convindrem que el 3d8, en l'actualitat i en les millors èpoques, és el castell que ens ha obert les successives portes que hem anat cercant...
a la vista de les dades que més abaix us penjo, veureu que hem tingut una doble-època-daurada amb aquest castell... amb dues alineacions matissadament diferenciades... una a l'últim tram dels 90 i els anys immediats al canvi de segle, i l'altra, l'actual, d'ençà de l'espluga gloriosa (2004)...
des de la seva mítica descarregada, el 3 s'ha convertit en la referència, en el pal de paller (que diuen els convergèncius), la pedra angular del clima matalasser... l'orgull íntim dels xiquets...
poca cosa més a dir... una reflexió, potser...
tenim una gran responsabilitat col·lectiva... és clar que tots volem millorar, incorporar gamma, créixer i blablabla... però en el 3d8 hem de ser tot el conservadors possible... tenim una de les millors fórmules i hem de treballar per la seva perpetuació... i això en sí mateix ja és un gran exercici de colla...
tenim una gran responsabilitat col·lectiva... és clar que tots volem millorar, incorporar gamma, créixer i blablabla... però en el 3d8 hem de ser tot el conservadors possible... tenim una de les millors fórmules i hem de treballar per la seva perpetuació... i això en sí mateix ja és un gran exercici de colla...
-comentarius (que no faltin)-
- Descomunal ratxa actual... el 2004 va començar amb un 3d8 desmuntat... i des d'aquell 42 descarregats consecutivament de 42 temptatives... quatre temporades completes sense cap tipus de caiguda o entrebanc...
- Interessant i notori, el canvi de xip a la temporada 1998, on s'observa una ruptura i un ritme diferent en comparació amb tota la història anterior...
- Recordar l'any 2000, numèricament el sostre dels xiquets, 14 a plaça a més d'un mai prou valorat 3d8 a l'assaig... un dels castells que més m'ha impressionat des d'una pinya estant...
-espai per a l'anècdota personal del ru-
devia córrer l'estiu de l'any 95, quan mon iaio, l'home que em portava a veure castells quan era un crio i gràcies al qual (entre altres coses) existeix aquest blog... m'explicava, des del carrer major, per sant magí, com de pistonudament important era aquella construcció que alçaven els xiquets... "durant molts anys l'han empaitat, el pare dels castells... i mira'ls ara, com se'n surten"... salut avi-ramon, allà on siguis...