sant jordi...

segona etapa d'aquest inici de camí... rambla nova, amb voluntat de fer set i mitjos i superar la insòlita caiguda (3d7) del diumenge anterior...

3d7, 4d7 i 4d7 amb l'agulla... amb intent desmuntat de 5d7 - indecissions dels menuts (lamento ser reiteratiu i tornar a evocar la pipa del passat diumenge)...

i ho hem fet utilitzant als 4 castells les alineacions de catenaccio amb segons-terços-quarts de vuit a segons-terços-quarts de set... per assegurar els passos de la canalla nova en el debut important i per rodar damunt la pinya...

la sensació és que la diada i els assajos prèvis han estat útils a diferents nivells... però és massa aviat per analitzar encara, massa poc bagatge per extreure conclusions... i la inevitable comparació amb l'any passat malhauradament fora de lloc... toca treballar, més i millor...

menció a banda pels others (sabeu que no acostumo a escriure de les altres colles si parlo de nosaltres, però avui s'ho val)... la jove ha trobat una fòrmula interessant i efectiva per treure-li suc a la diada... el 9d7 és un caramelet que han desembolicat amb plasticitat i consistència... molt ben trobat...

poc a poc...

i ja hem anat a plaça... i ha sortit rarot...

després d'un mes i mig de foscor i assaig amb poc marge pel lluïment, les coses pintaven una mica més clares, després de setmana santa...

la canalla (la nova i la no tant nova) començava a demostrar un punt de franca millora... i la gent, que no ha defallit en aquest inici de temporada, va poder gaudir d'un últim assaig motivador i de nivell més adequat a la realitat de la colla...

i arriba la sortida, la diada d'inici... portem en cartera el 3, el 4 i el 5 (de set, igual que l'any anterior)... però aquesta vegada amb múltiples canvis de posició i debuts per dalt... amb l'esperança per sota de començar a rutllar i percebre bones sensacions...

però, les coses com són, necessitem més marge per rodar... tot i les primeres aletes de l'any en castell de 7 amb estrenes d'anxaneta i acotxadors i força canvis als futurs quints, hem de lamentar una relliscada desafortunada al 3, un error de concentració en un moment inoportú fa que el castell es trenqui amb la canalla sortint... després es decideix afluixar i acabem amb castell de 6 i pilars de 4 per a més petits debutants...

en síntesi, el que es buscava és que noms com ivan, sara, junes, rafa, eva o àlex s'estrenèssin amb la ratllada... toca seguir treballant...

bodas, bautizos...

primer bolillo comercial de l'any... temps de crisi econòmica obliguen a ser pragmàtics,... i més, entenc, si hi ha canalla per rodar... "dos pájarus d'un tiro"...

ahir, al costat del local, en hora d'assaig, amb maneres d'assaig, però amb camisa i espectadors del fòrum d'economies regionals... 3d6, 4d6, 4d6ag... amb estrena d'alineacions de quints-dosos-petitets en tots els castells...

la feina d'aquestes primeres setmanes s'ha orientat totalment a l'àrea infantil... ahir representa la primera sortideta per acabar d'ajustar conceptes...

diumenge (al mateix escenari, migdia i potserior dinaret col·lectiu) més i millor...

coloraines...

començant, estem... per fi la primera de les setmanes on tindrem possibilitat de treure els trapitos de l'armari... i jo vull fer una menció (freak) a la meva roba dels castells...

és de domini públic que gran part de la gent que fa aquesta coseta nostra viu vorejant la paranoia en el que a estris i utensilis castellers es refereix... no ens sorpren veure al jordi solé amb els seus ancestrals mocadors de quadradets (sempre correctament col·locats als canells), o al pruden amb la seva camisa verda d'assajar, o al miqui donant petonets a tot el que li penja de la camisa, abans de pujar al folre... no sóc una excepció, manies totes, amb la roba...

ru només ha portat una parella de cada en tots aquests anys... serà per allò de no crèixer des dels 14...

el meu primer conjunt camisa-pantaló va durar fins a mitjans del 2007 (des dels 90!)... el dia que l'amic joan em va deixar pujar a un 4d7 a les cols, va ser convenientment triturada pel meu terç... realment la samarra estava per jubilar, però no volia canviar-la!... m'enteneu, oi?... remiendos mil de la meua compi no van fer més que allargar una agonia estèril... resultat? camisa nova, la camisa que ha fet els castells gordus!!... i el tema pantalons, similar... rajadets per totes bandes, aguantats fins al límit... em resistia a canviar una eina, que malgrat portar la mort anunciada a l'entrecuix, m'havia acompanyat en allò de fer-me gran... recordo que els pantalons nous els vaig anar a comprar amb l'arnauet (nova fornada, 21 primaveres des d'avui)... i el resultat d'aquests innovadors "model de pintor" que van substituir al sempre estret texà ha resultat estupendu...

i a què vé tot això? avui he buscat la roba i he vist que la lletja -i poc dissimulable- taca d'òxid que una barana de la plaça de braus em va fer al camall del pantaló no ha marxat del tot... final de cicle? m'he posat una mica trist... no em vull canviar aquests pantacas, són els dels tresosdenou!!!

i no em mireu malament! segur que recordeu irracionals i sorprenents activitats, màgiques propietats d'algunes de les vostres prendes castelleres... més sabent el que significa portar les ratlles a la camisa...

la nostra robeta és fantàstica, les coloraines matalasseres molen mogollón...

ja tenim els castells aquí, una mica d'assaig per favor!...