dilluns, 16 de setembre de 2013

convenciment i victòria...


dia contundent ahir, per això nostre... escenari propici i expectatives assumides... Plaça de la Font, primer diumenge de festa major, inici de Santa Tecla...

fem el trajecte des de santanna envoltats d'una calma infreqüent, detecto tanta conversa tranquil·la que em sento estressat per allò d'una potencial manca de tensió... admeto que em cal obligar-me a assumir [jo, a mi mateix] que el que veig en les cares dels companys no és altra cosa que una convençudíssima aposta per l'evidencia del nostre dia a dia... no, de la calma prèvia a un dia dels grans, no en tenim referències...

però vaja, el repte està traçat, la preparació inapel·lable...

sortim forts, de 3d9f... decidint mantenir l'empenta dels darrers dies (luxe!!)...

tanquem ferm sota i abans de gralles ja es detecta tensió i rigor... anem amunt decidits; la pujada és correcta, una mica de feina als pisos baixos... carreguem senzill, canalla implacable... amb cert desdibuix entre quints i sisens, el cronòmetre funciona i oxigena... sense temps per degradar, els quarts van aplicant-hi el que cal quan cal... repleguem plàcid, els nuclis semblen ben compactes fins al final, sensació de no gastar més del necessari...

el treball del folre sembla rotund, la pinya atenta i per feina, el tronc coneix, la canalla sap llegir... se m'escapa un somriure orgullós de veure'ns-hi... deu ser això, DOMINAR un putu castell de nou...

després i per determinar exactament on som, 4d9f... una cosa és controlar el tres, l'altra és desplegar-los els dos alhora en un escenari massa cops hostil...

gastem un peu amb nucli de folre i terços, aquesta no acaba de ser la mesura d'inici que ens convé... ajustem i amunt, ritme un punt més ràpid de l'habitual... amb sisens ja sembla tenir alguna cosa que caldrà controlar per evitar conflictes, però l'estabilitat ofereix expectatives... com a l'assaig, va dur fins l'entrada dels petits i s'atura abans de l'aleta... la mida (sobretot la preocupant distància entre dues de les rengles a terços-quarts) es mantindrà quieta durant l'estona que el castell necessita per carregar i replegar els pisos de dalt... després apliquem allò del ja no t'escapes i descarreguem (certa lluita sempre ho fa més entretingut)... quin castellàs el quatre, quin goig veure'l complet! 


és la 30ena aleta en castell de nou de la colla, primer cop que n'aconseguim dues aquest dia... de fet és la primera vegada que ens plantem a una tercera ronda del primer diumenge amb intencions elevades i el programa intacte... tot va com dibuixàvem, sembla que per fi funciona diferent...

cal rematar-ho... 5d8 per cloure la tripleta...

em sembla notar -just abans- que ens més pesa Torredembarra que l'11S... tampoc ajuda que no anem fins lligant-lo a la primera... arranquem i a mesura que entra el pes s'accentua la sensació que la rengla treballa massa lluny del davant i massa prop del darrere... la carregada se'ns fa dura i els quints gestionen una posició difícil... després de l'aleta tot simplifica... cinquena CATHEDRAL sencera de l'any...

la gràcia (per trobar-hi alguna cosa que ens faci veure llum a un castell que encara ens és massa irregular) és que sembla que les angoixes es mantenen sota control... ja només tenim temes tècnics, els assumptes mentals no intervenen... ho anirem trobant...


la dinàmica del castell és més estable que el que la foto ofereix, però és evident que hi ha feina per polir... ens està costant, enguany, passa que el PREMI a l'horitzó val tots els ajustos que calgui invertir...

de cop, ho tenim, després d'un parell d'àgils hores, hem estrenat el nostre màxim aquest curs... amb certa suficiència, amb camí aprés... sento que és la primera vegada que aquest límit genera més satisfacció per la projecció que per l'immediatesa... pas important... alhora (i per fi), espolsem fantasmes antics i disposem positivisme vers aquesta actuació... ahir, a més, tothom triomfa radiant i fa lluir una magnífica diada...

ara caldrà oferir-nos una bona setmana de treball, que això no atura i només tenim mig botí!

fotos del toni coll i del jose luis... bé!

#gangmatalasser

#TRIPLETA

1 comentari:

Anònim ha dit...

¿Porque sera que las sensaciones que cuentas son las mismas que siento en directo? Debe de ser porque sabes llevarnos allí, y luego contarlo.

Enhorabuena por ello, seguiremos trabajando para alcanzar ese futuro cada vez mas presente.

Salud y castells,

Tomás.