coses del tretze...

avui acaba l'any que més m'ha fet xalar d'ençà que faig castells...

al final sembla que hem sabut quadrar un curs contundent i madur, d'ambició sense barreres... còmodes en dinàmiques noves; assumint cada posada de faixa com part d'un procés per arribar al lloc desitjat... aprenent a gaudir els racons del camí...

faríem bé si ens obliguem a no oblidar detalls i sensacions de com hem arribat (humils i conscients) a començar a assaborir allò sempre somniat...

l'any del pati ple, de la lluita per créixer, de voler estar a punt... l'any del 3 nou, dels folres arreu, de no tenir por... l'any de les dosos, de les rengles llargues, de la serenor abans dels combats... l'any del monstre fins acotxador, dels guions assolits, dels números rodons... l'any de joan...

gràcies per deixar-m'ho viure amb vosaltres... intentem menjar-nos el catorze (com a propòsit de futur, dic)...

fotos del jose luis, l'anni, la irene i el toni... any pletòric, el vostre!

#gangmatalasser

descafeïnats, descomprimint...

arribem a la plaça del pou  la setmana després del gran objectiu...

malgrat tenir-la al calendari dels darrers anys, poder planificar amb cura una diada amb tants condicionants previs es fa pràcticament impossible... la idea teòrica setmanes abans de tots sants passava per mirar de fer-hi algun castell de nou...

a la pràctica, sembla que seguirem amb el deure pendent, no podrem vestir amb aquests galons a una plaça que sempre ens tracta bé... arrosseguem massa baixes i la digestió de l'ú de novembre ha conduït la colla a un inevitable punt de relaxació... esperem poder treure'ns el neguit i fer-hi un màxim tant aviat com sigui possible...

renunciant a l'exigència, usem les alçades de la temporada amb practicitat... serà allò d'aprofitar aquestes oportunitats...

resolem 3d8 (estiradot, amb rotacions), 4d8 (consolidant novetats de canalla i estrenant un terç i un baix) i un senzill 7d7 (farcit amb detalls que veuen plaça després d'un temps o per primera vegada)... tot plegat, envoltat de senzillesa; la calma de després... descomprimir per seguir-ne aprenent...

amb aquest parell al sac, la colla s'enfila ja als 55 castells de 8 enguany (evidentment és la millor marca que mai hem aconseguit)... 

darrera diada fora de casa, el nostre calendari agonitza, una setmana i tancarem la paradeta... 

fotos del jose luis, gràcies!

#gangmatalasser

#sensePLUJA!

il·lusió en la derrota...

vagi per endavant que aquesta història no té final feliç…

de cap manera pot ser feliç; la decepció és ben manifesta quan aspires a quelcom amb tanta intensitat com ho hem fet nosaltres… però sobretot (SOBRETOT) no té final feliç perquè encara no té final... i és que tot just estem davant del primer acte seriós del col·lectiu sobre el seu límit... no pot ser el final de res quan sents que has rebut lliçons valuoses que et faran créixer; quan veus que segons quines aproximacions són millorables i que certs treballs que sí han cohesionat poden servir de model…


per parts… ú de novembre a Vilafranca, tercer Tots Sants consecutiu; aquesta vegada la colla s’hi presenta amb un únic compte pendent… l’any és ric i no hi ha urgències, hem deixat pel final l’assalt sobre la gamma extra…

els darrers assajos ens tenen prou calmada l’ansietat... crec que anem convençuts de les serioses possibilitats de l’empresa i sabedors de les importants dificultats que trobarem...

obrim de 3d9f... és el 8è descarregat en els vuit cops que hi hem escoltat les gralles aquesta temporada... el castell resumeix el gran moment que vivim... executat amb serenor, control des d’inici i preciós per dalt... sembla que baixant-lo ens mirem al mirall sorneguers:  “completat això, ara ve el MONSTRE”... ho visc amb un orgull que em costa contenir... ens proporcionem una foto majúscula, la evidencia més palpable que estem preparats per buscar anar més enllà...

doble ajust al sisè (busquem i trobem més potència) i copiem l’alineació de la banda del 3 del 5 als nuclis de pinya i folre.... el repte és enorme, però les peces s’han treballat i donen el to en el moment just...

segona ronda -quants dies esperant aquest moment!... destorbem una mica als borinots i busquem una part on la plaça no faci aquell punt d’excessiu pendent... aconseguim lligar una pinya molt ferma i rebem molta ajuda de les altres colles presents a plaça (realment encoratjador, profundament agraïts)...

