i gotta feeling (don't you?)...

dia important, ahir... diumenge per la tarda, plaça del rei... horari i moment estranys, sensacions rarotes (foscotes i tapadotes) tot començant la jornada...

la diada, al costat de casa, neix de la voluntat d'evitar l'aturada de pràcticament tres setmanes que hagués suposat no actuar entre igualada i l'11/s, així com allò de tornar a enfrontar-nos amb els castells - de 7,5 i 8- després del mini-paronet (inevitable)... en aquest punt del nostre calendari s'acostumava a presentar la importantíssima (i enyorada per tots) diada de torredembarra i es feia necessàri seguir rodant a plaça...

encetem de 5d7, castell que havia sortit del repertòri d'ençà de sant joan... la veritat és que és el primer que afrontàvem després de la intensificació dels assajos d'aquesta estructura i va molt rodat, sobretot per dalt...

a segona ronda, 4d8 (7è de la temporada) amb el tronc del que hauria de ser el 4d9f... el castell no es quadra del tot bé, s'estira de segons i no és tranquil (a diferència de l'espectacular prova de divendres a l'assaig), mentre va avançant s'amplifiquen alguns defectes però el pom de dalt demostra una categoria impropia de la seva experiència (n'hem d'estar molt contents!) i resolen sense complexes una situació que era nova per alguns d'ells... la descarregada, a partir d'aquí, prou plàcida...

esmentar que amb el d'ahir apareix el seté segon diferent que aquest any ha entrat a l'estructura (a igualada vam aconseguir muntar-hi el sisé quart, per cert) i destacar el fet (poc freqüent a can matalàs) d'atacar voluntàriament un sol castell de 8 i enlloc de la joieta escollir el 4d8... prou significatiu...

i per acabar, 2d7... castell que es plantejava en versió folrada a igualada i que ahir va repetir -nos que continua prou sòlid com per intentar aixecar-lo abans de santa tecla...

l'actuació, acompanyats per altafulla (als quals els surten molt bé les coses) flueix molt ràpida i dissipa les complicacions que semblava en un inici... la gent s'ha anat enxufant i el volum de camises pròpies és el més significatiu de la temporada (descomptant sant magí, és clar)... la colla té interioritzat que "lo important" vé ara...

i això comença amb una de les proves de major qualitat que mai ha fet la colla amb el 4 a dalt... es col·loquen quints (per quart cop en l'últim any, però primer amb tots els pisos tal qual sortirien a plaça) i les sensacions són molt i molt xuletes... és la primera vegada que hi fotem tant de folre i la compactació d'aquest sembla la dels grans dies... no es treballa, no es sua massa, no patim... qui més qui menys comença a dibuixar-s'ho mentalment, sense caure en res, sense triomfalisme... però aquest castell (avui, demà o passat) comença a trucar a la porta...

i per seguir (en una acumulació de gamma alta que fa uns poquets mesos no haguèssim vist massa clara) prova de 3d9f, de les bones, de les que munta folracu i mira amunt... bona dinàmica de castell, toca pulir algun detallet, però amics, són indicacions del nivell d'experiència assolit (comencem a ser sibaritilles de tresdenou)...

i un detallet més... ahir ens acompanyàven 10-12 noves camises, forjades en aquestes setmanes últimes... pel lloc que van ocupar en castells i proves, el salt de qualitat que ofereixen és evident... felicitats a tots! ens empenyeu endavant!

i ara? jo, optaria per combinar la diversió del moment (fantàstic) amb la responsabilitat de la ocasió (immillorable)... s'acosta santa tecla i estem en condicions interessants de tornar a enfrontar el repte inèdit de descarregar el segon castell de nou de l'any i (si la primera variable reeixeix) de buscar-nos investigant límits inexplorats...

no parlem de qualsevol cosa! dents serrades! matalasseritis!!!

