l'èxit col·lectiu... (remember when?)

ja sé que aquest escrit ja ha estat publicat, però m'ha vingut de gust llegir-lo avui (ja fa 3 mesos de sta tecla!!!) i he pensat que aquí no l'havia posat...

en veritat, en escriure-ho va ser quan em va sortir la venada del bloc i tota la pesca... així que "copiar-pegar" aquest text és una espècie d'auto regal de nadal, ja em perdonareu... em poso una mica tonto a vegades...

aquest èxit és col·lectiu, l’hem sabut fer col·lectiu...

l’èxit ha estat del tronc, una generació ambiciosa i experimentada de castellers que porten gairebé 40 (!!!) 3de8 descarregats en aquests últims 4 anys, treballen quasi de memòria l’estructura i amb aquesta han crescut, en serenitat, en qualitat i en aspiracions... tenim segons que saben lluitar al límit, terços que controlen el “tempo” del castell, uns quarts estratosfèrics, i unes quints envejables per qualsevol altra colla...

l’èxit també ha estat en els encerts en els canvis i en la resposta que aquests han ofert... a un 3de8 que funcionava a la perfecció, se li ha modificat una peça (molt jove) a quints, i un doble-retoc als pisos baixos... el nou equip de terços dóna moltíssimes garanties de futur, i el canvi i l’adaptació del "nou" segon obre una nova via, tan sorprenent com il·lusionant...

l’èxit ha estat també d’una canalla que arrossegava problemes en un any especialment complicat per ells... les diverses alineacions utilitzades aprofitant la robustesa del 3de8 buscaven i aconseguien que els més petits evolucionessin... l’exhibició de velocitat, valentia i orgull en el 3de9f és la manera com els més petits li retornen a la colla l’esforç i el treball que cap a ells s’hi aboca...

l’èxit ha estat d’un folre petit i compacte que s’ha dissenyat i treballat amb minuciositat... mil retocs buscant la millor configuració, amb un equip de segons i crosses que majoritàriament ha estrenat galons de nou (gairebé tots ells ho han aconseguit per primera vegada sobre de la pinya)... les mans han funcionat utilitzant una mescla que s’ha destapat efectiva, castellers bregats en batalles passades en el nucli dur del folre units amb Xiquets de camisa relativament nova (però d’esperit idèntic) en l’escorça externa...

l’èxit s’ha manifestat a la pinya, en el patiment dels soferts matalassers que han resistit proves sense la pressió desitjable, proposant alternatives i millores, problemes i solucions... el treball que s’han fet a la pinya ha cohesionat i ens ha fet anar endavant...

però sobretot l’èxit ha estat el canvi de mentalitat... hem evolucionat del "volem fer..." al "farem..." sabent ser humils i treballant (treballar molt!)... abans de sant magí alguns ja hi pensaven, després de sant magí molts estiraven del carro i a principis de setembre el 3de9 folrat ja era un fet...

creiem, el temps ho dirà, que estem davant d’una oportunitat magnífica de créixer, d’insistir, de repetir, de no aturar-nos i d’avançar... no serà fàcil, probablement tots els passos que fem no seran endavant, però ara la via està oberta, sabem com hem arribat fins aquí i podem tornar-hi... aprofitem-ho!

l’èxit és dels Xiquets!!! a tots vosaltres, moltes gràcies...

plega el jefe...

sento últimament moltes coses sobre els caps de colla sortints... vilafranca, mataró o a can lila... nosaltres també en tenim un, de cap de colla sortint... crec que mereix reflexió...

quan el joan, ara fa 4 anys em va proposar entrar a formar part de la tècnica que estava preparant no ho vaig dubtar ni un segon... al contrari, em va sonar a obvietat haver d'acceptar... el considerava un personatge rellevant i pel seu tarannà i recerca de la imatge més seriosa possible de la colla - internament i cap a l'exterior- el feia la persona adequada per restaurar un versió millor de nosaltres mateixos... crec que sobra dir que no m'ha decebut en absolut...