la colla enfronta el 5d9f amb una posada en escena mimada al pati... el castell va amunt al primer peu i tota l’estona semblem funcionar en un rang molt correcte (el 3 més nerviós, el 2 clarament encaixat)... amb l’entrada de dosos preveiem un puntet de pausa que no arriba, això augmenta la dificultat en l’aproximació dels petits... llavors tot es precipita... l’acotxadora del dos rellisca mentre l'altra ja la tenim col·locada; l’anxaneta, expectant, atura el seu camí i hi ha un petit cop que no encertem a aturar... el castell mor de sobte...

hi ha un punt d’incomprensió evident; ni el folre ni el peu sobre el qual es recolza consumien més del necessari... allà, en els punts on crèiem que patiríem més no s’expliquen que ha passat... treballàvem sense angúnies, amb benzina excedent, tothom es preparava per escoltar una aleta que mai arriba...

decidim tornar-hi... no hi ha baixes i hem vingut a això... tornem a tancar, a sota hi veig de nou fermesa i caràcter; ni una deserció, ni una passa endarrere... el segon intent sobre el 5d9f és clarament pitjor... molt més dur de principi, les mides entre esquerra i dreta tornaran a donar-nos problemes... tornem a tenir-hi els sisens aviat, la canalla torna a estar prop però aquest cop sense convicció; el castell no transmet seguretat i venim escarmentats de la caiguda anterior... no els hi hem posat fàcil, reculen i tornem a caure... l'escena és massa similar...

tot i l'esforç i les ganes de combat; han aparegut mancances, detalls de gestió insuficient i – probablement- un punt de mala sort...

són els primers castells que queden en intent després de 4 anys... penso que si algun dia havíem de caure abans d’aleta, el més lògic és que fos amb un castell així... penso que la part més temuda l’hem resolt bé, que hem sabut desenvolupar un fantàstic encaix del folre amb els terços i la pinya – BARRETS FORA PELS OCELLOTS DE SOTA... penso que a l’hora de la veritat ens ha pesat massa l’any irregular del 5d8...

apareix la decepció, la preparació semblava contundent, l’oportunitat era magnífica... n’haurem d’aprendre... i SEGUR N’APRENDREM, perquè ja no pretenem moure’ns d’aquest nivell; és fantàstic enfrontar aquests castellots!!!

l’acumulació de caigudes comporta lesionats... ens quedem sense capacitat per enfrontar el 4... el 2d8f esdevé una (incòmoda) taula de salvació... el castell més rentable de l’any ho serà també per coses com aquesta... pràcticament sense assaig hi fem un canvi al terç, hi munta un sisè a dosos i hi debuta l’acotxador... el castell és dur però el sabem resoldre... 15è de la temporada, no el volíem haver de fer en aquesta plaça...

ho deixarem aquí, decidim no enfrontar cap castell inferior... la colla ha tancat quatre folres exigents i no volem cloure amb res fora d’aquest nivell...

no us mentiré... la sensació de derrota és tant clara que no gastaré ni un segon en intentar-ho amagar... la clau és sobre que hem construït aquest sentiment de derrota... es fonamenta en setmanes de treball i sacrifici... es fonamenta en el compromís i la il·lusió de la nostra gent... es fonamenta en el rigor d'assaig i una descarada ambició per créixer i ensenyar-ho... es fonamenta en aglutinar, arriscar i endreçar; en aconseguir que la colla cada dia tingui més i millors recursos...

i xecs, si la derrota que sentim l'hem provocat amb tot això, m'encanta aquesta derrota!... si el MONSTRE ha dit que aquesta no era la manera d'atacar-lo, jo dic que em fa il·lusió trobar el camí amb vosaltres!!

perdre així, amb una colla encesa i radiant com la de Tots Sants, amb un 5d9f entre mans, un LUXE!! VISCA ELS XIQUETS DE TARRAGONA!!

 fotos fantàstiques del Toni Coll, l'Elena Rodríguez, i el Dani Soler...

#gangmatalasser

#estemapunt

#ESTEMAPUNT

#quinMONSTRUxavals

el darrer esforç...

aquest vespre ens veurem les cares a tres dies de l'assalt... aquesta nit culmina un procés d'esforços i creixement; d'inversió i millora... serà la darrera aposta, una ullada al MONSTRE... a buscar sensacions i empenta, a fabricar els últims detalls del somni...

d'una idea teixida en uns mesos que sempre recordarem, en una dinàmica on la colla mai s'hi havia vist abans... avui dimarts, i per acabar d'aconseguir que la nostra lluita prengui forma a plaça, toca ensenyar la FAM per aquesta passa endavant...

 

a mi, només de recordar el camí fins aquí, m'esclaten les venes d'orgull i coratge...

fotos del david oliete, irene montserrat i anni vila (assajos de setembre-octubre'13)...

#gangmatalasser

#estemapunt

dissabte al mercadal...

a reus, el darrer dissabte d'octubre hi actuem al migdia... horari estrany i només una estona després d'acabar un dels assajos més contundents del nostre camí envers tots sants...

decidim aixecar el peu de l'accelerador... portem una clara dinàmica d'exigència i al mercadal ens plantegem un dia amb perspectives més suaus...

obrim de 3d8, castell que forma amb vistes a les alineacions que aquesta setmana buscarem a Vilafranca... ens funciona segons venim acostumats... hi debuta el dos de la rengla...

descarreguem després un plàcid 2d8f... el tronc funciona engranat i usem l'enèssim banc de proves al folre... catorzè del curs, dels més bonics...

i cloem amb un interessant 4d8 farcit de rotacions i descansos, on hi fem debutar una quart i una dos...

el dia ens queda estrany... a un parell de passes per darrere del que estem acostumats... a molta menys intensitat que només unes hores abans al pati de casa... el que tenim entre mans i l'horari fa que haguem plantejat una diada amb un nivell que ja no és l'habitual però sí que ofereix clara diferència qualitativa entre les mateixes dates d'altres èpoques i el camí aprés...

acumulem rodatge, passem dels 50 castells de 8 enguany... un assaig més i a BARRACA!

fotos de l'anni vila...

#gangmatalasser

#estemapunt

la del rei, de 9!!!

dissabte tocava just al costat de casa... la nostra plaça del rei, on fa pràcticament una dècada hi fem visita obligada als inicis i finals d’any...

la diada de la colla, històricament, no ha tingut mai massa pes en la configuració ni en l’estratègia de la temporada; ha esdevingut, excepte comptades ocasions, més un tràmit que una il•lusió especial...

enguany vam decidir molt d’inici que intentaríem espitjar amunt les expectatives... recorrem els 50 metres des del local amb el record d’un assaig estratosfèric (just la nit abans) i les intencions de dur-hi el nostre màxim... passa però (i es palpa ben aviat) que el punt de tensió no és exactament el que el nivel de castells requereix...

obrim puntuals i segons previsió, 3d9f… dinàmica habitual fins l’entrada dels dosos, a partir d’allà tot el tronc es veu obligat a esforç… tenim cert desencaix entre terços i quarts, i l’inestabilitat afecta als pisos alts… crec que ho gestionem madurs, sabedors del que tenim entre mans… el control del folre –encarat al dibuix que comença a agafar forma- i l’aportació d’una pinya contundent ajuden i sumen... vencem una fita importantíssima…

i és que la “del Rei” esdevé la primera plaça de nou que estrenem els Xiquets al llarg de tots aquests anys... amb el simbolisme afegit de ser la del costat de casa, en una diada que buscava des de la seva creació estirar el nostre calendari i mantenir l'activitat en un octubre abans desèrtic... vuitena plaça de nou de la ciutat, cinquena de la Part Alta (!!!!!)… la dada encara agafa més cos si afegim que és el 10è castell de 9 d’enguany (tots complets) i el 25è que aconseguim descarregar històricament...

un luxe, poder anar fent el tresdenou allà on ens proposem ensenyar-lo!!!

crec que tots plegats gestionem de forma massa relaxada els moments previs al següent petard… 4d9f, que va amunt al segon peu, i que recollim preventivament just a l’entrar dosos… s'hi detecta una evident manca d’intensitat i penso que no cal forçar-nos a tenir un conflicte… un castell de nou en una tarda de dissabte d’octubre era un somni inabastable fins fa ben poc… prefereixo deixar-ho aquí…

ajustem el programa a castells d’exigència un punt inferior… passa que quan no estàs fi, tot costa una mica més… així descarreguem, sense acabar de lluir, el 5d8 (on pretenem orientar-nos al MONSTRE; debutant canalla, retocant el terç i el quint, i recuperant un segon) i el 2d8f (seguim exprimint-ne rendiment, rotacions de folre incloses)…

acabem amb el vespre tancat i la creixent sensació que sense estar inspirats i arrossegant fatiga d'assaig dur, hem tornat a buscar límits... aquesta tarda d'octubre evidencia les claríssimes distàncies entre la colla que érem i la que estem lluitant per ser...

posada a prova la gran resposta de la gent i la voracitat del moment que vivim, serà qüestió d'acabar d'invertir uns pocs dies més... regulem la impaciència i a pencar! 

fotos del joseluis...

#gangmatalasser

#estemapunt

serrallejant, posant-ho al lloc...

amb un únic assaig de qualitat d'ençà la festa major [tant completa i exigent que requeria descans] ens plantem diumenge al vespre al Serrallo... XXVè aniversari d'una colla amiga (i per cert, a ells, les coses els funcionen fantàstiques, ENHORABONA!)

plantejàvem la diada per anar reactivant dinàmica i preparar un mes que es preveu de feina intensa... castells assumits i certa rotació...

iniciem de 3d8, castell que novament pateix un punt dalt (similar al darrer 3 del dia de la Mercè); les quints -sisenes aquell cop- treballen en un encaix estrany, que obliga a esforç...  haurem de revisar i polir...

després encarem el 2d8f, ja el 12è de la temporada, que enllestim de forma expeditiva... la colla enfronta els castells folrats amb una suficiència i serenor que seran bàsiques per continuar creixent...

per acabar un bon 4d8... amb alineació molt modificada, busquem afavorir l'entrada de castellers que fa dies no hi tenien cabuda...

molt destacables les estrenes de 3 baixos amb projecció (un a cada castell!!) i les ambicioses rotacions dels més petits dels poms de dalt... la diada s'escola cap al fosc, i apareix un punt de fred, sembla que s'ha acabat l'estiu casteller...

a partir d'aquí, apretar el cul i veure'ns les caretes sovint, diu que SE'NS GIRA UNA FEINADA FANTÀSTICA!!!

les fotos de l'isaac i la maleneta... moltes gràcies!!!

#gangmatalasser

#yeah!

avui, al pati...

sense presses, avui vespre, ens hi tornarem a posar... encetem el darrer tram de la temporada, 5 setmanes d'exigència, amb deures fets i feina avançada... ho encarem humils i sense pecar d'optimistes excessius... pel camí de la prudència hem arribat fins aquí i mantenir-ho serà la millor opció per nosaltres...

ara bé, em nego deixar de pensar en quina mena de colla hem estat aquests dies... i quines FOTOS ens hem proporcionat... emmarcaré per sempre aquestes dues diades de SantaTecla (i els assajos per ajustar-les!!)... 

i quin somriure s'escapa mirant-les... i quines ganes de tornar-hi...

FOTONS del jose luis, la irene monsterrat i el david oliete!

#gangmatalasser

#OCTUBRE!!!!

TRACA final...

[mantenir l'aposta és una mena de MANTRA AUTOIMPOSAT que està arribant a uns extrems que poc podíem imaginar quan ens començàvem a repetir-lo...]

la mercè és la tercera (i darrera) aturada en el camí de les Festes de Santa Tecla 2013... actuació històrica, a nosaltres ens acostumava a quedar massa afectada per la remor del dia anterior i l'atmosfera que protegia la baixada del pilar posterior... (farem bé de mencionar un parell d'excepcions en forma de 2d8f fa pràcticament una dècada)

el cas és que sembla que la colla que comencem a ser gaudeix exhibint el que té quan pot plantejar-s'ho... al pati, divendres, vam fer evident la intenció de elevar-nos també aquesta plaça a la màxima exigència...

i així apretem... 2d8f d'inici, per mesurar forces i calibrar sensacions... si d'aquest castell depenia el següent, no podria ser una consecució més rodona... l'onzè dos folrat descarregat aquest curs en resulta un dels més plàcids i agraïts de fer...

és de justícia incorporar-lo a la festa major... les tripletes l'havien desplaçat i és un castell fonamental per entendre l'evolució de tot l'any... avui, novament, hi roten moltes peces al folre i mantenim una excel·lent qualitat per dalt!

després 3d9f, ens decidim a anar-hi amb tot... no sé si cal aturar-se a enumerar quantes coses es trenquen només pel fet de poder-lo plantejar (de fet crec que no ho he paït encara)... però un migdia feiner, l'endemà de fer TRIPLETA, tornem a atacar un màxim...

probablement és el més treballat dels castells grans d'enguany, fins l'entrada de dosos es comporta dòcil, després hi ha complicacions de risc manifest al pis de sisens... de sota arriba oxigen suficient i la canalla hi passa convençuda... al final s'hi suma una mica de festa al folre (mèrit afegit acumular una dotzena de canvis per allò del dimarts laborable) i descarreguem a la manera d'antes... un punt d'exigència sempre vindrà bé, penso...

la colla esclata d'orgull, sap que la fita és enorme... primer castell de nou en aquesta actuació; però sobretot primera vegada que mantenim el nivell més alt en les TRES sortides de Santa Tecla... aposta altíssima, rendiment a l'alçada; la inflexió és històrica... ens agradem, això enganxa, s'encomana... 

[en algun moment, d'aquí unes setmanes, recordarem això com una de les majors barbaritats assolides a casa nostra...]

passa que després paguem les conseqüències dels esforços acumulats i les victòries aconseguides... no anem fins amb el pilar caminant... es pateix abans del previst, ja al final de misericòrdia sembla que les veurem quadrades... queda moltíssim i comença una lluita incontestable del tete i el pruden per continuar endavant, amb les mans fent el que poden... la sara (esplèndida) ens manté amb opcions en una plaça de la font més llarguíssima que mai... el pilar es trenca - buit d'energies- a les escales de la façana de l'ajuntament... caiem a un parell de metres de l'objectiu però no tinc sensació de derrota punyent... pugem a neila al balcó, l'esforç ha estat de mèrit, cap objecció...

deixem aquí la millor Santa Tecla que mai hem fet, dues setmanes colossals, fortíssims a l'assaig, molt expeditius a plaça... la colla ha de seguir el seu camí, però difícilment oblidarem aquests dies i el canvi mental que ofereixen... ens hem proprcionat imatges que fa poc temps ni atrevíem somniar..

fotos del jose luis!

#gangmatalasser

#AixòEraLaMercè???

#YEAH

l'ambició madurada...

crec que la data més important del calendari la vam resoldre com  mai... litúrgies i herències; Santa Tecla...

dia gran que obliga a llegir i tenir cura de mil detalls, dia simbòlic que com sempre comença aviat i acabarà tard... dia, en canvi, que en la part estrictament castellera no vesteix d'excessiu neguit ni ansietat...

a la plaça de la font perseguirem conceptes ja trobats abans a assaig (el del darrer divendres és especialment colpidor)... la colla s'hi mou humil però plenament confiada en la seva capacitat... l'absència de pressió provoca eficiència i agilitat, i ens permet gaudir d'una seqüència magnífica, probablement la millor hora i mitja que mai hem evidenciat... inapel·lable, combativa, farcida d'il·lusions...

obrim amb el 3d9f... a aquestes alçades comença a ser inevitable que part de la nostra gent el doni per fet abans de lluitar-lo... la responsabilitat ben entesa fa que no li perdem la cara al nivell que volem mantenir...

comença a dibuixar rutines de castell assumit (se m'escapa un somriure entre divertit i esglaiat quan penso això)... la pinya tanca com acostuma, el folre gestiona amb calma, les parts baixes del tronc saben aportar la qualitat necessària i per dalt som un rellotge... control d'inici a fi...

descarregant-lo (5è de la temporada) prenc consciència que tots els dies l'estem fent més o menys de la mateixa manera... un luxe que farem bé d'assaborir cada cop que passi...

ens llencem després al 4d9f... percebo normalització i cares de molta tranquil·litat en la prèvia ... amunt a la primera, mides suficients, millorem poc a poc prestacions... l'encaix és correcte, aturem just quan és el torn dels petits... a sisens hi ha distàncies un xic estranyes, però el castell es descarrega amb determinació... la replegada continua transmetent la passió de qui segueix encantat d'ajuntar els dos castellots...

a aquestes alçades de la pel·lícula resulta evident que les sensacions del 3 ens són més familiars (enfrontem més sovint) i que el 4 encara ens obliga al repte... el de la SantaTecla'13 és un dels primers cops on semblem irradiar pretensió serena, la colla l'ataca amb un bagatge creixent... fer aquestes passes em provoca un orgull terrible...

aquest porta uns quants ajustos al folre, hi debuta un baix i reeditem allò de posar poms de dalt independents als castells de nou...

per cloure, 5d8... la CATHEDRAL formava part del pla assumit per la colla, sense opcions de sorpresa, calcant el programa del primer diumenge de Festa Major... un canvi al terç, un parell de retocs al quint... ens funciona fantàstic i comença a dissipar la irregularitat que enguany hem patit...

ofereix clares sensacions de perspectiva, d'haver escollit ja el camí... tot es centrarà ara en intentar (amb intensitat i prudència) la recerca de la qualitat que perseguim...

tornem a arrodonir la TRIPLETA... segon cap de setmana consecutiu... tercera SantaTecla seguida...

dia d'aquells rotunds, dubto si mai hem estat a un nivell així... les portes se'ns estan obrint a cop d'esforç; aquí acaben les obligacions d'enguany, iniciem ara el camí per empènyer el límit tant lluny com sigui possible...

jo mai havia estat d'una colla tant gran com la que dilluns es va menjar la TRIPLETA... jo mai havia vist uns XIQUETS tant madurs i ambiciosos... arriba el moment d'invertir; amb la FE que ens ha dut fins aquí, amb la FAM que ens catapultarà endavant... 

fotos de la irene montserrat!

#gangmatalasser

#TRIPLETA

#YEAH!!!

convenciment i victòria...

dia contundent ahir, per això nostre... escenari propici i expectatives assumides... Plaça de la Font, primer diumenge de festa major, inici de Santa Tecla...

fem el trajecte des de santanna envoltats d'una calma infreqüent, detecto tanta conversa tranquil·la que em sento estressat per allò d'una potencial manca de tensió... admeto que em cal obligar-me a assumir [jo, a mi mateix] que el que veig en les cares dels companys no és altra cosa que una convençudíssima aposta per l'evidencia del nostre dia a dia... no, de la calma prèvia a un dia dels grans, no en tenim referències...

però vaja, el repte està traçat, la preparació inapel·lable...

sortim forts, de 3d9f... decidint mantenir l'empenta dels darrers dies (luxe!!)...

tanquem ferm sota i abans de gralles ja es detecta tensió i rigor... anem amunt decidits; la pujada és correcta, una mica de feina als pisos baixos... carreguem senzill, canalla implacable... amb cert desdibuix entre quints i sisens, el cronòmetre funciona i oxigena... sense temps per degradar, els quarts van aplicant-hi el que cal quan cal... repleguem plàcid, els nuclis semblen ben compactes fins al final, sensació de no gastar més del necessari...

el treball del folre sembla rotund, la pinya atenta i per feina, el tronc coneix, la canalla sap llegir... se m'escapa un somriure orgullós de veure'ns-hi... deu ser això, DOMINAR un putu castell de nou...

després i per determinar exactament on som, 4d9f... una cosa és controlar el tres, l'altra és desplegar-los els dos alhora en un escenari massa cops hostil...

gastem un peu amb nucli de folre i terços, aquesta no acaba de ser la mesura d'inici que ens convé... ajustem i amunt, ritme un punt més ràpid de l'habitual... amb sisens ja sembla tenir alguna cosa que caldrà controlar per evitar conflictes, però l'estabilitat ofereix expectatives... com a l'assaig, va dur fins l'entrada dels petits i s'atura abans de l'aleta... la mida (sobretot la preocupant distància entre dues de les rengles a terços-quarts) es mantindrà quieta durant l'estona que el castell necessita per carregar i replegar els pisos de dalt... després apliquem allò del ja no t'escapes i descarreguem (certa lluita sempre ho fa més entretingut)... quin castellàs el quatre, quin goig veure'l complet! 

és la 30ena aleta en castell de nou de la colla, primer cop que n'aconseguim dues aquest dia... de fet és la primera vegada que ens plantem a una tercera ronda del primer diumenge amb intencions elevades i el programa intacte... tot va com dibuixàvem, sembla que per fi funciona diferent...

cal rematar-ho... 5d8 per cloure la tripleta...

em sembla notar -just abans- que ens més pesa Torredembarra que l'11S... tampoc ajuda que no anem fins lligant-lo a la primera... arranquem i a mesura que entra el pes s'accentua la sensació que la rengla treballa massa lluny del davant i massa prop del darrere... la carregada se'ns fa dura i els quints gestionen una posició difícil... després de l'aleta tot simplifica... cinquena CATHEDRAL sencera de l'any...

la gràcia (per trobar-hi alguna cosa que ens faci veure llum a un castell que encara ens és massa irregular) és que sembla que les angoixes es mantenen sota control... ja només tenim temes tècnics, els assumptes mentals no intervenen... ho anirem trobant...

la dinàmica del castell és més estable que el que la foto ofereix, però és evident que hi ha feina per polir... ens està costant, enguany, passa que el PREMI a l'horitzó val tots els ajustos que calgui invertir...

de cop, ho tenim, després d'un parell d'àgils hores, hem estrenat el nostre màxim aquest curs... amb certa suficiència, amb camí aprés... sento que és la primera vegada que aquest límit genera més satisfacció per la projecció que per l'immediatesa... pas important... alhora (i per fi), espolsem fantasmes antics i disposem positivisme vers aquesta actuació... ahir, a més, tothom triomfa radiant i fa lluir una magnífica diada...

ara caldrà oferir-nos una bona setmana de treball, que això no atura i només tenim mig botí!

fotos del toni coll i del jose luis... bé!

#gangmatalasser

#TRIPLETA

orgull i expectativa!

ahir a la Diada Nacional, vam gaudir d'una ambició estripada com poques vegades abans... dinàmica ascendent, context  propici, predisposició total...

i això que preveiem un migdia amb cert interrogant... matí rúfol, fredolic i amb la tarda molt present...

no serà dia d'excuses, al peu de la catedral...

encetem amb 5d8... castell que acumula contratemps i cert retard... ahir el vestim amb un retoc a cada pis (inclosos els debuts d'un segon i un dos)... amb les quints posades sembla clar que l'estabilitat d'aquest 11 de Setembre no té a veure amb la de fa un parell de setmanes... l'actuació dels petits és tranquil·la i només la proximitat del pilar de l'acotxador amb la rengla requereix de cura... descarreguem amb control i consciència...

era el principal repte del dia (no ho negarem)... el tronc evidencia creixent confiança i la canalla funciona com preteníem... de sensacions més pausades, és el 40è castell de 8 de la temporada... escenari immillorable per la CATHEDRAL...

un cop resolta la obligació, la colla prepara el castell que té entre cella i cella... el cap de setmana ens pica a presentar avui voluntat de passes avant... segona ronda, 3d9f, i amb ell una dinàmica normalitzadíssima... preparant el nostre castell de major magnitud es percep un convenciment emocionant...

la posada en escena és fantàstica; dominat per sota, amb quints i sisens sempre al lloc, i una CANALLA d'escàndol... sense notícies del folre fins després de carregar... probablement és el pitjor dels tres que hem completat en aquestes darreres setmanes (!!!)... probablement firmaríem resoldre'l així sempre que ens plantegem fer-lo...

la replegada és un moment d'un orgull plàcid i seré... amb més somriures que crits... penso en quant mereixia la nostra gent (i l'esforç a assaig) el petit luxe de viure un moment com aquest... no massa lluny de la colla que un dia volem ser... primer cop que fem castell de 9 a la Diada i primer cop que ens marquem una exigència d'aquest estil... MOLT INSTRUCTIU...

després, ja posats, rematem amb la insígnia del 2013... descarreguem el 10è 2d8f de la temporada... dada que explica molts dels processos que estem vivint... suficiència i convicció... hi debuta una dos, molta rotació al folre i un sentiment creixent de que amb el manteniment curós d'aquest castell hi ha una via de futur...

a quatre dies de festa major, la colla s'ha marcat el nivell...  autoimposat i exigent... resolem una de les diades més brutals de sempre sense condicionants externs ni urgències... gaudim-ho sabent que hi ha recursos i benzina per més... només desitjo que l'orgull d'ahir generi treball i recerca de límits... invertim, nois...

les fotos, del jose luis...

#gangmatalasser

#YEAH

#matalasseritis

pluja i clàssica...

cap de setmana de gestió estrambòtica, aquest darrer...

dissabte tocava la pobla de montornès... com l'any passat i per afinar de cara a la quinzena que iniciem (la més determinant de la temporada), tornàvem a plantejar els millors castells possibles... succeeix que, un parell d'hores abans de la diada, a la zona on hem d'actuar hi cau una històrica tromba d'aigua... la prudència aconsella posposar la cita a l'endemà...

ho enfrontem diumenge al migdia, sabedors que un canvi de data improvisat comportarà contratemps... arrosseguem múltiples absències, cal reformular programa, pretensions a la baixa...

obrim de 3d8, castell que gaudim d'inici a fi, un dels més notables dels darrers temps... evidencia un punt de qualitat que caldrà aprofitar sense complexes... l'aprofitem per estrenar un acotxador...

enfrontem després el 4d8... castell que tampoc exigeix a la colla, però que no resulta tant estètic com l'anterior... una  rengla pateix un desplaçament lateral que sabem controlar...  a part dels retocs de rigor, hi debuta la més menuda de la tropa dels petits i hi sabem sumar la primera aleta d'una de les actoxadores habituals...

enllestim amb 2d7, castell sense història que serveix (en la línia pragmàtica del dia) per estrenar canalla en castells a plaça...

la sensació és que ho resolem fluid, molt a mig gas... prou útil, malgrat les circumstàncies no ajuden a complir la planificació prevista... però vaja, això ja no atura, tornen a tocar màxims... dimarts serà divendres, el SETEMBRE no dona treva!!!

fotos de la irene montserrat

#gangmatalasser

#quasiSantaTecla

si avui és SantMagí, això és Torredembarra…

dues setmanes després, la colla es disposa a enllestir la feina de la incompleta festa major... dies, aquests que han servit per pausar una mica la decepció i construir l'esperit necessàri...

la veritat és que no ha costat especialment, la colla ha assumit el guió amb extrema naturalitat... assajos rotunds, passes sòlides, mentalitat adequada...

teníem una oportunitat de reeditar màxims i l'enclau era una plaça a la qual els Xiquets li devíem un jorn d'estímul... si algun dia fora de les diades en vermell hi volíem anar amb tot, Torredembarra havia de ser el lloc...

així, obrim de 3d9f, decisió que demostra el bon moment que hi compartim... les mides són un pèl pitjors que a LesCols, però va amunt amb una determinació que tritura qualsevol cosa que històricament haguem plantejat... de carregada plàcida i control senzill, amb tot dalt ens agradem com poques vegades abans...

canalla precisa, tronc en dinàmica creixent i molt convençuts a sota... descarregar un castell així i veure'l tant lluny del límit és una sensació que cal que disfrutem profundament...

després venia el tema important, acabar d'ajustar les ambicions i mirar si la feina d'assaig ens donava com per fer una passa endavant intensa... comprovat que teníem recursos i capacitat enfrontem segona ronda, 4d9f...

  

el castell té el desenvolupament previst, sabent que no serà fàcil... ha millorat de fa uns dies, però manté una tensió que no acabem de treure'ns de sobre en cap moment... la canalla hi va molt decidida i la solució dalt té un punt molt correcte... a sota patim... encaix complicat de folre i terços, batallant posició els quarts... la descarregada ens obliga un puntet... però es nota ràpid que ho sabrem gestionar... l'èxit comporta una explosió de satisfacció i orgull com els dies gegants...

no tinc perspectiva per explicar que implica estrenar un castell així en una plaça on no hi ha litúrgies ancestrals ni festes de guardar... és el primer que descarrega un baix, la combinació de segons, un quart, una sisena, les dosos i l'acotxadora... la colla es sent oxigenada, portem molta gent que mereixia aquest èxit, hem fotut uns mesos escandalosos al pati...

moment d'una dolçor extrema... portes obertes, respirant transcendència... un luxe veure la colla feliç...

passa que després ens enredem... 5d8 carregat per cloure la tripleta... castell que enguany ha ofert conflictes variats... calia, a més, ordenar el pis de quints a correcuita... ens puja revirat... no tinc la sensació que l'haguem de perdre, lleig i punt... però no es calma a l'entrada dels petits i acabarà saltant quan la canalla del dos precipita el seu descens... massa similar al serrallo, tendresa dalt, inestabilitat a sota...

amb més convicció l'haguéssim resolt; una mica bunyol també ens valia, ahir... hem de polir; no es pot escapar una lluita com aquella en un castell que duu molt de temps establert en la nostra normalitat... no saber rematar el moment, representa de forma molt gràfica el que encara ens queda per córrer (una òstia sempre és molt explícita)... 

però vaja... el farem, i la TRIPLETA també, i el que aquesta colla es posi pel davant si ho lluita amb fam... ahir vam evidenciar una ruptura total i tranquil·la... no sé que volem ser quan siguem grans, però ahir va tornar a aparèixer el camí que descaradament mossegarem...

serenor, ambició i combat... gràcies Torredembarra per arreglar el nostre SantMagí!

les fotos, de l'anni vila!

#gangmatalasser

#TRIPLEDEMBARRA

#yeah!