('cause our time is now!)

fotos de n'emilio i del david puig...

classicomaniàtics (i II)

i diumenge, en una acumulació de diades certament atípica per la colla nostra, fem igualada...

a igualada, la idea inicial passa per revalidar el triplet de vuit que hi vam fer l'últim (i únic) cop que vam ser presents a la plaça de l'ajuntament... però la distància fins l'anoia ser excessiva per afrontar un folre... malgrat ser més que a gràcia (i que a la majoria d'actuacions fora dels últims anys) i poder afrontar de nou una actuació amb serietat i suficiència en les pinyes dels 8 bàsics, ens falten 20 tios útils sota per aixecar el 2d8f... llàstima...

com dissabte, tornem a obrir plaça amb el 3d8, i de la mateixa manera ho fem amb un altre canvi a quints... l'evolució del castell torna a ser la de les grans ocasions... per aquelles coses de la frikiestadística recordar que és el 60è descarregat consecutivament (amb allò del 100% d'efectivitat)...

de segona anem a pel 4d8, amb debut en castells d'aquesta gamma d'un nou quart... el quatre no té cap història, és el tercer de la setmana i es nota...

i pel final queda el 2d7, que definiria com a paxorril... sense més adjectius, el millor de la temporada... ha sortit a plaça tard, però ha sortit espectacular... tot veient-lo un sent la lleu decepció de l'oportunitat no-aprofitada per dur-hi el d'un pis més...

així les coses, tornem a firmar clàssica, 4t cop de la temporada (registre important), amb més volum de canvis (dels voluntàris), amb un parell de pilarets finals i sense massa complicacions... podem estar ben satisfets del cap de setmana (intens, quasi esgotador)... la colla ha fet un esforç i entenc que la imatge projectada en dues diades llunyanes i consecutives post-sant magí ha estat correctíssima...

ara tocarà una mica de recuperació, acaba l'agost (un molt bon agost) i hem de començar a mirar amb ambició els reptes propers...

classicomaniàtics (I)

la colla es desplaçà dissabte tarda a la vila de gràcia, 3 dies després de la "gran batalla"... l'actuació, enmarcada com un dels últims elements de la festa major comptava amb un ambient d'allò més agradable...

hi aconseguim desplaçar genteta, mentre cercavilem recordo les sensacions de només fa 3 mesos i escaig en mateix indret (al maig... 3d7, 4d7 i 4d6ag)... les intencions (ben clares) passaven per sumar els millors castells possibles... la clàssica, vaja...

obrim de 3d8, amb canvi i debut a quints... el castell puja molt ràpid i només sembla treballar amb la carregada, a partir d'aquí, es va baixant amb tranquilitat però sense acabar d'eliminar un lleuger bellugueig als pisos baixos...

a segona ronda es planteja el 4d8, amb l'alineació de sant magí, sense la gent del pilar... la millora en el rendiment és evident... la descarregada és plàcida...

i per acabar (tot seguint el guió previst en les clàssiques prèvies altafulla i pallaressos) el 2d7, ben tranquil i apamat...

a nivell de canalla, i per primer cop aquesta temporada, succeeix un petit detall destacable... els dos castells de 8 porten dues combinacions d'acotxadors i anxanetes independents... ivan-sara-moisès i rafa ja havien debutats tots en castell de 8 però a l'ex-rius i taulet aconseguim que coincideixin tots alhora en aquesta alçada....

i l'altra dada, és el primer 4d8 fora de la provincia d'ençà la festa major de terrassa al 2005, que també és l'últim cop que hem dut 2 castells de 8 tan lluny de tarragona... i si busquem estrictament la última clàssica completada fora de casa hauríem de remuntar-nos a sitges 1999, amb el 4 només carregat o un intent a salt al 2001 amb caiguda del 4 abans de carregar...

de gràcia sortim amb vibracions molt positives... bona diada, bons castells, bona dinàmica...

molera, company, t'usurpu les fotos per enèssima vegada!

sant magí 2009...

(perqué titolar "sua, lluita i xala... en l'ordre que prefereixis" em semblava una mica llarg... vale?)

l'èpica, novament va aparèixer per les cols... en dimecres al migdia, amb ple a vessar a les escales, amb calor desmesurada, amb sensacions múltiples tot acostant-se l'hora de la veritat...

concentració de les de importants al local, abans de moure'ns... girant el cap, santa anna amunt la cosa fa la pinta de les grans ocasions...

el plà està marcat... tothom comença a fer la seva diada particular... anem tercers...

obrim de 2d8f, en la típica decisió que pot generar controversia, però que al cap i a la fi és la manera habitual com hem plantejat les diades dels últims anys on ha tret el cap el castell de nou.... i la idea, en veritat, era la mateixa...

la de l'any anterior sense anar més lluny... la diferència, el rodatge del 2 (al 2008 teníem el 2d8f pel juliol) i les complicacions per trobar l'alineació definitiva que ha sortit a plaça... finalment (i és probable que gràcies a un important control dels detalls) el primer castell "complex" de la temporada no ofereix excessiva resisitència... la pujada és tranquila i va consolidant un folre com el dels grans dies (folre on "segones files" es tornen primers espases... i fantàstic!).. el tronc va fent-li el manteniment al castell, sense grans estridències, la canalla àgil i precisa resol per dalt, mentre els terços s'estiren sense perdre el control... la descarregada és prou plàcida, primer de l'any... múscul tens, nervi asserenat...