aquest text no vol ser adulador, no pretén buscar comparacions ni llençar cap mena de proclames... per mi, el joan representa el paradigma del perfil que ha de tenir un cap de colla als xiquets... combina diàleg, paciència i psicologia motivadora, amb un esperit combatiu extrem, ordre i autoritat -quan n'ha convingut aplicar...

ha aconseguit marcar sempre 3 pautes que s'han convertit en claus de la seva manera d'entendre el càrrec i la funció... un treball a l'assaig intens, dinàmic i rigorós, marcant objectius i plasmant-hi conceptes concrets... la voluntat de motivació de la colla com a bloc i com a elements individuals, entenent el poder de les dinàmiques -les dolentes, les bones i les millors... i sobretot, la capacitat de solució de problemes afectant a la mínima gent possible, assumint un rol directe i pròxim, cercant complicitats...

tot això l'ha fet un cap de colla "diferent", prescindint una mica de les discussions estrictament castelleres, sabent llegir que en una colla com la nostra l'essencial no és dominar la tècnica (que també)... ha pres protagonisme el treball de formiga -sovint a l'ombra-, les converses multi laterals i el pragmatisme que ha anat marcant les seves decisions... catalitzant els canvis des de la responsabilitat comuna, repartint glòries entre l'equip i aglutinant en primera persona els errors...

i si dèiem, fa unes setmanes, que era just que certs membres de la canalla haguessin pogut reivindicar-se en aquest últim tram de temporada... el joan també mereixia aquests castells i aquest triomf...

probablement serà injust recordar només els seus èxits com el cap de colla "interí" del 2007... en castells bàsics de 8 s'ha assolit una regularitat a prova de circumstàncies complexes, que n'hi han hagut moltes -com sempre i com a tothom... en el seu currículum com a cap de colla hi apareixen 111+2 castells fins al 2d8f... d'un total de 124 intents...

però durant els tres anys de mandat estrictament "oficial" alguna cosa bloquejava el salt més enllà del 2d8f, 6 temptatives i 2 castells carregats eren un pobre bagatge... probablement les circumstàncies pròpies de la colla, errors d'elecció o criteri de la tècnica i intangibles com la mala fortuna o la manca de dècimes de segon ens han condicionat...

aquest extra time 2007 ha permès ubicar -portes enfora i sense complexos- la capacitat de gestió del joan sala en aquests anys, al nivell on realment pertoca...

i jo, innocentment, espero que no sigui la última victòria... perquè secretament ambiciono que el jefe torni algun dia...

descarreguem...

(torno en plan sesión-sadomaso-estadística...)

2007 ha estat la cirereta de l'equip tècnic del joan sala, la pròrroga, el temps d'afegit... els èxits d'enguany no es poden descriure sense mirar endarrere i observar el trienni 04-06, i tots els aspectes, detalls i persones que hi van treballar... potser en alguns càrrecs el cicle va acabar l'any passat, i alguns "comiats" es produiran en les properes setmanes, però és una evidència que el fil conductor, la manera de fer i el ritme que la colla va anar assolint des d'aquella renaixença al 2004 ens han portat on som ara (... recordeu l'espluga de francolí?)

avui parlaré d'una de les premisses bàsiques d'aquesta tècnica - a la qual em sento tan orgullós d'haver pertangut... DESCARREGAR els castells... més que premissa, obsessió...

fa uns mesos que ja no sentim dir al joan allò tant -cansino- de "el món casteller ha canviat"... ara tota la colla ja s'ho creu i ho assumeix... però quan ho deia en les assemblees, quan parlava de col·laborar amb les altres colles, d'adaptar-nos a la modernitat... obviava, perquè era totalment evident, que avui en dia no té sentit anar amb els castells a mitges... no estem en els brillants noranta - on la vaca donava llet a totes hores, com va dir el gran ayatollah fa uns anys ;)... caure comporta problemes, els intents desmuntats comporten complicacions i l'aparició d'algunes colles "infalibles" ens ha obligat a tots a posar-nos les piles (malgrat que encara hi ha qui s'hi està resistint)...

i que s'ha aconseguit? doncs el meu excell -on recordeu que només compto castells més grans que el 2d7- ha fabricat una grafiqueta que us adjunto (cliqueu-hi a sobre)... en ella hi observareu el període 94-07... i s'hi representen el % de castells descarregats de la colla...

les conclusions, que cadascú tregui les seves pròpies... segons la meua opinió, a la colla ha quallat la idea, el futur ha de seguir per la línia marcada... la nostra imatge de seriositat i treball ha de continuar així...

