la faixa a l'armari...

i ahir vam acabar...

4d6 amb l'agulla, 4d7, 4d6 de dones, 7d6, 3 pilars de 4 i un pilar de 5...

tots amb mil canvis, gent baixant de pis, debuts sonats, redebuts, poms de (molt) futur... mil cosetes...

la cosa, per qui no acabi d'entendre com funciona, es tracta d'una diada en solitari al pla de la seu... on malgrat disposar d'efectius per portar major nivell a plaça es prioritza la diversió i la vessant lúdica...

els de "la nova fornada" van anar parant i tocant xixa, les noies es van lluïr (a veure si comencen a pensar en fites diferents), vam fer el primer 7 de la colla, els poms de dalt van ensenyar moltes cosetes alternatives a les vistes a la part "exigent" de la temporada, i qui més qui menys va poder treure's la faixa amb un somriure... i d'això es tractava...

encara que a molts el somrís se'ls dibuixes per l'amic guim petit en acció... genial... com sempre...

les fotos de la càmera del molera
(via facebook s'ha convertit en dinamitzador important de la història aquesta, gràcies josep!)

the end has no end...

final de festa...dissabte tarda, 3era diada de la colla... concepte relativament nou a casa nostra i per tant amb certa complexitat a l'hora de ser arrelat...les intencions -prèvies, fins i tot anteriors a santa tecla- passaven per intentar folrar la plaça del rei... en el moment de la veritat, i malgrat la feina feta últimament i l'esforç de tothom en la prèvia, no acabem de veure clara la presència del 2 "gran" en la diada final... massa canvis obligats al folre, i cosetes de tronc i canalla... a l'últim moment decidim que no és el dia (ja en parlarem)...

però el programa cap on virem segueix mantenint certa exigència, tenim baixes complicades i ens autoimposem l'obligació de fer clàssiqueta... a més, les dues colles convidades (castellers de lleida i terrassa) valoren la diada hi ens acompanyen amb castells de 8... gràcies!

obrim de 4d8, 12è de la temporada, 12ena alineació diferent... ajustem terços i quarts en funció de les absències i fem debutar un nou segon de castells de 8... el castell es carrega plàcidíssimament i només el fet que un dels quarts perdi els pantalons fa que el castell s'entretingui una mica més del compte... l'estampa dels calçotets serà una d'aquelles que es recordarà al llarg del temps...

a segona ronda enfrontem el 3d8, aquí sí la feina prèvia és bàsica per guanyar la confiança adequada... estem obligats a modificacions estructurals prou importants... un canvi per pis a segons, terços i quarts... alineació inèdita, amb debut en l'estructura del segon de la rengla i del quart de la dreta (probablement el més jove -16- que hagi ocupat aquesta posició mai a la colla... a part de ser l'home dels calçotets a la vista del 4 anterior), a més (i per ritzar el ritz) l'anxaneta que hi munta no ha fet mai el 3d8... el castell, com no podia ser d'altra manera, és rebregat, s'estira de terços i es tanca per dalt... la canalla, molt hàbil, resol perfectament i el 3 lluita amb orgull per seguir mantenint la sèrie (allò del 100% continua intacte, ja són 6 temporades completes sense cap resultat que no sigui descarregar)...

i per acabar, 2d7, amb l'alineació versió mercè, afegint canvi a quarts... el castell funciona com l'assaig fins acotxador del divendres, remenadet però tranquil... l'esmentat quart que entra a l'estructura després d'un fotimer de temporades avisa abans que vol figueretejar... i ho fa...un artista...

amb la clàssica al sac (cinquena de la temporada), decidim abordar l'última exigència de l'any... el pilar de 6... l'espadat es guanya el silenci de la plaça, i va amunt amb decisió i ritme... l'única complicació apareix amb l'acotxador col·locat, però d'aquí en endavant, comptant les dues motxilles la feina no sembla excessiva... la descarregada es controla en tot moment, i ens treiem l'espineta de santa tecla... descarregat amb suficiència... el pilar ha aparegut i ha tancat la temporada...

la sensació, tot copsant la capacitat de treballar una diada a l'octubre amb 4 castells i certa calma (valorant les dificultats en la configuració de tronc i nuclis), arrossegant camises i veient la careta dels més nous (seguim observant, astorats, com no deixem d'incorporar gent) és que la cosa se'ns ha quedat curta... l'any acaba i sembla que no hauria de ser així...

ah! fantàstica estona post-mitjanit, amb la tandarika orkestar de fons i mil tertúlies al voltant de can matalasser... sou tots molt macus!

fotos de la camera del josep molera i de l'emilio

festes fora...

ara sí, fins i tot hem recuperat la son perduda...

dijous passat, la mercè, parell de rondes i pilars caminant...

el 24, com sempre, anem a la residència de les mercedes a fer una mica de paxanga (múltiples pilars i castells de 6 diferents i que serveixen per alguns debuts de canalla), fa molts dies que no fem castells pitits...

una mica pillats de temps, fem la transició entre la residència, el local i la plaça de les cols... aquest any ens hi hem recreat i fem just... a plaça, curiosa diada on les intencions sempre es decideixen uns minuts abans i passen per fer el màxim possible en funció de l'estat de tothom després de múltiples dies d'esforç, castells i festes...

enguany tornem a fer-hi castells de 8 (com ens hauria de ser exigible) en forma de 4d8... que porta l'enèssima combinació de tronc de la temporada... per després enfrontar el 2d7, similar al dia anterior, amb canvis obligats tot disposant l'estructura per fer un últim esforç amb el possible 2d8f en properes dades...

i després, pilar caminant (pruden-monti / carlitos / blanca / eva)... la cosa funciona força bé fins l'inici de la baixada misericòrdia, però a partir d'aquest moment, comença la lluita que viu moments tensos al mig de la plaça de la font... però s'assoleix l'objectiu, arribem, i és el que compta...

i final de santa tecla... assaig de descompressió el divendres següent, i uns quants dies de descans... la setmana que comença ens ha de conduir a una diada de la colla de màxims... això comença a acabar-se!!

fotos de n'emilio i molera

9, 8, 7, 6, 5....

o la versió NASA dels XdT...

i va arribar santa tecla, tres dies després de la diada de festamajor... de la qual vam sortir plens de blaus i cops, a part de físicament enfonsats... i és ben clar, que en un programa de màxims, la colla no ha de plantejar-se castells diferents un dia respecte l'altre, sobretot si no hi ha assaig pel mig (i allò de la possibilitat de rectificar)... per això ahir, malgrat les baixes, els canvis, i els no-al 100% la colla va intentar demostrar, de nou, la feinada i aixecar la camisa...

i vam tornar a obrir de 3d9f, aquest cop sense discursets, ni motivacions addicionals, només amb alguna correcció tècnica, només parlant de controlar l'ànim, només buscant les sensacions d'assaig, deixant a un costat l'ansietat i l'excitació... i bé, el vam enfrontar a la primera, ben lligat, les sensacions tornaven a ser bones i el desenvolupament massa similar al de fa 3 dies... torna a caure sense defensa tangible... però és un 3d9f, el quart castell de nou al que li fotem gralles en pocs dies, amb un peu quasi-autònom (molt interessant la resposta de la gent en aquestes últimes setmanes)... no hem d'estar eufòrics, però si satisfets, ahir vam anar a pel 3d9f atacant un castell que coneixem, i això era impensable fa unes poques temporades...

a segona ronda, i ja amb moltes variants, enfrontem el 4d8, 10è de la temporada (rècord absolut), hi ha canvis successius i hi debuta una quint... el castell és lletjot però es resol sense més...

per acabar, la intenció és buscar el 2d8f (que només ha sortit per sant magí), però es considera excessiva improvisació fer-hi canvis obligats sense massa assaig... s'afluixa i es conclou de 2d7, sense complicacions...

i en ronda de pilars, sembla que es donen les circumstàncies (físiques i mentals) necessàries per enfrontar el repte... s'opta per destapar el pd6 (que acumula moltes hores de treball, ja) i la veritat és que malgrat la típica fuetada a la motxilla es carrega bastant sobrat... els crios (que es llueixen) surten fins i tot de la pinya, però el pilar es trenca quan només hi quedava el quart, una llàstima...

al final, pd5 al balcó i a dinar, les reflexions, quan toquin...

jo estic content per la lluita, les camises, la disposició de la pinya al treball i la resposta de la canalla... i a més, crec que en aquests últims 10 dies hem fet un seminari intensiu de feina i aprenentatge futur...

avui més...

fotos de la cèlia

ningú va dir que això seria fàcil...

avui, a la plaça de la font els xiquets ens hem entrabancat amb una diada d'aquelles que se't torcen des del principi... ens hi hem presentat amb ànims asserenats, feina prèvia feta amb criteri i els plans ben clars... però no ens n'hem acabat de sortir...

s'obre amb fam de glòria... de 3d9f... aposta valenta, voluntat de màxims... al segon peu el castell va amunt amb convicció... sensacions immillorables... amb els dosos darrere dels sisens l'esquena d'un dels nostres quarts ha dit prou (després de setmanes arrosegant molèsties)... amb sort, l'aconseguim baixar sense que el contratemps provoqui caiguda... intent desmuntat...

