dijous, 26 d’agost del 2010

castell de nou i pluja...

(vaig tard, ho sé... he necessitat uns dies de descompressió... aquest santmagí, per mi, ha estat molt més intens, molts més matisos... continuem)


amb el pati bullint de feia dies... assolint objectius a assaig... madurant idees, estratègies, possibilitats... feinada per arribar al dia D en les condicions preteses, la primera diada caixaofaixa de l'any...

i Sant Magí va semblar respondre a tanta il·lusió amb un pronòstic meteorològic a totes llums injust (quants dies ha plogut aquest agost?!?)... més variables per l'equació... anem primers, toca estrenar castell (i potser hi ha aiguat)... de què sortim?...

la primera de les batalletes del dia, la guanyem... a 3/4 de 12, el pati està a rebentar, les creuetes donen l'OK i tothom té clar que significa que hi siguem tots... cantats, parlats, enxufats... anem-hi, doncs...

obrim de 3d9f... muntar pinya s'envolta d'una complexitat important, hi ha moltíssima gent a les cols a l'hora en punt... tanquem peu i folre amunt, tothom amb bones sensacions, el donem per bó... però hi ha problemes en una filera, a sota... repetim operació... tothom a puesto, ara sí que sí... la cosa va amunt, però comencem a treballar massa ràpid, a l'entrada de sisens el castell no està (ni de lluny) com l'havíem previst... però la rapidíssima posta en escena de la canalla evapora els dubtes, en un no-res col·loquem dosos, i l'acotxador hi va al darrere... ens hem assentat, el castell està regiradot però té continuitat... la passada de l'anxaneta és de manual, aleta de 9... però se'ns escapa... amb els dosos recollint-se, la cria al folre i l'aixecador a mig camí, es trenca d'entre quints i sisens... faltava poquet... semblava que havíem salvat el pitjor...

probablement hem gastat massa benzina per carregar, probablement la posició on hem aconseguit mantenir i asserenar el castell no ha estat la millor... i això ens ha condemnat... probablement obrir de castell de 9 és un repte extrem per una colla com nosaltres... però l'hem lluitat, hem estat valents i s'ha apostat fort...

i això que el d'aquest santmagí 2010 és el més diferent de tots els monstres que hem perseguit d'ençà que al 2007 vam recuperar-lo...



la pèrdua per lesió d'un dels quarts ha obligat a refer l'alineació (i al recanvi s'ha de sumar la redistribució dels terços per arreglar-ne mides)... per dalt, un debut a sisens i estrena del pom sencer -que es diu molt ràpid però és el resultat d'una FEINADA intensíssima... la capacitat de renovació dels crios ha estat una de les grans notícies de la jornada...

i el folre... al nucli, compacte com mai, hem combinat les virtuts dels últims temps amb el debut d'un baix i d'un segon... i a mans hem aconseguit -sense pretendre-ho directament- una mitjana d'edat baixíssima que esperem tingui molt de recorregut per endavant...

10 segons després de caure, les meves sensacions portaven un pèl de decepció... vint minuts després, el regust era agredolç... i vist amb certa perspectiva, sense caure en triomfalismes, hem de ser capaços de llegir un punt d'èxit... òbviament, carregar un 3d9f no és un triomf rotund, però hem de veure'n el context... és el tercer any consecutiu que duem un castell de nou a les cols...

toca seguir, 4d8, asserenar i calibrar la capacitat de resposta de tothom... el castell va rebregat, però no passem angúnies, les maneres i sensacions tot descarregant evidencien quin ha de ser el següent pas...

i quan anem a buscar-lo, pluja... malgrat baixos col·locats i pinya disposada (els pinyerus van treballar ràpids), el 5d8 no veu plaça, el ruixat apreta i fugim... llàstima... hi havia la convicció, les ganes i el treball... l'haurem d'ensenyar aviat, ens ho mereixem...


toca endreçar files i veure com enfrontem els reptes següents... la dinàmica nostra és a l'alça, no en tinguem dubtes...

les fotos de l'emilio i de l'antoni coll...

dimecres, 11 d’agost del 2010

calor, caure i aixecar-se...

diumenge vam fer la visita annual a pallaresos... portàvem un parell d'anys d'idili intens amb la vila pallarense, clàssiques per afinar santmagí i proveta gorda darrere, colles amigues, bon ambient i temperatura agradable de vespre d'estiu...

però enguany, actuació al migdia, amb un bat de sol descomunal, sense refugi... comencem amb retard, suors excessives... sensacions lletjotes abans de començar...

i decidim obrir de 3d8, el castell forma per sota amb segons i terços de 5d8 (mode rocós ON) hi debuta un quart i de quints en amunt va l'alineació escollida pel 3 gran... però no ens n'ensortim... en cap moment trobem el punt de mentalitat adequat... problemes per quadrar, gastem dos peus, les pinyes es tanquen amb incomoditat... hi ha un punt de desconnexió, ens ha vingut malament la setmana sense actuació? hem perdut el toc d'actuar en diumenge al matí?... sigui com sigui el castell puja remenat, no massa ràpid i se'ns va estirant... amb la carregada les expectatives són més aviat dolentes i la deformació en 5 o 6 segons és irreversible i desconcertant... cau sense quasi temps per lluitar...

de sortida, galeta, i no és una caiguda qualsevol... la primera pipa de 3d8 d'ençà de santatecla del 2003, que es diu aviat... un altíssim percentatge de la colla que som avui MAI havia picat de 3... hi ha un cert sentiment de cop inesperat, hi ha mirades d'incredulitat... i no hi ha lesionats...

decidim enfrontar el 5d7 i no deixar de preparar-nos per l'endemà... al 5 hi pugen quasi tots els crios del 3 (que no havien caigut mai) i les sensacions per dalt semblen "aqui_no_ha_passat_res"...

per acabar, necessitem tornar a la normalitat, 4d8 i en sortim contents, tard, sol contundent... però el 4 puja apamat i el controlem sempre, no hi ha fissures i tornem a trobar la convicció... la colla sap que és un moment important i es guanyen totes les lluites individuals... sense mistèris...


i pd5, un i prou, no és dia de més festivitats!

mai és bon moment per caure, però a tan poc pel dia gran, amb la colla enxufadíssima al pati i amb aquesta estructura de 3 com a esperat doble protagonista per la festamajorpetita, potser és pitjor... o potser no... potser la gestió de l'incident no farà més que accentuar la positiva línia de treball...

i amb què em quedo? que al pati estem en plena acceleració, forts, creixent, amb les mires posades al dia D... que no vam atendre amb suficient concentració als detalls i que pallaresos va sortir creu... sense menysprepar una caiguda, no hem d'exagerar el final d'una ratxa... tornarem a cuidar les petites coses... no hem de dubtar del nostre potencial actual...

és moment d'insistir, ho tenim a tocar, potser pallaresos serà el final d'una estadística, potser serà l'inici d'una altra... depèn de nosaltres...

les fotos de l'antoni i la bea... re-benvinguts!