classicomaniàtics (i II)

i diumenge, en una acumulació de diades certament atípica per la colla nostra, fem igualada...

a igualada, la idea inicial passa per revalidar el triplet de vuit que hi vam fer l'últim (i únic) cop que vam ser presents a la plaça de l'ajuntament... però la distància fins l'anoia ser excessiva per afrontar un folre... malgrat ser més que a gràcia (i que a la majoria d'actuacions fora dels últims anys) i poder afrontar de nou una actuació amb serietat i suficiència en les pinyes dels 8 bàsics, ens falten 20 tios útils sota per aixecar el 2d8f... llàstima...

com dissabte, tornem a obrir plaça amb el 3d8, i de la mateixa manera ho fem amb un altre canvi a quints... l'evolució del castell torna a ser la de les grans ocasions... per aquelles coses de la frikiestadística recordar que és el 60è descarregat consecutivament (amb allò del 100% d'efectivitat)...

de segona anem a pel 4d8, amb debut en castells d'aquesta gamma d'un nou quart... el quatre no té cap història, és el tercer de la setmana i es nota...

i pel final queda el 2d7, que definiria com a paxorril... sense més adjectius, el millor de la temporada... ha sortit a plaça tard, però ha sortit espectacular... tot veient-lo un sent la lleu decepció de l'oportunitat no-aprofitada per dur-hi el d'un pis més...

així les coses, tornem a firmar clàssica, 4t cop de la temporada (registre important), amb més volum de canvis (dels voluntàris), amb un parell de pilarets finals i sense massa complicacions... podem estar ben satisfets del cap de setmana (intens, quasi esgotador)... la colla ha fet un esforç i entenc que la imatge projectada en dues diades llunyanes i consecutives post-sant magí ha estat correctíssima...

ara tocarà una mica de recuperació, acaba l'agost (un molt bon agost) i hem de començar a mirar amb ambició els reptes propers...

classicomaniàtics (I)

la colla es desplaçà dissabte tarda a la vila de gràcia, 3 dies després de la "gran batalla"... l'actuació, enmarcada com un dels últims elements de la festa major comptava amb un ambient d'allò més agradable...

hi aconseguim desplaçar genteta, mentre cercavilem recordo les sensacions de només fa 3 mesos i escaig en mateix indret (al maig... 3d7, 4d7 i 4d6ag)... les intencions (ben clares) passaven per sumar els millors castells possibles... la clàssica, vaja...

obrim de 3d8, amb canvi i debut a quints... el castell puja molt ràpid i només sembla treballar amb la carregada, a partir d'aquí, es va baixant amb tranquilitat però sense acabar d'eliminar un lleuger bellugueig als pisos baixos...

a segona ronda es planteja el 4d8, amb l'alineació de sant magí, sense la gent del pilar... la millora en el rendiment és evident... la descarregada és plàcida...

i per acabar (tot seguint el guió previst en les clàssiques prèvies altafulla i pallaressos) el 2d7, ben tranquil i apamat...

a nivell de canalla, i per primer cop aquesta temporada, succeeix un petit detall destacable... els dos castells de 8 porten dues combinacions d'acotxadors i anxanetes independents... ivan-sara-moisès i rafa ja havien debutats tots en castell de 8 però a l'ex-rius i taulet aconseguim que coincideixin tots alhora en aquesta alçada....

i l'altra dada, és el primer 4d8 fora de la provincia d'ençà la festa major de terrassa al 2005, que també és l'últim cop que hem dut 2 castells de 8 tan lluny de tarragona... i si busquem estrictament la última clàssica completada fora de casa hauríem de remuntar-nos a sitges 1999, amb el 4 només carregat o un intent a salt al 2001 amb caiguda del 4 abans de carregar...

de gràcia sortim amb vibracions molt positives... bona diada, bons castells, bona dinàmica...

molera, company, t'usurpu les fotos per enèssima vegada!

sant magí 2009...

