control senzill, amb tot dalt ens agradem com poques vegades abans...
canalla precisa, tronc en dinàmica creixent i molt convençuts a sota... descarregar un castell així i veure'l tant lluny del límit és una sensació que cal que disfrutem profundament...
després venia el tema important, acabar d'ajustar les ambicions i mirar si la feina d'assaig ens donava com per fer una passa endavant intensa... comprovat que teníem recursos i capacitat enfrontem segona ronda, 4d9f...
el castell té el desenvolupament previst, sabent que no serà fàcil... ha millorat de fa uns dies, però manté una tensió que no acabem de treure'ns de sobre en cap moment... la canalla hi va molt decidida i la solució dalt té un punt molt correcte... a sota patim... encaix complicat de folre i terços, batallant posició els quarts... la descarregada ens obliga un puntet... però es nota ràpid que ho sabrem gestionar... l'èxit comporta una explosió de satisfacció i orgull com els dies gegants...
no tinc perspectiva per explicar que implica estrenar un castell així en una plaça on no hi ha litúrgies ancestrals ni festes de guardar... és el primer que descarrega un baix, la combinació de segons, un quart, una sisena, les dosos i l'acotxadora... la colla es sent oxigenada, portem molta gent que mereixia aquest èxit, hem fotut uns mesos escandalosos al pati...
moment d'una dolçor extrema... portes obertes, respirant transcendència... un luxe veure la colla feliç...
passa que després ens enredem... 5d8 carregat per cloure la tripleta... castell que enguany ha ofert conflictes variats... calia, a més, ordenar el pis de quints a correcuita... ens puja revirat... no tinc la sensació que l'haguem de perdre, lleig i punt... però no es calma a l'entrada dels petits i acabarà saltant quan la canalla del dos precipita el seu descens... massa similar al serrallo, tendresa dalt, inestabilitat a sota...
amb més convicció l'haguéssim resolt; una mica bunyol també ens valia, ahir... hem de polir; no es pot escapar una lluita com aquella en un castell que duu molt de temps establert en la nostra normalitat... no saber rematar el moment, representa de forma molt gràfica el que encara ens queda per córrer (una òstia sempre és molt explícita)...
però vaja... el farem, i la TRIPLETA també, i el que aquesta colla es posi pel davant si ho lluita amb fam... ahir vam evidenciar una ruptura total i tranquil·la... no sé que volem ser quan siguem grans, però ahir va tornar a aparèixer el camí que descaradament mossegarem...
serenor, ambició i combat... gràcies Torredembarra per arreglar el nostre SantMagí!
les fotos, de l'anni vila!
#gangmatalasser
#TRIPLEDEMBARRA
#yeah!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada