final de festes...

amb la històrica diada de la mercè s'acaba santatecla'12... malgrat no tractar-se d'una diada de màxims l'escenari és magnífic, el marc incomparable i s'hi viu un caliu com ben poques diades assoleixen...

passa que la suma de factors, la dinàmica d'aquestes festes tarragonines (sostingudes gairebé de forma exclusiva pel fet popular), l'èxit de les diades castelleres i la disposició no laborable de la mercè; ha generat un situació quasi insostenible... la densitat de públic frega el límit, la comoditat és inexistent... faríem bé en repensar una diada on desplaçar castellers per plaça esdevé una complicació màxima... les colles hauríem de poder accedir i moure'ns per LesCols sense pertorbar la salut ni l'estat anímic d'una afició entregada però enllaunada... mirem-ho tots o morirem d'èxit...

les nostre intencions sempre passen per dur-hi un nivell adequat amb la realitat de la colla... enguany hi hauria d'haver tocat castell de 8 i mig però no ho hem sabut gestionar com a colla... entrar 200 tios en fila des de 40 metres de distància i cantar correctament una pinya de castell complex ens suggeria no complicar-nos l'existència... hem renunciat a l'objectiu i busquem castells més elementals...

obrim de 4d8 (gastem un peu per la impossibilitat en l'accés al castell de part de la canalla!!), hi debuta un munt de gent en posicions de mèrit de la pinya, un segon i munten soles les dosos petites... per plantejar en segona ronda un 3d8 que també porta estrenes al nucli (baix inclòs)... castells més que consolidats...

després toca el que el gruix de la ciutat vol veure avui... el pilar caminant... pruden-david-sara-unai, amb l'entrada a caminar del monti just a l'inici de la plaça de la font... moltíssima gent al llarg del recorregut... avui ha costat baixar-lo... el contratemps de la lesió de sara l'11S l'ha obligat a un sobreesforç avui amb poc assaig en aquestes darreres setmanes (bé, xiqueta!)... però arribem, que és el que compta i satisfà la colla...

  

recollim la faixa, fins aquí una santa tecla que vam començar amb complicacions i hem acabat amb la sensació que això encara pot anar a més... parell de dies de descans i a seguir!!

les fotos de la bea argüeso...

#gangmatalasser

#tarragoninament

esclatar...

no crec massa en la sort... crec en gestionar i en assumir, en llegir i anticipar, en mentalitzar i solucionar... santatecla12 serà per sempre un claríssim exemple de com una colla amb cohesió i voluntat pot capgirar una dinàmica feixuga i convertir-la en una estona màgica...

entrar a plaça, amb els castells tarragonins en plena efervescència i santatecla en diumenge ha costat déu i ajuda... la diada arrenca amb pràcticament mitja hora de retard!...

però un cop allà es percep una clara actitud d'ambició i optimisme... anem últims a les rondes, pràcticament les 2 del migdia quan ens toca... avui, les variables no importen, només importa fer-ho...

tornem a la clàssica sortida, 5d8, és evident la tensió... el castell puja seré i s'atura quan toca... la passada és correcta però el neguit es fa evident a la descarregada... perdem una mica les mides (sempre sota control)... el primer al sac...

hi ha un punt de nervi superior a altres ocasions... però lliguem un pinyot com mai abans i hi munta l'anxaneta que va recular diumenge (és just comentar-ho)... per cert... a l'ivan (baix del 2) li peta la clavícula a la baixada de la canalla... una gesta, la d'aquell SENYOR aguantant allà sota...

es percep molta fam... tenim unes ganes terribles de fer castellets, avui...

calents, ja... a buscar el 3d9f... diumenge hi vam tenir un conflicte evident... treballat a consciència tota la setmana, avui no ha semblat haver-hi cap mirament dels més petits, com si res hagués passat... el castell puja remogut i s'atura amb mida lletja però estable a l'entrada dels dosos... ja d'aquí no marxarà, escoltem l'aleta amb la voracitat de les primeres vegades... tinc una sensació claríssima veient pencar tronc i folre, no s'escaparà... i no s'escapa... patim i celebrem... com ha costat (un mes després) tornar a fer un castell de 9... 

NECESSITÀVEM l'aleta... l'eva fot unes passetes que recordarem sempre i ens descongestiona una acumulació de males vibracions i petits conflictes... al llarg de la setmana, ens hem anat repetint que diumenge passat estava fet tot i la no-participació de l'anxaneta... això, amics, fa de mal justificar... calia treure-ho de veritat, sencer i nítid... calia proporcionar-nos un record més just per d'aquí en endavant... i avui sí...

és el 10è 3d9f descarregat de la història, un dels més madurs, coneixedors ja de limitacions i febleses... guerriller i dur, però el mereixíem... els grans i els petits...  i clavícula, el nostre destí avui, al nin (segon de forru) li surt de lloc... acumulem contratemps (i aquest obliga a corregir el folre del següent dels petardus)...

mai pensem en virar la previsió, 4d9f per cloure, més enllà de les 3 i mitja de la tarda... la colla s'ha desfet de la ràbia i aspira al sostre amb il·lusió i convenciment... gastem un primer peu, però al segon va amunt... igual que al 3 comencem a treballar una mica més aviat del que podíem preveure... però amb la posada en escena dels petits tenim una treva que exprimim al màxim... els 15-20 segons de la carregada són fantàstics, és el resultat de tota la dedicació d'un any plasmat en una imatge... després patim MOLTÍSSIM per fermar-ho al lloc... mentre ángel i jesús recullen i evidencien que avui els nens s'han portat com a bèsties, el tronc i el folre desplega el màxim i ho gasta tot... la descarregada és agònica i ens obliga, però l'ansietat de qui vol demostrar juga en positiu... hi som, de nou, com sempre i com mai...

forcem un debut al baix i al segon... rendiment màxim, complicitat extrema... igual que al 3 de la ronda anterior hi munta un anxaneta que mai havia pujat a un castell de 9... la colla eixampla recursos i assumeix situacions que fa un temps serien impensables...

descarreguem el quatre, el monstre, per tercer cop en un any natural... i el que és més important apareix la TRIPLETA, en versió segon any consecutiu, caríssima, duríssima, fantàstica... evidentment repetida, però és la millor actuació de la colla, la més difícil i la més satisfactòria... hi hem arribat amb millor experiència, assaig i col·lectivitat... quin dia avui per les ratlles nanus!

dues mencions... les millors pinyes que mai hem fet... d'un rosa penetrant i complet... molt emocionant veure els nostres lleials i pencaires homes i dones allà baix... GRÀCIES...

i la canalla, avui ho dic o rebento... aquests nens, comandats per un jesús superguerrer són els que ens han empés fins una tripleta incontestable... AVANT!

 

les fotos, ajuntament, fantàstiques i emocionants, gràcies TONI COLL...

#gangmatalasser

#TRIPLETA#TRIPLETA#TRIPLETA

#JesúsSonGoku

#sóulaputaòstia

conscients, febles, irreductibles...

mal cos, ahir, sortint de la plaça de la font... és una evidència i seria absurd negar-ho... passa que és obligat esperar els matisos que ofereix la pausa... gran part de la incredulitat de tot plegat ahir deriva de l'assajot - a priori- incontestable del divendres... contundent, convincent, però insuficient a l'hora de la veritat...

arribem a plaça amb el punt adequat, descarregant de sortida un correcte 5d8... sense ser el millor de l'any és útil per despressuritzar i començar a funcionar... les coses evolucionen molt més serenes que dimarts per la diadanacional si bé és cert que mai acabem d'aturar-lo del tot... potser el resolem un pél més lent que de costum i potser se'ns estira un xic per sota; baixant quints penso que avui calia fer-lo més que fer-lo bé... l'empenta adequada, les energies al lloc... primera ronda resolta...

necessitàvem recuperar la CATHEDRAL ratllada i aquí la tenim, descarregada de nou... 5+1 enguany, igualant les 6 aletes de l'any passat (registres històrics de la colla nostra)... seguirem...

en segona enfrontem el 3d9f, anem a buscar el programa de santmagí... lliguem a la primera però és cert que comencem a patir massa aviat, l'encaix de terços i folre dificulta la feina dels quarts i tenim un punt de dinamisme que malgrat tot aconseguim controlar amb l'entrada dels dosos... amb l'acotxador col·locat, l'anxaneta recula i obliga a la colla a un esforç col·lectiu... valoro com a extraordinàri desmuntar un castelldenou des d'allà dalt sense les mides adequades i sense el plus que ofereix l'aleta al múscul...

repetim, és obligat... aquest cop lliguem millor folre i estructura... de fet aconseguim enlairar un dels tresos de major qualitat que ens recordo... canviem peça i posició a canalla... col·loquem dosos amb aparent facilitat i quan sembla que aquest cop reconduïm bé, l'acotxadora se'n desdiu i recull demostrant una desconfiança que ens descol·loca profundament i que no reflexa la realitat del castell... tornem a l'exercici de convicció de qui desmunta un monstre que no s'ha deixat domar... allà ningú abandona el vaixell...

