clàssica, tombarella i perspectives...

dissabte al vespre vam anar a valls, en el segon de tres dies de feina intensa i consecutiva...

actuàvem a les vivendes de la colla vella... i feia patxoca poder fer castells en un lloc on mai abans s'havia convidat cap altra colla... a més, aparentment semblava una bona opció per preparar un canvi de ritme (si realment haguèssim vist clar això de canviar el ritme)... així, la opció final passava per buscar repetir la clàssica estrenada just una setmana abans, i seguir en la línia del rodatge i la millora de sensacions...

obrim (igual que a altafulla) de 3d8, alineació idèntica... endarrerida la pujada dels enanos, el castell és una mica més lent del què estem acostumats... però pràcticament és la una circumstància objectable... molt satisfets de l'evolució del 3...

en segona, enfrontem el 4d8... aquest cop, configurant una alineació de quarts i quints inèdita, sumat al debut en castell de 8 d'una dos (tercer ex-enxaneta que canvia de posició enguany)... el castell es desenvolupa amb cert neguit per dalt -allò dels nervis- però la situació es controla convenientment amb l'entrada de la canalla petita... després de carregar, i quan semblava que la cosa no tenia massa més història, l'izan (mediàtic acotxador) perd el contacte amb el castell quan enfilava el camí dels quints per, després d'una tombarella històrica, reenganxar-se a l'estructura amb una sola mà... tot i l'esglai majúscul, després de quedar penjat d'una camisa i el tronc treballant per aturar la fuetada, l'homenet ho rematà baixant tranquil·lament del castell de vuit..

l'artista, amb tot just un mes d'experiència en aquestes magnituds, somreia després al racó de la canalla quan li parlaven de similituds selvàtiques i assumptes spidermanescos...

per acabar, tot i l'ensurt, enfrontem de nou el 2d7, que evidencia confiança i no presenta mistèris de cap mena... mateixa combinació que 7 dies abans, mateix resultat...

després dels 2pd5 de rigor, tot avaluant la segona clàssica de l'any com a molt satisfactòria, ens enfrontem amb l'altre objectiu de la tarda (que de fet va esdevenir nit tancada)...

i és que és provable que en el record col·lectiu, la interessant prova de 3d9f de després de la diada pesi més que la pròpia diada... i serà probablement per la combinació de 3 variables... el punt de suficiència exhibit pel tronc reformat, les múltiples variants, debuts i recanvis emprats en moltes posicions del folre i la data del calendari - per aviat- on aconseguim aquesta mena de prova... veurem on ens porta tot això...

les fotos de la bea, el molera i l'emilio (que va pillar el moment volteretil exacte!) ...

molt enxufats...

la nostra presència estival a altafulla s'està convertint en habitual... ens agrada... fixa un bon punt d'exigència al mig del juliol i ho notem, sobretot amb el canvi de ritme al pati...

divendres vam assajar amb la mentalitat i convicció adequades... divendres vam tornar a descobrir-nos xalant amb els grans castells, sabent que els camins tornen a estar marcats... divendres vam fer, ras i curt, el millor assaig de l'any...

i dissbate vam buscar la plaça del pou amb ganes, bon gruix de camises i idees clares...

obrim amb 3d8... 4t de la sèrie i primer en versió futurible... fem un triple retoc entre segons i terços que estilitza el castell i li dona perspectives superiors... fins la carregada, cap història, mides correctes i calma... a la sortida dels crios, un dos rellisca i provoca una fuetada important que, per inesperada, provoca l'alteració del col·lectiu... la baixada és complica i defensem amb esforç... el dia de l'estrena d'aquest model de 3 demostrem alhora solidesa i lluita... gran punt de partida... mereix un somriure...

a segona ronda preparem el 2d7... castell que ha retardat l'estrena i que ha acabat agradant en la seva execució final... la combinació de terços inèdita i el fet de renovar el pom sencer ha provocat que posar-li data hagi estressat una mica més del compte... ara, passada la novetat, hem d'exigir-nos una bona evolució per allò de no comprometre el pas següent...

pel final, vam deixar-nos el 4d8... que buscava acabar de consolidar algunes posicions i va sorprendre'ns amb una de les execucions més netes que recordo... fa tot just un mes se'ns escapava de forma incoherent i a altafulla el vam clavar de principi al final... sensacions similars al 3 de la setmana anterior, preparats per evolucionar, fins on arribem...

acabem amb 2pd5, un que confirma expectatives, l'altre que veu debutar un nou terç a plaça...

després de la primera clàssica, acumulant castells de 8 en les darreres 5 actuacions, encarem una setmana important, dues sortides de tarda el proper cap de setmana, oportunitats per mantenir la línia o incrementar el pas... la colla decidirà...

enxufats i accelerant, bones vibracions...

les fotos, del molera, el david puig i la mitxi... gràcies!

pel camí correcte...

ens presentàvem a la diada d'aniversari amb un punt d'incògnita... per uns o altres motius aquestes dues setmanes d'ençà de sant pere han estat més relaxades del que calia preveure...

les intencions passàven per recuperar sensacions i veure si el tema es mantenia allà on l'havíem deixat en l'accelerat final de juny...

obrim plaça amb castell de vuit, primer castell d'aquesta alçada que es veia al plà de la catedral tarragonina... alcem el 3d8 amb la versió inicial, robusta i solvent, que ha servit per madurar molts canvis a dalt... consolidats ja, haurem de pulir i evolucionar per sota...

