porque yo lo valgo...

23/09/1998... és el primer cop que ru (una tiarrón-foca de 14 anyets -1.82 i quasi 80kg- anteriorment membre/patata de la canalla als castellers d'altafulla - a les ordres del mític cap de colla eloi patiñero) es posava a una pinya dels xiquets de tarragona...

23/09/2008... a part d'una actuació d'aquelles "per patriotisme", la santatecla'08 representa per ru (24 anys dignament?? portats -1.82 i 72 kg) la commemoració de 10 anys a ralletes...

com que fa un mes la cosa no estava per masses homenatges, m'autodedico unes línies, en el plan totalment remember... us vull parlar del que més recordo de cadascuna de les meues 10 temporades matalasserítiques... aviso que és la meva/intransferible visió de la cosa, i que no serà breu... ho sento...

• concurs 1998, instants després de carregar el primer 3d9f de la història, enmig d'una eufòria absoluta, en la qual em sentia més observador que participant, jordi solé (conegut com jordisolé1) se'm va apropar, em va abraçar i conjuntament amb jordisuri -vam arribar plegats a la colla- va exclamar "ens porteu sort, xavals!!"... al cap d'uns minuts vam carregar un pilar de 7 folrat, l'únic viscut com a membre actiu de la colla, un dels cromos que més ràbia em fot no tenir...

• sant magí 1999, quina peaso catedral!!! aquell dia perdura en la memòria de tots el que el vam xalar... fins fa no massa, el moment de màxima matalasseritis viscut per mi... he repetit tants cops el video d'aquell 5d8... exagerat?... i si us dic que aquell castell - importantíssim- portava una agulla de 15 anys... el palmero es va flipar deixant-m'hi anar, però li agraeixo perquè em va fotre a la vena alguna cosa que encara no m'ha marxat...


• igualada 2000, faltava gent aquell dia d'agost a l'anoia, i van pujar al xavalin-foca al folre... no ho vaig fer massa bé, la veritat, però com no se'n van donar compte em van deixar repetir... va ser un any difícil...


• vilafranca 2001, únic cop que he actuat amb camisa a la plaçaméscastellera, hi vam fer una més que digna trileta (el 4 només carregat)... recordo que la blanca va fer-hi l'últim castell de 8 com anxaneta... el seu va ser un cicle colossal...


• concurs 2002, no ens va sortir RES aquell matí... tres òsties seguides (tresdenou, quatreamblagulla i dosdevuit) i un 3d8 a les tantíssimes de la tarda per evitar quedar últims... recordo molts lesionats i canvis en aquell 3 plè d'orgull i ràbia... l'endemà amb el pòmul totalment inflamat, tenia una exposició oral a la uni sobre com de bonics eren els castells!!


• sant magí 2003, enmig d'un any complicadíssim un breu oasi... vam estrenar tres castells el mateix dia (trileta, amb dos d'ells només carregats)... el pati totalment buit, les il·lusions apagades...

• sant magí 2004, la porta de sortida oficial d'una greu crisi de la institució... ja figurant com a petita-part de la tècnica i debutant de primer dau a folre del 2d8f (en veritat jordiandreu va fer la feina dels dos costats...) vaig sentir-me un tio important aquell dia... descarregar aquell triplet de 8 va ser molt satisfactori...


• sant magí 2005, enmig d'un moment personal i vital força complex, va sortir aquesta fotillo que comparteixo amb tots vosaltres... veníem d'un inici de temporada que se'ns havia regirat (mataró i terrassa)... aquell sant magí va redimir-nos... això sí, les coses encara van trigar a solucionar-se...
  
  

• festa major 2006, per fi tornàvem a creuar la frontera del 2d8f... havien passat 6 llargs anys d'ençà el concurs del 2000... i gràcies a un tronc amb cares noves, assajos de qualitat i el menut/genial joanet-anxaneta vam carregar un 4d8ag i vèncer de nou en una diada important...

i crec que ho deixarem aquí... sobre santa tecla 2007 i sant magí 2008 (els meus millors dies d'aquests llargs anys) no cal que parli, són contemporànis a aquest bloc i ja us he fotut prou el tostón!!... 10 anyets tius! semblen pocs, però per mi és quasi tota la meua vida conscient!!...

després d'aquesta gegant pajilla mental, us demano perdó amb tota l'ànima... no tornarà a passar... no m'ho tingueu en compte...

25.000!!!

25k d'encuriosits matalasseritzats, 1 anyet i pico... això tira!!... estoy que lo flipo, chavales!!

... que divertit lo que escric quan estic avorrit

canvi de lloc ¿instantàni?...

m'ha picat un gusanito... i tot desafiant la crisi financera mundial m'he gastat 8 leurassus en registrar el -superoriginal i estupendu- domini, www.matalassers.com (generòs i esplèndid que és un, benvolguts mascles i femelles meus...)...

així la cosa, us demano una mica de paciència per si en aquests propers dies els utensilius web s'espatarren una mica... no sé ben bé com anirà... m'han enviat un mail dient-me lo següent,

El vostre bloc està en transició

La nova adreça del vostre bloc és http://www.matalassers.com. Com que es triga una estona abans que aquesta nova adreça estigui disponible a Internet, encara hi podeu accedir a http://matalassers.blogspot.com.

La teva nova adreça hauria de funcionar per a tothom al cap d'un màxim de 3 dies. En aquell moment redirigirem els teus lectors de l'adreça antiga a la nova.

espero que tot rutlli bé en un parell de dies... per cert, ara la mai diu que sóc un frikiweber (he abandonat l'estatus de frikiblogger, no tinc clar si és un canvi a millor)...

de momento esto es todo en las gaunas, seguiremos informando, jose maría!!

50 consecutius

com ja vam comentar fa uns dies, la passada diada nacional va aportar una dada estadística TREMENDA...

espluga de francolí, 1 d'agost 2004, des del concurs del 2002 no descarregàvem el 3d8, teníem certes urgències i una alineació nova de pinya i tronc anava a plaça, intent desmuntat, però descarregat a la tempativa de repetició... i eufòria (ho recordeu? moltíssima eufòria)...

diada de catalunya, 11 de setembre de 2008, 4 anys més tard... plantejant l'alineació que havia de sentir la quarta aleta de castell de nou (els temps han canviat una mica)...

que hi ha entremig?...

50 sobre 50, xecs, hem fet cinc desenes de tresosdevuit (7 (2004) +13 (2005) + 13 (2006) + 9 (2007) + 8 (setembre 2008), 100% descarregats)... seguits, sense intents desmuntats, sense carregades, sense errades, sense problemes de concentració... la seva robustesa i confiança ha estat la base i puntal de qualsevol evolució, pivot dels canvis i rotacions, eina per al debut de canalla...

i jo que sóc un friki total, descric aquesta relació de noms ordenats (més o menus) per la quantitat total descarregada...

• baixos (12)... manel garcía - ángel moreno - albert domènech - jose antonio rodríguez - xavi domènech - jordi valios - jaume pijoan - xavi solé - vicens vergés - joan sala - carles suriñach - sergio catalán

• segons (6)... pere ruiz - pruden moreno - sergi valls - manel garcía - carlos sanjuán - vicenç vergés

• terços (4)... toni morató (50) - david morató (50) - carlos sanjuán - césar morató

• quarts (4)... tete borrero - quico pino - david ibáñez - carlitos bello

• quints (8)... àngela garcía (50) - blanca garcía - mercè creus - tamara urzúa - sílvia vives - cèlia violero - christian arjona - tere creus

• dosos (6)... junior quintero - pepe rossel - luis úbeda - aix sabater - tere creus - hayder gómez

• acotxadors (8)... carla sabater - malen calle - laura mallafré - joan villa - hayder gómez - richi quintero - jordina pino - carolina villa

• anxanetes (5)... aix sabater - carla sabater - pepe rossel - hayder gómez - richi quintero

i els pinyerus-crosses-primers cordons, l'hem fet molta gent!!! algun folre a terra inclós... l'orgull íntim, la nostra xoieta, llueix amb numerets rodons... un bravo per ella, un bravo pel nostre 3d8!!

demano una mica d'ajuda popular, m'expliqueu alguna anècdota-estadística-cosa vostra d'aquests 50 castells??? (per déu, no em deixareu tirat, , que ja ens coneixem... xD)...

perquè no es digui, començo jo... recordo amb un gran somriure el nº1 de la llista (l'espluga from francolin), va ser el meu primer 3d8 descarregat de primerdau -20 anyets- amb el budesca al darrere i portant de segons al tàndem pruden-sergi... tinc ben presents les cares de molts xiquets -superveteranus ara- que ascendien (o debutàven) en posicions de major compromís, a la canalla-tronc-escorça d'aquell castellàs que feia masses dies que no completàvem... molta il·lusió hi havia en aquells autocars de retorn de l'espluga...

ACTUALITZAÇAO... a dia d'avui (fa quasi un mes de la efemèride) la llista anterior està incompleta... a part d'haver augmentat el nombre fins a 52 (ojupioju), tenim noms nous que incorporar... albert-faràndula claramonte (baix), junior quintero (quint) i moisés farrús (anxaneta)... i gràcies al joan per la col·laboració!

lo concurs 08...

4 dies després... la crònica...

es fixa de sortida el 2d8f... al llarg de la setmana havíem anat recuperant el to a l'assaig... múltiples proves amb la canalla a dalt del folre ens donaven confiança respecte el forçat canvi d'anxaneta (i d'un segon)... si fixàvem l'últim precedent (festamajor) no semblava que la principal batalla del dia hagués de ser aquest dos...

però no va anar bé... es va lligar estrany, els segons no van acabar d'estar còmodes en cap moment, el folre va començar a treballar massa aviat, amb l'entrada de dosos les rengles ja estaven desplaçades... la cridòria de la primera ronda a plaça es va notar, les instruccions, les ordres, no hi havia marge de correcció més enllà de l'instint propi... la feina dels petits excel·lent, amb ganes (debut en castell folrat del moisès) i fe (repetint dosos i acotxadora)... però el castell va tornar a esclatar en el mateix punt que les altres dues vegades aquesta temporada... de tronc? de folre? de pinya? entenc que no hi ha més culpable que un treball previ i una mentalització insuficients... tothom hi té la seva part... probablement la fórmula s'ha d'ajustar... 3 carregats sobre 5 aletes és una fiabilitat escassíssima en un castell que fa tants anys que dominem (registres globals - comptant aquest últim, només carregat- 49+10, sense perdre'l en cap de les últimes 15 temporades)...

la galeta, cinquena de l'any, quarta en l'últim mes... deixa imatges de poca harmonia... el cap de colla havia anunciat en petit comitè, abans de l'actuació... que si el 2d8f anava bé, l'objectiu següent era el 3d9f... la caiguda, la veritat, no és dolenta... però a nivell psicològic ens genera problemes, hem de canviar els plans...

sense descartar res, s'afronta la segona ronda amb el 4d8 (la confirmació de no renunciar a res, és que posats a assegurar, la millor aposta passava per escollir el tresdevuit)... el 4 porta canvis respecte l'últim carregat, s'endureix de segons-terços i hi debuta un quint... el resultat és , aquest cop sí, l'esperat...