res a dir sobre la canalla, aquests mateixos ens donaran glòria aviat, segur!

quarta ronda, només portem un castell i ja en fa massa estona... problemes evidents i potser més amb el cor que amb el cap, ens animem a buscar el 4d9f... exercici d'autoconvenciment i disposició a la lluita, un intent de demostrar-nos que la feina ha de sortir per algun lloc i que volem jugar amb els grans... passa que el desgast - físic però sobretot mental- apareix... l'aturem, amb sisens col·locats i tota la canalla en ascens, se'ns ha estirat més del que podem permetre'ns... probablement haguéssim carregat però ja no ens val aixó, a aquestes alçades...

3 intents desmuntats de castell de nou... inesperat drama nacional... evidenciant detalls fora de control i febleses... però també capacitat de patiment, voluntat i caràcter col·lectius... la nostra gent s'hi ha deixat la pell mantenir l'esforç baixant castells enormes amb tot dalt... no hem de perdre-ho de vista, arribàvem forts, no ens ha anat bé però hem sabut assumir-ho i continuar entregats a la causa...

cinquena ronda - mai esperes fer-la servir... 2d8f irreductible, la lluita del matalàs... em sento afligit per no poder anar allà sota, patint amb els meus... el descarreguem sense benzina, només per orgull.. és un dia dur, però el simple fet de plantejar un quart folre en una diada que ens arrossega ja per la tercera llarga hora és una petita victòria... el castell es fa dur, però mai perdem la cara...

el pes de la decepció es fa evident tot acabant, probablement no mereixíem aquest desenllaç, però no hem estat fins en els detalls que marquen diferències... autocrítica, assaig i correcció...

marxo sentint que li dec moltíssim a les ratlles, per la fermesa d'una colla que s'està transformant a passes agegantades i que de forma constant transmet sensacions de millora... un luxe anar al combat amb vosaltres!! llepeu-vos les ferides que hi tornem de seguida!!

les fotos del toni coll... gràcies pet tot, de veritat!

#gangmatalasser

#sempre

turbulències i l'11S...

diada d'anàlisis complex al pladelaseu... migdia de diada nacional...

ens plantem al peu de la catedral amb expectatives elevades després d'un parell de diades amb els vents empenyent-nos clarament endavant... per tant, tot passa (a priori) per refermar aspiracions i assumir clares intencions de buscar altre cop programa d'exigència...

obrim de 5d8, la colla ho té interioritzat i ja no és cap sorpresa ni maldecap, al contrari... penso que enfrontem el repte (tots) des de la mentalització insuficient, un excés de distensió... no lliguem al lloc als segons i corregim sense desmuntar el peu, probablement acabem donant per bona una mida que no és la d'assaig però basada en la confiança que ens transmet el moment que vivim... de ben aviat les sensacions són de menor estabilitat que els assolits, però el castell va amunt sense miraments... després de carregar (bé) trobem a faltar els detalls, el 2 trontolla i no s'aturarà ja fins la caiguda amb la canalla pràcticament fora...

una llàstima... la CATHEDRAL davant la catedral... hem gestionat malament tocarà prendre'n nota, és la pitjor posada en escena del darrer any i mig i caldrà recuperar-nos rapidíssim! però no obviem que si no es lluita amb aquests castells no es cau, i l'ambició de la colla i la intensitat demostrada en anar forts tots els dies que toca no s'han de menystenir!

després del cop, la colla modera les seves intencions i assumim un programa amb castells bàsics de 8... ambdós (3d8 en segona ronda i 4d8 per cloure) formen amb la configuració dels castells grans que aviat han de treure el nas i la veritat és que funcionens sense circumstàncies destacables més enllà de fer rodar de nou tots els "caiguts"... no esperàvem una pipa a 5 dies de festamajor però el gruix de la colla ha reaccionat amb serenor i eficiència a l'esdeveniment... tornem a demostrar finura i coses clares!

la diada (en general) flueix sense ritme ni agilitat, calor penetrant, enclau atípic de migdia... no acabem de desempallegar-nos d'una inèrcia a totes llums feixuga... el canvi, l'atmosfera del dia... sense dubtes ens ha vingut malament... però no hi ha excuses, no hem sabut endollar-nos com calia i tornem a casa amb regust estranyot, senyal de maduresa penso quan pleguem cap a casa...

dels assajos de dijous i divendres dependrà que això quedi en un contratemps i continuem pel camí traçat!

la cosa va llençada i ho tenim molt millor del que l'11S va semblar...VENGA, que comença!

les fotos, del toni coll (matí de feinada!)