(per si de cas, notaré que això no s'ha d'entendre com una crítica al passat, sinó com la constatació de la realitat actual...)

lo forru...

bon any aquest pels nostres folres... ho hem sabut fer una mica diferent, provant mil i una coses a l'assaig... segons nous, homes de darrere, canvis a crosses, les creus tortes, els peus davant del dau, laterals agafant per aquí, pugem-lo dalt cada divendres (!!!) -hi hagi lo que hi hagi...

direu que és millor o pitjor, que s'aguanta més o menys, que rendeix diferent en unes places que en altres, que alça el cap o que l'acotxa, que crida massa quan carreguem o massa poc, que celebra abans d'hora o mostra l'eufòria adequada... però és de rebut un petit acte d'onanisme matalasser, enguany hem pencat bé, hem treballat molt i la regularitat a l'assaig, la consistència i les ganes del folre han funcionat...

hi ha coses que m'agradaria destacar? particularment, 3...

penso en la gent que debutant ens ha recordat la il·lusió i l'orgull que significa anar descalç i serrar les dents quan el castell ve cap on ets tu...

noto que pel seu pes i dimensió aquests folres són, definitivament, moderns... compensant quilos i alçada, equilibrant múscul i experiència... i sense buscar reforços innecessaris, empesos per l'emoció del moment..

el relleu generacional (i vaig acabant)... adjunto gràfic (QUI ÉS QUI??)... al 3d9f, 31 anys de mitjana -estem fets uns xavals! xDDD... però alguns més que altres, mireu la generació del 87, artistes ells...


i jo, des d'aquí, em descobreixo i demano el revelació pel homer...

(i demano disculpes si alguna edat no s'ajusta amb la realitat... sigueu comprensius amb mi, per favoooooooooooooor!)

ja hi tornem a ser...

s’acaben els adjectius, s’acumulen les sensacions... la veritat, em fa una mica de por no ser capaç de pair tanta eufòria, tanta satisfacció... espero tenir suficient disc dur com per anar-ho encabint tot... a pams...

ahir la colla va tornar a fer el 5d8...

"no" era ni el lloc ni el moment; sense el plus que donen els moments especials dels grans dies, sense l'èpica del bat de sol de l’estiu per festa major, sense els amics liles al costat, pressionant, no... ho vam fer una tarda de dissabte, a la plaça del rei, en octubre d’any imparell, dues setmanes després de santa tecla... en una diada de final de temporada on arribàvem una mica passats d’assaig (aquests últims divendres han estat més austers que els anteriors)... amb la part més sensible de la canalla psicològicament al límit i amb els dubtes que generen 3 anys consecutius de frustracions amb aquest castell -tants cops dipositari d’il·lusions, com causant de decepcions...

però SÍ va ser el lloc i el moment... de demostrar que alguna cosa ha canviat, que quan aquella aleta de castell de nou va refilar farà 3 setmanes, vam recordar amb força l’orgull del nostre escut, de les nostres ratlles a la camisa... i ara no ens paren ni els condicionants ni els records feixucs... la solidesa dels castells de dissabte ens ha de fer reflexionar, el 3 brutal, el 4 apamat i tranquil, i el 5 maco i sense angúnies, ni de lluny dramàtic o miraculós, va ser treballat (a seques), en cap moment va semblar ferit greument... malgrat no sóc amic de l’optimisme desmesurat afirmaré que no semblava un castell límit, ni objectiu final de res... ha estat com arrencar-nos l’espineta que ens ha martiritzat últimament, que ha cremat expectatives i que -probablement- ha projectat una imatge distorsionada de la nostra realitat...