el repte, segona ronda, 3d9f... tenim molt clar que aquest castell es domina amb el cap... portem treballant de coco fa molts dies... hi ha ganes i comptes pendents... a ningú escapa que la feina acumulada és sensiblement inferior a l'any passat (qüestió de números i dinàmiques)... però hi ha actitud... l'equip de segons-homes-crosses es mostra impassible davant els peus que no valen... la tercera és la bona... compacte de folre, sensacions similars a batalles passades... aquesta vegada tothom comença a treballar molt aviat, però ningú li perd la cara al denou... abans de carregar passem per un moment delicat, però els petits (com a motos) donen oxígen... el folre obre les orelles per sentir l'aleta, la feina dura comença als pisos intermitjos... hi ha problemes però la lluita és constant, cadascú comença a evocar les seves coses, ombres i llums... els crios llepen folre, els dosos baixen amb les pulsacions a mil per hora... serem capaços de tornar-ho a fer?


i SÍ, ho aconseguim... i si fa un any els meus crits eren "salvatge!" aquest any tenia un nuset a l'estòmac... molt gran, amiguets... passem una pàgina, tenim capacitat per obrir-ne una altra...

el castell porta canvis... a diferència dels 4 anteriors (d'ençà santa tecla 2007)... la soca veu moltes modificacions al nucli (baix, agulles...), al folre hi debuta un segon, una crossa i hi ha canvis a mans i als homes del darrere... per dalt es repeteix alineació amb nou sisé... el pom de dalt, regenerat... els dosos es reivindiquen i esborren fantasmes i els crios (els dos) eleven el seu límit d'una forma brutal... hem renovat la fornada i seguim en la línia del 9...

la colla ha rendit al màxim, l'esforç és gran, sense renúncies, sense rendició... revalidem galons, de nou descarregat, tercera temporada consecutiva... es veu que això encara genera sorpreses majúscules...

però toca rematar, i el 4d8 és el camí (únic, de moment)... es planteja una estructura sense la gent del pilar, amb debut a dosos (estupendu!) i canvis a canalla... ben resolt, una mica a la nostra, clar... les mides preses... opció de futur prou evident...

i després, pilars... més pilars per la tarda... de totes mides i colors...

despedim sant magí, la colla ha respós com sempre i com mai... si mantenim això que avui hem portat entre mans, els límits els posarem nosaltres mateixos...

i lo meu, particular... dic o rebento... sense res institucional, només ru...

anna, mai i mireia; sacrificades i forçades sovint a no olorar castell, fent feina fosca de canalla, massa sovint poc valorada, gràcies... vau aconseguir procurar-nos un parell d'avionetes-mísil que ens van portar a la glòria...

xarli, aquest castell és TEU... un petó...

quina gran nit, la d'aquest dia...

passen llargues les dues de la nit...

agafar el cotxe (mig adormit) i a buscar canalleta... estem bé? estem enxufadíssims!... força feinetes prèvies, bat de sol a les cols... castells... amunt i avall... converses múltiples... recerca de genolls al folre, treball amb els crios sota la porxada... suor i satisfacció... convicció i sentiment... hi anem? anem-hi... brams i dances... records íntims, tanquem ferides... rematar la feina, buscar conclusions... aquests nens són la puta REÒSTIA amb patinet... aquesta colla la forma gent fantàstica.... ho haveu vist? ho hem tornat a fer!

passeig en equip, poques ganes de dinar, tornem-hi de passeig... semi-descans al local... orxateta onanista, xerrades diverses tot processonejant... pilars... més pilars... caminem amunt, xalem mirant fotos avall... se'ns hi fa molt tard a can matalasser...

i retirada a casa, amb la mai... piscina de mitjanit... sopar... una mica d'ordinador, una mica de bulma... el cervell totalment operatiu... bandarra, has xalat molt avui...

i ara, ru, hauries de dormir...


demà us n'explicaré unes quantes de coses (d'altra mena), m'he pres la llicència de deixar constància escrita del meu dia d'avui... tinc la sensació que el 14 de gener vinent (o el de l'any 2017) tindré tanta morrinya d'aquest moment que s'esgota que necessitaré recordar-me'n... sou tots molt macos!!