per confirmar sensacions apostem pel 4d8, que treballa una mica més que el 3 però sense cap assumpte fora de lloc... hi debuta un quart de castell 8, l'acotxador s'estrena en l'estructura i modifiquem la combinació dels quints (les quints, en aquest cas) respecte dies precedents...

i per acabar, tot esperant l'arribada de la clàssica, busquem l'enèssim (de fet el 10è) 5d7 d'aquest inici de temporada... primer que forma amb el tronc d'una hipotètica alineació de castell superior... s'hi estrena un jove segon i el debut acotxant de la més petitíssima de l'equip canalla...

repetim allò dels 2pd5, aquest cop afinant alguna clara opció de futur... camí interessant...

hem iniciat el juliol, calendari replet i exigent... és hora de començar a exprèmer el treball al pati... és l'hora d'ambicionar... dissabte vam trobar-nos, de nou, còmodes i pel carril adequat...


i tot això, en el marc de l'inici de la celebració del 40è aniversari de la colla... fent un descobriment (pel meu gust) estratosfèric, el PLA de la SEU és un lloc tremendo per fer castells... el marc, l'entorn, l'atmòsfera, la llum... buscant un toc especial, però sense comprometre l'esperit de la plaça insignia del tarragonisme... decissió encertada...

les fotos de l'antoni coll i la bea argüeso...

satisfets, expectants...

fa una setmana afrontàvem un feixuc diumenge post-reus... el trio d'actuacions tourmaleteres d'aquest final de juny començava amb mala pata, malgrat el bon ritme assolit al pati d'assaig... semblava complicar-se la situació...

però ho hem reconduït; l'altra tarda, al serrallo vam cloure aquest tramet exigentíssim de temporada evidenciant l'anhelat canvi de xip i ritme...

hi arribàvem amb ganes de tirar endavant la mateixa actuació de dijous passat a la plaça de la font... de sortida enfrontant el 5d7... interessant relació, alçat tots els cops que hem sortit a actuar aquest any... i sempre modificat; la cantera matalassera, vaig escoltar... maco...

en segona ronda (copiant programa), tornàvem amb el 4d8, variant a terços, debut d'un baix (els 2 novatos mano-a-mano)... el més tranquil de la setmana, milloradíssim de ritme... confiança...

després de l'ú, el dos... 3d8 i mateix estil que dijous, reptint bones sensacions a dalt, treball exquisit del pom (estem excitats amb el rendiment de tots aquests pàjarus petits)... la xoieta està llesta per començar a ser estilitzada i treballada amb altres perspectives... tot xerrant amb els baixos vam veure que entre els 3 que paraven no hi havia 25 anys de mitjana

i per acabar, 2pd5... rutina autoimposada que està oferint (i oferirà) generosos fruits...

ahir vam assumir amb normalitat els reptes, millorant la bona sensació de st joan... amb el juny pràcticament extingit tocarà ordenar idees i seguir endavant... cert punt de satisfacció, cert punt d'expectativa...

les fotos de l'antoni coll...

pugem el primer esglaó...

per sant joan, diada habitualment trascendent en les nostres temporades, tocava corregir les errades de la poc afortunada visita a reus del passat cap de setmana i intentar posar una marxa més, sobretot a nivell psicològic i motivacional...

la feina prèvia sembla que aquest cop sí facilita alguns dubtes i encarem la diada amb una mentalitat molt més resolutiva que al debut 2010 en castells de 8...

obrim de 5d7, castell que aprofitem dia a dia per provar moltes coses alhora i que ahir buscava mentalització i evidències per reptes superiors amb aquesta estructura... molt bona pinta!

a segona ronda enfrontem el 4d8, mateixa disposició que reus, cobrint una absència a quints i un intercanvi de lloc de 2 dels terços... realment la imatge fins la carregada és molt millor que dissabte i el treball per dalt és efectiu... la lenta ascenció de l'acotxadora ens penalitza a la baixada i al castell li sobra ben bé mig minut... patim per mantenir la posició però avui no el deixem escapar... primer al sac, ara sí... debuten descarregant-lo un baix, un terç, una quint, un dels dosos i les dues cries... es dona la circumstància que alineem 2 segons i 2 dels terços de l'intent de 4d9f de fa uns mesos a segons i terços d'aquest 4d8, curiós concepte aquest nostre...

la injecció de confiança és suficient com per assumir el repte de continuar amb el programa de màxims... anem a pel 3d8, que va robust per sota i inèdit per les alçades... el castell es controla amb més docilitat que el 4 i a dalt hi ha zero complicacions... debuta el pom sencer i una quint, la veritat és que ni es nota... la xoieta llueix com sempre, al mateix lloc on l'havíem deixat, veurem com la fem evolucionar... quin orgull el 3 ratllat!

i per acabar tornem amb els 2 pilars de 5 (amb la secreta aspiració d'ampliar-los en número col·lectiu en breu), hi muntem les acotxadores que no han pogut pujar als castells... l'equip de canalla està eufòric i no n'hi ha per menys, avui han debutat (a part dels dossos) dues parelles diferents d'acotxadors i anxanetes de 8...

i de fet, la colla hauria d'estar-ne contenta, hem donat dues passetes endavant de cop... però no és el moment de caure en excessives alegries, la diada del serrallo toca JA i la línia s'ha de tornar a ensenyar...

hem arrencat motors i això ja no s'ha d'aturar! som-hi!!

les fotos de l'antoni coll i la beatriz argüeso (increïble quantitat i qualitat de material de cada actuació), l'albeta-family s'està convertint en una revelació!!