confesso que he escrit amb un important punt de seriosa melangia... i crec que ara, resseguint-ho m'ha vingut una remor d'excessiva intimitat, ja em disculpareu...
- la cara de suficiència i satisfacció del moi, reculant per la pinya, després de descarregar el seu primer 3d8, amb tota la rengla de primeres alçant el cap al seu pas, animant-lo...
- la feixuga sensació post maria cristina, mirant-nos amb jeroni... rollo "potser hem forçat massa la màquina?"... i l'estupendíssima vibració, aquell mateix dia, amb l'enorme gracilitat d'aquell quatredevuit que es començava a acostar a l'imaginat...
- bones pinzellades a l'inici... aquell neguitós primer 3d8 de sant jordi o l'últim assaig de maig amb primera prova del 3 gran incorporada...
- les cries caient al costat del folre, les vaig veure amb la cua de l'ull, mentre encara sentíem l'aleta... recordo l'estridència i patiment d'aquells escassos 2 segons, previs a la caiguda col·lectiva... i aquesta pel·lícula se m'ajunta amb una imatge amb idèntiques protagonistes abraçades, just desfer-se la pinya del mateix castell, quatre setmanes abans... és capciós, però se'm van contraposant...
- la flipada hormonal de pallaresos... o "com de cofoi vaig anar-me'n a la feina aquella nit"...
- el sentiment (horrible) d'haver-li fallat al dani, aquell dia que plovia per santa tecla i el quatre només es va carregar...
- l'expressió de la cara del faraó per sant magí (va créixer 3 o 4 centímetres de cop, l'home)... i la conversa, mateix dia, del kiko amb l'eloi, als porxos (44 anys per aquell moment)... l'eufòria de la canalla i dels canalles, per la tarda... crec que vaig voler acumular tantes coses d'aquell dimarts, que el cerebelu va acabar el dia demanant-me "un poquito de porfavor"... salvatge...
- la síntesi de l'orgull matalasser en dos assajos (motius ben diferenciats)... el del 12/09 ambiciós, productiu i valent, amb 3 folres diferents i el 5d8... el del 19/09, amb la colla en bloc, unitari i amb voluntat de sortir de la foscor... recordo especialment les paraules d'alguns veterans (no dinosàures) oferint la seva total complicitat...
- i les llàgrimes, aquestes s'incrusten i cremen... tristor profunda el 28 d'abril, en aquells 3 pilars que mai haguéssim volgut fer... en aquella abraçada amb la isabel, a santa tecla, el 14 de setembre... en aquella mirada perduda del luis, al segon pis de la plaça de toros el 5 d'octubre...
el teu colega anterior va ser una mica cruel amb nosaltres, n'hem après i et tenim ganes, 2009... bon any per tots...
