i gotta feeling (don't you?)...

dia important, ahir... diumenge per la tarda, plaça del rei... horari i moment estranys, sensacions rarotes (foscotes i tapadotes) tot començant la jornada...

la diada, al costat de casa, neix de la voluntat d'evitar l'aturada de pràcticament tres setmanes que hagués suposat no actuar entre igualada i l'11/s, així com allò de tornar a enfrontar-nos amb els castells - de 7,5 i 8- després del mini-paronet (inevitable)... en aquest punt del nostre calendari s'acostumava a presentar la importantíssima (i enyorada per tots) diada de torredembarra i es feia necessàri seguir rodant a plaça...

encetem de 5d7, castell que havia sortit del repertòri d'ençà de sant joan... la veritat és que és el primer que afrontàvem després de la intensificació dels assajos d'aquesta estructura i va molt rodat, sobretot per dalt...

a segona ronda, 4d8 (7è de la temporada) amb el tronc del que hauria de ser el 4d9f... el castell no es quadra del tot bé, s'estira de segons i no és tranquil (a diferència de l'espectacular prova de divendres a l'assaig), mentre va avançant s'amplifiquen alguns defectes però el pom de dalt demostra una categoria impropia de la seva experiència (n'hem d'estar molt contents!) i resolen sense complexes una situació que era nova per alguns d'ells... la descarregada, a partir d'aquí, prou plàcida...

esmentar que amb el d'ahir apareix el seté segon diferent que aquest any ha entrat a l'estructura (a igualada vam aconseguir muntar-hi el sisé quart, per cert) i destacar el fet (poc freqüent a can matalàs) d'atacar voluntàriament un sol castell de 8 i enlloc de la joieta escollir el 4d8... prou significatiu...

i per acabar, 2d7... castell que es plantejava en versió folrada a igualada i que ahir va repetir -nos que continua prou sòlid com per intentar aixecar-lo abans de santa tecla...

l'actuació, acompanyats per altafulla (als quals els surten molt bé les coses) flueix molt ràpida i dissipa les complicacions que semblava en un inici... la gent s'ha anat enxufant i el volum de camises pròpies és el més significatiu de la temporada (descomptant sant magí, és clar)... la colla té interioritzat que "lo important" vé ara...

i això comença amb una de les proves de major qualitat que mai ha fet la colla amb el 4 a dalt... es col·loquen quints (per quart cop en l'últim any, però primer amb tots els pisos tal qual sortirien a plaça) i les sensacions són molt i molt xuletes... és la primera vegada que hi fotem tant de folre i la compactació d'aquest sembla la dels grans dies... no es treballa, no es sua massa, no patim... qui més qui menys comença a dibuixar-s'ho mentalment, sense caure en res, sense triomfalisme... però aquest castell (avui, demà o passat) comença a trucar a la porta...

i per seguir (en una acumulació de gamma alta que fa uns poquets mesos no haguèssim vist massa clara) prova de 3d9f, de les bones, de les que munta folracu i mira amunt... bona dinàmica de castell, toca pulir algun detallet, però amics, són indicacions del nivell d'experiència assolit (comencem a ser sibaritilles de tresdenou)...

i un detallet més... ahir ens acompanyàven 10-12 noves camises, forjades en aquestes setmanes últimes... pel lloc que van ocupar en castells i proves, el salt de qualitat que ofereixen és evident... felicitats a tots! ens empenyeu endavant!

i ara? jo, optaria per combinar la diversió del moment (fantàstic) amb la responsabilitat de la ocasió (immillorable)... s'acosta santa tecla i estem en condicions interessants de tornar a enfrontar el repte inèdit de descarregar el segon castell de nou de l'any i (si la primera variable reeixeix) de buscar-nos investigant límits inexplorats...

no parlem de qualsevol cosa! dents serrades! matalasseritis!!!

('cause our time is now!)

fotos de n'emilio i del david puig...