i was there...

avui hem anat a lleida, de bolo (de xirimbolo)... tots sabeu que les entitats (i els xiquets no en som cap excepció) necessiten ingressos i aquest matí tocava una d'aquelles sortides "comercials" que ajuden a portar orquestilles de tant en tant... la cosa no tindria massa més... però ha estat fantàstica, una sortida plena de matisos, una freakada encisadora...

als afores de vinaixa, skoda fabia del ru a 110 km/h per la nacional, 8:51 del matí de diumenge, carretera completament buida, artista júnior de copilot jugant a la PSP amb els ulls plens de lleganyes... -1ºC...

hem de fer un pilar en un moment puntual de la cerimònia commemorativa dels special olympics... fins aquí, fantàstic...

"el pilar l'heu d'aixecar per sota" a ello venimos, "el pilar ha de portar una flama encesa" vaia vaia, "la torxa pesa una mica, i hem de carregar-la de combustible perquè se'ns apagarà, la nena pot?" farem lo que podrem, "quan l'encengueu, no us asusteu, farem una mica de pirotècnica" oh... my... god... "el pilar ha de caminar" donem la volta al pavelló?, "l'anxaneta ha d'encendre el peveter" és elèctric o de gas?... alguna cosa més? no li voleu tirar pedretes al segon per fer-lo més divertit? no voldreu que els menors de 29 anys xiulem l'himne de riego amb els ulls clucs? en fin...

el taloset de ru, que no està acostumat a alçar-se a les 8 d'un diumenge quan la nit anterior no ha fet massa bondat, s'ha oblidat de portar el casco de la laurita... (la veritat és que li hagués hagut de portar un casc de poumpier, però esa és una altra història)... "tenim el telèfon d'algun casteller de lleida?" faraó ha sorprès amb la iniciativa - la bomba ell... "jo tinc el del frikilandi, però està apuntat en un paperet molt bonic de l'escritori on tinc l'ordenata, a escasos metres d'on m'he deixat el casc de la laura, per cert"...

mitjançant una ràpida gestió via mòbil amb tarragona hem localitzat al senyor rubén rossell, que a part de ser el cap de colla de la revelació de la temporada, s'ha ofert per deixar-nos un casc de la canalla dels castellers de lleida i sobretot, ens ha fet el favor de portar-lo fins on érem, tot deixant de fer coses (segur) molt més importants de la seva vida privada... plas plas plas per ell...

el migdia va avançant, ja tenim lligat lo del casc, i més o menos, sabem quina mena d'activitat lúdico festiva necessiten de nosaltres, portem tres hores a lleida i va per llarg, ara assagem nosaltres, ara canta la beth... comença la lluita contra l'ensopiment, disfresses, acudits, trucades als retzagats-tarragonins que han d'arribar d'un moment a l'altre... tot farcit amb el punt d'ironia que genera sentir-se de la special tribu dels 30 pilaners...

ostiapu! les gralles! tenim timbal però no timbaler i volen que la cosa soni que troni... "és superimportantíssim"... hem fet algunes proves però s'ha optat pel bescanvi de rols, els reforços d'última hora, han trigat però són resolutius... el petit de can guim, prova l'art timbaler i al toro... així, sense més... ENORME...

i per fi, toca amagar-se... som la playmate que sortirà del pastís, companys, aquí al raconet, i ben callats... quan toqui sortiu i feu lo vostre... i toca, sortim i fem lo nostre... bueno, no del tot, al mig de la última aixecada, el senyor del butano ha apretat el botonet i encès la flama olímpica... era mentira! la laura no encenia res... tot era un màgic simbolisme!!! aha, aha... recordeu el rebollo? tot mentira!!

entrepans i begudes mentre la cerimònia seguia... 14:37... hora d'anar tirant cap a casa, no?... segona tanda de PSP, ja no fa tant de fred, mentre poso benzina m'adono que tinc una ratllada no controlada a la porta dreta del darrere... no vindrà d'aquí, concloc...

ha sido entrañable, amigous... i was in lleida that morning...

diade(s) final(s) de temporada...

no una no, dues són les vies de sortida dels anys castellers ratllats (almenys en aquestes últimes ocasions)... la primera, la diada "nova", on es pretenen fer castells a consciència... la segona, la tradicional lúdico-festiva-sensepilarde5caminant, en solitari, al plà de la seu...

de la "II diada final de temporada dels xiquets de tarragona" en farà quasi 3 setmanes ja... però entre les vacances i la vagància post vacacional... seguia l'asunto pendent...

la veritat és que aquesta data estava assenyalada al calendari (i des del principi de temporada) com un dia important (veure's diada 2007, primera edició i 3 castells de 8)... però les complicacions del setembre i les sensació definida com "anar de més a menys" han desencadenat en una actuació sense massa misteris...

i si n'hi havia algun, ronda inicial, primer 3d7 amb agulla de la colla, estructura de moda en versió setpisos... bones maneres, assaig interessant i certa expectativa de cara a un futur proper... veurem... de moment, tots els integrants poden dir allò de "jo anava al primer"...

després 3d8, l'onzé de la temporada, un dels més lletjots, perquè no dir-ho... un bon assaig fins dosos la nit abans no feia percebre un castell tan regirat... en tot cas, més hores de vol pels canvis a dalt...

i per acabar un 5d7 que guanyava la partida al 4d8 com a castell que havia de servir per acomiadar la temporada dels castells "serios" d'enguany... mal llamp! quants anys feia que no n'ensenyàvem 10 en una temporad... i un reconeixement obligat, 3 tipets (dos i una) que tot i assajar no han arribat a fer castell de 8 enguany... "nostraculpa"... deures pendents (més)...

a més, valorar molt positivament la companyia... les colles de ponent s'hi van lluïr... castells al màxim i demostrant donar-li importància a la diada i la "plaça" (actuar al local , per allò del dia raro i amb risc de pluja, va ser incòmode però interessant)... jo, sense veu ni vot, repetiria colles amb vistes al 2009...

i parlàvem d'una segona diada, aquella on algun cop els grallers han fet castells, on s'acostumaven a plantejar estructures amb presència fiminina absoluta... amb diversitat i punts artístics... però... la xerinol·la ens la vam reservar per altres ocasions... pluja (us sòna?)... castells suspesos... qui va dir sequera?



després, l'acte solemne de final de temporada (bona pensada de la junta) i un dinaret agradable (també nouformat interessant)...


ru promet escriure aviat, ara que ens començarem a trobar a faltar haurem de buscar un mecanisme o altre... a falta de pan...

porque yo lo valgo...

23/09/1998... és el primer cop que ru (una tiarrón-foca de 14 anyets -1.82 i quasi 80kg- anteriorment membre/patata de la canalla als castellers d'altafulla - a les ordres del mític cap de colla eloi patiñero) es posava a una pinya dels xiquets de tarragona...

23/09/2008... a part d'una actuació d'aquelles "per patriotisme", la santatecla'08 representa per ru (24 anys dignament?? portats -1.82 i 72 kg) la commemoració de 10 anys a ralletes...

com que fa un mes la cosa no estava per masses homenatges, m'autodedico unes línies, en el plan totalment remember... us vull parlar del que més recordo de cadascuna de les meues 10 temporades matalasserítiques... aviso que és la meva/intransferible visió de la cosa, i que no serà breu... ho sento...

• concurs 1998, instants després de carregar el primer 3d9f de la història, enmig d'una eufòria absoluta, en la qual em sentia més observador que participant, jordi solé (conegut com jordisolé1) se'm va apropar, em va abraçar i conjuntament amb jordisuri -vam arribar plegats a la colla- va exclamar "ens porteu sort, xavals!!"... al cap d'uns minuts vam carregar un pilar de 7 folrat, l'únic viscut com a membre actiu de la colla, un dels cromos que més ràbia em fot no tenir...

• sant magí 1999, quina peaso catedral!!! aquell dia perdura en la memòria de tots el que el vam xalar... fins fa no massa, el moment de màxima matalasseritis viscut per mi... he repetit tants cops el video d'aquell 5d8... exagerat?... i si us dic que aquell castell - importantíssim- portava una agulla de 15 anys... el palmero es va flipar deixant-m'hi anar, però li agraeixo perquè em va fotre a la vena alguna cosa que encara no m'ha marxat...