a part de la lògica problemàtica derivada per la lesió d'un titularíssim, l'alteració evident dels bioritmes propis de la diada genera dubtes... la diada corre i nosaltres hem d'esperar...

una hora i mitja després d'arribar a plaça tornem a buscar el 3 folrat... l'actuació se'ns fa llarga, desmuntem altre cop el primer peu... i al segon amunt, amb canvi obligat a quarts (ets molt gran sergi!)... per ser sincers, el castell torna a ensenyar molt bona cara, es carrega amb suficiència, però cau, de forma estranya amb la primera fuetada que baixa quan la canalla menuda comença el descens... la nostra gent parla de molta energia excedent, el castell mor sense gairebé suar-lo, sense tenir capacitat de patir per defensar-lo...

i la sensació no és massa dolça, però castell de nou carregat (i l'haurem de valorar)... la caiguda no comporta baixes... probablement més amb el cor que amb el cap, decidim, quasi per unanimitat de col·lectiu atacar el gran repte d'aquesta santa tecla...

i busquem el 4d9f (tercera temptativa de pepino de la jornada)... i a diferència de les bones proves de pati, no acabem de trobar la mida correcta a baixos-segons-terços... usem els tres peus, fallen alguns petits detalls... quan va amunt, la nostra pinya (per treure's el barret) ja ha suportat 7 folres ratllats a sobre... i això provoca que se'ns esfonsi aviat, just quan al tronc li tocava assentar-se, amb els dosos per dalt i la canalla petita pujant... la caiguda és rebregada, hi ha cops múltiples i ràbia acumulada...

els problemes per configurar alineacions són ara importants, però tothom lluita per descarregar el 4d8... la gasolina i els equilibris s'acaben aquí... decidim no forçar més la màquina...

conclusions? fa una hora que he arribat a casa, deixeu-me que ho maduri una mica més!

us confessaré una cosa... sento més orgull que decepció... sento més ganes de lluita que tristor... sento més matalasseritis que altra cosa... tots (que sou molt macus) heu demostrat de quina pasta esteu fets... la lluita ha estat ferotge...

ànimus... ningú va dir que seria senzill, ningú va dir que sortiria ràpid... no hem sabut aprofitar la primera escomesa, però n'aprendrem, millorarem, corregirem... hi tornarem!

descomunal...

(permeteu-me que parli estrictament de la vessant social...)

anit, la tarragona ratllada va experimentar sensacions desconegudes... ahir vam xalar, riure, compartir, treballar, disfrutar i alimentar la convicció col·lectiva... però tot amb una intensitat ferotge, amb una comunió absoluta i comprimit en un parell d'hores d'assaig que recordarem per sempre...

adjunto document que il·lustra la millor estona post-assaig de la història... moltes gràcies a tots per deixar-m'ho viure!

demà CASTELLS...

foto de la mitxi (somriure amplíssim tot apretant el botonet..)

l'11/s (o la calma prèvia a a la tempesta)...

rearrancats diumenge amb camisa a plaça i després d'una molt bona sèrie d'assajos, arribàvem ahir a la rambla amb intencions de donar una passa més en la preparació de la pseudo-immediata santa tecla...

en l'ambient s'intuïen els models de diada que podíem enfrontar, sempre amb el comú denominador de les estructures de 3 i 4 que es dibuixen de nou pisos... per un costat l'ambició de folrar el 2 (ahir feia 10 anys de l'últim cop que vam elevar el nivell de l'11/s per sobre del 3d8); i per l'altre la moderació, fent el rodatge a plaça de l'altre objectiu inèdit...

al final, per prudència i voluntat de no desgast (ni físic ni psicològic), es pren la decisió d'enfrontar els tres castells de la tripleta en versió unpismenys...

s'obre de 3d8, que se'ns entregira lleument entre dreta i esquerra (com qui busca un defecte per no confessar que és el millor de l'any!)... mentre el moisès el carrega s'observen caretes de calma a tot arreu... li hem recuperat l'oloreta guapa-guapa al 3... tornem a estar al lloc adequat...

a segona ronda, enfrontem el 4d8... amb pinya tancada, veint des de fora, s'evidencia que ahir tornàvem a ser un munt!... el quatre, igual que el passat diumenge, vesteix alineació de castell superior i ahir funciona sense estridències, el tronc resol efectiu... 8è de l'any... la sensació que transmet és de voluntat imminent de lluites superiors... i arriba en el moment adequat...

i per enllestir, 5d7... versió amb terços a segons de l'estrucura de 8, l'encaix entre quints i dosos ofereix algun dubte... el castell, sense patir en excés, és el més remogut del vespre... a ningú hauria d'escapar que no és massa lluny, tampoc...

i aquesta part de la feina està feta, els troncs aixecats i consolidats, la canalla expeditiva i amb convicció, la pinya pacient i conscient de la feina a desenvolupar...

toca elevar el treball a un grau més d'exigència, toca dimarts-dijous-divendres, toca clarificar programes i prendre decissions... toca preparar-nos mentalment, reprendre el pols als folres i asserenar múscul i nervi...

toca respirar a fons, i sentir la matalasseritis!!!

