avui hem anat a lleida, de bolo (de xirimbolo)... tots sabeu que les entitats (i els xiquets no en som cap excepció) necessiten ingressos i aquest matí tocava una d'aquelles sortides "comercials" que ajuden a portar orquestilles de tant en tant... la cosa no tindria massa més... però ha estat fantàstica, una sortida plena de matisos, una freakada encisadora...als afores de vinaixa, skoda fabia del ru a 110 km/h per la nacional, 8:51 del matí de diumenge, carretera completament buida, artista júnior de copilot jugant a la PSP amb els ulls plens de lleganyes... -1ºC...
hem de fer un pilar en un moment puntual de la cerimònia commemorativa dels special olympics... fins aquí, fantàstic...
"el pilar l'heu d'aixecar per sota" a ello venimos, "el pilar ha de portar una flama encesa" vaia vaia, "la torxa pesa una mica, i hem de carregar-la de combustible perquè se'ns apagarà, la nena pot?" farem lo que podrem, "quan l'encengueu, no us asusteu, farem una mica de pirotècnica" oh... my... god... "el pilar ha de caminar" donem la volta al pavelló?, "l'anxaneta ha d'encendre el peveter" és elèctric o de gas?... alguna cosa més? no li voleu tirar pedretes al segon per fer-lo més divertit? no voldreu que els menors de 29 anys xiulem l'himne de riego amb els ulls clucs? en fin...
el taloset de ru, que no està acostumat a alçar-se a les 8 d'un diumenge quan la nit anterior no ha fet massa bondat, s'ha oblidat de portar el casco de la laurita... (la veritat és que li hagués hagut de portar un casc de poumpier, però esa és una altra història)... "tenim el telèfon d'algun casteller de lleida?" faraó ha sorprès amb la iniciativa - la bomba ell... "jo tinc el del frikilandi, però està apuntat en un paperet molt bonic de l'escritori on tinc l'ordenata, a escasos metres d'on m'he deixat el casc de la laura, per cert"...
mitjançant una ràpida gestió via mòbil amb tarragona hem localitzat al senyor rubén rossell, que a part de ser el cap de colla de la revelació de la temporada, s'ha ofert per deixar-nos un casc de la canalla dels castellers de lleida i sobretot, ens ha fet el favor de portar-lo fins on érem, tot deixant de fer coses (segur) molt més importants de la seva vida privada... plas plas plas per ell...
el migdia va avançant, ja tenim lligat lo del casc, i més o menos, sabem quina mena d'activitat lúdico festiva necessiten de nosaltres, portem tres hores a lleida i va per llarg, ara assagem nosaltres, ara canta la beth... comença la lluita contra l'ensopiment, disfresses, acudits, trucades als retzagats-tarragonins que han d'arribar d'un moment a l'altre... tot farcit amb el punt d'ironia que genera sentir-se de la special tribu dels 30 pilaners...
ostiapu! les gralles! tenim timbal però no timbaler i volen que la cosa soni que troni... "és superimportantíssim"... hem fet algunes proves però s'ha optat pel bescanvi de rols, els reforços d'última hora, han trigat però són resolutius... el petit de can guim, prova l'art timbaler i al toro... així, sense més... ENORME...
i per fi, toca amagar-se... som la playmate que sortirà del pastís, companys, aquí al raconet, i ben callats... quan toqui sortiu i feu lo vostre... i toca, sortim i fem lo nostre... bueno, no del tot, al mig de la última aixecada, el senyor del butano ha apretat el botonet i encès la flama olímpica... era mentira! la laura no encenia res... tot era un màgic simbolisme!!! aha, aha... recordeu el rebollo? tot mentira!!
entrepans i begudes mentre la cerimònia seguia... 14:37... hora d'anar tirant cap a casa, no?... segona tanda de PSP, ja no fa tant de fred, mentre poso benzina m'adono que tinc una ratllada no controlada a la porta dreta del darrere... no vindrà d'aquí, concloc...
ha sido entrañable, amigous... i was in lleida that morning...