• igualada 2000, faltava gent aquell dia d'agost a l'anoia, i van pujar al xavalin-foca al folre... no ho vaig fer massa bé, la veritat, però com no se'n van donar compte em van deixar repetir... va ser un any difícil...


• vilafranca 2001, únic cop que he actuat amb camisa a la plaçaméscastellera, hi vam fer una més que digna trileta (el 4 només carregat)... recordo que la blanca va fer-hi l'últim castell de 8 com anxaneta... el seu va ser un cicle colossal...


• concurs 2002, no ens va sortir RES aquell matí... tres òsties seguides (tresdenou, quatreamblagulla i dosdevuit) i un 3d8 a les tantíssimes de la tarda per evitar quedar últims... recordo molts lesionats i canvis en aquell 3 plè d'orgull i ràbia... l'endemà amb el pòmul totalment inflamat, tenia una exposició oral a la uni sobre com de bonics eren els castells!!


• sant magí 2003, enmig d'un any complicadíssim un breu oasi... vam estrenar tres castells el mateix dia (trileta, amb dos d'ells només carregats)... el pati totalment buit, les il·lusions apagades...

• sant magí 2004, la porta de sortida oficial d'una greu crisi de la institució... ja figurant com a petita-part de la tècnica i debutant de primer dau a folre del 2d8f (en veritat jordiandreu va fer la feina dels dos costats...) vaig sentir-me un tio important aquell dia... descarregar aquell triplet de 8 va ser molt satisfactori...


• sant magí 2005, enmig d'un moment personal i vital força complex, va sortir aquesta fotillo que comparteixo amb tots vosaltres... veníem d'un inici de temporada que se'ns havia regirat (mataró i terrassa)... aquell sant magí va redimir-nos... això sí, les coses encara van trigar a solucionar-se...
  
  

• festa major 2006, per fi tornàvem a creuar la frontera del 2d8f... havien passat 6 llargs anys d'ençà el concurs del 2000... i gràcies a un tronc amb cares noves, assajos de qualitat i el menut/genial joanet-anxaneta vam carregar un 4d8ag i vèncer de nou en una diada important...

i crec que ho deixarem aquí... sobre santa tecla 2007 i sant magí 2008 (els meus millors dies d'aquests llargs anys) no cal que parli, són contemporànis a aquest bloc i ja us he fotut prou el tostón!!... 10 anyets tius! semblen pocs, però per mi és quasi tota la meua vida conscient!!...

després d'aquesta gegant pajilla mental, us demano perdó amb tota l'ànima... no tornarà a passar... no m'ho tingueu en compte...

25.000!!!

25k d'encuriosits matalasseritzats, 1 anyet i pico... això tira!!... estoy que lo flipo, chavales!!

... que divertit lo que escric quan estic avorrit

canvi de lloc ¿instantàni?...

m'ha picat un gusanito... i tot desafiant la crisi financera mundial m'he gastat 8 leurassus en registrar el -superoriginal i estupendu- domini, www.matalassers.com (generòs i esplèndid que és un, benvolguts mascles i femelles meus...)...

així la cosa, us demano una mica de paciència per si en aquests propers dies els utensilius web s'espatarren una mica... no sé ben bé com anirà... m'han enviat un mail dient-me lo següent,

El vostre bloc està en transició

La nova adreça del vostre bloc és http://www.matalassers.com. Com que es triga una estona abans que aquesta nova adreça estigui disponible a Internet, encara hi podeu accedir a http://matalassers.blogspot.com.

La teva nova adreça hauria de funcionar per a tothom al cap d'un màxim de 3 dies. En aquell moment redirigirem els teus lectors de l'adreça antiga a la nova.

espero que tot rutlli bé en un parell de dies... per cert, ara la mai diu que sóc un frikiweber (he abandonat l'estatus de frikiblogger, no tinc clar si és un canvi a millor)...

de momento esto es todo en las gaunas, seguiremos informando, jose maría!!

50 consecutius

com ja vam comentar fa uns dies, la passada diada nacional va aportar una dada estadística TREMENDA...

espluga de francolí, 1 d'agost 2004, des del concurs del 2002 no descarregàvem el 3d8, teníem certes urgències i una alineació nova de pinya i tronc anava a plaça, intent desmuntat, però descarregat a la tempativa de repetició... i eufòria (ho recordeu? moltíssima eufòria)...

diada de catalunya, 11 de setembre de 2008, 4 anys més tard... plantejant l'alineació que havia de sentir la quarta aleta de castell de nou (els temps han canviat una mica)...

que hi ha entremig?...

50 sobre 50, xecs, hem fet cinc desenes de tresosdevuit (7 (2004) +13 (2005) + 13 (2006) + 9 (2007) + 8 (setembre 2008), 100% descarregats)... seguits, sense intents desmuntats, sense carregades, sense errades, sense problemes de concentració... la seva robustesa i confiança ha estat la base i puntal de qualsevol evolució, pivot dels canvis i rotacions, eina per al debut de canalla...

i jo que sóc un friki total, descric aquesta relació de noms ordenats (més o menus) per la quantitat total descarregada...

• baixos (12)... manel garcía - ángel moreno - albert domènech - jose antonio rodríguez - xavi domènech - jordi valios - jaume pijoan - xavi solé - vicens vergés - joan sala - carles suriñach - sergio catalán

• segons (6)... pere ruiz - pruden moreno - sergi valls - manel garcía - carlos sanjuán - vicenç vergés

• terços (4)... toni morató (50) - david morató (50) - carlos sanjuán - césar morató

• quarts (4)... tete borrero - quico pino - david ibáñez - carlitos bello

• quints (8)... àngela garcía (50) - blanca garcía - mercè creus - tamara urzúa - sílvia vives - cèlia violero - christian arjona - tere creus

• dosos (6)... junior quintero - pepe rossel - luis úbeda - aix sabater - tere creus - hayder gómez

• acotxadors (8)... carla sabater - malen calle - laura mallafré - joan villa - hayder gómez - richi quintero - jordina pino - carolina villa

• anxanetes (5)... aix sabater - carla sabater - pepe rossel - hayder gómez - richi quintero

i els pinyerus-crosses-primers cordons, l'hem fet molta gent!!! algun folre a terra inclós... l'orgull íntim, la nostra xoieta, llueix amb numerets rodons... un bravo per ella, un bravo pel nostre 3d8!!

demano una mica d'ajuda popular, m'expliqueu alguna anècdota-estadística-cosa vostra d'aquests 50 castells??? (per déu, no em deixareu tirat, , que ja ens coneixem... xD)...

perquè no es digui, començo jo... recordo amb un gran somriure el nº1 de la llista (l'espluga from francolin), va ser el meu primer 3d8 descarregat de primerdau -20 anyets- amb el budesca al darrere i portant de segons al tàndem pruden-sergi... tinc ben presents les cares de molts xiquets -superveteranus ara- que ascendien (o debutàven) en posicions de major compromís, a la canalla-tronc-escorça d'aquell castellàs que feia masses dies que no completàvem... molta il·lusió hi havia en aquells autocars de retorn de l'espluga...

ACTUALITZAÇAO... a dia d'avui (fa quasi un mes de la efemèride) la llista anterior està incompleta... a part d'haver augmentat el nombre fins a 52 (ojupioju), tenim noms nous que incorporar... albert-faràndula claramonte (baix), junior quintero (quint) i moisés farrús (anxaneta)... i gràcies al joan per la col·laboració!

lo concurs 08...