('cause our time is now!)

fotos de n'emilio i del nando...

i gotta feeling (don't you?)...

dia important, ahir... diumenge per la tarda, plaça del rei... horari i moment estranys, sensacions rarotes (foscotes i tapadotes) tot començant la jornada...

la diada, al costat de casa, neix de la voluntat d'evitar l'aturada de pràcticament tres setmanes que hagués suposat no actuar entre igualada i l'11/s, així com allò de tornar a enfrontar-nos amb els castells - de 7,5 i 8- després del mini-paronet (inevitable)... en aquest punt del nostre calendari s'acostumava a presentar la importantíssima (i enyorada per tots) diada de torredembarra i es feia necessàri seguir rodant a plaça...

encetem de 5d7, castell que havia sortit del repertòri d'ençà de sant joan... la veritat és que és el primer que afrontàvem després de la intensificació dels assajos d'aquesta estructura i va molt rodat, sobretot per dalt...

a segona ronda, 4d8 (7è de la temporada) amb el tronc del que hauria de ser el 4d9f... el castell no es quadra del tot bé, s'estira de segons i no és tranquil (a diferència de l'espectacular prova de divendres a l'assaig), mentre va avançant s'amplifiquen alguns defectes però el pom de dalt demostra una categoria impropia de la seva experiència (n'hem d'estar molt contents!) i resolen sense complexes una situació que era nova per alguns d'ells... la descarregada, a partir d'aquí, prou plàcida...

esmentar que amb el d'ahir apareix el seté segon diferent que aquest any ha entrat a l'estructura (a igualada vam aconseguir muntar-hi el sisé quart, per cert) i destacar el fet (poc freqüent a can matalàs) d'atacar voluntàriament un sol castell de 8 i enlloc de la joieta escollir el 4d8... prou significatiu...

i per acabar, 2d7... castell que es plantejava en versió folrada a igualada i que ahir va repetir -nos que continua prou sòlid com per intentar aixecar-lo abans de santa tecla...

l'actuació, acompanyats per altafulla (als quals els surten molt bé les coses) flueix molt ràpida i dissipa les complicacions que semblava en un inici... la gent s'ha anat enxufant i el volum de camises pròpies és el més significatiu de la temporada (descomptant sant magí, és clar)... la colla té interioritzat que "lo important" vé ara...

i això comença amb una de les proves de major qualitat que mai ha fet la colla amb el 4 a dalt... es col·loquen quints (per quart cop en l'últim any, però primer amb tots els pisos tal qual sortirien a plaça) i les sensacions són molt i molt xuletes... és la primera vegada que hi fotem tant de folre i la compactació d'aquest sembla la dels grans dies... no es treballa, no es sua massa, no patim... qui més qui menys comença a dibuixar-s'ho mentalment, sense caure en res, sense triomfalisme... però aquest castell (avui, demà o passat) comença a trucar a la porta...

i per seguir (en una acumulació de gamma alta que fa uns poquets mesos no haguèssim vist massa clara) prova de 3d9f, de les bones, de les que munta folracu i mira amunt... bona dinàmica de castell, toca pulir algun detallet, però amics, són indicacions del nivell d'experiència assolit (comencem a ser sibaritilles de tresdenou)...

i un detallet més... ahir ens acompanyàven 10-12 noves camises, forjades en aquestes setmanes últimes... pel lloc que van ocupar en castells i proves, el salt de qualitat que ofereixen és evident... felicitats a tots! ens empenyeu endavant!

i ara? jo, optaria per combinar la diversió del moment (fantàstic) amb la responsabilitat de la ocasió (immillorable)... s'acosta santa tecla i estem en condicions interessants de tornar a enfrontar el repte inèdit de descarregar el segon castell de nou de l'any i (si la primera variable reeixeix) de buscar-nos investigant límits inexplorats...

no parlem de qualsevol cosa! dents serrades! matalasseritis!!!

