lo concurs 08...

4 dies després... la crònica...

es fixa de sortida el 2d8f... al llarg de la setmana havíem anat recuperant el to a l'assaig... múltiples proves amb la canalla a dalt del folre ens donaven confiança respecte el forçat canvi d'anxaneta (i d'un segon)... si fixàvem l'últim precedent (festamajor) no semblava que la principal batalla del dia hagués de ser aquest dos...

però no va anar bé... es va lligar estrany, els segons no van acabar d'estar còmodes en cap moment, el folre va començar a treballar massa aviat, amb l'entrada de dosos les rengles ja estaven desplaçades... la cridòria de la primera ronda a plaça es va notar, les instruccions, les ordres, no hi havia marge de correcció més enllà de l'instint propi... la feina dels petits excel·lent, amb ganes (debut en castell folrat del moisès) i fe (repetint dosos i acotxadora)... però el castell va tornar a esclatar en el mateix punt que les altres dues vegades aquesta temporada... de tronc? de folre? de pinya? entenc que no hi ha més culpable que un treball previ i una mentalització insuficients... tothom hi té la seva part... probablement la fórmula s'ha d'ajustar... 3 carregats sobre 5 aletes és una fiabilitat escassíssima en un castell que fa tants anys que dominem (registres globals - comptant aquest últim, només carregat- 49+10, sense perdre'l en cap de les últimes 15 temporades)...

la galeta, cinquena de l'any, quarta en l'últim mes... deixa imatges de poca harmonia... el cap de colla havia anunciat en petit comitè, abans de l'actuació... que si el 2d8f anava bé, l'objectiu següent era el 3d9f... la caiguda, la veritat, no és dolenta... però a nivell psicològic ens genera problemes, hem de canviar els plans...

sense descartar res, s'afronta la segona ronda amb el 4d8 (la confirmació de no renunciar a res, és que posats a assegurar, la millor aposta passava per escollir el tresdevuit)... el 4 porta canvis respecte l'últim carregat, s'endureix de segons-terços i hi debuta un quint... el resultat és , aquest cop sí, l'esperat...

arriba l'hora de decidir... la colla ha aguantat estoicament els últims successos i s'hi ha sabut sobreposar... col·locar sisens en l'assaig general anterior ofereix bones expectatives... el castell portava canvis a baixos-segons-sisens i per dalt, i a més es basava en el sobreesforç d'alguna de les seves peces importants... a plaça el sentiment per afrontar el repte dels nous pisos no era unànime, la motivació general estava aigualida, i part dels crios mostren inseguretat després de la nova caiguda folrada... en aquest punt es decideix aixecar el peu de l'accelerador, s'ha de saber llegir quan aturar-se...

en tercera ronda descarreguem un 3d8 sense massa complicacions, gairebé tothom té el cap en un altre lloc... debuta una combinació efectiva de quints (amb el júnior, primer element mascle que descarrega a la rengla en aquests últims temps de relació amb el 3)...

i hem de resistir un concurs difícil per l'entitat, la jove (3d9f i 5d8c), sants (3d9fc) i lleida (2d8f) [felicitats a les 3 colles] van amb les piles carregades... barcelona desmunta de castell de nou, i mentre el fan em plantejo si el nostre hagués portat un camí similar (allò de la convicció)... i novens... mecagonlaputa... en un any on aconseguiem aviat el 2d8f, amb un sant magí gloriós, amb molt de treball d'assaig, amb gent, amb fotimer de camises noves... mecagonlaputa...

hem de reflexionar-hi... mala sort? no hi crec... comparteixo la teoria del joan dels petits detalls... no els hem sabut cuidar prou... no hem sabut gestionar adequadament l'èxit d'un fabulós sant magí i 2 mesos de calendari per sommiar... n'haurem de parlar, i aprendre'n, encara que sigui duríssim admetre que hem desaprofitat una inèrcia i situació excel·lents...

deixeu que em quedi amb dues coses positives... vull parlar de la qualitat tècnica, física i mental del moi, que ens ha empès i descongestiona el nostre futur... i d'una apreciació més personal... la posició del jeroni, entenent-lo com a catalitzador principal de l'esforç que hem fet per arribar a plantejar-nos altre cop el tresdenou... un plaer treballar per tu, faraó...