4 dies després... la crònica...

es fixa de sortida el 2d8f... al llarg de la setmana havíem anat recuperant el to a l'assaig... múltiples proves amb la canalla a dalt del folre ens donaven confiança respecte el forçat canvi d'anxaneta (i d'un segon)... si fixàvem l'últim precedent (festamajor) no semblava que la principal batalla del dia hagués de ser aquest dos...

però no va anar bé... es va lligar estrany, els segons no van acabar d'estar còmodes en cap moment, el folre va començar a treballar massa aviat, amb l'entrada de dosos les rengles ja estaven desplaçades... la cridòria de la primera ronda a plaça es va notar, les instruccions, les ordres, no hi havia marge de correcció més enllà de l'instint propi... la feina dels petits excel·lent, amb ganes (debut en castell folrat del moisès) i fe (repetint dosos i acotxadora)... però el castell va tornar a esclatar en el mateix punt que les altres dues vegades aquesta temporada... de tronc? de folre? de pinya? entenc que no hi ha més culpable que un treball previ i una mentalització insuficients... tothom hi té la seva part... probablement la fórmula s'ha d'ajustar... 3 carregats sobre 5 aletes és una fiabilitat escassíssima en un castell que fa tants anys que dominem (registres globals - comptant aquest últim, només carregat- 49+10, sense perdre'l en cap de les últimes 15 temporades)...

la galeta, cinquena de l'any, quarta en l'últim mes... deixa imatges de poca harmonia... el cap de colla havia anunciat en petit comitè, abans de l'actuació... que si el 2d8f anava bé, l'objectiu següent era el 3d9f... la caiguda, la veritat, no és dolenta... però a nivell psicològic ens genera problemes, hem de canviar els plans...

sense descartar res, s'afronta la segona ronda amb el 4d8 (la confirmació de no renunciar a res, és que posats a assegurar, la millor aposta passava per escollir el tresdevuit)... el 4 porta canvis respecte l'últim carregat, s'endureix de segons-terços i hi debuta un quint... el resultat és , aquest cop sí, l'esperat...

arriba l'hora de decidir... la colla ha aguantat estoicament els últims successos i s'hi ha sabut sobreposar... col·locar sisens en l'assaig general anterior ofereix bones expectatives... el castell portava canvis a baixos-segons-sisens i per dalt, i a més es basava en el sobreesforç d'alguna de les seves peces importants... a plaça el sentiment per afrontar el repte dels nous pisos no era unànime, la motivació general estava aigualida, i part dels crios mostren inseguretat després de la nova caiguda folrada... en aquest punt es decideix aixecar el peu de l'accelerador, s'ha de saber llegir quan aturar-se...

en tercera ronda descarreguem un 3d8 sense massa complicacions, gairebé tothom té el cap en un altre lloc... debuta una combinació efectiva de quints (amb el júnior, primer element mascle que descarrega a la rengla en aquests últims temps de relació amb el 3)...

i hem de resistir un concurs difícil per l'entitat, la jove (3d9f i 5d8c), sants (3d9fc) i lleida (2d8f) [felicitats a les 3 colles] van amb les piles carregades... barcelona desmunta de castell de nou, i mentre el fan em plantejo si el nostre hagués portat un camí similar (allò de la convicció)... i novens... mecagonlaputa... en un any on aconseguiem aviat el 2d8f, amb un sant magí gloriós, amb molt de treball d'assaig, amb gent, amb fotimer de camises noves... mecagonlaputa...

hem de reflexionar-hi... mala sort? no hi crec... comparteixo la teoria del joan dels petits detalls... no els hem sabut cuidar prou... no hem sabut gestionar adequadament l'èxit d'un fabulós sant magí i 2 mesos de calendari per sommiar... n'haurem de parlar, i aprendre'n, encara que sigui duríssim admetre que hem desaprofitat una inèrcia i situació excel·lents...

deixeu que em quedi amb dues coses positives... vull parlar de la qualitat tècnica, física i mental del moi, que ens ha empès i descongestiona el nostre futur... i d'una apreciació més personal... la posició del jeroni, entenent-lo com a catalitzador principal de l'esforç que hem fet per arribar a plantejar-nos altre cop el tresdenou... un plaer treballar per tu, faraó...

trasnochada reflexión...

no entraré en masses jardins ara mateix, però sí necessito deixar anar algunes línies... lo altre ja ho farem demà (o passat, o l'altre)...

el concurs d'avui ha estat breu per nosaltres... a les 10 i quart la cosa pràcticament finiquitada... i parlo de concursar, com a lluita èpica contra un mateix i els altres... així ho penso... al meu entendre, comptant amb tots els condicionants que remolcàvem, el 2d8f de sortida hauria d'haver anat com el de les grans ocasions per espitjar-nos endavant amb fermesa... és obvi que no ha estat així... i ens ha condicionat...

després, l'ordre dels factors no altera el producte... dubtes, disjuntives, poca convicció... el 3d9f és un superobjectiu al qual només s'hi pot plantar seriosa batalla si assolim (tots) una dinàmica clarament positiva, a nivell tècnic, físic, i sobretot amb un 120% de motivació i voluntat col·lectives... aquest diumenge o al llarg de la setmana a l'assaig, no ha acabat de sorgir l'espurna adequada... forçar la màquina per buscar una frontera tan important probablement no hagués estat la millor de les opcions... ep! no es podrà dir que no ho haguem volgut intentar!

us confesso que prendre decisions ha estat més complex de l'habitual, i que el tràngol d'enfrontar-nos amb una nova caiguda (quarta en un mes) té cert punt d'injustícia... m'agradaria afegir - com a desgreuge pels petits- que allà dalt hi ha hagut llàgrimes de ràbia quan s'ha confirmat que el que baixàvem a fer en tercera ronda tenia 8 pisos...

empassar saliva, buscant un pensament reparador... un dia convuls...

i un dels pocs somriures sincers que se m'han escapat avui... el meu petit detall bonic del dia... me l'ha ofert la xarli, al vespre, al nàstic... que bé ho ha fet el moi... plasplasplas he afegit jo internament, i no era per la xilena del davanter camerunès...

game over...

bueno, sinyors, això de la santateclagloriosa s'ha acabat... i el balanç? complicat tirant a xungo... recapitulem una mica...

santa tecla, 23

després d'una setmana d'intens treball afrontàvem la diada "genuïna" de les festes tarragonines... les expectatives, rebaixadíssimes - a causa de la desafortunada caiguda d'uns dies enrere-, passaven per portar la clàssica a la plaça de la font... i fer-ho estrenant canalla a totes tres construccions...

els assajos s'havien mostrat certament productius (divendres érem mil), i la confiança en els petits era total... el balanç, novament, no va resultar del tot positiu...

iniciem de 3d8, calcant l'alineació de 3d9f del passat sant magí, amb la necessària modificació de l'anxaneta... el moisès fa una exhibició a tots nivells, demostra que no li ve gran el repte i que ni aquest primer 3d8 és el seu límit natural... debuta també el claramonte a baixos i descarreguem un dels tresos més efectius i plàcids de la temporada... la colla encoratja al petitíssim anxaneta mentre camina sortint de la pinya... petitfantàstic_1

segona ronda, 4d8, mateixa idea, tronc habitual de baixos fins acotxador, carreguem prou bé... però com tothom ja ha parlat i reparlat a aquestes alçades, els terços es van obrint de manera poc comprensible i s'arriba a una situació de no-capacitat de defensa... el castell es trenca amb els petits a la pinya i els dosos a l'alçada de quarts... tècnicament el dani (segon anxaneta debutant en castell de 8 del dia) va fer tota la seva feina, arrancant fins carregar, i baixant per sortir somrient de l'estructura, tot just uns segons abans de que la resta del castell cedís... petitfantàstic_2

a partir d'aquí, la pluja... que havia acompanyat al llarg del matí (les dues primeres rondes incloses) augmenta en intensitat i es resol suspendre la diada en aquest punt...

la sensació és lletja, picar d'un castell bàsic per un problema com aquest no entrava en cap mena de travessa... els nens van fer la seva feina per sobre de les expectatives, valents i enèrgics, sense dubtes i col·laborant de forma notòria en mantenir els galons de 8 en una diada on no poder demostrar aquest nivell hagués estat tràgic...

i el regust que em queda a mi (com comentàvem allí mateix), és que els grans no vam estar a l'alçada dels petits... no els vam saber donar els 2 castells descarregats que la seva feina i voluntat mereixien...

la mercè, 24

amb el nou dia, constatem allò tan conegut que a vegades les caigudes aparentment més absurdes tenen molta transcendència... sobretot si s'acumulen amb la del castell de nou de la setmana anterior...

per la mercè, els 8 pisos es tornen molt complicats... la llista de baixes sembla infinita i a gairebé tot arreu apareixen seriosos problemes per configurar alineacions assajades i sòlides...

un dels castells estava clar des del dia abans (per allò de quedar pendent), 2d7 - de nou estrenu pel currículum del petit moi- i a la segona ronda s'opta finalment per un puntet de prudència i es busca l'enèsim 5d7 de la temporada (amb canvis als pisos alts i remixos varis en moltes posicions)...

després, com ja haureu vist en teles, premsa i mètodes informatius diversos, ocorre lo del pilar caminant... per mi no deixa de ser un fet puntual i plausible -negatiu- però sense assolir la categoria de drama nacional (qui em coneix ja sap que la meva opinió particular coincideix -substancialment- amb la de l'eloi)... per cert, que trobo de certa mala llet que mantinguéssim una ratxa excel·lent (arribant les últimes 12-13 temporades consecutives), i el dia que venen del tv3 a gravar un especial no mos surti com acostumem a fer-ho...

i fins aquí una santa tecla 08 per oblidar, compro la idea del parèntesi que apuntàveu ahir... a partir de demà, més i millor...

ouch...

ho sé, he trigat uns dies a postejar la clàssica referència "institucional" (que diu l'amic eloid'altauflla) de la diada de festa major...

la veritat és que el matí del 14/S es presentava amb bones perspectives, per l'ànim col·lectiu (macroesmorzar inclòs), per la qualitat dels assaigs i per la progressió de la feina... i les impressions inicials ho corroboraven...

la veritat és que les sensacions tot descarregant el 2d8f eren immillorables... la colla tornava a notar en clarament positiu el fet d'actuar de nou en plaça pròpia i amb el màxim compromís...

i en segona ronda (després de l'èxit de la colla jove) ens enfrontàvem al 3d9f, es ben poc comprensible la seqüència viscuda en aquells 15-20 minuts... vam utilitzar els tres peus, amb imatges estranyes a dalt del folre, amb problemes ambigus en el nucli dur, molt males vibracions... a la tercera va anar amunt sense massa convenciment, intent desmuntat amb l'entrada de sisens, obert i lleig... res a veure amb els assaigs... motius? nervis? pressió? incapacitats diverses?... no sé si és el lloc ni el moment... jo no hi entro...

i a la repetició, primer peu, convicció i amunt... un tronc ben estable, si veieu imatges o vídeos diversos, convindreu que s'assembla (o millora) les percepcions del passat sant magí 08... però - i imagino que en les alçades de setmana que ens trobem no sorprenc a ningú- això ara importa més aviat poc...

com no m'importa massa que els dosos es col·loquessin i s'estesin a dalt uns 40 -llarguíssims- segons abans de l'aleta... i com no sé (ni sé ni vull arribar a saber) si en el moment de trencar-se el castell els peuets drets de la carla i la malen van arribar a tocar-se...

la caiguda va ser terrible, una de les pitjors que ha viscut la colla, l'acotxadora s'esmuny, l'anxaneta hi va al darrere, estiren als dosos, i pis a pis el tresdenou es va esfondrant... les petites s'enduen la pitjor part... moments molt durs per a tots...

a partir d'aquí, el color de la diada canvia cap a una tonalitat més grisa... la tècnica veu molt clar que no podem optar al 4d8 previst i valorant el feedback de la colla, es decideix no rebaixar el nivell i no provar més castells... discutible? suposo... tantes opinions com camises...

i més o menos ja ho tindríem (m'ha costat força escriure, ho confesso)...

entenc que l'important ara és que tothom es recuperi completament i puguem tornar a centrar-nos en les nostres respectives normalitats... m'ha agradat la reacció del gruix de la colla (en el post anterior hi trobareu alguns bonics exemples en forma de comentari, zenkiu henrik!), dimarts vam fer una bona passeta endavant, les notícies que van arribant són molt bones, espero que demà TOTS fem una demostració ben xuli al local... ànimus!

11/S

rambla nova, i tres objectius clars, rodar estructures, ajustar els mecanismes de la canalla i recuperar definitivament el pols casteller d'alta intensitat (3 days left)...

obrim de 2d7, amb canvi a terços, bonic, ràpid i sense complicacions, per espolsar fantasmes i carregar les piles cara als dosos folrats de santa tecla (que jugaran un paper clau en les respectives diades)...

segona ronda 3d8, amb l'alineació i el cap pensant en diumenge, exceptuant algun problema puntual amb la baixada de les petites, el millor tredesvuit de l'any (8è de la temporada)...

i m'aturo, perquè hem estat a punt de malmetre una preciosa dada que feia setmanes que esperàvem... amb els terços col·locats, part del castell donava les mides per bones i altres no ho tenien tan clar... hi ha hagut un creuament d'ordres ("amunt//avall") i les gralles han començat a refilar, malgrat que els quarts no han arribat a arrancar l'ascensió... jo m'he esglaiat (la pata abajo, compais)... tècnicament no era un intent desmuntat, oi?... les noves bases del concurs, blablabla...

total, cenyint-nos a la legalitat vigent, l'hem assumit com a peu desmuntat (la colla Jove, que actuava a continuació, no hi ha posat cap objecció) i a la segona temptativa ha anat amunt... assolint d'aquesta manera el 50è descarregat consecutiu... la xoieta de la corona s'ha descarregat en el 100% dels intents que s'han portat a plaça d'ençà de l'1 d'agost del 2004... ja en parlaré amb més deteniment la propera setmana (que esperàveu d'un friki com jo?)...

i per tancar la diada 5d7, si a la torre li vam treure els quarts, avui l'hem fet sense els segons (tothom a dosificar!), i la veritat és que sent perfeccionistes hi ha coses millorables a l'assaig i en prenem nota, però la percepció general és que el treball comença a sortir i el castell demostra tenir les coses bastant claretes... molt guapet (pràcticament perfecte) de quarts en amunt...

pilarets, banderetes, més pilars per la canalla que avui s'ha quedat a terra ... i cap a casa de manera pseudourgent que (per confirmar prediccions meteorològiques) s'ha fotut a ploure!!... sort que (aquest cop i sense que serveixi de precedent) en poc més d'hora i mitja s'ha ventilat l'actuació de les 4 colles i les diverses cerimònies pilanero-tradicionalistes... si és que quan hi ha ganes d'anar per feina...

de propina, us deixaré una altra dada d'aquelles que m'agraden... 3 castells a plaça utilitzant 9 baixos diferents... felicitats a tots ells, perquè l'equip de baixos-segons d'aquest 2008 és senzillament tremendíssimo (i això que encara tenim un 10è home de baixa!)...

torredembei...

sensacions estranyes, ahir...

la colla es presentava a torredembarra amb la idea de tornar a assolir un bon estat de forma en castells de 8 (tres setmanes sense sortides, post-sant magí) i l'ambició d'assolir el màxim nivell possible...

i de nou, i de manera molt similar a fa un mes i mig (a maria cristina), ens vam quedar a mitges... la cosa va anar així...

primera ronda, 3d8, amb canvi important a dosos (dimensions i pes més reduïts, el pom del present-futur, ja fa uns dies en vam parlar), bastant tranquil, amb una mica de bellugueig en els primers compassos de la descarregada (provocat, probablement per un cert desgavell en les alçades entre regles)...

en segona, la tècnica pren la decisió d'assumir el 2d8f, malgrat no s'havia anunciat oficialment a la colla en l'assaig previ, el més que notable gruix de gent mobilitzat fins torredembarra, la bona qualitat de les proves de dos del divendres i la voluntat d'oferir (al públic i a la colla mateixa) un "algo més" invitaven a afrontar el repte amb bones perspectives... però hem d'assumir que no va acabar d'anar bé del tot, carregar un castell que tens tan treballat no acaba de deixar massa bon regust a ningú... el fet és que tot i repetir estructura i folre respecte sant magí - i repetint bones sensacions fins instants abans de l'aleta- no es va aconseguir aportar la solidesa necessària com per aturar una fuetada quan les petites iniciaven el descens...

la caiguda, un pèl més embolicada que la del juliol deixa cops, ferides i algun dubte... es decideix aixecar el peu de l'accelerador... i s'aposta per rodar el 5d7 provant la combinació definitiva entre quints (de 8) i dosos... bones sensacions per allà dalt (felicitacions a la peque-sara!)...

i ara? penso que hem patit, probablement, un toc d'atenció... tocarà arromangar-se i polir cosetes al pati... queden 6 dies per festa major, hem de passar pàgina...

(i polso PAUSE al possible debat de "perquè ens costarà tant fer castellots a no-TGN..." tinc el cap centrat en lo que mos ve a sobre, ja tindrem temps de parlar al fred i anticasteller hivern...)

SALVATGE (st magí 08)...

salvatge és la paraula que tinc al cap... ja fa dies... des dels pallaresos, passant per la patxorril tarda de dissabte - on vam col·locar dosos en una petita (i fantàstica) prova sense quarts...

ahir va ser un dia per al record, i el pas de les hores només fa que refermar-ho... de moments enormes i petits detalls, d'efímers plaers i eufòria descontrolada, d'abraçades, de plors i somriures absoluts... ahir (sant magí) vam fer el 3d9f a la plaça de les cols...

obrim de 2d8f -penso que per diversos motius era la més millor de les opcions plausibles... neguitós de folre a l'inici, molt guapet de mides en el desenvolupament... la serena descarregada i la bona feina general ens donaven el punt necessàri per afrontar EL repte de la jornada (i de tota la temporada fins aquest moment)...

segona ronda, 3d9f... born to be wild... convicció és la paraula clau per definir aquest castell... bastant controlat fins l'aleta, mogudíssim en la baixada de la canalla... quan les petites van arribar al folre va començar una de les seqüències més glorioses de la nostra història, la defensa salvatge del nou pisos, al límit el tronc, mans i el nucli de la pinya... moviments de peus, de braços, problemes de respiració i sobrecàrregues diverses... tothom hi té la seva part de glòria i el seu bocí de tresdenou...

i amb més detalls? vam aconseguir lligar un molt bon peu de castell de 9 (a totes les caselles dels pinyerus hi havia OK's de garanties), vam compactar un folre experimentat (només 4 canvis respecte setembre 07), l'alineació titular "de sempre" terços-quarts-quints van demostrar la solidesa esperada, l'ajust sisens-dosos (una de les incògnites de la jornada, ja que hi anaven dues modificacions a sisenes sumat al debut de la parella de dosos) es va resoldre amb molt bona nota i per últim, l'execució rapidíssima i decidida de les menudes (aleta de manual) va catapultar-nos endavant... a la descarregada, patir, patir moltíssim... el factor emocional, la plaça, la motivació de la colla i la capacitat tècnica del tronc van jugar a favor nostre... el resultat? eufòria i satisfacció, feina ben feta...

després, amb cert punt d'esgotament (físic i mental), afrontàvem un 4d8 que va deixar sensacions estranyes - la barreja de factors en dificulta l'anàlisi... però al cap i a la fi, descarregat i actuació al 100% de les intencions inicials (amb el mateix triplet que per la última santa tecla!)...

i ara què toca?? ja parlarem del futur immediat una mica més endavant, encara tinc idees al cap que necessiten sortir!!... no sus espanteu ningun!, només 3 detallets i una sensació...

primer els detalls... (I) la quantitat de camises pròpies que vam arrossegar ahir, noves, descolorides, samarretes obsequiades a companys-amics-amants, el gruix de gent implicada en el projecte creix dia a dia i el fet d'aconseguir tancar una pinya com la del 3 ha de fer-nos sentir que anem per un bon camí... (II) la confirmació d'una línea de treball iniciada d'un temps ençà, com si del greal es tractés, la colla (i parlo del conjunt dels currantes, no pas d'aquesta tècnica o la pretèrita) ha aconseguit decidir com i de quina manera assaja i es planteja objectius i nivells de qualitat... (i III) la resposta -salvatge- de la canalla als reptes proposats... capacitat de control, ambició, regular l'ansietat, tècnica i esforç són variables que coneiexen perfectament els nostres crios (tots) i ha de ser un motiu d'orgull brutal per nosaltres...

i la sensació que em queda? que sant magí ha respòs al guió clàssic dels xiquets... m'explico, al llarg de força temporades ens hi hem plantat amb els deures del 2d8f, obrint plaça de 3d8 per asserenar i afrontar el primer folret de la temporada amb el plus de la catedral i les escales, amb el puntillo de gas que et regala la plaça quan brama l'aleta... ahir la història va anar molt similar, el fet trascendental de la cosa està en el graó (salvatge) que hem escalat... i és que des de la nostra realitat (som una colla de vuit i és un rang del qual no ens en avergonyim en absolut) hem interioritzat la lluita i la preparació física i mental imprescindibles per aconseguir reptes majors...

he dit...

i salvatge ru, usurpant la foto del senyor van der meulen al diari avui, en la seva crònica castellera...

the big one...

(eixa història mereix ser explicada, és d'aquelles que resa la llegenda... "recordeu el dia ese quan vam...")

finals del second round... elspallaresoscity... la tropilla del petit gran home es vol refermar amb la decissió... "ho fem, ho fem"... no serà rarot?... "ho fem, ho fem"... no ens diran que assajem a plaça? "ho fem, ho fem"... hi ha ganes per ahi? "ho fem, ho fem"...

els xipiripitiflauticos-prestidigitadors pinyerus diuen que avanti i que hi pensen muntar folraco... els caps de colla de "les amigues" ens encoratgen... la nostra gent comparteix la sensació en anunciar-ho... anem a fer una prova important... veurem com va i fins on ho volem fer...

sense perdre de vista qui som (ni d'on venim)... muntar un folre així, assajant, per nosaltres no deixa de ser un luxe... nucli i primer cordó dalt... va bé? va bé... terços, quarts, quints... va bé? va de puta mare, tius... "los sextus dalt!!" crida faraonet - malgrat que el seu lamentable segon cap de colla li fes una senyal en sentit contrari només un minut abans...

resultat?? prova seriossísima, sisens col·locats - amb suficiència- per segon cop en la història de la colla (en assaig, s'entén)... i al meu parer sense cap mena de comparació amb l'anterior vegada, ara fa tot just 11 mesos... aqui teniu el video...

i jo m'he fixat en un parell d'imatges significatives... l'aparent tranquilitat en com tots plegats hem treballat la cosa, per ahi està la clau, me penso... i en la presència (gran, enorme) dels xiquets recents... hem posat un baix, crosses a pinya i a dalt, un munt de noms en posicions fonamentals a les rengles de la soca, i un primeres i dues segones mans al folre... camises noves que fa tot just un any s'estrenaven, o que se l'han anat calçant al llarg d'aquest 2008... barrets fora, implicació i constància...

tot plegat, agraint la col·laboració sincera dels amics serrallencs i dels altafullensis (diada d'inflexió per tots ells ahir)... i 2 preguntetes meues...

1. durant uns moments no heu sentit una veueta (bufona i salvatge) dins vostre que imitava la del faraó cridant, "fotem-li gralles, òstia! dosos, amunt!!"...

2. no us ho heu passat teta, compais? no heu somrigut plàcidament tot canviant de marxa tornant amb lo cotxe cap a casa?

bona injecció de matalasseritis, avui... per quan la propera dosi?

(jo, ru, penso guardar-ho al costat d'altres anècdotes mítiques i moments xulis diversos... com quan aquell 3d8 que vam descarregar a l'assaig - jo n'era una de les agulles i encara m'hi emociono de tant en tant...)

... massa èpic, eloi d'altafulla?...

pallaresus city, km 0...

per endavant vagi que m'agrada fer castells als pallaresos... un carrer (no-plaça) si voleu... poblet petit (no massa públic) podeu dir... plaça XIQUETS 100% us contestaré... i avui, amb colles "amigatxes" al costat, millor que millor...

estratègicament és una diada important per nosaltres, el tram final de juliol i l'inici de l'agost no és tradicionalment l'època de l'any on tinguem més feina, però tan propet de festa major convé rodar i provar... i això ha estat avui... posar cera, polir cera...

obrim de 3d8... feia molts dies que la xoieta no treia el cap... l'enyoràveu? pel meu gust el millor de la temporada... espectacular veure'l seré i controlat desde pinya fins les quints... micona de nervis per dalt a la descarregada... un canvi a dosos podria explicar certa ànsia de la canalleta... (ojupioju!!, hayder -8 anyets- debutant sense massa complexos a la rengla -com fet a mida)... ben resolt...

bones sensacions i anem pel 4d8... alineació consolidada en les últimes setmanes, avui -sense excessives angúnies- hem treballat més que a maria cristina (serà difícil enganxar un castell que iguali aquell)...

i per cloure el programa, 2d7 (ambfolreaterra)... un xic remogut, l'havíem de fer i l'haurem de seguir treballant amb energia... a ningú escapa que descarregar el 2d8f per sant magí (i fer-ho bé) s'eleva a la categoria de condició indispensable per continuar endavant...

conclusions? bona evolució i certa sensació de ja estem al carril d'acceleració un altre cop... no tenim cap pressa per embalar-nos, però ja hi som...

detallet d'avui, d'aquells petits (però valents...) que impliquen hores de feina... hem aconseguit recuperar el sà costum de fer 3 i 4 amb dues parelles de dosos diferents...

(i no, AVUI, no parlaré de les "figues from another paner" del extra-time, he de reposar algunes imatges... em tremola la veu encara, amigüitos... deixeu-me un dia, demà en parlo... PALABRA!)

a mitges...

ahir vam assumir un repte complicat... estrenar castell (límit si voleu), debutar amb folres i pujar el llistó abans de sant magí... i la veritat, no va acabar de sortir com tots volíem...

maria cristina, actuació de diumenge tarda al homònim barri de l'eixample tarragoní, estava inicialment marcada com una actuació pel "rodatge", castells de 7 i mig (potser una mica més) per provar variants o fer algun debut...

la pluja d'altafulla, i el frenassu de premià, així com els bons assaigs desenvolupats van portar-nos a modificar aquesta planificació, i definir maria cristina com a objectiu "vuitable"...

així les coses, vam obrir la diada amb un dels castells que més hem treballat en les últimes setmanes a l'assaig... una versió sensiblement modificada del nostre 4d8... la veritat és que n'estem molt orgullosos d'aquest castell i del resultat efectiu que va oferir ahir... debut del sanju a segons i del gabi a terços... canvis de canalla, també... li vam treure pes al castell i la veritat va ser un 4 totalment diferent del que estem acostumats (i no parlo només d'aquesta temporada)... bona cosa...

a segona ronda, la tècnica es va decidir per l'aposta ambiciosa, 2d8f, amb una pinya justeta i la col·laboració de les altres dues colles (gràcies serrallo i reus), vam lligar el folre i el castell va anar amunt... fins l'entrada dels petits se'l veia remenat i es va anar tancant per dalt, res que no haguéssim defensat en altres ocasions, però amb la passada de l'anxaneta, el tremolí anava en augment, i des de dalt fins al folre tothom va començar a tenir problemes... ni resoldre un parell de gardeles insalvables ens va donar el punt necessari per descarregar-lo, el tronc del castell es va trencar amb l'anxaneta llepant el folre i l'acotxadora iniciant el descens... primera llenya de la temporada... desencís, oportunitat perduda, així no és com tenim el 2 ni el folre els xiquets enguany!! (si sou hàbils amb el youtube, en trobareu una gravació penjada)...

i en tercera ronda (tal i com havíem previst inicialment) 3d7, tot estrenant amb camisa i gralles aquest petit pomet de dalt que portem força setmanes preparant... deixeu-me que m'hi aturi un moment, aix i hayder són els últims anxanetes que han fet castell de 8 abans de la canalla actual, el fet de que comencin a estar preparats per reptes majors pot catapultar-nos endavant, per "pes-finura-qualitat-edat-experiència"... hi tenim grans projectes dipositats en aquest "pomet"... seguirem treballant...

i la conclusió? mig ple, mig buit...

un 4d8 fantàstic, sí, i un meco de 2d8f, també... cert és que feia 6 anys que no érem tan matiners amb l'aleta d'un castell folrat, i cert és que el treball acumulat d'aquesta temporada oferia bones sensacions... però la realitat és que el factor plaça va pesar, i que no vam saber vèncer aquesta lluita... la tècnica s'haurà d'aplicar, l'aposta va sortir a mitges... el risc que corríem (i valoràvem) va aparèixer en forma de caiguda... i malgrat no va ser dolenta, hem de ser crítics i analitzar les possibles millores i errors comesos...

mecagonlaputa...

complex escriure ara... una mica de ràbia, una mica de frustració...

per passos... avui acabava un finde que havia de ser força important pels xiquets... comencem amb l'assaig de divendres... la voluntat és ajustar un bastant rodat 2d8f i deixar-lo preparat per al cap de setmana... i va resultar una molt bona prèvia, contents del volum de gent, però sobretot de les ganes i de la motivació de tots plegats... faraonet anuncia tripleta de 8 per altafulla (dissabte-tarda) i màximes intencions possibles per premià (diumenge)...

a partir d'ahí, la història se'ns torça...

primer, altafulla... el meteocat pronosticava que no tindríem oportunitat d'ensenyar el folre... i tate... ahir a mitja tarda, una espècie d'huracà estival travessa tarragona, plou a mars, diluvia... les avingudes baixen plenes de fang i merda... falta mitja hora per l'actuació i tenim la tempesta elèctrica a sobre mateix... mentre m'estava posant la roba de castells se'ns comença a inundar terrassa i menjador... hi anem igual, amb inconsciència, com qui no vol veure una relitat evident, tenim el dos folrat en ment, les ganes hi són... però la climatologia no vol... arribem allà, els de l'autobus esperant, un munt de cotxes a l'aguait... es suspèn o actuem? els telèfons no paren de sonar, però la pluja impossibilita qualsevol mena de resposta... a altafulla no hi haurà 3d8 ni 2d8f ni 4d8... mecagonlaputa_1...

tornem cap a casa, demà serà un altre dia, però la mala llet i el cop moral couen...

segon, premià, sincerament desconeixem el volum de la resposta de la gent, una incògnita després d'ahir... la intenció era portar-hi castells de 8... que es veiés clar que valoràvem (valorem) la plaça i la companyia... però el que no esperàvem és el que ha acabat passant... semblava que fòssim molts poquets 10 minuts abans de començar, obrim la diada amb el 2d7 i efectivament som els justos, el tifon de dissabte ens passa factura? hem tornat a l'habitual inapetència d'anar lluny de tarragona?... els castells de 8 no són viables per nosaltres mateixos... rebaixem les pretensions i la imatge de vic (actuació més allunyada, però més reeixida)... capgrossos s'apreta les clavijes de cara a la seva festa major i nosaltres acabem amb castells de 7 que utilitzem per provar algunes variants... la sensació és de cert desencís, collons que som els xiquets!!... mecagonlaputa_2...

altafulla figurava al calendari com el dia D (pre-santmagí) per pujar el primer folre... n'haurem de buscar un altre, perquè el 2 ja està per anar a plaça... el d'avui, a premià, perfecte... maria_cristina? pallaresos?... veurem... toca seguir treballant... però estem acumulant cert punt de mala sort... crec que tots plegats tenim la impressió que estem una mica millor a l'assaig que el que s'ha pogut demostrar a plaça... però tot arribarà, no plourà sempre!! (oi?)...

(incís gustatiu del ru) ja ho era, però m'hi ratifico, sóc superfan dels capgrossos, avui els hem ajudat a tancar rengles i laterals del castell de 9, i jo, personalment, m'he sentit orgullós de poder-los fotre un cop de mà... bravo per ells i per repetir castells límit a una setmana del seu primer dia-clau de l'any... a veure si em puc escapar a veure'ls per santes...

vic...

ahir vam anar a vic, bonica població osonenca que excedeix -i en força quilòmetres- l'habitual incomoditat de desplaçament matalassera... vic és paradigma del "massa allunyat" com per analitzar-ho de la mateixa manera que una actuació al serrallo o a pallaresos...

però bé, hi havíem d'anar forçosament, i la presència a plaça dels (ja habituals companys) castellers de vilafranca i d'una colla amb bon historial i en festa major pròpia, certament obligava a un petit sobre esforç per no caure en una imatge distorsionada...

i la realitat va satisfer-nos de forma notòria a tots els desplaçats ahir fins a can sagal...

en primer lloc per omplir totalment dos autocars, i aconseguir desplaçar a 2 hores de camí les 110-120 camises necessàries per plantejar-nos els reptes assajats..

en segon lloc, l'intens treball fet amb el pom del 2 va demostrar que el castell comença a estar preparat per alguna cosa més, ja que ahir la feina dels menuts va assumir perfectament els diferents retocs que l'estructura portava per sota... en aquest sentit (i com ja va passar l'any passat amb ell mateix o fa uns anys amb el carles suri), veure castellers de la mida del sanju al pis de segons ha de ser motiu d'orgull... "xapó" per ell i la seva implicació (deixeu-m'ho dir-ho com ho penso)...

per mi, el moment culminant venia en segona ronda (després de veure descarregar els 2 castells de 9 vilafranquins)... afrontar la complicada decisió de llençar el 5è 3d8 de la temporada, en un context tan especial com es plantejava va ser més fàcil després del bon assaig del divendres passat, però els dubtes que representa "jugar-se-la" amb una estructura com aquesta (la nostra millor carta) sense dues de les peces fonamentals eren lògics i evidents...

