petar-ho molt...

dinàmiques, actitud, visualització...  trobem dissabte l'enèssim exemple de com la part mental influència en això nostre dels castells...

la colla surt d'uns dies espesos, d'assajos poc concloents i  poca satisfacció al peu de la catedral i a continuació enganxa un parell de dies menors que per humilitat, harmonia i solidesa desemboquen en un divendres rotund, d'aquells que obren portes i dibuixen camins clars...

honestament, no crec que el viscut a la Plaça del Pou sigui comparable a res que haguem fet abans... pel context, pels matisos, per la vehemència...

obrim de 3d9f; com la setmana passada, buscant consolidar alçada i castell... funciona molt similar, carregada accelerada i sense excessos enlloc; la cosa canvia ràpid, conflictes al sisè a partir d'escoltar aleta... la degradació de dalt fa un castell duríssim, amb risc evident en alguns moments... ens salva la memòria del treball dels quints i la resistència que oferim a sota...

descarreguem, en tot cas... primer castell de nou a Altafulla (on haurem actuat una vintena (??) de vegades)... un moment molt especial, ens hi uneix una estreta relació amb la plaça, la colla i el poble... TOCAVA... és el nostre 30è 3d9f (22+8) - a la meitat d'aquests li hem entrat enxaneta en els darrers dos anys...

l'aposta va en augment, segona ronda 4d9f, castell que neix amb la intensitat d'una estrena important i la confiança d'unes darreres proves excel·lents... tenim dubtes sobre lligar un bon peu (acaba sent fantàstic gràcies a la col·laboració de les tres colles amb qui actuem) però quan va amunt ho fa amb una velocitat i una contundència impròpies... encertem amb les mides, ben encaixat el nucli del folre, carregada excel·lent... el sabem baixar i ens genera un instant fantàstic, castell gegant en un dia on mai havíem mirat d'assaltar un combat així... un dels petardos més enèrgics que he tingut el luxe de cantar...

evidentment és el més matiner que hem fet (mai abans del setembre), s'hi estrena un baix, un quart, una quint, tres sisenes i tota la canalla (EN BLOC) puja per primer cop a un castell de nou en les seves noves posicions [quin luxe que el primer dia que enfrontes els dos castells de nou alhora hi muntis 2 poms independents]...

aquí ens regulem, massa emocions acumulades, millor no descuidar detalls... aparquem estrenar un altre castell i rodem (sense perdre consciència i sabent el que volem) un 2d8f que copia la dinàmica de com el venim fent darrerament... setè de la temporada; mai té res de quints en amunt, un luxe...

per PRIMER COP els Xiquets descarreguem tres folres en una mateixa diada... 

surto de plaça amb un grau de satisfacció poc habitual... sabent que hem liquidat un compte pendent amb Altafulla... assumint que poques vegades es percep tanta voluntat i capacitat per empènyer... quants cops havíem somniat això?

dissabte vam encaixar realitat present i ambició futura... quin somriure, ocells, quin somriure... què, SEGUIM?

les fotos de la irene i l'isaac!

#gangmatalasser

#CLÀSSICOTA

#5setmanes