avui, a la plaça de la font els xiquets ens hem entrabancat amb una diada d'aquelles que se't torcen des del principi... ens hi hem presentat amb ànims asserenats, feina prèvia feta amb criteri i els plans ben clars... però no ens n'hem acabat de sortir...s'obre amb fam de glòria... de 3d9f... aposta valenta, voluntat de màxims... al segon peu el castell va amunt amb convicció... sensacions immillorables... amb els dosos darrere dels sisens l'esquena d'un dels nostres quarts ha dit prou (després de setmanes arrosegant molèsties)... amb sort, l'aconseguim baixar sense que el contratemps provoqui caiguda... intent desmuntat...
a part de la lògica problemàtica derivada per la lesió d'un titularíssim, l'alteració evident dels bioritmes propis de la diada genera dubtes... la diada corre i nosaltres hem d'esperar...
una hora i mitja després d'arribar a plaça tornem a buscar el 3 folrat... l'actuació se'ns fa llarga, desmuntem altre cop el primer peu... i al segon amunt, amb canvi obligat a quarts (ets molt gran sergi!)... per ser sincers, el castell torna a ensenyar molt bona cara, es carrega amb suficiència, però cau, de forma estranya amb la primera fuetada que baixa quan la canalla menuda comença el descens... la nostra gent parla de molta energia excedent, el castell mor sense gairebé suar-lo, sense tenir capacitat de patir per defensar-lo...
i la sensació no és massa dolça, però castell de nou carregat (i l'haurem de valorar)... la caiguda no comporta baixes... probablement més amb el cor que amb el cap, decidim, quasi per unanimitat de col·lectiu atacar el gran repte d'aquesta santa tecla...
i busquem el 4d9f (tercera temptativa de pepino de la jornada)... i a diferència de les bones proves de pati, no acabem de trobar la mida correcta a baixos-segons-terços... usem els tres peus, fallen alguns petits detalls... quan va amunt, la nostra pinya (per treure's el barret) ja ha suportat 7 folres ratllats a sobre... i això provoca que se'ns esfonsi aviat, just quan al tronc li tocava assentar-se, amb els dosos per dalt i la canalla petita pujant... la caiguda és rebregada, hi ha cops múltiples i ràbia acumulada...
els problemes per configurar alineacions són ara importants, però tothom lluita per descarregar el 4d8... la gasolina i els equilibris s'acaben aquí... decidim no forçar més la màquina...
conclusions? fa una hora que he arribat a casa, deixeu-me que ho maduri una mica més!
us confessaré una cosa... sento més orgull que decepció... sento més ganes de lluita que tristor... sento més matalasseritis que altra cosa... tots (que sou molt macus) heu demostrat de quina pasta esteu fets... la lluita ha estat ferotge...
ànimus... ningú va dir que seria senzill, ningú va dir que sortiria ràpid... no hem sabut aprofitar la primera escomesa, però n'aprendrem, millorarem, corregirem... hi tornarem!
11 comentaris:
l'únic que de moment puc dir, a part d'ànims als lesionats i moltes gràcies a tota la colla, companys castellers, és que tb sento més orgull que decepció
per altra banda, felicitar als rivals, seguirem lluitant-hi (el nostre alè el seguireu notant) i felicitar als Castellers de Vilafranca i a la Colla Vella per venir a lluitar la diada i entendre-la com a tal... és la segona millor actuació conjunta de l'any després de Sant Fèlix (i prepareu-vos !!!)
gràcies !!!
joan sala
hi tornarem!
amb més ganes encara
ànims als lesionats
ese Luisja eh! eh!
Ja se que això de les estadístiques és cosa teva Ru, però em podries confirmar que tot just avui hem trencat el rècord de 4d8 descarregats per la colla en la mateixa temporada? Sé que no s'ajusta als objectius que teniem avui a plaça, però ei, el pal d'avui no ens ha de fer perdre el camí, els resultats arribaran, n'estic convençut! Ànims a tots xiquets! Dimecres més i millor! Ens veiem, espero, a plaça!
recordem tambe que hi habia una altra persona k per motius laborals no pot venir i ens a ajudat parant el quatre de nou, gracies Piju!!!!
No ens n'hem sortit pero el que hem fet avui es espectacular, som grans i avui hem crescut una mica mes!!!
Gràcies a tots, i especialment a la tècnica, per no arronsar-vos avui. Amb aquesta actitud hem demostrat que som una colla GRAN.
mitxi
Després de la diada d'ahir encara em fa més ràbia no poder estar amb vosaltres dimecres.
Una forta abraçada des de Gràcia.
Marc de Sabadell
Avui la colla organitza una xerrada força interessant:
Qui va fer la millor actuació la Santa Tecla de 1999: la Jove o els Xiquets?
Acte Conmemoratiu del Xè Aniversari del Primer 3 de 9 amb folre descarregat pels Xiquets de Tarragona per Santa Tecla del 99. Els Caps de Colla de l'època, Jordi Andreu i Joan Ramon Ocaña, i altres representats d'ambdues colles debatran sobre quina de les dues Colles mereix ser reconeguda com la que va fer millor actuació aquella Santa Tecla del 1999. A més, es recordaran moments, situacions i anècdotes d'aquell dia de Festa Major.
HI HEM DE SER TOTS.
Un matalasser
La Xerrada es a les 19h
I tant que tornarem, la ilusió, ganes, orgull, impotència, rabia... tot fa un conjunt d'una colla gran, com lu que em demostrat el pasat diumengue a plaça! Espero tornar a intentar la mateixa diada dimecres vinen! I més pas a pas i amb tranquilitat, com ho em fet fins ara! Our time is now, i si no som capaços de aprofitar el moment, no ens la pudem jugar fins un any vinen!
I ara si, Snt. Tecla te que ser, el moment mes esperat desde baixos fins a lanxaneta i desde la agulla fins l'ultima mà que fa de curdo a la pinya!
Un matalasser mol curiós!
i també passant per les gralles que us les deixeu. Ànims Xiquets !
Laura
Dema a les 9,45h hi ha un pilar de quatre a l'entrada d'ofici,al pla de la catedral, tots els que poguem, hi hem d'anar. Despres a les 12h tothom al local hem de seguir amb la lluita!!!!
Publica un comentari a l'entrada