rain...

ha plogut (i plou) molt aquest maig, si... no entraré en si suficient com per cancel·lar diabòlics plans d’usurpació d’aigua per omplir les piscines dels consellers ecosocialistes... però ho ha fet en la mesura justa com per provocar l’anul·lació de les 2 diades previstes per aquest mes...

això sumat amb que l’aigua ens ha fet reduir la marxa en alguns assaigs i que els rodatges a plaça s’estan endarrerint (bàsicament per l’absència de places)... provocaran que ens haguem de posar les piles al juny que aviat arrenca (reus+vilafranca+st joan+st pere)...

això sí (conformar-se o morir...), l'aiguat li està venint de puta mare al nàstic... una espècie de poció màgica, amics... ens deixen una 3era volta (rollo premiership escocesa) i li fotem el pa del cistell als numantios...

per cert... trobo un fallo COLOSSAL, que l'estimada colla jove hagués de baixar al seu local al cos del bou per fer castells diumenge... ja posats a envair espais, que millor que actuar en ple territori comanche!! al nostre pati SÍ caben els castells de 8...

els podríem haver habilitat el recinte...

atletisme a ratlles...

avui pretenc donar cobertura mediàtica a algo que venim fent últimament... per definir-ho m'enredaré a batejar-nos...

en comparació a un moviment religiós brasileiru que rep el nom d'atletes de crist... i del qual formen part artistes de la talla de taffarel, cicinho o edmilson (entre d'altres amb major capacitat mediàtica i talent esportiu, però amb menys simpatia per la meua complexa persona individual)... prenc la decisió (unilateral i discutible) d'autodefinir-nos com els atletes de marededèuicristsinyornostre...

aquest grup, format en l'actualitat per un equip variable d'unes 8 o 10 persones, tots ells intrèpids castellers-no-corredors que es dediquen a entrenar la noble pràctica de l'activitat atlètica (aparteu les criatures)...

l'objectiu últim és poder preparar l'encara allunyada mitja marató tarragonina... però el fet és que ens ho estem passant de puta mare... tant que intentem quedar cada setmana, sortir a córrer i fer curses pels puestos diversos, xerrar a cada assaig sobre les nostres evolucions, o anar enviant-nos mails col·lectius...

si, som uns frikis, per això penso que el nom és l'adequat, més que un col·lectiu d'atletes matalassers hem passat a ser una associació espiritual, que de manera sorpresiva i espontània hem coincidit en l'espai-temps... i mos ho passem bé... hi ha qui s'aprima, hi ha qui guanya resistència, a mi ja no me fa mal el genoll!! miracle!!!... n'hi ha algun que torna a caminar!!...

ja sabeu, be atletes de marededèucristsinyornostre my friends, encara és incipient i us podeu pujar al carro... d'aquí uns mesos serem tan pross que no serà possible...

(ironia final, acabando bien arriba, si sinyor!)

p.d. els dimecres, 8:00 PM, hora zulu (o uns minuts més tard) al local de la colla... amb bambes, preferentment..

castells no comentats...

coses de castells que aquí no s'han comentat encara... ja sé (en vista del volum de comentaris) que parlar d'altri no és el que més li mola a la parròquia... però s'ha d'estar informat...

vilafranca, marcant la diferència els caps de setmana que actuen... comencen a rodar, i malgrat és indiscutible el seu ritme superior a la resta, han tingut unes fires de maig rarotes... per intenné hi ha vídeos d'un gran assaig de 3d8xs i també es pot llegir alguna crònica contraria al volum de les seves pinyes... fets objectius? molts castells de 8, 8 i mig i el primer 9 de la temporada... amb 3 caigudes en aquest primer mes, eso si...

capgrossos, bons vents al maresme, igual que vilafranca, han actuat i lluït últimament... porten MOLTS castells de 8 (3 clàssiques i una trileta), diuen per ahi que ja han alçat manilles del 2d9fm a l'assaig i que conjuntament amb l'estrena de nou local i nova tècnica bufen vents d'ambició... i aquestes, sempre són bones notícies...

minyons, malgrat han portat la clàssica a 4 places diferents (i això són molts castells a aquestes alçades de temporada!), sembla que arrosseguen un volum de gent justet i necessiten una empenteta per saltar endavant... vot de confiança...

sants, cada any que passa, evolució... cinc castells de vuit, molt rodatge, assaig de folres i progressió constant, per contra, una caiguda de 4d8... té molt mèrit el que fan els borinots...

bcn, sense tanta explosió (com la dels seus convilatans), els castellers de barcelona semblen tenir un començament molt positiu, van consolidant i creixent... tres castells de vuit... encara no s'ha vist el 3d8, potser aquest diumenge?