(perqué titolar "sua, lluita i xala... en l'ordre que prefereixis" em semblava una mica llarg... vale?)

l'èpica, novament va aparèixer per les cols... en dimecres al migdia, amb ple a vessar a les escales, amb calor desmesurada, amb sensacions múltiples tot acostant-se l'hora de la veritat...

concentració de les de importants al local, abans de moure'ns... girant el cap, santa anna amunt la cosa fa la pinta de les grans ocasions...

el plà està marcat... tothom comença a fer la seva diada particular... anem tercers...

obrim de 2d8f, en la típica decisió que pot generar controversia, però que al cap i a la fi és la manera habitual com hem plantejat les diades dels últims anys on ha tret el cap el castell de nou.... i la idea, en veritat, era la mateixa...

la de l'any anterior sense anar més lluny... la diferència, el rodatge del 2 (al 2008 teníem el 2d8f pel juliol) i les complicacions per trobar l'alineació definitiva que ha sortit a plaça... finalment (i és probable que gràcies a un important control dels detalls) el primer castell "complex" de la temporada no ofereix excessiva resisitència... la pujada és tranquila i va consolidant un folre com el dels grans dies (folre on "segones files" es tornen primers espases... i fantàstic!).. el tronc va fent-li el manteniment al castell, sense grans estridències, la canalla àgil i precisa resol per dalt, mentre els terços s'estiren sense perdre el control... la descarregada és prou plàcida, primer de l'any... múscul tens, nervi asserenat...

el repte, segona ronda, 3d9f... tenim molt clar que aquest castell es domina amb el cap... portem treballant de coco fa molts dies... hi ha ganes i comptes pendents... a ningú escapa que la feina acumulada és sensiblement inferior a l'any passat (qüestió de números i dinàmiques)... però hi ha actitud... l'equip de segons-homes-crosses es mostra impassible davant els peus que no valen... la tercera és la bona... compacte de folre, sensacions similars a batalles passades... aquesta vegada tothom comença a treballar molt aviat, però ningú li perd la cara al denou... abans de carregar passem per un moment delicat, però els petits (com a motos) donen oxígen... el folre obre les orelles per sentir l'aleta, la feina dura comença als pisos intermitjos... hi ha problemes però la lluita és constant, cadascú comença a evocar les seves coses, ombres i llums... els crios llepen folre, els dosos baixen amb les pulsacions a mil per hora... serem capaços de tornar-ho a fer?


i SÍ, ho aconseguim... i si fa un any els meus crits eren "salvatge!" aquest any tenia un nuset a l'estòmac... molt gran, amiguets... passem una pàgina, tenim capacitat per obrir-ne una altra...

el castell porta canvis... a diferència dels 4 anteriors (d'ençà santa tecla 2007)... la soca veu moltes modificacions al nucli (baix, agulles...), al folre hi debuta un segon, una crossa i hi ha canvis a mans i als homes del darrere... per dalt es repeteix alineació amb nou sisé... el pom de dalt, regenerat... els dosos es reivindiquen i esborren fantasmes i els crios (els dos) eleven el seu límit d'una forma brutal... hem renovat la fornada i seguim en la línia del 9...

la colla ha rendit al màxim, l'esforç és gran, sense renúncies, sense rendició... revalidem galons, de nou descarregat, tercera temporada consecutiva... es veu que això encara genera sorpreses majúscules...

però toca rematar, i el 4d8 és el camí (únic, de moment)... es planteja una estructura sense la gent del pilar, amb debut a dosos (estupendu!) i canvis a canalla... ben resolt, una mica a la nostra, clar... les mides preses... opció de futur prou evident...

i després, pilars... més pilars per la tarda... de totes mides i colors...

despedim sant magí, la colla ha respós com sempre i com mai... si mantenim això que avui hem portat entre mans, els límits els posarem nosaltres mateixos...

i lo meu, particular... dic o rebento... sense res institucional, només ru...

anna, mai i mireia; sacrificades i forçades sovint a no olorar castell, fent feina fosca de canalla, massa sovint poc valorada, gràcies... vau aconseguir procurar-nos un parell d'avionetes-mísil que ens van portar a la glòria...

xarli, aquest castell és TEU... un petó...

quina gran nit, la d'aquest dia...

passen llargues les dues de la nit...

agafar el cotxe (mig adormit) i a buscar canalleta... estem bé? estem enxufadíssims!... força feinetes prèvies, bat de sol a les cols... castells... amunt i avall... converses múltiples... recerca de genolls al folre, treball amb els crios sota la porxada... suor i satisfacció... convicció i sentiment... hi anem? anem-hi... brams i dances... records íntims, tanquem ferides... rematar la feina, buscar conclusions... aquests nens són la puta REÒSTIA amb patinet... aquesta colla la forma gent fantàstica.... ho haveu vist? ho hem tornat a fer!

