primer dissabte d'ESTIU - del de veritat- just al peu de la catedral de Tarragona... diada que sembla estar assumida pel col·lectiu (és ja el cinquè cop que enclavem aquesta cita al calendari)...
passa que serà la primera que aspirem a augmentar el nivell de forma rellevant... no ens enganyarem, un dels motius del disseny original (més enllà d'endreçar la dinàmica del juliol) buscava això, punt de referència a casa, a l'inici de tot plegat; i per començar a exigir-nos...
l'aposta és forta des del principi, 3d9f... arranca sense la fermesa d'altres cops però en un moment ja ho tenim tot dalt... amb la carregada apareixen posicions forçades i tensió al sisè, els menuts salven els mobles amb la serenor de qui no dubta d'un castell com aquest... la recollida no té eufòries ni gaire més enllà de qui sap que té bon nivell amb aquesta estructura i vol autocrítica per millorar-lo... ens hi veig bé, amb certa comoditat...
i això catapulta el nostre horitzó cada vegada que traiem el nas per aquestes alçades i miro la precocitat del calendari... 2n del curs, obrint plaça, evolució evident!!
passa que després, en un exercici que no encerto a comprendre encara, anem a molt menys... el primer atac de l'any sobre el 5d8 queda en un intent com de fogueig (amb l'entrada de dosos el castell evidencia un baldufeig del qual hores abans al pati no en teníem notícia)... la intensitat i la convicció semblen factors claus - per insuficients- en un castell que anava donant mostres repetides (al Serrallo, per exemple) de dinàmica creixent... desmuntem per evitar mals majors...
contrarietats manifestes, decidim aparcar-ho... encarem el 2d8f per salvar el moment... resolt - una setmana més- amb contundència... castell que millora amb l'aleta i que recupera la sensació de resultat similar al treball del pati... ara mateix tenim un idil·li amb el dos, caldria ser-ne conscients i aprofitar-ho...
després, i ja decidits a baixar pistonada, la confirmació del dia espès... no anem fins en una primera temptativa (intent desmuntat) sobre el 4d8, que descarreguem entre certa timidesa a la repetició (doble ajust amb quart i quint noves)... el primer semblava que se'ns fonia, el segon queda com una mena de tràmit enmig d'una diada sensacional dels companys de plaça (especialment lluïts els BORINOTS)...
la colla no recull contenta, de fet es palpa incomprensió entre les nostres camises, com si la tarda tingués poc a veure amb la nit anterior... tinc la impressió que a vegades la màquina se'ns posa a unes revolucions estranyes, com si la portéssim a un punt on encara ens costa dominar...
però vaja, tots els MALS DIES fossin així... la única recepta, la única solució, passa per insistir i millorar... i això, aquestes setmanes, té estacions i vies de sortida a cada cantonada, SOM-HI!!
fotos de la paula i del jose luis...
#gangmatalasser
#de9alplà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada