rearrancats diumenge amb camisa a plaça i després d'una molt bona sèrie d'assajos, arribàvem ahir a la rambla amb intencions de donar una passa més en la preparació de la pseudo-immediata santa tecla...
en l'ambient s'intuïen els models de diada que podíem enfrontar, sempre amb el comú denominador de les estructures de 3 i 4 que es dibuixen de nou pisos... per un costat l'ambició de folrar el 2 (ahir feia 10 anys de l'últim cop que vam elevar el nivell de l'11/s per sobre del 3d8); i per l'altre la moderació, fent el rodatge a plaça de l'altre objectiu inèdit...
al final, per prudència i voluntat de no desgast (ni físic ni psicològic), es pren la decisió d'enfrontar els tres castells de la tripleta en versió unpismenys...
s'obre de 3d8, que se'ns entregira lleument entre dreta i esquerra (com qui busca un defecte per no confessar que és el millor de l'any!)... mentre el moisès el carrega s'observen caretes de calma a tot arreu... li hem recuperat l'oloreta guapa-guapa al 3... tornem a estar al lloc adequat...
a segona ronda, enfrontem el 4d8... amb pinya tancada, veint des de fora, s'evidencia que ahir tornàvem a ser un munt!... el quatre, igual que el passat diumenge, vesteix alineació de castell superior i ahir funciona sense estridències, el tronc resol efectiu... 8è de l'any... la sensació que transmet és de voluntat imminent de lluites superiors... i arriba en el moment adequat...
i per enllestir, 5d7... versió amb terços a segons de l'estrucura de 8, l'encaix entre quints i dosos ofereix algun dubte... el castell, sense patir en excés, és el més remogut del vespre... a ningú hauria d'escapar que no és massa lluny, tampoc...
i aquesta part de la feina està feta, els troncs aixecats i consolidats, la canalla expeditiva i amb convicció, la pinya pacient i conscient de la feina a desenvolupar...
toca elevar el treball a un grau més d'exigència, toca dimarts-dijous-divendres, toca clarificar programes i prendre decissions... toca preparar-nos mentalment, reprendre el pols als folres i asserenar múscul i nervi...
toca respirar a fons, i sentir la matalasseritis!!!
('cause our time is now!)
fotos de n'emilio i del nando...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada