començant, estem... per fi la primera de les setmanes on tindrem possibilitat de treure els trapitos de l'armari... i jo vull fer una menció (freak) a la meva roba dels castells...
és de domini públic que gran part de la gent que fa aquesta coseta nostra viu vorejant la paranoia en el que a estris i utensilis castellers es refereix... no ens sorpren veure al jordi solé amb els seus ancestrals mocadors de quadradets (sempre correctament col·locats als canells), o al pruden amb la seva camisa verda d'assajar, o al miqui donant petonets a tot el que li penja de la camisa, abans de pujar al folre... no sóc una excepció, manies totes, amb la roba...
ru només ha portat una parella de cada en tots aquests anys... serà per allò de no crèixer des dels 14...
el meu primer conjunt camisa-pantaló va durar fins a mitjans del 2007 (des dels 90!)... el dia que l'amic joan em va deixar pujar a un 4d7 a les cols, va ser convenientment triturada pel meu terç... realment la samarra estava per jubilar, però no volia canviar-la!... m'enteneu, oi?... remiendos mil de la meua compi no van fer més que allargar una agonia estèril... resultat? camisa nova, la camisa que ha fet els castells gordus!!... i el tema pantalons, similar... rajadets per totes bandes, aguantats fins al límit... em resistia a canviar una eina, que malgrat portar la mort anunciada a l'entrecuix, m'havia acompanyat en allò de fer-me gran... recordo que els pantalons nous els vaig anar a comprar amb l'arnauet (nova fornada, 21 primaveres des d'avui)... i el resultat d'aquests innovadors "model de pintor" que van substituir al sempre estret texà ha resultat estupendu...
i a què vé tot això? avui he buscat la roba i he vist que la lletja -i poc dissimulable- taca d'òxid que una barana de la plaça de braus em va fer al camall del pantaló no ha marxat del tot... final de cicle? m'he posat una mica trist... no em vull canviar aquests pantacas, són els dels tresosdenou!!!
i no em mireu malament! segur que recordeu irracionals i sorprenents activitats, màgiques propietats d'algunes de les vostres prendes castelleres... més sabent el que significa portar les ratlles a la camisa...
la nostra robeta és fantàstica, les coloraines matalasseres molen mogollón...

ja tenim els castells aquí,
una mica d'assaig per favor!...