dilluns, 19 d’octubre del 2009

la faixa a l'armari...

i ahir vam acabar...

4d6 amb l'agulla, 4d7, 4d6 de dones, 7d6, 3 pilars de 4 i un pilar de 5...

tots amb mil canvis, gent baixant de pis, debuts sonats, redebuts, poms de (molt) futur... mil cosetes...

la cosa, per qui no acabi d'entendre com funciona, es tracta d'una diada en solitari al pla de la seu... on malgrat disposar d'efectius per portar major nivell a plaça es prioritza la diversió i la vessant lúdica...

els de "la nova fornada" van anar parant i tocant xixa, les noies es van lluïr (a veure si comencen a pensar en fites diferents), vam fer el primer 7 de la colla, els poms de dalt van ensenyar moltes cosetes alternatives a les vistes a la part "exigent" de la temporada, i qui més qui menys va poder treure's la faixa amb un somriure... i d'això es tractava...

encara que a molts el somrís se'ls dibuixes per l'amic guim petit en acció... genial... com sempre...



les fotos de la càmera del molera
(via facebook s'ha convertit en dinamitzador important de la història aquesta, gràcies josep!)

dilluns, 5 d’octubre del 2009

the end has no end...

final de festa...dissabte tarda, 3era diada de la colla... concepte relativament nou a casa nostra i per tant amb certa complexitat a l'hora de ser arrelat...les intencions -prèvies, fins i tot anteriors a santa tecla- passaven per intentar folrar la plaça del rei... en el moment de la veritat, i malgrat la feina feta últimament i l'esforç de tothom en la prèvia, no acabem de veure clara la presència del 2 "gran" en la diada final... massa canvis obligats al folre, i cosetes de tronc i canalla... a l'últim moment decidim que no és el dia (ja en parlarem)...

però el programa cap on virem segueix mantenint certa exigència, tenim baixes complicades i ens autoimposem l'obligació de fer clàssiqueta... a més, les dues colles convidades (castellers de lleida i terrassa) valoren la diada hi ens acompanyen amb castells de 8... gràcies!

obrim de 4d8, 12è de la temporada, 12ena alineació diferent... ajustem terços i quarts en funció de les absències i fem debutar un nou segon de castells de 8... el castell es carrega plàcidíssimament i només el fet que un dels quarts perdi els pantalons fa que el castell s'entretingui una mica més del compte... l'estampa dels calçotets serà una d'aquelles que es recordarà al llarg del temps...


a segona ronda enfrontem el 3d8, aquí sí la feina prèvia és bàsica per guanyar la confiança adequada... estem obligats a modificacions estructurals prou importants... un canvi per pis a segons, terços i quarts... alineació inèdita, amb debut en l'estructura del segon de la rengla i del quart de la dreta (probablement el més jove -16- que hagi ocupat aquesta posició mai a la colla... a part de ser l'home dels calçotets a la vista del 4 anterior), a més (i per ritzar el ritz) l'anxaneta que hi munta no ha fet mai el 3d8... el castell, com no podia ser d'altra manera, és rebregat, s'estira de terços i es tanca per dalt... la canalla, molt hàbil, resol perfectament i el 3 lluita amb orgull per seguir mantenint la sèrie (allò del 100% continua intacte, ja són 6 temporades completes sense cap resultat que no sigui descarregar)...


i per acabar, 2d7, amb l'alineació versió mercè, afegint canvi a quarts... el castell funciona com l'assaig fins acotxador del divendres, remenadet però tranquil... l'esmentat quart que entra a l'estructura després d'un fotimer de temporades avisa abans que vol figueretejar... i ho fa...un artista...


amb la clàssica al sac (cinquena de la temporada), decidim abordar l'última exigència de l'any... el pilar de 6... l'espadat es guanya el silenci de la plaça, i va amunt amb decisió i ritme... l'única complicació apareix amb l'acotxador col·locat, però d'aquí en endavant, comptant les dues motxilles la feina no sembla excessiva... la descarregada es controla en tot moment, i ens treiem l'espineta de santa tecla... descarregat amb suficiència... el pilar ha aparegut i ha tancat la temporada...


la sensació, tot copsant la capacitat de treballar una diada a l'octubre amb 4 castells i certa calma (valorant les dificultats en la configuració de tronc i nuclis), arrossegant camises i veient la careta dels més nous (seguim observant, astorats, com no deixem d'incorporar gent) és que la cosa se'ns ha quedat curta... l'any acaba i sembla que no hauria de ser així...



ah! fantàstica estona post-mitjanit, amb la tandarika orkestar de fons i mil tertúlies al voltant de can matalasser... sou tots molt macus!

fotos de la camera del josep molera i de l'emilio