la del rei, de 9!!!

dissabte tocava just al costat de casa... la nostra plaça del rei, on fa pràcticament una dècada hi fem visita obligada als inicis i finals d’any...

la diada de la colla, històricament, no ha tingut mai massa pes en la configuració ni en l’estratègia de la temporada; ha esdevingut, excepte comptades ocasions, més un tràmit que una il•lusió especial...

enguany vam decidir molt d’inici que intentaríem espitjar amunt les expectatives... recorrem els 50 metres des del local amb el record d’un assaig estratosfèric (just la nit abans) i les intencions de dur-hi el nostre màxim... passa però (i es palpa ben aviat) que el punt de tensió no és exactament el que el nivel de castells requereix...

obrim puntuals i segons previsió, 3d9f… dinàmica habitual fins l’entrada dels dosos, a partir d’allà tot el tronc es veu obligat a esforç… tenim cert desencaix entre terços i quarts, i l’inestabilitat afecta als pisos alts… crec que ho gestionem madurs, sabedors del que tenim entre mans… el control del folre –encarat al dibuix que comença a agafar forma- i l’aportació d’una pinya contundent ajuden i sumen... vencem una fita importantíssima…

i és que la “del Rei” esdevé la primera plaça de nou que estrenem els Xiquets al llarg de tots aquests anys... amb el simbolisme afegit de ser la del costat de casa, en una diada que buscava des de la seva creació estirar el nostre calendari i mantenir l'activitat en un octubre abans desèrtic... vuitena plaça de nou de la ciutat, cinquena de la Part Alta (!!!!!)… la dada encara agafa més cos si afegim que és el 10è castell de 9 d’enguany (tots complets) i el 25è que aconseguim descarregar històricament...

un luxe, poder anar fent el tresdenou allà on ens proposem ensenyar-lo!!!

crec que tots plegats gestionem de forma massa relaxada els moments previs al següent petard… 4d9f, que va amunt al segon peu, i que recollim preventivament just a l’entrar dosos… s'hi detecta una evident manca d’intensitat i penso que no cal forçar-nos a tenir un conflicte… un castell de nou en una tarda de dissabte d’octubre era un somni inabastable fins fa ben poc… prefereixo deixar-ho aquí…

ajustem el programa a castells d’exigència un punt inferior… passa que quan no estàs fi, tot costa una mica més… així descarreguem, sense acabar de lluir, el 5d8 (on pretenem orientar-nos al MONSTRE; debutant canalla, retocant el terç i el quint, i recuperant un segon) i el 2d8f (seguim exprimint-ne rendiment, rotacions de folre incloses)…

acabem amb el vespre tancat i la creixent sensació que sense estar inspirats i arrossegant fatiga d'assaig dur, hem tornat a buscar límits... aquesta tarda d'octubre evidencia les claríssimes distàncies entre la colla que érem i la que estem lluitant per ser...

posada a prova la gran resposta de la gent i la voracitat del moment que vivim, serà qüestió d'acabar d'invertir uns pocs dies més... regulem la impaciència i a pencar! 

fotos del joseluis...

#gangmatalasser

#estemapunt