al sud, les coses tenen un altre ritme ("mi amol ya tu sabes")... a valls, de pretemporada total... la joves ha actuat més, però les 2 colles han ensenyat ja castells de 8 primerencs... i a tarragona, nosaltres hem notat la baixada (cabrona, típica i rutinària) del maig i la jove -probablement- estreni castells de 8 en properes dates (a la plaça del costat de can matalàs? potser si...)... i reus? jo també m'ho pregunto, suposo que arrosseguen mals del complicat final 2007... a veure si s'animen...

d'altres colles com lleida i salt n'hem parlat ja, les coses sembla anar-los força bé (malgrat salt ha caigut aquest cap de setmana)... i de la resta... vull destacar els de guissona... 3 cops han coronat el 4d7 ja... diuen que el següent pas serà el 3d7 i serà aviat...

i fins aquí... ja considero suficient posada al dia... vist en resum, han passat moltes coses... perquè no hauré escrit antes??

la baixada del maig, amigous!!! la primavera és mu mala... la matalasseritis se n'està ressentint!!

diumenge de resurrecció (futbolera)...

doncs si... avui el nàstic s’ha comportat com pertoca... allunyats dels grans noms i equips de rangs superiors, una fracció gens menyspreable de la imperial tarraco segueix sofrint (setmana rere setmana) amb el seu estimat i malferit gimnàstic... però avui no ha sortit creu!!... dues victòries seguides (no sense preocupacions ni angoixes diverses, que seguim sent de provincies) i això comença a estar una mica menys difícil que fa un parell de mesos...

però vaja, el que ha fet que m’animés a escriure... crec que m’estic prenent un maig semisabàtic... lluny del debat futbolístic ha estat el succeït a la mitja part del partit disputat a tarragona corresponent a la lliga bbva (denominació pija i kitsch que esmento perquè a la meua benvolguda companya de pis i de coses de la vida en general li fa força gràcia quan sona per la megafonia del camp)...

i què ha passat al nou estadi a la mitja part?? - preguntareu els profans en temàtiques nastiqueres, aquells que viviu allunyats de la realitat del futbol sincer, sentit i real dels equipatxos de tres al quart (tomaya!)...

doncs tota una demostració crua i roent d’algunes realitats castelleres... una metàfora en sí mateixa...

la colla vella ha actuat en el temps de descans (de fet igual que en d’altres diades castelleres-futboleres a can nàstic, també ho ha fet abans de l’inici del partit)... i han portat a tarragona el nivell més alt dels que s'ha vist en aquestes patxangues lúdico-festives... 5d7, 4d7 amb l'agulla (girant 360º el pd5) i 2d7...

fins aquí perfecte, els vallencs marcant classe a tarraco... ara bé... el 2d7 ha començat a enlairar-se amb els dos equips ja sobre la gespa, esperant l’inici de la segona meitat... s’ha carregat sobre la mirada astorada de propis i estranys... i han deslligat la pinya amb 22 jugadors sorpresos que estiraven per no perdre temperatura ni to muscular... és a dir, han fet que tota la atenció (i tensió) concentrada en l’espectacle del futbol... es pauses per permetre que ells executessin el que havien programat unilateralment, sense plantejar-se com quedaven amb el client i els afeccionats...

i afegir, que els han cridat l’atenció, que s’han entretingut força en muntar el peu d'aquest segon castell desenvolupat al mig del verd... i que no sé que diran la resta dels 12.000 espectadors però jo, ru, assegut al costat dels meus compis futboleros i l'amiga del bbva... he tingut vergonya aliena...

no-actuació...

aquesta tarda de dissabte hi havia diada, petita i bufona, de pà sucat amb oli i castells de 6... però em venia de gust, em feia patxocota... vaja, d'aquí un any commemorarem que ens van suspendre una actuació amb efecte preventiu per possibles inclemències climatològiques...

però també recordarem altres coses no-esdevingudes...

• el nàstic no només no-llueix, sinó que fracasa estrepitosament en el retorn a 2A... i el meu liverpuh no-disputarà la final de la xampinyons...

• lo de l'arpanyó és tan lamentable que millor no-en-parlem...

• els pobres senyors de la birmània tenen una junta militar formada per uns inhumans fills de puta que no-mereixen-respirar...
  

• hi ha artistes que exigeixen matenir només per a ells les aigües que corren pel costat de casa seva i no-entenen que no en són pas propietaris... i hi ha polítics que no-menteixen, directament se'n foten de nosaltres...
  

• el chikilicuatre no-triomfarà a uruvisió, malgrat que és l'únic que fan a la tele que mereixeria ser vist amb devoció...
  

• i el ru està en uns dies obtusos i mediocres, de no-capacitat descriptiva...

almenys la no-actuació de demà només la motiva la pluja...

ai, quin maig tan lletjot... estiu ja, perfavooooooooooooooor!!