passeig en equip, poques ganes de dinar, tornem-hi de passeig... semi-descans al local... orxateta onanista, xerrades diverses tot processonejant... pilars... més pilars... caminem amunt, xalem mirant fotos avall... se'ns hi fa molt tard a can matalasser...

i retirada a casa, amb la mai... piscina de mitjanit... sopar... una mica d'ordinador, una mica de bulma... el cervell totalment operatiu... bandarra, has xalat molt avui...

i ara, ru, hauries de dormir...


demà us n'explicaré unes quantes de coses (d'altra mena), m'he pres la llicència de deixar constància escrita del meu dia d'avui... tinc la sensació que el 14 de gener vinent (o el de l'any 2017) tindré tanta morrinya d'aquest moment que s'esgota que necessitaré recordar-me'n... sou tots molt macos!!

pallaresus...

vaig uns dies tard, em consta...

(he hagut d'atacar altres asuntus, com una espècie de minigrip galopant que sembla que comença a remetre...)

dissabte passat, vam visitar la nostrada vila pallaresense... la idea, i més després d'un assaig prou interessant, era tornar a atacar la clàssica... fet que representa no només l'actuació màxima assolida en aquest primer tram de temporada sinó repetir el màxim registre històric que hem aconseguit dur als pallaresos...

obrim de 3d8, malgrat canvi al pis de quarts (aquest any estem abonats a fer variacions diverses en aquest pis, 5è 3d8, 4 alineacions diferents)... el castell puja millor que en les últimes ocasions, la canalla resol bé... veurem...

a segona ronda es busca el 4d8, amb múltiples canvis de posició, debut a segons, una alineació orientada al futur, sense la gent del pilar... hi col·loquem acotxador però una de les rengles ha entrat excessivament dins del castell, preferim no arriscar i desmuntem... a la repetició, més ben quadrat es descarrega sense moltes complicacions... hi aconseguim fer debutar un nou anxaneta de 8...

per acabar, i seguint el guió de fa unes setmanes a altafulla, anem de 2d7, el castell puja millor que baixa... porta uns quants canvis (a quarts i debuts al pom de dalt) i malgrat no ser massa espectacular, es mostra efectiu...

les sensacions de la diada, malgrat l'intent desmuntat (que no hauria d'anar més enllà de l'anècdota) són força bones... hem repetit clàssica, modificant els castells i assolint un rendiment bastant alt a nivell de canalla... pilars de comiat i prova de 3d9f post-diada...

l'assaig (a diferència de fa un any en la mateixa ubicació) no és hipermegaxuli, la pinya treballa bé, el folre es lliga convenientment, però se'ns va obrint i estirant, l'encaix amb els terços no és com hauria, amb els sisens darrere els quints es fa anar avall, probablement el cansament també hi ha dit la seva... hem de seguir en la línia, el castell arribarà...

vispiglia (el semiritonno...)

setmanes de descompressió, les últimes a can matalasser... després del procés de normalització (4 diades consecutives entre sant joan i el raval portant castells de 8), la gent de la colla (i aquest blog també) ha tendit a prendre's un descanset -previ a la batalla, vull entendre...

les cites al local han estat una mica laxes, combinant dies prou interessants amb d'altres amb absències majoritàries... però comença a acabar, divendres passat ja vam assajar amb bon gruix les proves que tocaven (per calendari i per capacitat) i dissabte vam treure a plaça (vespella de gaià, en una diada de poc compromís), alguns detalls que necessitàvem externalitzar del pati - sobretot del pati de canalla... movem gent suficient per fer força més del que acabem executant, però calia rebaixar expectatives i ajustar novetats...

4d7, 4d7ag, 3d7ag, amb gent al tronc que comença a demanar a crits castell de 8, inici de l'aventura per una nova quint, i debuts múltiples a dalt... dos nova (amb capacitat sorprenent per engolir reptes amb velocitat), estrena d'acotxadora i debut d'anxaneta (respectivament els tercers petits que ocupen cadascuna de les posicions que tan cremaven fa 4 o 5 mesos)... amb una combinació de canalleta de les més petites que ens recordo... el pilar del 3 se'ns escapa a la motxilla de sortida en un moviment estrany... castells plenament asequibles, rodatge tranquil...

i ara, toca enfrontar els reptes importants, hem entrat a l'agost... 2 setmanes per sant magí...