divendres, 27 de setembre de 2013

TRACA final...

[mantenir l'aposta és una mena de MANTRA AUTOIMPOSAT que està arribant a uns extrems que poc podíem imaginar quan ens començàvem a repetir-lo...]

la mercè és la tercera (i darrera) aturada en el camí de les Festes de Santa Tecla 2013... actuació històrica, a nosaltres ens acostumava a quedar massa afectada per la remor del dia anterior i l'atmosfera que protegia la baixada del pilar posterior... (farem bé de mencionar un parell d'excepcions en forma de 2d8f fa pràcticament una dècada)

el cas és que sembla que la colla que comencem a ser gaudeix exhibint el que té quan pot plantejar-s'ho... al pati, divendres, vam fer evident la intenció de elevar-nos també aquesta plaça a la màxima exigència...

i així apretem... 2d8f d'inici, per mesurar forces i calibrar sensacions... si d'aquest castell depenia el següent, no podria ser una consecució més rodona... l'onzè dos folrat descarregat aquest curs en resulta un dels més plàcids i agraïts de fer...

és de justícia incorporar-lo a la festa major... les tripletes l'havien desplaçat i és un castell fonamental per entendre l'evolució de tot l'any... avui, novament, hi roten moltes peces al folre i mantenim una excel·lent qualitat per dalt!

després 3d9f, ens decidim a anar-hi amb tot... no sé si cal aturar-se a enumerar quantes coses es trenquen només pel fet de poder-lo plantejar (de fet crec que no ho he paït encara)... però un migdia feiner, l'endemà de fer TRIPLETA, tornem a atacar un màxim...




probablement és el més treballat dels castells grans d'enguany, fins l'entrada de dosos es comporta dòcil, després hi ha complicacions de risc manifest al pis de sisens... de sota arriba oxigen suficient i la canalla hi passa convençuda... al final s'hi suma una mica de festa al folre (mèrit afegit acumular una dotzena de canvis per allò del dimarts laborable) i descarreguem a la manera d'antes... un punt d'exigència sempre vindrà bé, penso...

la colla esclata d'orgull, sap que la fita és enorme... primer castell de nou en aquesta actuació; però sobretot primera vegada que mantenim el nivell més alt en les TRES sortides de Santa Tecla... aposta altíssima, rendiment a l'alçada; la inflexió és històrica... ens agradem, això enganxa, s'encomana... 

[en algun moment, d'aquí unes setmanes, recordarem això com una de les majors barbaritats assolides a casa nostra...]

passa que després paguem les conseqüències dels esforços acumulats i les victòries aconseguides... no anem fins amb el pilar caminant... es pateix abans del previst, ja al final de misericòrdia sembla que les veurem quadrades... queda moltíssim i comença una lluita incontestable del tete i el pruden per continuar endavant, amb les mans fent el que poden... la sara (esplèndida) ens manté amb opcions en una plaça de la font més llarguíssima que mai... el pilar es trenca - buit d'energies- a les escales de la façana de l'ajuntament... caiem a un parell de metres de l'objectiu però no tinc sensació de derrota punyent... pugem a neila al balcó, l'esforç ha estat de mèrit, cap objecció...

deixem aquí la millor Santa Tecla que mai hem fet, dues setmanes colossals, fortíssims a l'assaig, molt expeditius a plaça... la colla ha de seguir el seu camí, però difícilment oblidarem aquests dies i el canvi mental que ofereixen... ens hem proprcionat imatges que fa poc temps ni atrevíem somniar..

fotos del jose luis!

#gangmatalasser

#AixòEraLaMercè???

#YEAH

1 comentari:

Joan ha dit...

Estic completament d´acord amb tot el que has escrit . Tinc pero un petit desacord amb l´idea del pilar caminant . Tot el treball que hem portat s ha vist recompensat a plaça´el pilar peró no ha tingut un xic mes de treball( que penso requeria) i ens quedem a la porta del exit potser caldria posar.li l´esforç que cal.lia ( un parel d´hores mes? ) i no patir tant i quedarte amb cara de tonto.
De tota manera "FORÇA XIQUETS"

Joan Fortuny