('cause our time is now!)

fotos de n'emilio i del david puig...

classicomaniàtics (i II)

i diumenge, en una acumulació de diades certament atípica per la colla nostra, fem igualada...

a igualada, la idea inicial passa per revalidar el triplet de vuit que hi vam fer l'últim (i únic) cop que vam ser presents a la plaça de l'ajuntament... però la distància fins l'anoia ser excessiva per afrontar un folre... malgrat ser més que a gràcia (i que a la majoria d'actuacions fora dels últims anys) i poder afrontar de nou una actuació amb serietat i suficiència en les pinyes dels 8 bàsics, ens falten 20 tios útils sota per aixecar el 2d8f... llàstima...

com dissabte, tornem a obrir plaça amb el 3d8, i de la mateixa manera ho fem amb un altre canvi a quints... l'evolució del castell torna a ser la de les grans ocasions... per aquelles coses de la frikiestadística recordar que és el 60è descarregat consecutivament (amb allò del 100% d'efectivitat)...

de segona anem a pel 4d8, amb debut en castells d'aquesta gamma d'un nou quart... el quatre no té cap història, és el tercer de la setmana i es nota...

i pel final queda el 2d7, que definiria com a paxorril... sense més adjectius, el millor de la temporada... ha sortit a plaça tard, però ha sortit espectacular... tot veient-lo un sent la lleu decepció de l'oportunitat no-aprofitada per dur-hi el d'un pis més...

així les coses, tornem a firmar clàssica, 4t cop de la temporada (registre important), amb més volum de canvis (dels voluntàris), amb un parell de pilarets finals i sense massa complicacions... podem estar ben satisfets del cap de setmana (intens, quasi esgotador)... la colla ha fet un esforç i entenc que la imatge projectada en dues diades llunyanes i consecutives post-sant magí ha estat correctíssima...

ara tocarà una mica de recuperació, acaba l'agost (un molt bon agost) i hem de començar a mirar amb ambició els reptes propers...

classicomaniàtics (I)

la colla es desplaçà dissabte tarda a la vila de gràcia, 3 dies després de la "gran batalla"... l'actuació, enmarcada com un dels últims elements de la festa major comptava amb un ambient d'allò més agradable...

hi aconseguim desplaçar genteta, mentre cercavilem recordo les sensacions de només fa 3 mesos i escaig en mateix indret (al maig... 3d7, 4d7 i 4d6ag)... les intencions (ben clares) passaven per sumar els millors castells possibles... la clàssica, vaja...

obrim de 3d8, amb canvi i debut a quints... el castell puja molt ràpid i només sembla treballar amb la carregada, a partir d'aquí, es va baixant amb tranquilitat però sense acabar d'eliminar un lleuger bellugueig als pisos baixos...

a segona ronda es planteja el 4d8, amb l'alineació de sant magí, sense la gent del pilar... la millora en el rendiment és evident... la descarregada és plàcida...

i per acabar (tot seguint el guió previst en les clàssiques prèvies altafulla i pallaressos) el 2d7, ben tranquil i apamat...

a nivell de canalla, i per primer cop aquesta temporada, succeeix un petit detall destacable... els dos castells de 8 porten dues combinacions d'acotxadors i anxanetes independents... ivan-sara-moisès i rafa ja havien debutats tots en castell de 8 però a l'ex-rius i taulet aconseguim que coincideixin tots alhora en aquesta alçada....

i l'altra dada, és el primer 4d8 fora de la provincia d'ençà la festa major de terrassa al 2005, que també és l'últim cop que hem dut 2 castells de 8 tan lluny de tarragona... i si busquem estrictament la última clàssica completada fora de casa hauríem de remuntar-nos a sitges 1999, amb el 4 només carregat o un intent a salt al 2001 amb caiguda del 4 abans de carregar...

de gràcia sortim amb vibracions molt positives... bona diada, bons castells, bona dinàmica...

molera, company, t'usurpu les fotos per enèssima vegada!

sant magí 2009...

(perqué titolar "sua, lluita i xala... en l'ordre que prefereixis" em semblava una mica llarg... vale?)

l'èpica, novament va aparèixer per les cols... en dimecres al migdia, amb ple a vessar a les escales, amb calor desmesurada, amb sensacions múltiples tot acostant-se l'hora de la veritat...

concentració de les de importants al local, abans de moure'ns... girant el cap, santa anna amunt la cosa fa la pinta de les grans ocasions...

el plà està marcat... tothom comença a fer la seva diada particular... anem tercers...

obrim de 2d8f, en la típica decisió que pot generar controversia, però que al cap i a la fi és la manera habitual com hem plantejat les diades dels últims anys on ha tret el cap el castell de nou.... i la idea, en veritat, era la mateixa...

la de l'any anterior sense anar més lluny... la diferència, el rodatge del 2 (al 2008 teníem el 2d8f pel juliol) i les complicacions per trobar l'alineació definitiva que ha sortit a plaça... finalment (i és probable que gràcies a un important control dels detalls) el primer castell "complex" de la temporada no ofereix excessiva resisitència... la pujada és tranquila i va consolidant un folre com el dels grans dies (folre on "segones files" es tornen primers espases... i fantàstic!).. el tronc va fent-li el manteniment al castell, sense grans estridències, la canalla àgil i precisa resol per dalt, mentre els terços s'estiren sense perdre el control... la descarregada és prou plàcida, primer de l'any... múscul tens, nervi asserenat...