vam fer un 5d8 de temps perfecte, amb un 3 molt sòlid i un 2 substancialment millorat, en tots els pisos, respecte intents d’anys precedents... un 5 que a priori presentava dubtes per dalt, però que, un cop tothom preparat per la lluita des del seu lloc, els petits van resoldre amb diligència i sense massa complexos... l’estructura, el tronc, la pinya... tots es van enxufar ràpidament, conscients que el repte era gran, però la moral de la colla enorme... la força de la convicció...

i descarregat... repte superat completament... i l’esclat d’emocions... la celebració es va exterioritzar menys que fa dues setmanes... però per dins, molts van tancar velles ferides, molts van somriure immensament... molts vam ser molt feliços dissabte, mentre la Carla feia les passetes i ensenyava al món que ni casualitat ni sort...

en aquell moment, amb tot el pes del castell a dalt, hi havia metxa per estona... i ens en queda... molta!... acabem un any que obre un futur esperançador...

tarda de dissabte...

diu que avui tornem a tenir cita amb la història... 18:30 plaça del rei...

ahir el jefe va dir, al final de l'assaig, que el 5d8 va en segona ronda aquesta tarda... la moral de la colla és bona, pot ser el dia per tancar velles ferides? el 5d8 és una burrada, però perquè no? última diada de la temporada, amb els deures fets i sense excessiva pressió pel compromís de la plaça... l'intentarem perquè volem, ens vé de gust, i els condicionants a l'assaig s'han anat aconseguint...

veurem com surt tot plegat, i ho explicarem...

comparacions...

torno a divagar sobre que bonics que som... continuo mirant-nos el melic... :)

avui em proposo comparar el 3d9f descarregat del 99 amb el d’aquest 07... han passat 8 anys, 9 temporades completes, que diríeu, que té molt a veure o poc?

• la canalla, òbviament, és diferent, al complet, no podria ser de cap altra manera, això sí, l’anxaneta de fa 8 anys, ha descarregat a sisens... les seves 2 companyes tampoc havien descarregat el castell de 9, és a dir 2 debuts i un canvi de posició...

• dels 3 quints, 2 ja havien descarregat (en la mateixa posició) i un debuta...

• dels 3 quarts, 2 debutants en castell de 9, i un repeteix (canviant de posició en el pis)...

• dels 3 terços, 2 debutants i un repeteix (en mateixa posició)...

• els 3 segons debuten descarregant el 3 al folre... i un dels segons de fa 8 anys, para a baixos, on es troba un dels altres baixos de l’últim 3d9... el tercer baix és debutant...

és a dir, en quant a estructura, tenim 15 debutants i 7 veterans (ep! parlem del 3d9f, tots ells abans han fet molts castells de 8!!)...

i al folre? del folre també podem donar dades...

• crosses i homes de darrere, 9 castellers, 7 descarreguen per primer cop...

• rengles de primeres i de daus, 15 castellers, 9 descarreguen per primer cop...

• laterals, 12 castellers, 7 descarreguen per primer cop...

sobre 36 persones del folre (39 al 1999), 23 debutants i 13 veterans (però igual que al tronc, tothom havia fet algun altre castell al folre abans)...

i la pinya? hem de reconèixer –sense complexos- que al 99 portàvem més camises pròpies que al 07, però la pinya era molt menor? crec (n’estic bastant segur) que no... l’ajuda de la gent de Tarragona que hem tingut aquest any ha deixat bocabadat a més d’un, la plaça es va bolcar amb nosaltres, senzillament per treure’ns el barret, gràcies a tots els qui es van apropar a fotre’ns un cop de mà Tarragona va veure castell de 9 descarregat, així de simple...

així doncs, i sense voler simplificar elements de judici, les comparacions estan fetes i cadascú pot extreure’n les seves idees...

