vist amb perspectiva aquest 2007 és una espècie de regalet que ens ha donat el temps i la història castellera... una mena de segona oportunitat de la qual (permeteu-me que ho digui com ho penso) som els primers en disfrutar i reviure...
molts dels que tastaven la mel dels noranta s'han perdut per camins estranys, d'altres viuen temps d'agitació i indecisions, i alguns (llastimosament) ja no compten per a res ni per ningú... en aquest context apareix un ressorgiment a tarragona que a ulls forasters pot semblar "semi-espontàni"...
en la gestió d'aquest "èxit" hi ha una de les claus del nostre futur immediat (a curt, mitjà i llarg termini)... quin model de colla volem? quin model de colla ens podem permetre? s'imposarà el pes dels anys pretèrits o aquest tret diferencial (i col·lectiu) "juliol-setembre 2007" arrelarà? potser ens cal un híbrid? una progressió lenta i constant?
el que està clar, és que no hem fet una evolució pokemon... la colla porta la mateixa camisa, assaja al mateix local, i els dimarts del mes de maig seguirem sent -més o menys- els que habitualment som al pati... sent totalment conscients de les realitats estrictes, em plantejo si potser hauríem d'encetar -empesos pel pes dels resultats d'aquests últims temps- un exercici col·lectiu de recerca de noves aspiracions... mirar endavant sense complexos...
tenim clar on volem arribar?... s'ha de marcar un objectiu i treballar, o treballar i que les setmanes i els castells decideixin els objectius?...
qui perd les arrels es perd ell mateix, no s'ha d'oblidar d'on venim... però fa 10, 15 o 20 temporades les realitats eren diferents... potser en aquest camí de futur caldria valorar convenientment el que un dia vam aconseguir, tot allò que condicionava el nostre pati i també les vicissituds i trencadisses viscudes... i a tota aquesta informació passar-li el turmix del futur desitjat... massa vegades hem vist com reeditar fórmules pretèrites no assegurava res...
jo aposto per un 2008 on pugui (jo i cadascun de nosaltres) somriure tants cops com al 2007, per arribar a un setembre que ens mantingui tensos... nit i dia de castells... on passejar per tarragona esdevingui una activitat de reivindicació comuna... on continuï la suor a les mans, el batibull constant dins el cap... idees, desitjos...
perquè tarragona no pot permetre's una matalasseritis descomunal??? 2008 pot ser un gran moment per esclatar, i en certa manera dependrà de nosaltres mateixos... crec que tindrem oportunitats per trencar uns quants conceptes portes enfora, i fer-nos forts allà on ara hi ha un pessebre... espero que tots plegats hi lluitem i ho aprofitem...
reflexionem-hi... reflexionem-hi...
i bon any per tots!!!