#gangmatalasser

#CATHEDRAL_semifail

#SantaTeclaIsComing

una passeta més...

molt resolutius dissabte-tarda per la pobla de montornès... després d'un divendres d'assaig dur i especialment llarg, ens plantem a la pobla (segon setembre consecutiu) amb ganes de marxa i de canviar el pas en aquesta mena de diades sense pressió... la planificació passa per dur-hi 3 castells de 8, i la veritat és que arrosseguem força absències...

obrim de 3d8 i es nota que el castell que no havia olorat plaça d'ençà el 15 d'agost... als pisos baixos hem de gestionar més conflictes dels previsibles... probablement és el pitjor dels 3 castells de la jornada, això sí, per dalt seguim molt fins...

en segona ronda tornem a enfrontar el 5d8, castell que està oferint-nos bones garanties a l'assaig... la carregada, similar als darrers dies, és rapidíssima i oxigena per tot arreu... i la descarregada no ofereix massa més complicacions...

aprofitem per introduir-hi diferències, s'hi estrena un baix i debuta un terç a la banda del dos desplaçant a segons al terç habitual... és una rebaixa de pes substancial que no sembla comportar massa complicacions a l'estructura...

trobo molt destacat resoldre un castell així en un context de "menor importància"... no es tracta d'una plaça especialment castellera ni un dia estratègic per la planificació general, però la colla assumeix la CATHEDRAL amb una barreja curiosa d'ambició i normalitat... no deixa de ser interessant tornar a estar en xifres importants, tornen a ser 4 les que ja hem descarregat enguany...

pel final deixem el 4d8... igual que a torredembarra tornem a alinear amb múltiples modificacions - un baix nou entre elles... rodatge en alçada per un pom relativament novell, bé...

ampliant l'important botí de castells de 8, 2012... surto de la pobla amb sensacions molt positives, de petits i grans detalls ben enfrontats... descaradament satisfet... seguim, això ja no atura!!!

les fotos, de la bea argüeso...

#gangmatalasser

#CATHEDRAL.2

tendències, expectatives...

torredembarra'12 representa el nostre retorn a l'activitat... no havíem tornat a vestir la ratllada d'ençà d'aquella fantàstica passejada la mateixa tarda del patró...

i la veritat és que la feina al pati ja feia pensar que hi anàvem finíssims a la vila torrenca... el pla passava per mantenir el ritme de castells de 8 exigents i continuar ajustant...

arranquem de 5d8 buscant consolidar les sensacions... de sortida i sense embuts... la carregada torna a ser rapidíssima, cap contratemps i aconseguint mantenir sempre mides i dinàmiques... el castell es descarrega amb fermesa només amb alguna complicació menor al dos... realment plàcid, realment controlat... hi rotem l'enxaneta i ho combinem amb ajustos al quint...

és la tercera CATHEDRAL de l'any, i la tercera consecutiva en 3 anys seguits a Torredembarra... trobo que ens hi agradem molt, sense gastar massa, sense celebrar massa...

per segona ronda guardem el 2d8f... avui l'encaix de folre i terços és perfecte i ho combinem amb molt bona feina de la canalla dalt (malgrat la molèstia que sempre genera la diferència d'alçades)... el castell es treballa al quart però sempre de forma controlada... és el millor dels 5 que hem descarregat enguany (millor registre dels darrers 10 anys)... torno a tenir la sensació que no suem més de l'estrictament necessari...

i per acabar, descarreguem un plàcid i senzill 4d8 farcit de descansos, retorns, rotacions i on debuta un nou enxaneta de 8 pisos... si l'estadística no em traeix és el 200 de la història de la colla (175 D+ 25 C)...

aquest sí és el castell amb menys despesa de la jornada però el que ens fa arrodonir una actuació inèdita en la història de la colla i realment efectiva pel moment que estem vivint...

sensacions molt positives marxant de la plaça dels pollastres... ens agrada actuar-hi i cada cop hi donem un puntet més... tendència clara, expectatives marcades, setmanes intenses... anem-hi!

les fotos, del toni coll!

#gangmatalasser

#CATHEDRAL

#lacosaestàquecrema