l'absència (puntual i coneguda amb suficient antelació) del pere i del quico, dos dels castellers que acumulen major quantitat de 3d8 (per exemple han pujat al 100% dels 46 descarregats consecutivament que portàvem fins ahir) i membres essencials en els troncs dels xiquets, no va impossibilitar que ahir descarreguéssim novament la "joieta ratllada"... un total de 5 modificacions de tronc, un bon rendiment dels substituts, bellugueig constant, treball eficient i sofert de quints i canalla, veterania a quarts, molta (moltíssima) qualitat tècnica a terços i raça a segons, protegits tots per una pinya dura i efectiva (que també va suplir amb nota les seves baixes), van permetre descarregat un castell límit per nosaltres -amb els condicionants esmentats- que va tenir algun moment de mala pinta... molta satisfacció en el rostre del faraonet, i per extensió a la de tots plegats... penso que la colla va fer un pas gran ahir... vam portar la matalasseritis molt lluny de casa!

i per acabar un 5d7, sensiblement alleugerit, rapidet i sense complicacions, el 6è del any... un registre que ja comença a allunyar-se de l'anècdota (la prova de 5d8 demostra que arrosseguem força treball avançat)... dos noms... xavi_domènech i moisès (primer castell de 7 i mig pels dos!)...

ha estat un cap de setmana productiu, previ a un doblet altafulla-premià, on haurem d'exprimir-nos una mica més... uns dies de descans, i feina novament... divendres passat i vic són mostra del moment dolç que atravessem, que no s'aturi!

per sant pere SÍ...

buenobueno, ara sí que sí...

ahir, serrallo, plaça xuleta, petita, molta calor, ambientillu casteller... per nosaltres una revàlida en tota regla, després d’un sant joan refotudament frustrant i després d’un assaig reparador (a nivell tècnic i anímic, sobretot)...

la idea era repetir les intencions del dimarts passat, però amb un puntet (o dos) més de convenciment en la feina feta al pati...

i en aquest sentit, obrim de 3d8, tercer idèntic i consecutiu en les últimes tres setmanes... sense gaires complexitats, demostra molta solidesa però no acaba de sortir "smackschiflante"...

a segona ronda encarem el 4d8, robust, amb el mateix tronc que per sant joan (i que molts dels 4d8 descarregats al 2007) però amb una variant en forma d’intercanvi posicional de dues de les rengles... bastant seré des d’un inici, molt menys remogut per dalt del que esperàvem i amb una baixada un xic lenta que va provocar algun esforç a nivell de terços... en línies generals diria que un molt bon primer 4d8, comparant-lo amb d’altres temptatives primerenques (el primer quatre sempre és el primer quatre)...

no acabo d’explicar-me la diferència (a nivell d'imatge, la nit i el dia) entre sant joan i avui... no sóc dels que creu que en un sol assaig, malgrat fer un treball específic d’estructura i pinya, es pugui fer un "canviradical" a un castell com aquest, però les coses com són... en vista d'ahir, amb una confiança millorada, sant joan no hauria de passar de l’anècdota-avisoparanavegantes...

per acabar un rapidet 2d7, on no vam acabar d’abandonar un petit bellugueig, potser causat per l’aparició d’alguna traça de lògic desgast (en 5 dies hem fet 2 actuacions "potents" i un assaig intens, i encara tot just entrant a l'estiu)...

amb entrebanc -superat- inclòs, estem on preteníem, un mes abans que l’any anterior tenim la clàssica al sac, encarem un juliol exigent amb força treball avançat a la motxilla... toca consolidar i seguir!

encallats...

ha estat força dur aquest sant joan 08...

el cert és que la idea preconcebuda era una diada més o menys tranquila, a confirmar el que ja fa uns dies que anàvem ensenyant i reforçar-ho amb el primer 4d8 de l'any... que per diversos motius en les 2 últimes temporades el veníem posposant fins a finals de juliol...

la realitat, i seré una mica crític, ens ha trastocat els plans inicials...

la crònica, és la següent...

sortim de 3d8, un xic lent... bé als pisos baixos, remogut per dalt... el tercer de l'any... a segona ronda anem pel 4d8... força bé de gent, lliguem la pinya i el primer peu és dolent, es respira certa tensió, a la segona l'alcem, i de seguida ensenya problemes de connexió entre segons-terços, es comença a ovalar en excès... el fem baixar sense col·locar dosos... per asserenar (l'intent ha estat dolent) anem a pel 2d7... repetint els canvis dalt de l'altre dia, hi ha una sotregada durilla a la traspassada de l'anxaneta però es supera amb certa suficiència... decidim tornar al 4d8, que massa aviat demostra les mateixes carències que l'anterior intent desmuntat, s'intenta reconduir, però sense cap mena d'èxit, col·loquem els dosos amb certa dosi de risc, i el fem anar avall un altre cop... més que tensió, desencís... no hem sabut corregir les errades... tanquem amb el 5d7... enguany l'hem fet a cadascuna de les 5 diades que portem... curiós...

opinió (meua, ru)... jo qualificaria d'impropis els intents de 4d8 que hem tret avui a plaça... crec que qui els hagi vist desde fora i en la distància s'haurà ruboritzat (un parell de bunyols estratosfèrics, vaja)... dir que fa dies que l'assagem sobra, perquè és obvi que no ha estat suficient, o no de la manera adequada... probablement la causa de tot plegat s'ha de buscar al pati, i en els mecanismes d'entrenament i repetició... ens hem de posar les piles... avui hem desmuntat dues vegades un verd 4d8 que ha demostrat fissures que havien passat desapercebudes a l'assaig...

tinc molt clar que no s'ha de percutir per aquesta via, la notra imatge de serietat ha de continuar per on venia... en una sola diada hem desmuntat el mateix nombre de castells de 8 que en el total de les últimes dues temporades senceres!!...

hem d'extreure l'utilitat d'aquest feixuc sant joan, ajustar cosetes i detectar punts febles... toc d'atenció...

les comparacions, odioses... la jove s'ha cascat una diada ben maca... ensenyant troncs, evidenciant bons assaigs... han anticipat molta feina i ja tenen la seva trileta... la lluita (difícil) que els espera serà la de seguir la progressió... però això no toca, la diada d'avui, per felicitar-los... pel meu gust un 3d8 tremendo...

hooray!! (l'estiu ja és aquí...)

i nosaltres, 55 dies més tard, tornem a vuitejar... va ser diumenge, a vilafranca i després d'unes quantes setmanes de poca activitat externa i sorprenent funcionament a la fosca del pati...

les sensacions comencen a ser les adequades i que aquest fet coincideixi amb sant joan i l'inici del "periplo veraniego" dòna motius per la il·lusió i l'esperança... no se'n cansa el faraó de dir-ho als assaigs, la feina fa bona pinta, la colla treballa bé, hi ha gent al pati i probablement anem més avançats del que tots pensàvem en un principi...

però ara toca anar-ho plasmant, poc a poc, a plaça...

el (ja una mica allunyat) diumenge va deixar prou reflexos com per extreure diferents versions... el fet és que podríem dir que de forma definitiva - i amb una mica de retard, respecte altres colles- hem arrancat la temporada...

jo em quedo amb una petita-gran qüestió... el doble relleu als dosos del 2d7... els anys passen de forma inevitable i aquesta nova parella, d'estil i lleugeresa diferents respecte la bregadíssima alineació habitual que veniem repetint, han d'aconseguir igualar (així ho esperem) els bons resultats que el tandem júnior-pepe han ofert en les últimes temporades...

a part d'això, i de l'asserenat segon 3d8 de la temporada, aquells a qui agradin estadístiques i petits detalls numèrics, poden mirar com en els rànquings comencem a treure el cap al top10 amb molt poquetes diades realitzades (això d'actuar menys cops que la resta ja ho comentarem un altre dia)...

ànimus!

a rodar!...

reus, diada de la farinera, 7 de juny, el retonno!

2d7 de sortida, rapidet, debut de l'aix a dosos...

5d7 (catenaccio, 3era part), amb debut a segons d'un dels "nous" - xavisolé!...

