SALVATGE (st magí 08)...

salvatge és la paraula que tinc al cap... ja fa dies... des dels pallaresos, passant per la patxorril tarda de dissabte - on vam col·locar dosos en una petita (i fantàstica) prova sense quarts...

ahir va ser un dia per al record, i el pas de les hores només fa que refermar-ho... de moments enormes i petits detalls, d'efímers plaers i eufòria descontrolada, d'abraçades, de plors i somriures absoluts... ahir (sant magí) vam fer el 3d9f a la plaça de les cols...

obrim de 2d8f -penso que per diversos motius era la més millor de les opcions plausibles... neguitós de folre a l'inici, molt guapet de mides en el desenvolupament... la serena descarregada i la bona feina general ens donaven el punt necessàri per afrontar EL repte de la jornada (i de tota la temporada fins aquest moment)...

segona ronda, 3d9f... born to be wild... convicció és la paraula clau per definir aquest castell... bastant controlat fins l'aleta, mogudíssim en la baixada de la canalla... quan les petites van arribar al folre va començar una de les seqüències més glorioses de la nostra història, la defensa salvatge del nou pisos, al límit el tronc, mans i el nucli de la pinya... moviments de peus, de braços, problemes de respiració i sobrecàrregues diverses... tothom hi té la seva part de glòria i el seu bocí de tresdenou...

i amb més detalls? vam aconseguir lligar un molt bon peu de castell de 9 (a totes les caselles dels pinyerus hi havia OK's de garanties), vam compactar un folre experimentat (només 4 canvis respecte setembre 07), l'alineació titular "de sempre" terços-quarts-quints van demostrar la solidesa esperada, l'ajust sisens-dosos (una de les incògnites de la jornada, ja que hi anaven dues modificacions a sisenes sumat al debut de la parella de dosos) es va resoldre amb molt bona nota i per últim, l'execució rapidíssima i decidida de les menudes (aleta de manual) va catapultar-nos endavant... a la descarregada, patir, patir moltíssim... el factor emocional, la plaça, la motivació de la colla i la capacitat tècnica del tronc van jugar a favor nostre... el resultat? eufòria i satisfacció, feina ben feta...

després, amb cert punt d'esgotament (físic i mental), afrontàvem un 4d8 que va deixar sensacions estranyes - la barreja de factors en dificulta l'anàlisi... però al cap i a la fi, descarregat i actuació al 100% de les intencions inicials (amb el mateix triplet que per la última santa tecla!)...

i ara què toca?? ja parlarem del futur immediat una mica més endavant, encara tinc idees al cap que necessiten sortir!!... no sus espanteu ningun!, només 3 detallets i una sensació...

primer els detalls... (I) la quantitat de camises pròpies que vam arrossegar ahir, noves, descolorides, samarretes obsequiades a companys-amics-amants, el gruix de gent implicada en el projecte creix dia a dia i el fet d'aconseguir tancar una pinya com la del 3 ha de fer-nos sentir que anem per un bon camí... (II) la confirmació d'una línea de treball iniciada d'un temps ençà, com si del greal es tractés, la colla (i parlo del conjunt dels currantes, no pas d'aquesta tècnica o la pretèrita) ha aconseguit decidir com i de quina manera assaja i es planteja objectius i nivells de qualitat... (i III) la resposta -salvatge- de la canalla als reptes proposats... capacitat de control, ambició, regular l'ansietat, tècnica i esforç són variables que coneiexen perfectament els nostres crios (tots) i ha de ser un motiu d'orgull brutal per nosaltres...

i la sensació que em queda? que sant magí ha respòs al guió clàssic dels xiquets... m'explico, al llarg de força temporades ens hi hem plantat amb els deures del 2d8f, obrint plaça de 3d8 per asserenar i afrontar el primer folret de la temporada amb el plus de la catedral i les escales, amb el puntillo de gas que et regala la plaça quan brama l'aleta... ahir la història va anar molt similar, el fet trascendental de la cosa està en el graó (salvatge) que hem escalat... i és que des de la nostra realitat (som una colla de vuit i és un rang del qual no ens en avergonyim en absolut) hem interioritzat la lluita i la preparació física i mental imprescindibles per aconseguir reptes majors...

he dit...

i salvatge ru, usurpant la foto del senyor van der meulen al diari avui, en la seva crònica castellera...

the big one...