el repte, segona ronda, 3d9f... tenim molt clar que aquest castell es domina amb el cap... portem treballant de coco fa molts dies... hi ha ganes i comptes pendents... a ningú escapa que la feina acumulada és sensiblement inferior a l'any passat (qüestió de números i dinàmiques)... però hi ha actitud... l'equip de segons-homes-crosses es mostra impassible davant els peus que no valen... la tercera és la bona... compacte de folre, sensacions similars a batalles passades... aquesta vegada tothom comença a treballar molt aviat, però ningú li perd la cara al denou... abans de carregar passem per un moment delicat, però els petits (com a motos) donen oxígen... el folre obre les orelles per sentir l'aleta, la feina dura comença als pisos intermitjos... hi ha problemes però la lluita és constant, cadascú comença a evocar les seves coses, ombres i llums... els crios llepen folre, els dosos baixen amb les pulsacions a mil per hora... serem capaços de tornar-ho a fer?


i SÍ, ho aconseguim... i si fa un any els meus crits eren "salvatge!" aquest any tenia un nuset a l'estòmac... molt gran, amiguets... passem una pàgina, tenim capacitat per obrir-ne una altra...

el castell porta canvis... a diferència dels 4 anteriors (d'ençà santa tecla 2007)... la soca veu moltes modificacions al nucli (baix, agulles...), al folre hi debuta un segon, una crossa i hi ha canvis a mans i als homes del darrere... per dalt es repeteix alineació amb nou sisé... el pom de dalt, regenerat... els dosos es reivindiquen i esborren fantasmes i els crios (els dos) eleven el seu límit d'una forma brutal... hem renovat la fornada i seguim en la línia del 9...

la colla ha rendit al màxim, l'esforç és gran, sense renúncies, sense rendició... revalidem galons, de nou descarregat, tercera temporada consecutiva... es veu que això encara genera sorpreses majúscules...

però toca rematar, i el 4d8 és el camí (únic, de moment)... es planteja una estructura sense la gent del pilar, amb debut a dosos (estupendu!) i canvis a canalla... ben resolt, una mica a la nostra, clar... les mides preses... opció de futur prou evident...

i després, pilars... més pilars per la tarda... de totes mides i colors...

despedim sant magí, la colla ha respós com sempre i com mai... si mantenim això que avui hem portat entre mans, els límits els posarem nosaltres mateixos...

i lo meu, particular... dic o rebento... sense res institucional, només ru...

anna, mai i mireia; sacrificades i forçades sovint a no olorar castell, fent feina fosca de canalla, massa sovint poc valorada, gràcies... vau aconseguir procurar-nos un parell d'avionetes-mísil que ens van portar a la glòria...

xarli, aquest castell és TEU... un petó...

quina gran nit, la d'aquest dia...

passen llargues les dues de la nit...

agafar el cotxe (mig adormit) i a buscar canalleta... estem bé? estem enxufadíssims!... força feinetes prèvies, bat de sol a les cols... castells... amunt i avall... converses múltiples... recerca de genolls al folre, treball amb els crios sota la porxada... suor i satisfacció... convicció i sentiment... hi anem? anem-hi... brams i dances... records íntims, tanquem ferides... rematar la feina, buscar conclusions... aquests nens són la puta REÒSTIA amb patinet... aquesta colla la forma gent fantàstica.... ho haveu vist? ho hem tornat a fer!

passeig en equip, poques ganes de dinar, tornem-hi de passeig... semi-descans al local... orxateta onanista, xerrades diverses tot processonejant... pilars... més pilars... caminem amunt, xalem mirant fotos avall... se'ns hi fa molt tard a can matalasser...

i retirada a casa, amb la mai... piscina de mitjanit... sopar... una mica d'ordinador, una mica de bulma... el cervell totalment operatiu... bandarra, has xalat molt avui...

i ara, ru, hauries de dormir...


demà us n'explicaré unes quantes de coses (d'altra mena), m'he pres la llicència de deixar constància escrita del meu dia d'avui... tinc la sensació que el 14 de gener vinent (o el de l'any 2017) tindré tanta morrinya d'aquest moment que s'esgota que necessitaré recordar-me'n... sou tots molt macos!!

pallaresus...

vaig uns dies tard, em consta...