les meves conclusions són clares, som una colla que manté l’essència però que ha evolucionat... mantenim l’estructura del 99 en un 30% i el folre en un percentatge una mica inferior, hem sabut canviar la manera d’assajar (adaptant-nos a la menor afluència de castellers respecte fa 8 anys) i ens hem rejovenit notablement, algunes cares concretes dels pisos baixos i el folre en general així ho transmeten... només puc observar-hi una petita taca, potser no hem incorporat suficients noies al nucli dur de la colla com per donar-los major quota de responsabilitat (només a crosses -a la pinya i una al folre- i al pom de dalt i sisens)...

celebracions...

se’m permetrà que durant unes setmanes els missatges que vagi deixant aquí girin al voltant de certa dosi d’autocomplaença...

crec q no pot ser d’altra manera, després d’aquestes últimes èpoques... avui, en la primera entrega d’aquest exercici d’alegria, m’agradaria parlar de 2 aspectes concrets, l’evolució de la temporada i el record històric...

a 23 de juny de 2007 els xiquets no havíem descarregat cap castell superior al 2d7... el 23 de setembre de 2007 la colla ha vençut 20 batalles en castells de 8 (18 descarregats, 2 carregats, i cap intent -1 intent desmuntat) i a més, ha assolit amb escreix un gran repte, 2 castells de 9 (un carregat, l’altre descarregat)...

és a dir, només 3 mesos disten d’un 3d8 de circumstàncies, amb moral baixa i molt pressionats, i d’un 3d9f, amb una pinya immensa, il·lusió col·lectiva i ferm convenciment... deixaré a banda el 3 de st joan i les situacions que fins aquell moment succeïren, i m’agradaria obtenir reflexions sobre com ha pogut la colla arribar a plantejar-se un repte tan ENORME com el del 23/09...

crec que la suma de factors és inevitable, els engranatges van començar a funcionar al juny, malgrat certes pedretes en el camí, al juliol es van polir defectes i es va recuperar la cadència dels últims anys, l’agost ens va portar (alhora) el convenciment de noves maneres sobre com treballar els folres, va rodar la nostra canalla (i altres canvis en estructura) en castells de 8, i va sorprendre a tothom mostrant-nos que l’entrada de gent aquesta temporada superava -de molt- la simple anècdota... i per rematar-ho, les últimes setmanes d’assaig... qualitat en les proves, bon estat físic i millor mental, gran predisposició a l’esforç (inclús per superar l’assaig del dia 14 de setembre, que va mostrar nervis i alguna carència)...

el dia 16 carreguem el 3d9f, es celebra llargament però la colla no en té prou, hi tornem, a l’assaig i a plaça, amb entrebancs i problemes diversos, i els superem, com una colla gran... sense arronsar-nos... teníem una oportunitat franca i directa, i l’aprofitem com mai abans... alguna cosa ha canviat en nosaltres... pot sonar pretensiós, però cap dels que hi hem participat ho havíem viscut abans, el moment és nou per la colla, i és dolç, molt dolç...

aprofitaré també per dir, que el 3d9f descarregat de fa una setmana i mitja, no és només el segon 3d9f descarregat de la història... és el primer castell de gamma superior al 2d8f que aconseguim descarregar d’ençà d’aquell primer 3d9f (fa 8 llargs anys!)... i és que el percentatge en castells descarregats en què es mou la colla en els últims anys mereixien aquest reconeixement... els xiquets d’avui som una colla sòlida, que s’ha adaptat als temps i marca, en les últimes temporades, 85% descarregats en castells de 8... m’agrada descarregar el 3d9f perquè és un monstre, però encara m’agrada més donar la imatge 100% seriosa de qui es planteja una bèstia i la sap descarregar... esperem aprendre’n!!

innauguració!

el setembre de 2007, el de la glòria, del 3d9f carregat, de les proves fins a sisens al local, del dia que vam tornar a cridar com a bojos, la santa tecla de nou de 9, de la colla ansiosa per triomfar, del 3d9f descarregat...

el setembre que vam tornar on ens pertoca... amb orgull, amb força, amb ràbia... però també amb racionalitat, amb treball, planificació i esforç...

avui que s'acaba aquest inolvidable mes, enceto el meu bloc!