(eixa història mereix ser explicada, és d'aquelles que resa la llegenda... "recordeu el dia ese quan vam...")

finals del second round... elspallaresoscity... la tropilla del petit gran home es vol refermar amb la decissió... "ho fem, ho fem"... no serà rarot?... "ho fem, ho fem"... no ens diran que assajem a plaça? "ho fem, ho fem"... hi ha ganes per ahi? "ho fem, ho fem"...

els xipiripitiflauticos-prestidigitadors pinyerus diuen que avanti i que hi pensen muntar folraco... els caps de colla de "les amigues" ens encoratgen... la nostra gent comparteix la sensació en anunciar-ho... anem a fer una prova important... veurem com va i fins on ho volem fer...

sense perdre de vista qui som (ni d'on venim)... muntar un folre així, assajant, per nosaltres no deixa de ser un luxe... nucli i primer cordó dalt... va bé? va bé... terços, quarts, quints... va bé? va de puta mare, tius... "los sextus dalt!!" crida faraonet - malgrat que el seu lamentable segon cap de colla li fes una senyal en sentit contrari només un minut abans...

resultat?? prova seriossísima, sisens col·locats - amb suficiència- per segon cop en la història de la colla (en assaig, s'entén)... i al meu parer sense cap mena de comparació amb l'anterior vegada, ara fa tot just 11 mesos... aqui teniu el video...

i jo m'he fixat en un parell d'imatges significatives... l'aparent tranquilitat en com tots plegats hem treballat la cosa, per ahi està la clau, me penso... i en la presència (gran, enorme) dels xiquets recents... hem posat un baix, crosses a pinya i a dalt, un munt de noms en posicions fonamentals a les rengles de la soca, i un primeres i dues segones mans al folre... camises noves que fa tot just un any s'estrenaven, o que se l'han anat calçant al llarg d'aquest 2008... barrets fora, implicació i constància...

tot plegat, agraint la col·laboració sincera dels amics serrallencs i dels altafullensis (diada d'inflexió per tots ells ahir)... i 2 preguntetes meues...

1. durant uns moments no heu sentit una veueta (bufona i salvatge) dins vostre que imitava la del faraó cridant, "fotem-li gralles, òstia! dosos, amunt!!"...

2. no us ho heu passat teta, compais? no heu somrigut plàcidament tot canviant de marxa tornant amb lo cotxe cap a casa?

bona injecció de matalasseritis, avui... per quan la propera dosi?

(jo, ru, penso guardar-ho al costat d'altres anècdotes mítiques i moments xulis diversos... com quan aquell 3d8 que vam descarregar a l'assaig - jo n'era una de les agulles i encara m'hi emociono de tant en tant...)

... massa èpic, eloi d'altafulla?...

pallaresus city, km 0...

per endavant vagi que m'agrada fer castells als pallaresos... un carrer (no-plaça) si voleu... poblet petit (no massa públic) podeu dir... plaça XIQUETS 100% us contestaré... i avui, amb colles "amigatxes" al costat, millor que millor...

estratègicament és una diada important per nosaltres, el tram final de juliol i l'inici de l'agost no és tradicionalment l'època de l'any on tinguem més feina, però tan propet de festa major convé rodar i provar... i això ha estat avui... posar cera, polir cera...

obrim de 3d8... feia molts dies que la xoieta no treia el cap... l'enyoràveu? pel meu gust el millor de la temporada... espectacular veure'l seré i controlat desde pinya fins les quints... micona de nervis per dalt a la descarregada... un canvi a dosos podria explicar certa ànsia de la canalleta... (ojupioju!!, hayder -8 anyets- debutant sense massa complexos a la rengla -com fet a mida)... ben resolt...

bones sensacions i anem pel 4d8... alineació consolidada en les últimes setmanes, avui -sense excessives angúnies- hem treballat més que a maria cristina (serà difícil enganxar un castell que iguali aquell)...

i per cloure el programa, 2d7 (ambfolreaterra)... un xic remogut, l'havíem de fer i l'haurem de seguir treballant amb energia... a ningú escapa que descarregar el 2d8f per sant magí (i fer-ho bé) s'eleva a la categoria de condició indispensable per continuar endavant...

conclusions? bona evolució i certa sensació de ja estem al carril d'acceleració un altre cop... no tenim cap pressa per embalar-nos, però ja hi som...

detallet d'avui, d'aquells petits (però valents...) que impliquen hores de feina... hem aconseguit recuperar el sà costum de fer 3 i 4 amb dues parelles de dosos diferents...

(i no, AVUI, no parlaré de les "figues from another paner" del extra-time, he de reposar algunes imatges... em tremola la veu encara, amigüitos... deixeu-me un dia, demà en parlo... PALABRA!)