(he hagut d'atacar altres asuntus, com una espècie de minigrip galopant que sembla que comença a remetre...)

dissabte passat, vam visitar la nostrada vila pallaresense... la idea, i més després d'un assaig prou interessant, era tornar a atacar la clàssica... fet que representa no només l'actuació màxima assolida en aquest primer tram de temporada sinó repetir el màxim registre històric que hem aconseguit dur als pallaresos...

obrim de 3d8, malgrat canvi al pis de quarts (aquest any estem abonats a fer variacions diverses en aquest pis, 5è 3d8, 4 alineacions diferents)... el castell puja millor que en les últimes ocasions, la canalla resol bé... veurem...

a segona ronda es busca el 4d8, amb múltiples canvis de posició, debut a segons, una alineació orientada al futur, sense la gent del pilar... hi col·loquem acotxador però una de les rengles ha entrat excessivament dins del castell, preferim no arriscar i desmuntem... a la repetició, més ben quadrat es descarrega sense moltes complicacions... hi aconseguim fer debutar un nou anxaneta de 8...

per acabar, i seguint el guió de fa unes setmanes a altafulla, anem de 2d7, el castell puja millor que baixa... porta uns quants canvis (a quarts i debuts al pom de dalt) i malgrat no ser massa espectacular, es mostra efectiu...

les sensacions de la diada, malgrat l'intent desmuntat (que no hauria d'anar més enllà de l'anècdota) són força bones... hem repetit clàssica, modificant els castells i assolint un rendiment bastant alt a nivell de canalla... pilars de comiat i prova de 3d9f post-diada...

l'assaig (a diferència de fa un any en la mateixa ubicació) no és hipermegaxuli, la pinya treballa bé, el folre es lliga convenientment, però se'ns va obrint i estirant, l'encaix amb els terços no és com hauria, amb els sisens darrere els quints es fa anar avall, probablement el cansament també hi ha dit la seva... hem de seguir en la línia, el castell arribarà...

vispiglia (el semiritonno...)

setmanes de descompressió, les últimes a can matalasser... després del procés de normalització (4 diades consecutives entre sant joan i el raval portant castells de 8), la gent de la colla (i aquest blog també) ha tendit a prendre's un descanset -previ a la batalla, vull entendre...

les cites al local han estat una mica laxes, combinant dies prou interessants amb d'altres amb absències majoritàries... però comença a acabar, divendres passat ja vam assajar amb bon gruix les proves que tocaven (per calendari i per capacitat) i dissabte vam treure a plaça (vespella de gaià, en una diada de poc compromís), alguns detalls que necessitàvem externalitzar del pati - sobretot del pati de canalla... movem gent suficient per fer força més del que acabem executant, però calia rebaixar expectatives i ajustar novetats...

4d7, 4d7ag, 3d7ag, amb gent al tronc que comença a demanar a crits castell de 8, inici de l'aventura per una nova quint, i debuts múltiples a dalt... dos nova (amb capacitat sorprenent per engolir reptes amb velocitat), estrena d'acotxadora i debut d'anxaneta (respectivament els tercers petits que ocupen cadascuna de les posicions que tan cremaven fa 4 o 5 mesos)... amb una combinació de canalleta de les més petites que ens recordo... el pilar del 3 se'ns escapa a la motxilla de sortida en un moviment estrany... castells plenament asequibles, rodatge tranquil...

i ara, toca enfrontar els reptes importants, hem entrat a l'agost... 2 setmanes per sant magí...

al raval...

castells de 8... aquest era el pla i així es va treballar tota la setmana, la idea era arribar amb opcions de repetir la clàssica d'altafulla a 100 quilometrets de casa, sabent que ens costa (i molt) desplaçar el gruix de la gent en diades d'aquest estil... i tenint en compte que l'època, amb múltiples casos de vacances estivals, oferia algun dubte sobre l'objectiu...

arribem aviat a plaça, per tercer (¿?) cop enguany, massa aviat, probablement... en arribar, no hi ha rastre dels locals ni dels marrecs... a l'hora teòrica d'inici de la diada (12h) comença a veure's alguna camisa vermella (els de salt han tingut problemes amb els autocars)... la veritat és que sembla que estigui assumit un altre horari... la diada comença pràcticament amb una hora de retard... portem molta estona entre el viatge i l'espera, es comença a palpar algun signe d'emprenyamenta...

definitivament no som els que hauríem, divendres vam fer un assaig ben productiu, amb uns quants folres i moltes pinyes de castells de 8... on s'ha quedat la gent? no hi havia ganes de venir al raval?... sabent que hi ha diades on no arrosseguem al volum "extra", resulta que manquen tranquilament 25-30 habituals, a part de les baixes conegudes per vacances i compromisos diversos... caldrà fotre-hi una pensada... això sí, el tronc es desplaça al complet, tenim canalla suficient i les mans ofereixen garanties suficients per tancar alguns cordons de qualitat...