3d7 per assajar una mica més l'immediat superior, amb un debut sonat, el moisés ha fet una passada de 7 a plaça demostrant que ja té aquesta alçada molt apamada...

i aquesta és una novetat prou important!!!... trobem una doble circumstància... feia molt de temps (sant joan 05) que no es produïa un debut d'anxaneta "pur" a castell de 7 (sense haver estat prèviament acotxador)... i s'hauria de gratar enrera per buscar un castell on no pugessin al pom cap de les germanes sabater... descans i despressurització també per elles!

i una última novetat, també rellevant, debut del petit dani aletejant pilar de 4 a plaça...

per últim, la "polèmica", la no aparició estelar del 3d8...

probablement, després dels impressionants assaigs d'aquestes 2 darreres setmanes el fet de no treure "la joia de la corona" a plaça -malgrat gaudir d'un nombre de camises important- pot contrariar a algú una mica, però s'ha optat per la prudència... molts dies sense actuar, alguna baixa sensible... millor esperar una setmaneta!

a seguir xiquets, a seguir...

detalls de la passeta primera...

interessant st jordi ahir... per diversos motius... primera diada de compromís, primera evolució de ritme-nivell... canvis... debuts... reestrenes...

la colla entrava a plaça a lo "exèrcit de pancho villa" - com és habitual en les sortides a la rambla- però ahir tots confiàvem en la resposta de la gent... i la gent va respondre... admeto no tenir molta experiència en avaluar dimensions de pinyes des de fora, però el rotllo a l'hora H era gruixut, amb suficiència de camises nostres (i per sant jordi)... primer detall...

obrim de 2d7, lògic desenvolupament del castell, una mica lent d'execució a dalt, petit problema de coordinació de l'actoxadora, resolt amb agilitat per l'anxaneta... i cap avall, com si tal cosa... petita sotragada inclosa... dir que no va tenir massa història ja és força per les alçades de temporada... segon detall

3d8 segona ronda, nerviós d'inici, resolt sense presses, rarot de dalt, remogut en la baixada... a la pinya el batibull habitual de les primeres vegades (tots els "nous", ja han pogut experimentar les diferències entre setembre i abril), i a la tècnica es va notar l'ànsia del debut... crec que tots plegats podem estar ben satisfets... era el primer cop que aquest tronc anava a plaça... tot just la segona vegada (en castell de 8) que es repetia l'alineació entre segons i quarts... amb canvis estructurals a quints, i remodelació en els dosos... les nenes, veteranes, van resoldre tal i com n'esperàvem, vistos els assajos... tercer detall (el que va marcar les diferències ahir)

i per acabar, segon 5d7 en aquest inici de temporada (i si, eloi, segon catenaccio...), fet que pulveritza -per aquesta estructura- els registres de l'any passat... recordeu allò de 1 5d6, 1 5d7, 1 5d8... 100% :)... quart detall...

pilarets... amb valèria i moisès inclosos, n'esperem força d'aquests dos xiquetspetits, prometen... cinquè detall...


felicitar-nos tots, debuts especialment... però no ens enganyem, això no és res i toca seguir, tenim un mes de treball opac, sense sortides i amb poca pressió... l'hem de saber utilitzar...

eso sí, ja hem ensenyat que portem les urpes afilades...

la xoia de la corona...

senyores i senyors, reverències i petonets... lo 3d8 dels xiquets!!!

convindrem que el 3d8, en l'actualitat i en les millors èpoques, és el castell que ens ha obert les successives portes que hem anat cercant...

a la vista de les dades que més abaix us penjo, veureu que hem tingut una doble-època-daurada amb aquest castell... amb dues alineacions matissadament diferenciades... una a l'últim tram dels 90 i els anys immediats al canvi de segle, i l'altra, l'actual, d'ençà de l'espluga gloriosa (2004)...

des de la seva mítica descarregada, el 3 s'ha convertit en la referència, en el pal de paller (que diuen els convergèncius), la pedra angular del clima matalasser... l'orgull íntim dels xiquets...

poca cosa més a dir... una reflexió, potser...

tenim una gran responsabilitat col·lectiva... és clar que tots volem millorar, incorporar gamma, créixer i blablabla... però en el 3d8 hem de ser tot el conservadors possible... tenim una de les millors fórmules i hem de treballar per la seva perpetuació... i això en sí mateix ja és un gran exercici de colla...

-comentarius (que no faltin)-

• Descomunal ratxa actual... el 2004 va començar amb un 3d8 desmuntat... i des d'aquell 42 descarregats consecutivament de 42 temptatives... quatre temporades completes sense cap tipus de caiguda o entrebanc...
  

• Interessant i notori, el canvi de xip a la temporada 1998, on s'observa una ruptura i un ritme diferent en comparació amb tota la història anterior...

• Recordar l'any 2000, numèricament el sostre dels xiquets, 14 a plaça a més d'un mai prou valorat 3d8 a l'assaig... un dels castells que més m'ha impressionat des d'una pinya estant...
  

-espai per a l'anècdota personal del ru-

devia córrer l'estiu de l'any 95, quan mon iaio, l'home que em portava a veure castells quan era un crio i gràcies al qual (entre altres coses) existeix aquest blog... m'explicava, des del carrer major, per sant magí, com de pistonudament important era aquella construcció que alçaven els xiquets... "durant molts anys l'han empaitat, el pare dels castells... i mira'ls ara, com se'n surten"... salut avi-ramon, allà on siguis...

4d8...

curiosa història la nostra amb el 4... el seu paper ha oscil·lat dins la colla, en funció del moment, de la temporada, de les intencions, dels objectius...

mai hem usat el 4 com les colles del nord... i perquè negar-ho? mai ens ha sortit del tot maco (amb algunes excepcions històriques)...

una explicació podria ser perquè en l'anhel de les grans conquestes, el 4d8 ha resultat una mera comparsa... (pel 5d8, un 3 de ferro... pel 3d9f, un 3 maco i un bon folre... pels grans pilars, un altre tipus de feina... pel 4d8a?? figues from another paner, my friend)... altres tipus de justificació passarien des del major nombre de gent necessària per assajar-lo, fins l'afinitat amb aquest castell pels compis liles...

el fet que jo percebo -ep!, jo i potser només jo!- és que el sentiment/sensació que desperta el 4d8 entre les nostres files... sovint, i resumint barroerament... pot correspondre (o assemblar-se) a la suma d'incomoditat, autosuficiència i menor assaig que el 3 (i això, usualment, ha desembocat en perdurables moments de testiculina)...

ep! que no estic dient que com a tònica general no ens surtin uns quatres decents, inclús hi ha èpoques que en descarreguem uns quants seguits sense angúnies... però convindrem que el 3 és el 3 i el 4 és... l'altre... :)

sense més... dades 94-07, un altre dia ja li sumarem tota la història anterior, que pel cas del 4d8 són molts anys i un nombre de castells certament rellevant...

-comentarius-

• el resultat màxim (8+1), es va repetint de tant en tant 97/02/07

• % de castells descarregats 00/01, quins problemes teníem!! fem quasi més intents desmuntats que completats!!!

• 100% al 06, encara que només amb 4 intents al llarg de la temporada...

lo dos -mil- vuit (amb folre)...

poca imaginació la meva... intento relacionar els numerets de l'any al qual entrem amb el castell del qual vull parlar, prou patètic... ja em perdonareu...

abans de procedir, dedicar unes breus paraules al 2d8f... sense més adjectius, el meu castell prefe... el que mai em cansaria de fer, el que mai em deixa indiferent, el que m'agrada més d'assajar... massa intimitats exposo...

i a part de ser el meu preferit, la colla hi té una relació especial... tot sovint els nostres 2d8f fan olor a sant magí, a èpica total, a matalasseritis desfermada... però també, i en això hem d'incidir... a regularitat i constància... 14 temporades consecutives portant-lo a plaça, signifiquen alguna cosa... 14 anys de relació amb les aletes del 2d8f diuen que només hi ha 5 colles més que ho tinguin al expedient... 14 anys seguits de folres... no sé si es valora suficient...

he estat barruntant una mica i crec que toca una mica més de sessió estadística... mala cosa...

- comentarius diversus-

• fixar-se en l'impetuós inici de relació amb els folres... 95/96/97

• recordar petits drames... 02/03/05

• repetibilitat total... 2004-2007... quasi sempre en les mateixes diades (i a casa, des del 2002 no es descarrega el 2d8f lluny de tarragona...)

• en vista de la taula, a nivell estadístic, la temporada 2008 hauria de ser la 15ena consecutiva, i s'hi hauria de descarregar el 50è dos folrat de la colla...