arriba l'hora de decidir... la colla ha aguantat estoicament els últims successos i s'hi ha sabut sobreposar... col·locar sisens en l'assaig general anterior ofereix bones expectatives... el castell portava canvis a baixos-segons-sisens i per dalt, i a més es basava en el sobreesforç d'alguna de les seves peces importants... a plaça el sentiment per afrontar el repte dels nous pisos no era unànime, la motivació general estava aigualida, i part dels crios mostren inseguretat després de la nova caiguda folrada... en aquest punt es decideix aixecar el peu de l'accelerador, s'ha de saber llegir quan aturar-se...

en tercera ronda descarreguem un 3d8 sense massa complicacions, gairebé tothom té el cap en un altre lloc... debuta una combinació efectiva de quints (amb el júnior, primer element mascle que descarrega a la rengla en aquests últims temps de relació amb el 3)...

i hem de resistir un concurs difícil per l'entitat, la jove (3d9f i 5d8c), sants (3d9fc) i lleida (2d8f) [felicitats a les 3 colles] van amb les piles carregades... barcelona desmunta de castell de nou, i mentre el fan em plantejo si el nostre hagués portat un camí similar (allò de la convicció)... i novens... mecagonlaputa... en un any on aconseguiem aviat el 2d8f, amb un sant magí gloriós, amb molt de treball d'assaig, amb gent, amb fotimer de camises noves... mecagonlaputa...

hem de reflexionar-hi... mala sort? no hi crec... comparteixo la teoria del joan dels petits detalls... no els hem sabut cuidar prou... no hem sabut gestionar adequadament l'èxit d'un fabulós sant magí i 2 mesos de calendari per sommiar... n'haurem de parlar, i aprendre'n, encara que sigui duríssim admetre que hem desaprofitat una inèrcia i situació excel·lents...

deixeu que em quedi amb dues coses positives... vull parlar de la qualitat tècnica, física i mental del moi, que ens ha empès i descongestiona el nostre futur... i d'una apreciació més personal... la posició del jeroni, entenent-lo com a catalitzador principal de l'esforç que hem fet per arribar a plantejar-nos altre cop el tresdenou... un plaer treballar per tu, faraó...

trasnochada reflexión...

no entraré en masses jardins ara mateix, però sí necessito deixar anar algunes línies... lo altre ja ho farem demà (o passat, o l'altre)...

el concurs d'avui ha estat breu per nosaltres... a les 10 i quart la cosa pràcticament finiquitada... i parlo de concursar, com a lluita èpica contra un mateix i els altres... així ho penso... al meu entendre, comptant amb tots els condicionants que remolcàvem, el 2d8f de sortida hauria d'haver anat com el de les grans ocasions per espitjar-nos endavant amb fermesa... és obvi que no ha estat així... i ens ha condicionat...

després, l'ordre dels factors no altera el producte... dubtes, disjuntives, poca convicció... el 3d9f és un superobjectiu al qual només s'hi pot plantar seriosa batalla si assolim (tots) una dinàmica clarament positiva, a nivell tècnic, físic, i sobretot amb un 120% de motivació i voluntat col·lectives... aquest diumenge o al llarg de la setmana a l'assaig, no ha acabat de sorgir l'espurna adequada... forçar la màquina per buscar una frontera tan important probablement no hagués estat la millor de les opcions... ep! no es podrà dir que no ho haguem volgut intentar!

us confesso que prendre decisions ha estat més complex de l'habitual, i que el tràngol d'enfrontar-nos amb una nova caiguda (quarta en un mes) té cert punt d'injustícia... m'agradaria afegir - com a desgreuge pels petits- que allà dalt hi ha hagut llàgrimes de ràbia quan s'ha confirmat que el que baixàvem a fer en tercera ronda tenia 8 pisos...

empassar saliva, buscant un pensament reparador... un dia convuls...

i un dels pocs somriures sincers que se m'han escapat avui... el meu petit detall bonic del dia... me l'ha ofert la xarli, al vespre, al nàstic... que bé ho ha fet el moi... plasplasplas he afegit jo internament, i no era per la xilena del davanter camerunès...