obrim de 2d7, segon de la temporada, castell al qual s'intenta recuperar temps per aixecar-lo sobre el folre... funciona bé... ara haurem de començar a evolucionar el pom de dalt...

segona ronda 3d8 (amb la varicel·la vigent), tornem a plantejar l'alineació d'altafulla amb un canvi de posició, l'evolució és bastant millor, hi ha una mica de nervis a la sortida dels petits, però els pisos baixos resolen amb serenor... quart de la temporada, quart en les últimes quatre sortides... la pinya viu debuts (i redebuts) notòris... un 10 per tothom, havíem de fer aquest castell i hi ha hagut el convenciment adequat...

a tercera, la idea era tornar-hi amb aquest 4d8 que enguany mostra una efectivitat a la què estem poc acostumats... però després d'haver comprovat les camises pròpies de la pinya del 3d8 es descarta, no som prous, i així no volem fer els castells, a otra cosa... hi anem de 4d7ag, a ningú escapa l'alineació que s'ensenya a plaça... particularment, hi crec força en aquest castell, cal seguir treballant... molt bones sensacions...

pilanets i fora, molta calor, molt de guiri aplaudint l'entrada dels acotxadors, certa satisfacció per resoldre millor un tràngol rollo "premià 2008" (reclamo samarretes pels que hem estat a les dues dates!), cert cabreig per no poder dur a plaça fer un altre 4d8...

altafullejant, i bastant al puesto, ja....

al final, tarda de plàcid clima mediterrani estival... calor, camises xopes, castells intensos...

ens presentem a altafulla amb les intencions claríssimes, marcat al calendari de fa dies... havent definit el pla inicial amb força anticipació, amb la voluntat de refermar les sensacions que fa un parell o tres de setmanes que es venen succeint, amb algunes modificacions i incorporant (per fi) el 2d7 al cartell de plaça... però com quasi sempre, la idea original ha de virar uns centímetres per allò de donar-li una mica d'emoció a tot plegat... tenim baixa de força importància i d'última hora (cuida't i torna aviat, tete!) hem de reestructurar algunes cosetes...

obrim de 3d8, amb un doble ajust a quarts per redibuixar l'alineació, i debut d'acotxador en castell de 8... el castell s'obre molt ràpid entre terços i quarts, amb tot el pes a dalt hi ha uns moments de tensió important, la carregada serena de la canalla (novato inclós - i destacat) manté l'aire de l'estructura que treballa en una mala posició però defensa 10 o 15 segons de perill manifest... hem vist les orelles al llop... la xoieta s'ha resistit a caure i hem gaudit d'una seqüència èpica... si fa uns dies parlàvem de la suficiència d'aquesta estructura, avui toca refermar-me i afegir-hi la paraula categoria... molt nivell i galons ensenya el 3 d'enguany, xalarem...

segona ronda 4d8, amb 3 modificacions respecte al serrallo (a segons, quarts i quints)... el castell, no té cap història, a terços porta molta gasolina i admet quasi qualsevol virgueria per damunt... destacar la dupla junior-sara al castell de 8... ell 16 anyets, ex-dosos de castell de 9, a quarts sense cap mena de tensió, ella 21 primaveres i 40 quilets escassíssims debutant a quints amb aplom interessant... els crios, al meu parer, foten l'enèsima demostració que el nivell bàsic de 8, bé, gràcies...

i tercera 2d7, primer de la llista, reforçat... sense massa complicacions... hem trigat massa a dur-lo a plaça... veurem com el fem evolucionar...

per acabar, pilars d'anàlisi interessantíssim, 2 de 5, novament... i 3 de 4, amb debuts múltiples...

bones sensacions ahir a altafulla, ni al 2007 ni al 2008 vam sortir tranquils de plaça, ahir, malgrat l'emoció en el desenllaç d'un 3 de circumstàncies, la colla va sortir amb la clàssica i veient que l'últim mes d'assaig ens empeny cap a fites superiors... aposentats comencem a estar...

coloniotes (non-under15 version)...

havia d'existir aquesta segona part... resultava ineludible, pràcticament...

perquè l'estada ha cundit forçat (també) des del punt de vista de la coneixença introspectiva dels elements exepcionals que formen part de la matalasserada...

entre suors, dubtes dels senders (lluminosos), remullades i somnis sobre la gespa han aparegut sentiments interessants, futurs valors a explotar i savies reflexions... i, malgrat convindrem que un parell de dies són pocs, podrien ser suficients per detectar (entre d'altres) un potencial mite balaguerí modern i un gurú imprevist en assumptes de la vida en general...

a la vista quedarà el material didàctic que us adjunto... que cadascú n'extregui les seves pròpies conclusions... les colònies eren pels pitits, doncs?

pràcticament descomunal...